15 de febrer 2015

LA SERRA PEDREGOSA AL CADÍ


Alçada mínima: 1567m
Alçada màxima: 2442m
Distància: 16 km’s
Temps empleat: 4h30m
Desnivell + : 905m
Desnivell - : 905m


Aquest hivern no podia faltar una sortida a la Serra de Cadí, fa dies estava ben nevada però les fortes ventades dels darrers dies han fet bona neteja. Trio la opció de pujar-hi pel vessant sud, tot i que la majoria d’accessos en aquesta època, estan tancats i això fa que s’incrementi la distància i durada de la ruta.

Parteixo des de l’aparcament del mirador del Pedraforca, situat damunt el poble de Saldes al Berguedà, la idea inicial és intentar arribar al Pic de Costa Cabirolera (2604m), cim més alt del Berguedà i província de Bcn, però quan he arribat al pas que baixa fins la font dels Cortils el temps ha empitjorat, la boira baixava i començava a nevar. No he volgut arriscar i ficar-me en aquesta immensa olla en condicions poc favorables. Canvi de plans, decideixo continuar circulant per la Serra Pedregosa amb l’intent d’aconseguir arribar al cim del Comabona (2548m), però just al moment d’endinsar-me pel vessant nord la nevada ja era intensa amb una visibilitat horrible. Evidentment s’ha imposat la prudència i arribat aquest punt, he començat a desfer el camí, tenia temps per gaudir de la baixada amb tranquil·litat.

Realment, arribar a les parts altes de la Serra de Cadí ja val la pena, els isards m’han vingut a saludar, uns ramats importants, de molt bon aspecte, sens dubte, un dels millors moments de la jornada. La part negativa del dia és la poca neu que hi ha a nivell general, amb uns nivells molt inferiors del que tocaria per l’època. Durant el trajecte m’he trobat plaques de gel, neu discontínua a plapades i zones pelades amb l’herba ben morta. M’he emportat tots els estris, tant les raquetes com els grampons i no he acabat fent servir res, imagineu com estava el panorama. Segurament no era el millor dia per fer una sortida així, tot i que al final el dia s’ha acabat aclarint, l’avís de la muntanya s’ha fet escoltar.

Encara queda marge perquè les muntanyes es vesteixin de blanc, de cap a peus. Esperem tenir un bon desglaç!


Mapa del recorregut




El recorregut amb relleu




La pista que porta al Colell està tancada, sempre hi havia accidents a l'hivern ja que s'hi acumula gran quantitat de gel i les caigudes són espectaculars. Ja fa uns hiverns van haver-hi tres víctimes mortals i des de llavors van decidir tancar-la durant l'hivern. Així doncs, tocarà una bona estona de pista amb neu i gel




El fet de tenir tant aprop el Massís del Pedraforca és una delícia pels ulls




Al fons ja treu el nas el Pic de la Costa Cabirolera (2605m), el que era el principal objectiu del dia. Cim més alt del Berguedà i de la província de Barcelona




Circulant per la pista, ens anem trobant salts d'aigua que baixen de les canals del Pedraforca ben glaçats, els típics paisatges d'hivern




Mirada cap al sud, el Berguedà, en un dia gris




I més gel, paradís pels amants de l'escalada en aquesta especialitat




Ja arribat al Colell (1845m) i em trobo al Coll de les Bassotes (1861m). A partir d'aqui pujada continuada fins arribar a les parts més altes del Cadí per aquest vessant. Al fons treu el cap el Pic Costa Cabirolera (2605m)




Progressant entretingudament enmig de neu no continuada. Val la pena parar i girar-se per contemplar l'espectacular magnitud del Massís del Pedraforca. A la part inferior es visualitza bé tot el recorregut de pista que he fet, ben bé als peus del Pedraforca




Ja sóc al cordal del Cadí. En aquesta zona de la Serra de Cadí hi ha una espècie de vall interior que separa el vessant sud del nord de la Serra. És la Coma dels Cortils que es veu a la part inferior. En aquest punt, cal baixar fins la Coma dels Cortils per guanyar l'altre vessant, i arribar mitjançant el Pas del Cabirol al Pic de la Costa Cabirolera (2605m) que veiem a l'esquerra de la imatge




Aquest és el pas em portaria a la Coma dels Cortils a la part inferior de la imatge, per un descens molt inclinat i posterior flanqueig. El temps empitjora i donat que el que queda és molt llarg, decideixo canviar de plans i intentar assolir el Comabona (2548m)




Els isards fan acte d'aparença. Tot un espectacle i és que aquests animals em tenen fascinat. Aquesta vegada, curiosament no han fugit de mi, se m'han quedat contemplant fins que jo he desaparegut. Un creuament de mirades molt especial i emotiu
















