14 de juliol 2013

LA MUGA (2860m) - VALLCIVERA - VALL DE LA LLOSA



Alçada mínima: 1605m
Alçada màxima: 2860m
Temps empleat: 7h (contant parades)
Distància: 19,5 km
Desnivell + : 1568m
Desnivell - : 1530m



Ens anem acostant al què seran les vacances d'estiu. La idea és anar al pirineu aragonés a fer alguns tres-mils que em volten pel cap. Cal estar en forma, aquest any vaig tard, els ceps que no he trobat en són els principals culpables. Així doncs, toca posar-se les botes i anar al pirineu proper a buscar les grans alçades.

Per començar, he triat la meva vall preferida del pirineu ceretà: La Vall de la Llosa. No massivament freqüentada i envoltada d'un entorn espectacular.
La setmana anterior hi haviem estat amb l'Ivan, ja varem poder veure que tot estava exhultant: el riu de la Llosa baixava ple d'aigua, els prats eren verds i les plantes i flors despuntaven, els torrents naixents a les capçaleres, formaven cascades d'aigua molt agraides per la vista. Semblava com si la primavera acabés de començar en aquella zona.

La ruta és molt bonica, com gairebé sempre que puc circular. Tot i que el desnivell/distància és important, es porta molt bé, ja que el traçat combina els forts pendents amb trossos de flanqueig planers que van bé per les cames. Boscos de pi vell espectaculars, plens de neret florit, estanys, més estanys, vistes de grans muntanyes i grans planells verds rebossants d'aigua.
Una ruta encantadora que m'ha agradat molt.

Remarco com a destacable, la força amb que baixa el riu de Vallcivera i de la Llosa, el sender passa ben bé per la vora i poder observar la força de l'aigua i les formes i salts de la mateixa no té preu... el desglaç, les abundants plujes de fa un parell de setmanes i els actuals ruixats de tarda, han omplert el pirineu d'aigua i l'aigua és vida!


Mapa del recorregut circular




Punt d'inici, Cal Jan de la Llosa




Sender enmig de boscos de pi negre vell on abunda el neret que comença a florir amb ganes



El riu de la Llosa baixa espectacular




Deixem la Vall de la Llosa per dirigir-nos cap a l'oest, direcció Prat de l'Agna. Toca guanyar alçada en ziga-zaga per un camí ben fresat. Anirem seguint les marques del sender 28




Bonics planells s'obren enmig del bosc. Les mullenes són abundants, hi ha aigua per arreu




Hem arribat al Pla de l'Agna o la zona de les munyideres (2067m)




Ara un flanqueig direcció nord per un camí molt ben fresat que salva bé el pendent del bosc




Deixem el bosc i encarem el camí en lleuger ascens que ens ha de portar a l'Estany gran de la Muga. Per arribar-hi anirem seguint el torrent que baixa del mateix estany







Estany gran de la Muga (2577m)




A partir d'aqui, toca pujar via directa a la Muga, amb pendent moderat. Buscant el millor camí, primer en direcció al coll de la Muga i després directe al cim. Al fons cara nord del cim més alt de la Cerdanya catalana: la Tossa Plana de Lles (2916m)




La mare puja al seu pas, amb un ritme constant. Una salut de ferro!




Cim de la Muga (2860m), gran mirador envoltat dels cims més elevats de la Cerdanya catalana. Aprofitem per esmorzar




Llom i cresta que circula entre la Muga i la Tossa Plana de Lles (2916m). A sota veiem el coll de la Muga (2717m), a continuació la Mugueta (2772m), seguint trobem la Tosseta de Vallcivera (2848m) i finalment la Tossa Plana de Lles




Cal al sud veiem la Vall de la Llosa al complet, els núvols començen a circular, s'esperen tempestes a partir de migdia




Zoom cap als estanys de la Muga i el recorregut per on hem pujat




Ella també està en bona forma! Al fons la Coma d'Engaït




Moments de reflexió per la mare amb vistes cap al nord




Zoona de baixada, al centre veiem els petits estanyons de Vallcivera  i a continuació el Pla de Vallcivera, lloc d'enllaç amb el Gr11




