19 d’agost 2017

PICS DE LOS INFIERNOS PER PANTICOSA i PONDIELLOS


Alçada mínima: 1639m
Alçada màxima: 3083m
Distància: 16,7 km
Temps empleat: 9h35m (parades incloses)
Desnivell + :  1619m
Desnivell - :  1619m


Refugi Casa de Piedra – Ibón de Bachimaña – Collado de Tebarray (2722m) – Infierno Occ. (3075m) –  Pas Marmolera – Infierno Central (3083m) – Infierno Or. (3079m) – Collado de Pondiellos (2812m) – Refugi Casa de Piedra


Setmana de vacances familiars a Panticosa, la part més occidental del pirineu aragonés, amb la idea d’acabar de fer els cims més emblemàtics de la zona. Malgrat que han estat uns dies molt bonics, el fred ens ha fet la guitza glaçant a les part més altes, fet que ha provocat que el perill augmenti considerablement en el tram final d’ascens/descens de les muntanyes de més de tresmil metres. Moltes de les activitats programades han estat substituides per altres, però no menys interessants.
Després de comprovar que la setmana no avançava segons lo esperat, guardo el Balaitús (3146m) per una altra ocasió. És la muntanya més alta del pirineu occidental i em fa especial il.lusió pujar-la, això si, sense presses i en un dia de meteo perfecte, tal i com hem fet amb els Pics dels Infiernos, la prioritat màxima aquest any.

Primer portem a la familia a la zona d’Anayet, on jo m’escapo a fer el Pic d’Anayet (2574m) per segon any consecutiu. La zona és de visita obligada i ofereix  una de les millors estampes de tot el pirineu, un d’aquells llocs que mai et canses d’anar. Només cal arribar a la zona dels estanys d’Anayet per donar-se’n compte. D’aquesta sortida no he fet report perquè ja està publicada al blog la sortida de l’any passat que podeu consultar fent click aquí.

Els Pics dels Infiernos, un dels grans de la zona, en nombroses ocasions els havia tingut a tocar, en la meva època fent el Gr11, l’any passat fent els cims de l'olla del Garmo Negro (3066m) i també divisats desde moltes altres cims de més de tresmil metres. El color de les seves parets el fa reconeixible des de tot lloc on s’albira. La gent del poble de Panticosa ja m’havia advertit que aquesta ascenció era per muntanyencs amb cert grau d'experiència, el cas, és que durant tota l’estona que es circula en alçada per sobre dels 2800m, tant importants són les mans com els peus per progressar, en un ambient molt exposat durant gran part del recorregut.

Els Pics dels Infiernos, són formats per tres puntes: Infierno Occidental (3075m), Infierno Central (3083m) el més alt, i l’Infierno Oriental (3079m). El vessant nord destaca per la petita olla que guarda la glaçera dels Infiernos, ja gairebé totalment extingida. El vessant sud destaca per les seves parets blanques de mármol  que es desplomen enmig de gran verticalitat. Parets blanques, que diferencien aquest massís de qualsevol altre. La part superior que separa el Pic Occidental dels altres dos, està formada per la famosa “Marmolera” que haurem de creuar si volem fer els tres cims.

Com sempre que puc, veig disponible una ruta circular. Aquesta vegada no aniré sol, m’acompanya el Sergi i més tard ens unirem amb el Carlos i el Jon del País Vasc per afrontar la part final de l’ascenció i tot el descens. Els hem conegut al Collado de Tebarray (2722m) i hem decidit continuar junts.
Sortim des de la zona del Balneari de Panticosa, concretament del mític Refugi Casa de Piedra a 1639m. L’ascens el farem pel concorregut Gr11 que es dirigeix cap a l’Ibón de Bachimaña i els Ibones Azules fins arribar al Collado de Tebarray (2722m). Després guanyem l’aresta enmig de constants grimpades per una estreta vira que circula per la part superior, entre el blanc del mármol i el fosc de la pissarra fins arribar a la divisòria, on per primera vegada ja podem veure les boniques vistes cap al sud dels Ibons de Pondiellos amb el Garmo Negro (3066m) guardant la zona. Després grimpada directa cap al Pic Infierno Occ. (3075m), parada a menjar una mica i degustar les vistes i ràpidament ens disposem a creuar la “Marmolera” on tot i la seva mala fama, no vaig considerar que fos extremadament difícil, més aviat fàcil si ho comparem amb altres zones del recorregut. 
La pujada al Infierno Central (3083m) i al Infierno Oriental (3079m) és ràpida enmig de constants grimpades. 
Pel descens, ens situem als peus del collet que separa l’Infierno Central (3083m) del Infierno Or. (3079m) per baixar pel vessant de Pondiellos. Haurem de deixar la canal a la nostra esquerra i superar una zona de molt pendent i exposició per anar superant successives terrasses que ens baixaran a l’enorme tartera la qual flanquejarem fins arribar al Collado de Pondiellos (2812m). Un cop arribats al coll, ja veiem els més de 1200m de desnivell que ens separen del Balneari i afrontem una baixada molt directe sense treva ni complicacions fins el punt d’inici.