No pot haver-hi millor decoració pel Massís del Pedrafoca








He seguit circulant per la Serra Pedregosa, pel vessant sud. Arribo al punt, on tinc que creuar cap al vessant nord, on mitjançant un llarg flanqueig on amb prou forçes guanyem i perdem desnivell arribaria al Cim del Comabona (2548m). En aquest punt, cap a l'oest, es veu bé la Coma dels Cortils i el Pic de la Costa Cabirolera (2605m) amb molt mala visibilitat




Cap a l'est, el recorregut que em tocaria seguir. Al centre ja es veu el Pas dels Gosolans (2430m) i al fons a la dreta el Comabona (2548m) amb gairebé visibilitat nula




La ben marcada Coma dels Cortils




Zoom cap a la zona de la Costa Cabirolera amb el seu pic a l'esquerra. Al fons a la dreta es veu bé el camí que s'agafa per pujar al cim...




Mirada enrere cap al Pedraforca, el temps empitjora, comença a nevar amb força i el vent s'apunta a la festa. Vaig perdent visibilitat. En aquest punt és on decideixo abortar




El mal temps a la muntanya, situació clarament desfavorable per qualsevol intent




Començo a desfer el camí de pujada, el temps es complica per moments, és qüestió de perdre una mica d'alçada




Ha parat de nevar, gaudeixo de la baixada amb el Pedraforca (2506m) sempre de cara. En aquest pla pararé a esmorzar




Gaudint de les vistes de la Serra del Verd amb el seu punt més alt, el Cap del Verd (2284m), confluència entre Berguedà, Alt Urgell i Solsonès




Bonica zona per parar a esmorzar, les temperatures són negatives. Estampes que mai cansen la vista




Cap a l'oest, la Coma de Cerneres als peus de la Solana de Cadí. Al fons despunta el Cadinell (2112m), al fons el bonic poble de Josa de Cadí




Des del Colell, múltiples alternatives, tant a peu com amb btt




El temps s'aclareix per moments, però mai de manera definitiva. Al fons el Pic de Costa Cabirolera (2605m)




Torno a enllaçar amb la pista, neu i gel que em portarà al punt d'inici




Serra Pedregosa, d'allà vinc








De cop i volta alço la mirada i em trobo amb aquest pur espectacle. Pedraforca, muntanya única!




Els escaladors de gel ja estan en plena feina. A totes les canals glaçades hi havia gent escalant




Vaig circulant per la pista amb precaució i tranquil.litat per poder gaudir de les vistes. Al fons el Comabona (2548m), a la seva dreta el Puig dels Terrers (2469m). Al fons de la vall, Gresolet




Pic de Costa Cabirolera (2605m) i Serra Pedregosa al Cadí




Ben aprop la Serra d'Ensija al complet. A l'esquerra el Serrat Voltor (2281m), a la dreta Gallina Pelada o Cap Llitzet (2307m) i a la seva dreta Roques Blanques (2289m)




Espectacular la caiguda que hi ha fins a Gresolet




Zoom cap a Gresolet, a la part inferior veiem el Refugi guardat de Gresolet. Lloc de pas per la Cavalls de Vents i on vaig fer final d'etapa. Un refugi com cal




Des de l'aparcament m'acosto fins al mirador del Pedraforca i aprofito per estirar una mica mentre contemplo les espectaculars vistes, un lloc que ja val la pena acostar-s'hi encara que portem intencions de no fer cap caminada






4 comentaris:

Dani Alcalá Almela ha dit...

Hola Carles.

Sols per veure el grup d'isards i les increïbles vistes de la nord del Pedraforca, ja va valdre la pena la sortida.
Bona crònica i fotos.

Salut!

Carles Gutiérrez Burniol ha dit...

Ben cert Dani, els isards van ser la meva única companyia... la zona acompanya per les vistes tant del Pedraforca com de la zona dels Cortils.
Un plaer tenir-te per aqui. Molta salut i muntanya :)

Maria Burniol Gorgues ha dit...

Hola Carles:
Hem vist el report i pensem que has sigut prou prudent. Amb el temps no s'hi pot jugar.
Tot un espectacle les fotografíes dels isards. Que bonics!!!
Que per molts anys puguis gaudir de la muntanya amb salut i seny.

Felicitats i abraçades,

Casi i Maria

Carles Gutiérrez Burniol ha dit...

Moltes gràcies Maria! aviam si m'acompanyes algún dia, el Casi sempre ho podrà veure des de casa.
Una abraçada!