31 de maig 2014

PIC DELS ESTANYONS (2834m) I EL DESGLAÇ PIRINENC


Alçada mínima: 2115m
Alçada màxima: 2834m
Distància: 17,4 km
Temps empleat: 5h20m
Desnivell + : 895m
Desnivell - : 895m


Nova sortida a la muntanya, molt incerta ja que durant la setmana ha plogut a tot el territori i la baixada de temperatures ha provocat una baixada de la cota de neu. La veritat és que tenia ganes d’enfilar-me bastant amunt i aprofitant que anava en solitari havia preparat varies propostes.

Les trucades als refugis de Meranges i Cap del Rec no van aclarir-me massa com estava la zona ja que les nevades havien estat molt recents. Al final em decideixo per visitar la zona de la Serra del Sirvent que dóna lloc a la carena fronterera amb Andorra més alta de la Cerdanya catalana. La idea és fer aquesta Serra per la carena i resseguint la cresta fent nombrosos cims fins arribar a la Tossa Plana de Lles, on iniciaria el descens pel seu recorregut habitual, completant una exigent però espectacular circular.

Començo a caminar d’hora a quarts de vuit, carregat amb tots els estris com si es tractés d’una dia d’hivern, la temperatura era de 2ºC.
Es tracta de fer un flanqueig per pista plana fins arribar amb ascens al refugi dels Estanys de la Pera i des d’aquí en pujada continuada, arribar a la carena per transitar varies hores en alçada. A partir de 2400m vaig calçar-me les raquetes ja que hi havia uns 30cm de neu nova continuada.

Les previsions meteorològiques avisaven de ruixats a la tarda, però sembla ser que es van avançar. Quan circulava per cota baixa, ja vaig poder comprovar que hi havia bastant moviment de núvols en alçada, cosa que significava vent dalt la carena. Estones semblava que s’obria el cel i estones que s’emboirava de mala manera. Vaig poder assolir el Pic dels Estanyons (o pic de la Colilla), entraven fortes ràfegues de vent procedents del cantó Andorrà. A partir d’aquí va ser un voler i no poder, continuo i després d’un descens i un nou ascens d’uns 100m de desnivell decideixo abandonar. De fet estava molt i molt a prop del segon cim del dia, el Tossal Bovinar (2841m), però no valia la pena continuar.
El temps havia empitjorat i la muntanya em mostrava la seva cara més amarga, la boira m’havia cobert i no divisava res, el fort vent aixecava la neu de les cornises provocant cops de torb i havia començat a nevar. Vaig entendre que no havia d’estar allà, l’avís havia estat prou consistent. Resseguint les mateixes traces, vaig iniciar la tornada pel mateix camí. Baixada molt còmode i divertida fins al refugi, amb neu nova i les raquetes lliscant, enmig d’una suau nevada que em traslladava a un dia més propi de gener que de finals de maig.

Al final vaig poder gaudir d’una jornada genial que va tenir de tot i més. Especial menció a l’abundant desglaç amb rius, salts, rieres, recs... tot rebassant d’aigua i un paisatge que cada vegada està més verd.
Els darrers kilòmetres, els vaig fer acompanyats pels dos amics, imagino del refugi del Cap de Rec, un Sant Bernat i un Mastí dels Pirineus, fidels als meus passos, com si es preocupessin de portar-me a bon port, van estar amb mi fins hi tot en els moments de relax un cop acabat, mentre estirava les articulacions i desava els estris.
Tot i que sempre et queda un mal sabor per no haver complert els objectius fixats, les sensacions van ser positives, sobretot, perquè vaig saber llegir la situació en un moment delicat i això no sempre és fàcil. A més, ara tinc un nou repte, poder completar aquesta circular que corona gran part dels cims més alts de la Cerdanya catalana!

Mapa de l'ascenció




Parteixo del Refugi del Pradell (2115m), des d'aquest punt ja puc veure el Tossal Bovinar (2841m). Em faig una idea de la neu que em trobaré i decideixo agafar raquetes i grampons




Arribo al refugi dels Estanys de la Pera, ubicat en un entorn d'alta muntanya a 2354m. Disposa de part lliure durant l'hivern. Obert a partir de mitjans de juny. El Pic de Perafita al fons




He començat a pujar en direcció nord-est. Al fons s'aixequen imponents el Perafita o Tossal de la Truita (2752m) i el Monturull a l'esquerra (2761m)




Cap on m'he de dirigir amb temps molt variable. Sóc a 2400m amb neu continuada, em calço les raquetes




Segueixo l'ascenció per la coma de la paret sud de la Serra del Sirvent, amb cada cop més neu




Al centre i fons de la imatge ja es divisa el Pic dels Estanyons amb molt mala visibilitat




Arribo al Pic dels Estanyons o Pic de la Colilla (2834m)




La visibilitat disminueix, aqui es pot veure el recorregut desfet amb la boira que tapa el Pic de Perafita i el Monturull




El recorregut que toca seguir, amb els núvols amorrats a la Tossa Plana de Lles (2916m) al fons




Després d'uns metres de descens, toca pujar fins al cim que es veu a la imatge, als mapes no surt documentat




El panorama empitjora, així es veu el camí que tocaria seguir, una mica tètric. Decideixo desfer el camí i perdre alçada





Abans però, una ullada al vessant Andorrà amb la Vall del Madriu en un moment d'obertura de la boira





Agulles afilades entrant cap Andorra




Ha començat a nevar, una altra imatge de la Vall del Madriu, enfocant cap a la seva capçalera




El separo de la carena per iniciar el descens per la Coma on he pujat. La boira encara tapa el Perafita i el Monturull tot i que en primer terme podem observar el Pic del Sirvent (2748m)




Serra del Sirvent




Zoom cap al bonic Pic del Sirvent (2748m)




Zoom cap al sector del Monturull, boniques imatges hivernals




Serra de l'Airosa i Monturull a la dreta




Darrers metres abans d'arribar de nou al refugi de la Pera, em descalço les raquetes, al fons un dels Estanys de la Pera




Parada breu a menjar alguna cosa al refugi i continuo el descens enmig d'un paisatge encantador




Darrers metres, mirada cap al sector d'on vinc. En temps no ha millorat gens




Els meus acompanyants durant els darrers kilòmetres





I un petit video que vaig fer un cop esmorzat des del refugi dels Estanys de la Pera, on encara hi nevava suaument






EL PIRINEU EN PLE DESGLAÇ, HOMENATGE A L'AIGUA

Com cada any en aquesta època, val la pena acostar-se al pirineu per poder gaudir del desglaç, i amb ell, d'una muntanya verda i viva que brolla d'aigua per tot arreu. Tot un privilegi poder estar rodejat d'una natura tant bonica decorada per l'aigua en moviment que circula en forma de rius, rieres, recs, rases, salts... així doncs, el meu homenatge particular al desglaç primaveral !


























2 comentaris:

XAVI ha dit...

quin crack
bona feina .

Raymon ha dit...

impressionat, molta neu encara queda per aquests cims i si desglaç a tope, les millor època de l'any.

Magnifiques fotos Carles.