També diré que ha estat un dels cim més difícils que he pujat tenint en compte la meva experiència, però a la vegada un dels més bonics. Les parts que vaig trobar més delicades, són el llarg flanqueig que van del Collado de Tebarray (2722m) fins el Pic Infierno Occ. (3075m) seguint el fil del mármol i el primer tram de baixada des del Pic de l'Infierno Oriental (3079m) fins la tartera del vessant de Pondiellos. Més que pels passos delicats, pel grau de inclinació i l'exposició del terreny.

Ruta amb múltiples alicients en la qual es gaudeix plenament de l’envergadura d’aquest pirineu tant abrupte, envoltat d’estanys que s’endinsen per les seves immenses valls, protegides per parets verticals amb caigudes imponents, on el relleu del terreny sembla que et traslladi a un altre món. Molts han estat els grans moments viscuts en aquesta ascenció que ha tingut una mica de tot, aportant grans sensacions difícils d’explicar i que vàrem intentar transmetre a la família mentre recuperàvem forces tot sopant. Al final tota complicació queda en simplicitat, només es tracta d’omplir-se de vida i compartir-ho amb la intenció que serveixi d’ajuda a tots els que estimem l’alta muntanya d’igual manera.

Tornarem a la zona per seguir enfilant-nos al més amunt i gaudir d’aquest món que tant m’omple!



Mapa del recorregut




Mapa de relleu




Iniciem la ruta al Balneari de Panticosa, just darrera del Refugi Casa de Piedra (1639m). Prenem el Gr11 en sentit nord en sender marcat i molt fresat que va paral.lel al riu que forma l'Ibón de Bachimaña. De seguida trobem la cascada que forma el salt del Pino




El sender guanya alçada progressivament i és molt còmode. Aquest sender és tant transitat pel turisme d'estiu, que en alguns punts hi trobem cables i cadenes que podran ser útils en cas que hagi plogut




Tot i estar en període de sequera, aquesta zona mail li falta aigua. No hi ha res millor per parar a descansar una mica, que fer-ho veient aquest espectacle de natura




Però la suavitat del terreny dura poc i a mesura que ens endinsem cap al nord, aquesta zona de pirineu ens va mostrant que no serà un dia fàcil i que ens haurem de guanyar a pols complir els objectius fixats. Davant nostre s'aixeca la paret que forma la "cuesta del Fraile", la qual pujarem per la zona herbada. Primer tram continuat de desnivell per guanyar la cubeta on hi ha situats els Ibons de Bachimaña




Espectacular verticalitat mentre anem sortejant el pendent en ziga-zaga




Un poc superat aquest primer resalt, ja veiem el reformat Refugi de Bachimaña. Indret molt últil per afrontar les múltiples possibilitats que ofereix aquesta zona




El dia es va aixecant, el blau de l'aigua de l'Ibón de Bachimaña guanya intensitat a mesura que la llum s'hi acosta




L'Ibón de Bachimaña és enorme, ara el sender planeja vorejant-lo per l'esquerra en tota la seva totalitat. Estarem una estoneta passejant pels seus vorals





Moment en que toca creuar el riu que enllaça l'aigua dels Ibones Azules amb l'Ibón de Bachimaña. En aquest punt ja hem vorejat tot l'Ibón de Bachimaña




