24 de juny 2018

CIRCULAR AL CARLIT PER EL CASTELLAR


Alçada mínima: 2005m
Alçada màxima: 2921m
Distància: 1045m
Temps empleat: 6h25m (aturades incloses)
Desnivell + : 1045m
Desnivell - :  1045m


Estany de la Bullosa - Carlit (2921m) per ruta habitual - Cresta nord-es - Carlit de Baix (2806m) - Puig de l'Estany Subirà (2785m) - Tossa del Lloser (2804m) - Estany de Castellar - Estany de la Bullosa


Després de temps d’inactivitat he tornat a l’alta muntanya. La oportunitat ha estat sobtada, amb poc temps per preparar la ruta i molta incertesa sobre la persistència de la neu. Tenia ganes d’enfilar-me amunt i decideixo el Carlit (2921m), fent una bonica circular que, durant el descens, em permetrà passar per la zona del Castellar que desconeixia per complet.

Important arribar abans de les 7h a la zona del Pla de Barres si es vol pujar amb vehicle propi fins l’estany de la Bullosa, en cas que no ús sigui possible haureu de pujar i baixar amb autocar.
Així doncs, preparo el material d’hivern i decideixo no agafar les raquetes. La pujada la faré per la ruta habitual, com que no se com estarà de neu, prefereixo afrontar els pendents més inclinats amb la neu el més dura possible.

Pels pèls, arribo a Pla de Barres a les 6:55h, m’ha anat de cinc minuts. És important començar el més aviat possible ja que és una ruta molt freqüentada. Des del llac de la Bullosa el sender s’enfila suaument i va creuant els nombrosos estanys de la zona, arribo a l’altiplà que finalitza a l’Estany Subirà on aprofito per esmorzar. Des d’aquest punt ja puc veure el que queda fins al cim i veig que l’aresta de pujada i la cresta estan lliures de neu, per tant, malgrat haver-hi força neu encara, el material hivernal si el faig servir serà en llocs curts i concrets. Així doncs, després d’una fàcil i entretinguda grimpada em planto al cim del Carlit (2921m). 
El descens el faig per la cresta nord que em baixarà fins el Carlit de Baix (2806m) i ja per terreny més fàcil, fins el Puig de l’Estany Subirà (2785m) i la Tossa del Llosser (2804m). Ara en direcció est, entro a la zona del Castellar, un extens altiplà format, primer per suaus pendents i després per zona més inclinada, em baixarà fins l’estany de Castellar on enllaçaré amb el concorregut sender que fa la volta als estanys del Carlit. Tampoc he trobat cap pala de neu destacable durant el descens.

Molt content i satisfet del dia, he pogut aconseguir l’objectiu del dia, també el repte de completar el Carlit (2921m) per totes les aproximacions possibles i per últim, d’haver conegut a tres muntanyencs: l’Elena, l’Adrià i el Pau, ens hem ajuntat a la cresta després d’haver estat conversant al cim, i no només hem completat el descens junts, també unes cerveses al finalitzar la ruta, compartint les sensacions del dia i mantenint unes bones converses de muntanya. Moltes gràcies per la vostra companyia i molta sort al Mont Blanc!

Sensacional dia estiuenc al Pirineu, en una zona on tot just ara comença la primavera. El verd comença a destacar, el blau dels estanys brilla de manera especial i el blanc de la neu contrasta abruptament amb la tonalitat de la roca. Paisatges espectaculars que són el resultat d’una barreja de colors intensos que només apareixen en aquesta curta època de l’any. Privilegiat de poder-ho viure i seguir aprenent de la muntanya i en ocasions, de bona companyia com la que he tingut avui.


Mapa del recorregut





Mapa de relleu 




Zona d'aparcament just al costat del llac de la Bullosa, són les 7:30h i començo a caminar






El llac de la Bullosa amb el Puig Peric (2810m) i el Petit Peric (2690m) a la dreta del coll que els separa





El recorregut d'inici transita pel sender HRP (alta ruta pirinaica), molt fresat i ample per lo transitat que és. De seguida arribo a l'Estany del Viver, punt on enllaçaré amb el recorregut de tornada. Al fons, el cordal pel que estaré circulant en unes hores





Ara passo per la riba dreta de l'Estany Sec. El sender va guanyant alçada molt progressivament sense grans pendents, porto un bon ritme, m'interessa arribar a la neu lo abans possible per trobar-la com més dura millor





Vaig arribant a l'altiplà que m'acostarà a la base de la muntanya de forma planera. Per primera vegada veig el principal objectiu del dia, el Carlit (2921m) al fons de tot. Per la dreta, el llom que forma la zona del Castellar