Mirem cap al nord: Port de Vallcibera (2517m) pas d'entrada a Andorra, l'estany de l'Illa i a la dreta tancant la capçalera de la Vall del Madriu el Pic dels Pessons (2864m). A la seva esquerra i més cap al nord l'espectacular cara sud de l'Alt del Griu (2876m)




Girant en direcció nord est: el Pic de Montmalús (2782m) també a Andorra, amb l'estany de Montmalús als seus peus i per les vistes més afinades, el refugi lliure de Montmalús, a l'esquerra damunt de l'estany




Seguim girant, veiem la Vallcivera (lloc per on circularem en una estona), al fons la coma d'Engaït




Seguim girant en direcció est, ja veig un dels meus propers futurs objectius, a l'esquerra la Tosseta de l'Esquella (2871m) i la Serra de l'Esquella fins la Portella d'Engorgs (2696), a la dreta continua la zona de Calm Colomer amb el Bonys del Manyer (2808m-2801m).
Al fons, com un volcà en erupció despunta el Puigpedrós (2914m)




Zoom cap a la coma d'Engaït. A la capçalera es divisa bé la Portella blanca d'Andorra (2521m) punt fronterer entre Catalunya, França i Andorra. Al fons els Pics d'Envalira (2821m-2827m) i a la seva dreta el Pic de Fontnegra (2879m)




Apunt d'arribar als Estanyons de Vallcivera. El descens fins arribar-hi ha tingut menys pendent del que em pensava




La salvatge cara nord de la Muga (2860m), el seu coll a la dreta, lloc per on hem iniciat el descens




Hem arribat al Pla de Vallcivera, un lloc realment sensacional







Enllaçem amb el Gr11 per camí ben fresat en suau descens. El riu de Vallcivera ens acompanyarà durant uns km's




Anem baixant amb la Serra de les Esquelles i les seves canals de cara. A l'esquerra la Tosseta de l'Esquella (2827m)




El verd paisatge es complementa amb el transparent color i agradable música que porta l'aigua, el rosa de les flors dels nerets acompanyen l'espectacle




Hem arribat a la Cavana dels Esparvers (2060m). Ja he comentat en algún post anterior, que li tinc molt apreci a aquesta cabana, ja que em va salvar d'una bona calamarsada fa bastants anys




Aqui ens desviem cap al sud on agafem la Vall de la Llosa per fer-la al complet. Abandonem el Gr11 per seguir el Gr7, enllaç amb Camí dels Bons Homes




De seguida arribem a l'esplèndid Prat Xuixirà




El riu de Vallcivera desenvoca al riu de la Llosa. El riu de la Llosa s'eixample, necessita més espai ja que recull l'aigua dels torrents que baixen de nombroses Serres




Seguim baixant per la Vall de la Llosa, el sender ens porta un munt de sorpreses: prats esplèndids, ponts que creuen el riu, boscos nets i místics, i tota la fauna que s'hi veu envoltada







Som al migdia, la xafogor apreta i clar veient aquesta aigua, tant cristalina... revitalitzo el meu cos que queda com nou







Jornada dura però agraida per tot el que hem vist




Alguna pinzellada de l'entorn que ens envoltava




Els cama-secs treien el cap després de les darreres plujes




Ramat de vedells petits tumbats damunt la catifa d'herba, esperant les tempestes amb l'estòmac ben ple




Algún pinatell despistat (suillus) treia el cap




Papallones volant enmig dels boscos de pi vell




Com ja va sent habitual darrerament, m'he entretingut a fer un parell de videos per trencar una mica amb la monotonia de les fotos.

Què veiem des del cim de la Muga ?




Riu de Vallcivera a plena acció




3 comentaris:

Raymon ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Raymon ha dit...

Espectacular excursió Carles, m'has acabat de decidir per conèixer aquest indret maravellós.

Fantàstic relat amb boniques fotos.

Enhorabona i continua així.

Salutacions de Puigmal.

Carles Gutierrez ha dit...

Gràcies Raymon! com he dit altres vegades, no seria el mateix sense poder-ho compartir.
Realment et recomano la zona, val molt la pena.

Aviam si algún dia n'anem a fer-ne alguna per les teves contrades, que les tinc una mica verdes ;)

Salut!