Bifurcacions de camins. Cap a la dreta podríem entrar a França pel Port de Macadau (2541m), anar a visitar els Ibons se Gramatuero o l'ascenció al Gran Facha (3005m) que vàrem fer l'any passat. Nosaltres seguirem pel Gr11 que ara gira en sentit oest




Al centre veiem el salt d'aigua que baixa del primer dels Ibones Azules i el tram de pujada que tenim per arribar-hi. El sender es dibuixa a la part dreta de la imatge. Al fons per primera vegada, veiem el Massís de los Infiernos amb els tres pics i la marmolera. La lluna encara brilla damunt seu




Mirada enrere per degustar l'itinerari ja superat amb l'Ibón de Bachimaña al fons




El gr11 en aquest tram està molt ben definit i va guanyant alçada suaument




Primer Ibón Azul d'aigües tranquil.les. Parem a esmorzar mentre anem analitzant el terreny pel qual ens passejarem en poca estona. La Mare ens ha acompanyat fins aquest primer Ibón Azul




El pimer Ibón Azul recull les aigües d'una part del vessant nord dels Infiernos. Ara el sender creua el desenvocament del primer Ibón Azul i el voreja per la dreta




En molt poca estona i després d'una curta i suau ascenció, arribem al segon Ibón Azul (personalment m'ha agradat més). Davant nostre s'eleva el vessant sud-est del Pic de Llena Cantal (2939m), el sender passa just per sota la congesta




Segon Ibón Azul, més gran que l'anterior però amb molta menys aigua. Les aigües calmades reflexen el  Massís dels Infiernos que cada vegada tenim més a tocar i que es mostra esplendorós pel seu vessant nord




Ara el sender planeja a vall oberta, ja s'intueix on queda el Collado de Tebarray (2722m), just a l'esquerra del Pic de Llena Cantal (2939m)




El sender avança ben visible abans d'afrontar el darrer tram de pedrera amb fort pendent




A mesura que anem guanyant alçada ens acostem més al vessant nord dels Infiernos, en aquest punt veiem el deteriorat estat de la seva glacera pràcticament inexistent. Tot i això, l'indret és un espectacle d'alta muntanya impressionant




Mirem enrere, el recorregut a partir del segon Ibón Azul fins el Collado de Tebarray (2722m) és llarg i el sender es va fent lloc enmig d'una tartera enorme




Darrers metres per arribar al marcat Collado de Tebarray (2722m)




Collado de Tebarray (2722m), això és el que ens trobem, sens passa el cansament de cop veient aquesta imatge tant pintoresca. Sembla que l'espai on hi ha ubicat l'Ibón de Tebarray l'hagin dibuixat, tot i ser ben natural. La natura es fa el seu espai i en ell, pinta i esculpeix les seves formes.
Damunt seu el Pic de Tebarray (2916m)




Un cop al Collado de Tebarray (2722m), anirem cap a l'esquerra en sentit nord, encara ens queden 350m de desnivell per arribar fins al primer cim. Ara anirem a buscar la canal que es veu al centre de la imatge per passar al vessant oest de la marmolera. Al coll hem conegut el Jon i el Carlos del País Vasc, decidim fer el recorregut de forma conjunta




Desestimem pujar per la canal, hi ha risc real de desprendiment de pedres, ho hem vist en un grup de muntanyencs que ens precedien, voltem per un contrafort situat a la dreta de la canal on comencem a grimpar per primera vegada. Al fons a la dreta es veu el pas del Gr11 que rodeja l'Ibón de Tebarray per saltar per la dreta del Pic de Tebarray (2916m) al vessant de Respomuso.
Al fons destaca el Massís del Balaitús (3146m)




Arribats a la part alta de la canal, mirem enrere per veure el recorregut desfet des del Collado de Tebarray (2722m)




Saltem al vessant oest del Massís dels Infiernos, on ja podem veure les caigudes que hi han aquest vessant, on la marmolera forma una llengua que arriba a les parts més baixes de la vall. És realment espectacular tenir aquesta perspectiva des de dalt, després d'haver-la degustat tant des de les parts baixes anteriorment




