09 de març 2014

LA SERRA DEL VERD


Alçada mínima: 1400m
Alçada màxima: 2282m
Distància: 14,4 km
Temps empleat: 5h10m (contant parades)
Desnivell + : 982m
Desnivell - : 982m


Després d'un febrer nefast amb els costipats, quin millor remei que anar a fer una volta amb raquetes al pirineu! És la primera sortida a la neu d'enguany, posposada setmana darrera setmana per motius que no venen al cas. La zona escollida és poc coneguda tot i que molts n'han sentit a parlar: la Serra del Verd.
Situada a cavall entre el Berguedà i el Solsonès és poc visitada, el motiu és simple: es troba situada ben aprop de la Serra d'Ensija, Port del Comte i el Massís del Pedrafoca, per això és fàcil de descartar.
Hi podem accedir per la zona de la Coma al Solsonès, pel seu vessant sud. Nosaltres hem escollit pujar-hi pel vessant nord, ben aprop del poble de Gósol i amb l'intenció de trobar-hi molta neu.

La zona és molt recomanable i ideal per anar-hi a l'hivern amb raquetes. El seu punt més alt és el Cap del Verd (2282m) que tot i la seva modesta alçada ens ofereix grans paisatges del vessant oest del Pedrafoca, Ensija, Rasos de Peguera, Port de comte, Montserrat, Busa, Cadí......

Les previsions meteorològiques eren bones i encertades. Tot i caminar per cara nord, les temperatures molt suaus en tot moment i un sol de justícia que ha portat moments de veritable calor. El vent calmat i una neu pols de gran qualitat que ja es deixava veure de forma notable per damunt els 1500m. En alguns punts els gruixos superaven el metre.

Vinga doncs, aviam si podem gaudir d'aquestes recents nevades abans que l'hivern ens porti el desglaç, i és que la muntanya a l'hivern també té molt a dir !


Mapa del recorregut circular




Estem a 1400m, punt d'inici, els prats encara estan morts a aquesta alçada. Veiem cap on ens dirigirem. Al centre de la imatge el Torrent fosc, per on farem gairebé tot el descens




Després d'uns pocs metres de forta pujada arribem a l'ermita de Santa Margarida




Per fer-se una bona idea de la neu caiguda que ha ben cobert els boscos. Les gaberneres estan ben florides




Hem arribat al Coll de Mola (1819m), en aquest punt deixarem el Gr que segueix direcció Tuixent, per començar-nos a endinsar a la Serra del Verd




El vessant oest del Pedraforca es deixa veure enmig del bosc de pi roig




Toca obrir traça i enmig de forta pendent, sort que l'esmorzar queda aprop!




Arribem al Portell de l'Ós (1914m), al fons, el tram final de Serra de Cadí per occident




Típica estampa d'hivern




Cómode el sender a tocar el Pla de la Font




Prenent el sol enmig d'un llit de neu




Hem deixat el bosc enrere, ara, pujada directe pel Clot de Prat Salvatge, fins el Cap del Verd




Parada a reposar un moment, mirant enrere l'espectacular Massís del Pedraforca amb la Serra de Cadí de teló de fons




Filat de les vaques, ben bé mig metre de neu a la cota 2200m




Una marieta perduda enmig d'un mar blanc, preludis de primavera? d'on coi ha sortit ?




Sóc a la zona del Prat Navidal, la pujada és llarga i constant, ja queda poc per guanyar el punt més alt




Cap del Verd (2282m), punt més alt del dia i excel.lent mirador




Cap a l'est veiem el Cap del Prat d'Aubes (2252m) i el Cap d'Urdet (2240m) amb Ensija al fons




Zoom cap a la Serra d'Ensija




Un cop més l'incansable el vessant oest del Pedraforca




Al sud-oest el sector del Port del Comte. A l'esquerra el Puig de les Morreres i a la dreta el Vulturó i el Pedró dels Quatre Batlles




Cap al sud, l'embassament de la Llosa del Cavall, el poble de St Llorenç de Morunys i l'altiplà on hi trobem el Santuari de Lord




Omnipotent la muntanya de Montserrat que emergeix d'un mar de calitja




Ben definida la Serra de Busa cap al sud-est




Sector Rasos de Peguera amb el punxagut Cim d'Estela a la dreta




Cap al nord, sector Cadí amb Comabona (dreta) i Pic del Cabirol o Costa Cabirolera (centre)




Més Cadí, amb el Puig de la Canal del Cristall (dreta) i el Vulturó (centre) i punt més elevat de la Serra de Cadí




Seguim amb el Cadí, amb el Pic de les Tres Canaletes i la Torreta de Cadí




Impressionant el paquet de neu del pirineu de l'Alt Urgell i muntanyes Andorranes




Començem un descens directe i amb neu pols fins la collada dels Belitres (2152m) que ja veiem al fons




El descens el fem circulant pel Torrent Fosc en forta pendent. A mitja baixada, aprofitant una clariana enmig de la massa boscosa, puc captar una bonica imatge del poble de Gósol amb el Cadí de fons




Cop gairebé en tot el pirineu, possibilitats per donar i per vendre




Així baixa el Torrent Forcat, però ben aviat el seu cabal serà molt superior degut al desglaç




Nostàlgic Pedraforca amb la lluna de fons




El calçat, les cames i les raquetes que ens han portat a gaudir d'aquesta bonica circular







3 comentaris:

Raymon ha dit...

Siureny efectivament, moltes vegades hi ha indrets al costat d'altres que són més coneguts i eclipsen tota l'atenció i no ens adonem que al voltant tenim llocs impressionants per descobrir, a mi particularment prefereixo aquests a què estan massificats.

No he estat mai per aquests indrets, les vistes són molt boniques i curiosament el Pedraforca la serra d'Ensija i les altres del voltant les tinc molt fotografiades, però mai des d'aquesta altra banda. És bonic tindre una altra perspectiva.


Molta neu en alguns punts del recorregut i endevinem zones boleteres esplèndides.


Bonica excursió per anar ampliant l'experiència personal.


Gràcies per fer-nos arriba a aquests indrets a casa a través d'aquest relat.


Puigmal

Amalia ha dit...

Fantàstic Carles! quines imatges més maques i quin dia més blau que us va fer. Pobre marieta, quin lloc més estrany per trobar-se-la. Quin gruix de neu, si quasi no es veu a la Rosa. Nosaltres ens em calçat per primera vegada unes raquetes aquest diumenge i ens ha agradat molt.

abraçada!

Carles Gutierrez ha dit...

Ens encanta fer raquetes però cal trencar-se una mica el cap per buscar zones accessibles...
L'hivern a la seva manera també és esplèndid!
Si Raymon, tinc preparada una sortida al Cadí de cara setembre i m'agradaria que vinguessis, ja parlarem...

Una abraçada Amalia, m'alegra saber de tu ;)