Caminant de cara al Carlit (2921m). A mesura que m'hi vaig acostant, me n'adono que poca neu xafaré, el sender puja per l'aresta que queda just a l'esquerra de la neu. La part alta de la canal per assolir el coll final, també està lliure de neu





El Carlit (2921m) a l'esquerra, la cresta nord-est i tot el cordal pel qual tornaré. És el que busco en dies de calor, circular el més temps possible per alçada i aquesta ruta és perfecte per això






Després del pla i tot just abans d'afrontar la dura pujada fins el cim, paro a esmorzar una mica per agafar forces amb vistes a l'Estany Subirà. El Puig de l'Estany Subirà (2785m) queda damunt de l'estany.
Bastanta neu la que queda per ser a finals de juny





Creuant una primera congesta de neu amb bona traça feta enmig d'un pendent bastant sostingut, es pot fer perfectament sense material d'hivern





Mirada enrere, vaig guanyant alçada i es va dibuixant la típica i bonica estampa d'aquest racó de pirineu






Segueixo creuant congestes de neu. Em vaig acostant a la roca, punt on comença la fàcil grimpada que m'acostarà a la part alta de la canal






Ara xafant neu per una pala amb més pendent, però les condicions de la neu són bones per no tenir que treure els grampons i el tram és curt fins arribar a l'aresta, lliure de neu. 
Arribo al forat on queda situat l'estany Sobirà Gelat, encara cobert íntegrament de neu






La pujada és directe i sense treva, val la pena parar a reposar per anar digerint les vistes a mesura que vaig pujant. Cap al sud el Pic de les Xemeneies (2878m) i a la seva dreta el Coll dels Andorrans (2749m). Dos punts que em porten bons records de l'ascenció al Carlit (2921m) per l'aresta sud




La Coma dels Forats, just al peu del Pic de les Xemeneies (2878m). Els petits estanys, amb el seu blau turquesa, encara mostren el desglaç




He començat la zona on s'ha de grimpar. S'agraeix després de tanta pujada, ara serà més entretingut 






I sense complicacions entro al darrer tram de la canal que em porta al collet que hi ha abans del cim. Vistes del vessant oest amb la Serra de les Xemeneies al centre





Uns metres més i arribo al cim del Carlit (2921m), sens dubte, un dels meus preferits de tot el pirineu. Anem a repassar que es veu des del cim més alt d'aquestes contrades...





Cap al nord-est, marxa el recorregut que seguiré per la cresta que circula just pel damunt de les congestes de neu. El tram més delicat és el que ens baixa fins el Carlit de Baix (2806m), si bé no té passos difícils, hi ha certa exposició. Un cop al Carlit de Baix (2806m) disminueixen les complicacions i encaro l'ampli llom que m'acostarà fins el Puig de l'Estany Sobirà (2785m) al centre de la imatge, per seguir el mateix llom fins a la Tossa del Lloser o fals Carlit (2804m) situada a l'esquerra de la imatge. Després el llom segueix cap a ponent i va perdent alçada progressivament fins que ens situem al mateix nivell de l'Estany de Castellar, on baixem directament a l'estany amb un curt però intens descens. Al fons destaquen els Pic Perics




Cap a l'est, tot el recorregut realitzat durant l'ascens, amb el llac de la Bullosa que destaca per sobre dels altres. Al fons a la dreta, el Massís del Canigó




Cap a l'oest, la zona està més carregada de neu. Per l'esquerra circula la part final de la Serra de les Xemeneies, al seu damunt el Pic de Font Viva (2673m), després la Portella de Lanós (2468m) que ens permet baixar fàcilment fins l'Estany de Lanós, ben carregat d'aigua. Damunt l'Estany de Lanós s'aixeca el Puig de Coma d'Or (2826m) a l'esquerra i el Puigpedrós de Lanós (2842m) a la dreta.
Als peus de la imatge l'Estany dels Forats persisteix glaçat amb l'estiu començat. A la part superior de la imatge i al fons de tot, destaca per damunt dels altres la Pica d'Estats (3143m)




Zoom cap al Puig de Coma d'Or (2826m) i el Puigpedrós de Lanós (2842m)




He iniciat el descens, el breu entraré en plena cresta. En aquesta imatge es veu tot el recorregut del descens fins el punt d'inici. En primer terme l'Estany Subirà, després l'Estany de Trebens i després l'Estany del Castellar. El cordal que es veu a l'esquerra de la imatge és el que m'acostarà a l'Estany del Castellar, punt on enllaçaré amb la ruta del tour dels estanys fins el punt de partida