Ja veiem el que ens queda fins el Pic Occidental del Infierno (3075m) i el recorregut per arribar-hi. Ara toca fer un flanqueig que passa just entre el blanc del marbre i el fosc de la roca esquistosa enmig de gran pendent. Arribarem al centre de la imatge, just al damunt del darrer tram de marbre, després només ens quedarà la curta grimpada cap a l'esquerra fins el cim.
En alguns trams hi ha una estreta vira, en d'altres no. Zona que cal negociar molt bé on està totalment prohibit caure. Parada obligada per observar i disfrutar del recorregut. En Jon i el Carlos miren les enormes caigudes que queden sota els nostres peus. Ens prenem el nostre temps per fer aquest tram per gaudir al màxim aquest ambient d'alta muntanya




Imatge del Pico de Collarada (2883m) al centre de la imatge. Als nostres peus el poble de Sallent de Gállego i una mica més amunt a la dreta, Formigal. Aquestes són les perspectives que tenim del vessant oest del Massís de los Infiernos, amb molts metres de caiguda




Anem grimpant amb suavitat. Aquesta vegada com que vaig acompanyat, el Sergi farà d'esquer amb el tema fotografies. L'any passat aquesta muntanya el va captivar i hem quedat molt satisfets de poder celebrar junts la culminació de la ruta planejada.




Progressant sempre pel fil entre el màrmol i l'ocre de la pissarra. Mai anirem únicament pel màrmol ja que, tot i deixar agafar-se bé, la seva superfície és més relliscosa. Això provocarà que tinguem que superar algunes pujades i baixades fins arribar al final de la veta blanca




Part final de la marmolera del vessant oest. Circularem per l'estreta vira que s'aprecia al límit dels colors de la paret, ara tenim que baixar uns metres per anar a buscar l'esmentada vira. El cim de l'Infierno Occidental (3075m) es veu aprop, però mai hi acabem d'arribar




Desgrimpem uns metres amb precaució...




Val la pena parar i retrocedir amb la mirada el recorregut realitzat, ja fa una bona estona que estem flanquejant en terreny molt vertical. Al fons el Massís del Balaitús (3146m)




Finalment arribem al final de la veta de màrmol, acabem de superar els tres-mil metres d'alçada i s'obren vistes del vessant sud del Massís dels Infiernos. Les imatges parlen per si soles. A l'esquerra quedaria el Collado de Pondiellos (2812m), després l'Agulla de Pondiellos (3016m), el Garmo Negro (3066m) governant la zona, els Pics d'Algas (3032m-3033m) amb el Pic Argualas (3046m) tancant el circ. Els Ibons de Pondiellos, els grans decoradors de la zona aporten el toc de color per magnificar la imatge




Afrontem la darrera grimpada al primer cim, ara ja enmig de roca bastant inestable




Guanyem l'aresta cimera i ja veiem que el que ens queda, és un tros pla que no porta cap complicació




Cim del Pic Occidental dels Infiernos (3075m). Encara no ho sabem, però el flanqueig que acabem de fer, serà un dels moments més delicats de la ruta sencera. Parada per menjar i contemplar la perfecció que ens envolta, la temperatura és molt agradable, no hi ha núvols per enlloc, bona visibilitat i gens de vent. Un dia perfecte per ser on som




Cap al nord el Massís del Balaitús (3146m) al fons amb el Pic i Ibón de Tebarray sota seu. El Pic de Llena Cantal (2939m) i les seves magnífiques formes, destaquen per la dreta




El Balaitús (3146m), ha quedat pendent aquest any i serà l'excusa per tornar-hi en breu. Com més miro aquesta muntanya més ganes tinc de pujar-la, promet un recorregut molt interessant i amb possibilitat de fer-lo circular




Cap al sud-est, el pas de la marmolera que ens portarà als altres dos Pics del Infierno, primer el Central (3083m) i després l'Oriental (3079m). Estem intrigats de com serà el pas per la famosa marmolera però sens dubte, el recorregut promet d'allò més




Baixem sense problemes del Pic Infierno Occ. (3075m) per canviar el color de la pedra que trepitgem




