02 d’agost 2013

PIC DE PEGUERA (2983) I PIC DE MONESTERO (2878m)



Alçada mínima: 1779m
Alçada màxima: 2983m
Temps empleat; 9h 30m (contant parades)
Distància: 23,9 km
Desnivell + : 1626m
Desnivell - : 1626m


He començat les vacances d'estiu, i com cada any, la muntanya serà la protagonista. Per començar, sortida en solitàri d'un dia, per fer el Pic de Peguera, que va quedar pendent l'any passat.
Es tracta del del Pic més alt de la comarca del Pallars Jussà i un dels més elevats de tot el Parc Nacional d'Aigüestortes amb els seus 2983m d'alçada. Tanca el Parc Nacional pel seu vessant sud i limita amb la Vall Fosca, la Vall de Peguera i la Vall de Monestero.

La ruta dissenyada, és semi-circular, llarga i dura com mai i amb alguna incertesa d'inici ja que per accedir al cim, hi ha un tram de cresta cimera bastant aèrea i és en aquest punt on comença la circular.

El despertador sona a les 4h, m'espera un dia sencer a l'alta muntanya, amb infinitat de llacs, crestes, colls i cims. La idea era pujar el Pic Peguera i el Tuc de Saburó, però les vistes del Monestero des del Peguera eren tant espectaculars que vaig canviar els plans. El Tuc de Saburó hagués completat el triplet, però un cop arribat a la collada de Saburó, vaig veure que si ho intentava es podria complicar la cosa ja que hagués superat els 2000m de desnivell i anant sol cal ser previngut.

La meteorologia ha estat molt bona, diguem-ne que era un dia sense complicacions. Bona visibilitat tot i que les altes temperatures s'han fet notar, sobretot a les hores centrals del dia.

No cal més explicacions, tothom que hagi estat al Parc Nacional d'Aigüestortes ja sap com és la zona d'espectacular. Les fotos parlen per si soles, ha estat un d'aquells dies que serà recordat per sempre!


Mapa del recorregut semi-circular




Embassament de Sallente, punt d'inici del recorregut




El camí que puja cap a l'Estany Gento és amb ziga-zagues ben fresat. Hi trobem un parell de fonts d'aigua ben fresca




Abundants salts d'aigua que baixen procedents d'Estany Gento i que van a parar al riu Flamisell




Les aigües de l'Estany Gento, són aprofitades per fer electricitat, baixen per unes canonades fins l'embassament de Sallent generant energia i posteriorment, són bombejades novament cap a l'Estany Gento. Durant les obres, van haver d'adaptar uns rails on un petit ferrocarril transportava materials i alguns túnels per salvar per perturbacions del relleu. Durant el camí cap a l'Estany Gentó passem per uns quants túnels.
Ara tot això està en desús ja que les obres fa molts anys que van acabar i pel meu gust, trenca massa amb el medi natural, però m'imagino que era de les úniques alternatives que hi havia llavors per subministrar energia als petits pobles dels voltants




Cascades d'aigua que proveeixen l'Estany Gento, procedents de l'Estany de la Colomina i l'Estany de Mar




L'embassament de Sallente queda ja molt avall. Segueixo guanyant metres




Enmig del camí fitat, mirada cap al sud, zona del Montsent de Pallars




Arribo al refugi de la Colomina (2408m), envoltat d'aigua, crestes i cims. Fa poc que he entrat al Parc Nacional d'Aigüestortes




Estany de la Colomina amb el refugi al fons. Un indret espectacular!







L'aigua és tant neta i transparent, que fins hi tot tirant les fotografies amb zoom es veuen els peixos




Sobrepassat l'Estany de la colomina, arribem a l'Estany de Mar. Els dos estanys es flanquejen per l'oest ben arran d'aigua




Un cop sobrepassat l'Estany de Mar, guanyo alçada fins arribar al Pas de l'Ós




En aquest punt deixo la variant del Gr-11 i em dirigeixo per sender fitat en direcció nord, a buscar el Coll de Peguera. Arribo a la zona dels Estanys de Saburó d'Amunt amb el Pic dels Vidals (2902m) a la seva capçalera




Guanyant alçada, s'obren vistes cap a l'Estany de Saburó. Al centre, la collada de Saburó (2689m) i a la dreta imponent, el Pic de la Mainera (2906m)




Coll de Peguera (2715m) i Pic de Peguera. Toca pujar fort




Cresta cimera aèrea abans d'arribar al Cim. No és molt complicada però cal no anar carregat i seguir les fites. Algún punt de la mateixa impresiona




Pic de Peguera (2983m), punt més alt del Pallars Jussà.




