15 de desembre 2012

EL MATAGALLS I LES SEVES CONTRADES




Alçada mínima: 850m
Alçada màxima: 1696m
Temps empleat: 4h30m contant parades
Distància: 14,08km
Desnivell + : 846m
Desnivell - :  846m


Visita al Montseny per fer el Matagalls (1696m), una de les muntanyes més emblemàtiques de la zona, per no dir la que més. La idea era poder enganxar algún contrast de tardor, però el paisatge era ja, plenament hivernal.

Com gairebé sempre, dissenyem una ruta circular, que ens permeti aprofunditzar i descobrir millor la zona i la veritat, no ens ha deixat gens decebuts. Tot i que la volta és una mica trenca cames, hem pogut veure grans paisatges, visitar la zona de l'ermita de St Bernat, que ens ha agradat molt, i passejar enmig de grans fagedes, alzinars i boscos mixtes de castanyer i roure. Tot un espectacle. N'he aprés bona nota per la temporada de bolets.

La temperatura no era molt freda, però bufava un vent fred, molt fort a les parts elevades. Aquest vent, ha fet que no ens poguessim entretenir tot el que hauriem volgut al cim del Matagalls. La visibilitat no era bona, el vent continuament arrossegava els núvols i jugava amb ells obstaculitzant el paisatge inmediat. Al vessant dels pirineus, els núvols eren més compactes i el paisatge per identificar les muntanyes, nul.
Cap al sud, es deixava veure el mar i la muntanya de Montserrat, que s'imposava per damunt de la boira, una estampa ben bonica.

El tram més complicat, ha estat, l'inici de la baixada des del Matagalls en direcció St Bernat. Estem parlant de senders poc fresats i sense marca, algunes fites ocasionals. Les fulles caigudes durant aquesta estació, dificultaven encara més, la visió del sender. En aquesta ocasió, el gps ha estat providencial.

Tornarem a visitar el Matagalls, molts són els itineraris que arriben al cim i de ben segur, ens farà el pes poder-lo veure des d'altres vessants, i és que el Montseny és ben únic!

Bones festes i els millors desitjos pel proper any !

Mapa de la ruta




Sortim del coll de St Marçal (1106m), ben bé al peu de la carretera BV-5114



Pujada enmig de netes fagedes que ja han perdut la totalitat de les fulles



Bonics boscos de faig amb catifes de fulles i bonics exemplars









 A estones el sender s'eixampla i es torna planer, moments agradables pel senderista



Un cop guanyat el Coll Pregon (1532m), arribem a al Collet de l'Home Mort (1639m), des d'on ja veiem, enmig de la boira la creu del Matagalls



Últims metres abans de fer cim



La parella al Matagalls (1696m) enmig d'un fort i fred vent



Mirem cap a la zona del pirineu oriental amb mala visibilitat. Núvols molt compactes



Zoom cap a la zona de les Agudes i Turó de l'Home amb mala visibilitat. El vent movia els núvols amb rapidesa



El vent ha aixecat els núvols de forma momentànea i ens deixa veure les Agudes (1706m), a l'esquerra, i el Turó de l'Home (1706m) a la dreta. Punt més elevats del Montseny



Zoom cap a les Agudes i Turó de l'Home



Mirem cap al sud-est, zona del Vallés Oriental, amb boira amorrada a les fondalades



Cap al sud-oest, veiem la Mola, el Moncau i Montserrat al fons, enmig de les boires



Ara toca desfer el camí fins al Collet de l'Home Mort (1639m), des d'on començarem el descens en direcció sud



Uns pocs metres d'ascenció i arribarem al Turó de la Bandera (1654m), començarà l'eterna baixada fins a St Bernat



Zoom cap al Turó de l'Home (1706m) amb restes de boirina i vistes del mític repetidor



Ara toca caminar enmig d'un espectacular alzinar



Ermita de St Bernat de Montseny. Zona lúdica molt ben conservada amb servei d'allotjament i restauració enmig d'un ben conservat paratge natural



Espectacular el paisatge, el qual marca bé els contrastos entre les zones de faig, que han perdut la fulla, amb les zones de baixa vegetació i alzinars que encara la conserven



Travessem rieres afluents de la riera de St Marçal



Toca un nou tram enmig de fageda, abans d'arribar a la pista que ens acabarà portant de nou al Coll de St Marçal (1106m)



Enmig de boscos de faig i ben aprop del Coll de St Marçal, arribem a la Font Bona que emergeix a la superfície, les aigues fruit d'aquesta excepcional fageda



2 comentaris:

Amalia ha dit...

Hola Carles!!! ara que els bolets ja ens diuen adéu és fantàstic fer aquestes caminades per descobrir boscos nous on ben segur en trobaràs bona collita la propera temporada.
Ja saps que les fagedes m´encanten, i les branques nues i el terra ple de fulles també forma un paisatge ben maco.
Com sempre, les meves felicitacions als dos i una forta abraçada.
Bon any nou!!!!

Carles Gutiérrez Burniol ha dit...

Doncs sí Amalia, ara que no hi han bolets, seguim fent treballar les cames, per fer senderisme i anotar zones per la propera temporada de bolets. Boscos molt interessants els del Montseny!

Espero que ús vagi molt bé, me n'alegro de saber de tu. Els millors desitjos pel proper any i una abraçada per la millor seguidora del blog ;)