Entrem al pla que forma la marmolera, aparentment sembla bastant inaccessible, però quan hi som ficats, veiem que no n'hi ha per tant, el pas és prou ample i les puntes es poden esquivar bé per banda i banda. Amb prous feines vaig fer servir les mans, tot i que tot dependrà de l'experiència de cadascú alhora de circular a tanta alçada, el que si impresiona bastant, és l'enorme caiguda vertical que tindrem per banda i banda




El Sergi en plena feina, estem disfrutant com nens del moment. Per la dreta destaca el Balaitús (3146m)




Aquesta és la caiguda que presenta el vessant sud cap a Pondiellos




El que ens queda per recórrer de marmolera




I la caiguda que presenta el vessant nord amb la glacera pràcticament inexistent. Per l'esquerra es dibuixa la vall per la qual hem pujat, amb el primer Ibón Azul i una petita part de l'Ibón de Bachimaña damunt seu. El pati és realment impressionant




Seguim progressant enmig de marbre, parant molt sovint per immortalitzar el moment




El Sergi superant els darrers tram de marmolera amb el Pic Occ. dels Infiernos (3075m) al fons, d'allà venim, el Balaitús (3146m) al fons, sempre protagonista d'aquesta zona




A la part inferior, gran part del recorregut de pujada pel Gr11 fins el Collado de Tebarray (2722m), amb el segon Ibón Azul. Al fons destaca el Pic de Cambalès (2965m) fronterer amb França




Sensacionals les vistes del vessant sud de Pondiellos, d'aquestes que no cansen mai




Acabada la marmolera, en terreny senzill i en un moment ens plantem al Pic Infierno Central (3083m), el més alt dels tres. Al fons queda la marmolera i el Pic Infierno Occ. (3075m). Just a la nostra dreta al fons, destaca el Midi d'Ossau (2885m)




Aquest es el tram que hi ha entre el Pic Infierno Central (3083m) i el Pic Infierno Oriental (3079m). Aquest coll que hi ha entremig serà el que utilitzarem per iniciar el descens. Al fons, destaca el Massís del Vignemale




Mentre baixem cap al petit collet, parem a contemplar el recorregut per on circularem en poca estona pel vessant sud. Lleugerament a l'esquerra es dibuixa el sender que flanqueja enmig de tartera, primer va al Collado de las Saretas (2834m) i després al Collado de Pondiellos (2812m). Per aquest últim iniciarem el descens final, caldrà anar amb compte i no confondre's i baixar el Collado de las Saretas (2834m) ja que no hi ha sender i no és possible la baixada a l'altre vessant. Entre els dos colls, el Pic Pondiellos (2917m) i a la dreta, l'Agulla de Pondiellos (3016m)




Som al collet. Cap al nord, sensacional estampa del que queda de la glacera del vessant nord de los Infiernos, amb les singulars formes del Pic Llena Cantal (2939m). Al fons a l'esquerra el Balaitús (3146m) i al fons a la dreta el Pic Gran Facha (3005m) que vaig visitar l'any passat




Esquerdes de vertigen que es desplomen per la cara nord




Després d'una curta però entretinguda grimpada, arribem al Pic del Infierno Oriental (3079m), darrer cim del dia. Al fons el Infierno Central (3083m) i el Infierno Occ. (3075m). Ja hem fet els tres Infiernos, però cal recordar que una muntanya no es guanya fins que s'ha baixat




La mateixa foto d'abans sense nosaltres per poder apreciar bé les distàncies




Després d'una estona contemplant les vistes i fent avituallament, iniciem el vertiginós descens. Primer desgrimpem fins arribar al collet que separa l'Infierno Central (3083m) de l'Infierno Occ. (3079m)




Com que des del collet no es veu gens clar cap traça de camí, haurem de pendre com a referència baixar per la dreta de la canal sud que desemboca al mateix collet. Hi ha molta pendent i pedra solta, el risc de desprendiment de pedres és gran, amb algún pas de desgrimpada de segon grau. En Jon baixant assegut per superar un petit ressalt amb molta cura. Ningú portava casc, tampoc nosaltres i pensant-ho fredament va ser un error, complicar-se la vida vaja... penso que el casc és imprescindible per afrontar aquest tipus de terrenys.
Al centre, damunt de la congesta de neu, el Collado de Saretas (2834m) on pretenem arribar