Mirada cap al Sud Est: Vall de Peguera, amb els estanys de Peguera a la part inferior, Estany Negre (el més gran) i l'Estany Tort on hi trobem el Refugi J.M. Blanc




Zoom cap a l'Estany Tort i el refugi J.M. Blanc, a la parc central de la imatge




Mirada cap al sud, desfent tot el recorregut de pujada, amb els estanys de Saburó, Mar, Colomina...  i la Vall Fosca







Cap al Nord, la Vall de Monestero, amb vistes ámplies cap als cims del Parc Nacional




Zoom cap aquesta zona: a la part inferior l'Estany de Monestero, a la dreta les agulles dels Encantats (2745m-2734m). Al centre el Pic de Puig Pla (2828m) i les seves canals, a la seva esquerra els Pics de Bassiero (2900m-2894m) i a l'esquerra les agulles d'Amitges (2664m)




Un servidor al Pic de Peguera




Cap al Nord Oest, al fons es deixa veure el Massís de la Maladeta  amb l'Aneto coronant




Buscant els millors passos per baixar en direcció nord cap al Coll de Monestero (2715m) al centre de la imatge. A la dreta, els estanys de Peguera, els quals creuaré més tard per la seva esquerra




Espectacular el Pic de Monestero (2878m) abans d'arribar al seu coll. Proper objectiu




Ja sóc dalt del Pic de Monestero (2878m). Vistes cap a l'espectacular Pic de Subeniux (2949m)




Estanys de Peguera, Tuc de Saburó (2912m) a l'esquerra, i vessant nord del Pic de Peguera a la dreta. A la part inferior, el coll de Monestero. La baixada fins aquest coll l'he feta via directe per les congestes que veiem a les faldes del Pic de Peguera, les quals, no m'han estat gens fàcils d'esquivar





Vessant nord del Tuc de Saburó (2912m) des del Pic de Monestero (2878m) i estanys de Peguera als seus peus







Un servidor fent-se fotos sol al Pic de Monestero




Mirada cap als vessants més elevats del Parc Nacional: zona Besiberris-Comaloforno




En direcció nord, l'espectacular Vall de Monestero




Estany gran de Peguera, ja he iniciat el descens




Baixant direcció Sud est, cap a l'Estany Negre (refugi J.M. Blanc), darrera mirada cap a l'estany gran de Peguera i el Pic de Peguera




Un cop baixat el desnivell més fort, el sender s'aplana i permet gaudir de les vistes de tots els estanys i estanyons que van apareixent enmig del camí




Arribo a l'Estany de la Llastra amb el Pic de Sudorn (2708m) a la dreta. En aquest punt enllaço amb la variant del Gr-11 i canvio la direcció en sentit sud per anar a buscar la Collada de Saburó que em permetrà saltar al vessant del camí de pujada




Pal indicador d'enllaç de senders. Ara toca tornar a guanyar alçada




Arribo a l'estanyet de Cubeto amb la cresta dels estanyets i cresta de l'avió de teló de fons




Sobrepassat aquest punt, arribo a l'excepcional Estany del Cap del Port. Ja queda poc per arribar a la Collada de Saburó




Estany de Saburó vist des de la collada que porta el seu nom (2689m)




Tuc de Saburó (2912m) des de la Collada de Saburó



Arribat a l'Estany de Saburó, completo la circular i enllaço amb el camí de pujada dels estanys el qual hauré de repetir fins arribar al punt d'inici




Torno a ser al Refugi de la Colomina i el seu estany. Al fons el Pic de la Mainera (2906m) a l'esquerra, i el Pic de Pala Pedregosa (2889m) a la dreta




Ja veig l'embassament de Sallente. Últims metres de descens, les cames començen a pesar però les vistes han compensat tot l'esforç realitzat








3 comentaris:

sargantana ha dit...

De la mateixa manera que per l'onze de setembre esta previst fer una cadena humana, els blogs també ens estem preparant per enllaçar-nos

ens agradaria que us afegíssiu al projecte i si podeu fer-ne difusió

animeu-vos !!

http://cadenablogs-11setembre2013.blogspot.com/

sargantana ha dit...

per cert...
una enveja d'imatges

felicitats

Carles Gutierrez ha dit...

Gràcies sargantana!
El tema el projecte de l'11 setembre ja ho tenim controlat i estem pendents d'anar-hi a l'espera que ens confirmin un compromís.

Segur que serà un éxit!