Baixada ben vertical, haurem de trepitjar com si xafessim cotó per evitar desprendiments i estudiar molt bé cada moviment ja que alternem pedra solta amb pedra dura i caldrà fer desgrimpades amb molta cura sobre terreny molt exposat per superar diversos resalts.
Al fons el Garmo Negro (3066m) amb l'Agulla de Pondiellos (3016m) i el Pico de Algas (3032m)




Ja portem una estona baixant, temps per mirar amunt i veure tot el que hem desgrimpat. A la imatge el tram de descens per l'esquerra de la canal que es veu a la imatge




En moltes ocasions no val baixar de cul a terra, caldrà girar-se de cara a la pedra i desgrimpar assegurant bé les mans pel fort grau d'inclinació. Mala opció, en segons quins trams, baixar de cara la pendent




Superat el primer tram de descens, arribarem a la tartera on s'insinua un petit sender que farem servir per flanquejar el circ. Es pot dir que hem superat el tram més delicat del descens




El Sergi, observa detingudament per on hem baixat enmig d'un mar de pedres




Des d'aquesta posició, es fa difícil distingir els cims dels Infiernos, la pedra del Massís emergeix pel damunt de la tartera guanyant verticalitat, formant les parts més elevades que ens han tingut ben entretinguts durant una bona estona




Ara un còmode flanqueig en lleuger descens per aquesta tartera, on hi trobem traces de camí. Proper objectiu el Collado de Saretas (2834m) damunt de la congesta de neu. A la seva dreta, el Pic Pondiellos (2917m). Encara estem a bastants metres d'alçada




Collado de Saretas (2834m). Excepcionals vistes del Massís del Vignemale a l'esquerra i de la zona de Gavarnie i Ordesa al fons a la dreta. Molt de compte de no iniciar el descens per aquest coll. L'haurem de passar de llarg i seguir flanquejant fins el Collado de Pondiellos (2812m)




Perspectiva del Pic del Infierno Central (3083m), la canal i el Pic del Infierno Oriental (3079m). La baixada fins la tartera l'hem fet just per sota del Pic del Infierno Central (3083m) just per l'esquerra de la canal. Clarament sembla totalment inaccessible baixar per aquí, però és l'itinerari que marca el mapa i amb molta cura és possible




La cubeta on estan situats els Ibons de Pondiellos va prenent formes diferents a mesura que anem avançant recorregut, les seves formes i el seu color aporten molt a la zona




Seguim en ple flanqueig còmode i ens anem allunyant del Massís de los Infiernos. Per la dreta destaca el Pic de Arnales (3002m) que hem decidit deixar per una altra ocasió




Collado de Pondiellos (2812m). Parem a descansar i menjar una mica abans d'afrontar el descens final. Al fons destaca el Midi d'Ossau (2885m)




Iniciem la baixada final fins el punt d'inici. El primer tram transcorre per un pedregar de blocs grans bastant incòmode




De seguida ja podem veure el Ibón de los Baños molt avall. Ens separen 1200m de desnivell en un recorregut bastant reduït tal i com s'aprecia a la imatge




Baixem per la dreta d'aquest caos de pedres, buscant les zones més herbades per progressar més fàcilment. Davant nostre la zona de Bramatuero amb muntanyes també molt interessants com el Pic de los Batanes (2909m), el Pic Bacías (2754m) o les Puntas de Brazato (2731m)




En aquest punt del descens, tenim la opció de flanquejar per aquesta tartera per anar a buscar el coll que entra a l'olla del Garmo Negro (3066m) per anar a fer els seus cims. Superant uns +300m de desnivell tenim la opció de fer tota la olla que inclou el Garmo Negro (3066m) els dos Pics de Algas (3032m-3033m) i el Pic Argualas (3046m) situat al centre de la imatge. Nosaltres ho hem descartat ja que aquests cims els vàrem fer l'any passat en un report que podeu veure fent click en aquest enllaç




A l'esquerra el Pic Argualas (3046m), després el coll que entra a l'olla, amb el Garmo Negro (3066m) a continuació. El Collado de Pondiellos (2812m) queda a la dreta de tot, per on hem saltat a aquest vessant




A meitat de baixada, trobem el sender fresat que enllaça amb la ruta de pujada normal al Garmo Negro (3066m), comencem a trobar més gent que baixa del Garmo Negro (3066m), un dels tresmils considerat fàcil on les úniques dificultats seran afrontar gairebé 1500m de desnivell en una distància relativament curta




Arribem a la Majada baja que ens ofereix boniques imatges de la Glera de las Argualas




Som a primera hora de la tarda, les cames portes moltes hores treballant, estem cansats i fa calor. La baixada no dóna treva, és directe i amb pendent moderat. Per fi entrem al tram final, per sort, per dintre de bosc de pi negre per evitar així una mica el sol directe. El balneari queda cada vegada més aprop




Unes llaçades més en ziga-zaga i per fi arribem al punt d'inici. Ens arribem al cotxe a canviar-nos de calçat i posar-nos còmodes, hem quedat amb el Jon i el Carlos al refugi Casa de Piedra per pendre unes cerveses i començar a assimilar aquest gran dia d'alta muntanya. La paradoxa del dia, és arribar al Refugi i no trobar lloc pel nostre merescut descans, totes les taules estan ocupades per turistes que ja es veu a simple vista, que poc tenen de muntanyencs. Comentem el tema i acabem amb la conclusió que poca cosa podem fer-hi. Caldrà esperar una mica per tenir la nostre merescuda recompensa.
Al final, hem complert l'objectiu, hem gaudit d'una jornada per damunt de tresmil metres en una ascenció molt agraïda i enmig de tot això hem fet amistat amb el Jon i el Carlos. He trobat el que buscava d'aquestes vacances d'estiu en un sol dia, dia que quedarà gravat a la nostra memòria!







6 comentaris:

Maria Burniol Gorgues ha dit...

Moltes felicitats pel reportatge, les vistes precioses, trobo que hi ha molt de risc fer aquests cims, que Déu us acompanyi sempre. De nou moltes felicitats!!!

Carles Gutiérrez Burniol ha dit...

Moltes gràcies Maria! Tanta bellesa té el preu del risc, però sempre amb molt de seny :)

David Bonilla ha dit...

Hola Carles,

Simplement espectacular!!!
Veig que tu tampoc has parat aquest estiu.
Per no perdre el costum, sempre buscant rutes circular i amb un grau técnic que no la fan asequible per tothom.
A veure si en un futur agafo més experiència i em puc acostar a la zona.

Salud i montanya!!!

Carles Gutiérrez Burniol ha dit...

L'experiència l'has guanyat aquest estiu, fent els sostres del pirineu, segur que unes vacances per recordar. M'encanta llegir els teus reports. A seguir així crack!

Dani Alcalá Almela ha dit...

Hola Carles.

Unes muntanyes espectaculars aquests Infiernos, i un repor a l'altura d'elles.
Gran jornada d'alta muntanya i amb un alt grau de compromís el que requereixen aquests cims, tothom que els ha pujat coincideix en que no són uns cims gens fàcils d'ascendir. Tinc pendent de pujar-los, al igual que el Balaitous, que el vam planificar una volta però al final no vam anar per l'amenaça de tronades. Suposo que la circular que tens tramada serà pujar per bretxa Latour i baixar per Gran Diagonal, o al revés?, sigui com sigui un altra muntanya que exigeix alt grau de compromís.
Per cert, em permeto fer-te una rectificació, el cim que senyales com Aspe és tracta del Collarada (2883 m.), una muntanya que et recomano pujar algun dia, sobre tot per la vessant de l'Ibón de Ip, que és per on la vam ascendir nosaltres fa uns anys ;-)
Enhorabona per els cims i per el repor.

Una abraçada!!

Carles Gutiérrez Burniol ha dit...

Hola Dani! Doncs moltes gràcies per l'aclariment del Collarada, no ho tenia clar la veritat, editat!
El Balaitus, si, tot i que la brecha de latour em fa molt respecte... La idea seria fer-ho en un dia des de la Sarra i es probable pujar i baixar per la gran diagonal...
Sigui com sigui es una de les grans muntanyes que no poden faltar.
Vinga que encara queda molt per fer!
Una altra abraçada per a tu ;)