Disfrutant com mai i plenament integrat enmig de tanta natura






Vaig avançant i es van obrint noves vistes. Al centre la Portella de la Grava (2426m), damunt seu el Puig de la Grava (2671m). Per l'esquerra el Pic de l'Estany Faurí (2702m), per la dreta el Puig de la Cometa (2763m). L'espectacular zona d'Orlu s'apodera d'aquesta part de pirineu la qual esperem poder visitar aviat




El dia és sensacional, sense cap pressa vaig desfent la cresta parant atenció, sempre pel vessant de les Bulloses






Part del recorregut d'ascens. A la imatge es veu el darrer tram de neu que haurem de xafar fins arribar a l'aresta que queda a la dreta de la imatge. Al centre destaca el Tossal Colomer (2673m)




Cim del Carlit (2921m), per l'esquerra l'aresta de pujada i davant meu la cresta que porto feta des del cim. En aquest punt m'ajunto amb l'Elena, l'Adrià i el Pau per acabar junts el recorregut




Una més cap al nord, amb l'espectacular Pic de Castell Isard (2633m) elevant-se en solitari al costat de l'Estany de Lanós, amb l'extensa planúria formada per multitud de petits estanys que no apareixen anomenats als mapes




Superats gairebé 200m de desnivell per la cresta, el terreny es suavitza i també ho fa el pendent. A la image el que em queda fins arribar al Carlit de Baix (2806m) a la dreta de la imatge. Per l'esquerra, la Tossa del Lloser (2804m)




Tot just la primavera s'ha iniciat en aquesta zona. El verd de les pastures, tímidament va guanyant terreny per sobre del blanc de la neu i el blau dels estanys brilla amb especial intensitat degut al recent desglaç. Tot un plaer avançar en alçada i fer camí enmig d'aquests dos vessants tant espectaculars




Ja he sobrepassat el Puig de l'Estany Sobirà (2785m), la Tossa del Lloser (2804m) i recorregut l'altiplà que forma la zona del Castellar. Aquests dos cims no comporten cap dificultat i el sentit de la ruta ens hi fa passar, per qui l'interessi els pot veure en aquesta antiga sortida. En aquest punt deixem el llom per afrontar la baixada directe que em portarà a l'Estany del Castellar al centre de la imatge




Deprés d'una primera rampa bastant inclinada en la qual juguem a creuar congestes relliscant per la neu, afrontem els darrers metres fins arribar a l'Estany del Castellar en suau descens




Som al migdia, fa calor i la circulació d'aire ha quedat parada. Els isards es refugien de la calor i es diverteixen amb les congestes existents




Arribem a l'Estany del Castellar on veiem a una de les seves vores aquesta quantitat important de neu que hem creuat pel damunt. Sense exagerar conto que hi ha de tres a cinc metres de gruix. Tot comentant amb els companys lo curiós del tema, arribem a la conclusió que es tracta de neu acumulada fruit de la caiguda d'un allau d'aquests mesos anteriors degut a l'acumulació de neu d'aquesta temporada hivernal




L'estany del Castellar amb el Carlit (2921m) al fons i tot el recorregut desfet fins el punt on ens trobem




Recorregut durant el descens per les parts altes de la zona del Castellar. Hem baixat per la congesta situada a la dreta de la imatge fins l'estany del Castellar




L'aigua en constant moviment ja sigui de forma superficial o per sota de la terra i les congestes de neu. Clar queda que la zona encara es troba en ple desglaç i hi neix vida per tot arreu, tot un espectacle de natura




Enllacem amb el bonic i fresat sender que dóna la volta als estanys, hem fet gairebé tota la baixada, ara només ens queden davallar uns 200m de desnivell en un pendent molt suau fins arribar a l'Estany de la Bullosa. En primer terme, l'Estany de les Dugues, un pescador francès hi practica la pesca




Arribada al punt d'inici, els companys de ruta m'han convidat a unes cerveses mentre hem estat comentant la ruta. A la imatge, el refugi del Carlit situat just al mateix estany de la Bullosa, ideal lloc per pernoctar o ja sigui fer una simple cervesa a la seva terrassa exterior




Ara toca plegar les eines, canviar-me de roba i menjar una mica. Mentrestant poso els peus en remull i aprofito per refrescar-me una mica al riu de la Bullosa. Toca estar pendent de la propera sortida de l'autocar per situar-me darrera d'ell i poder baixar amb el cotxe, mentre, faig uns quants estiraments i vaig pensant i assimilant totes les sensacions que m'ha donat la sortida d'avui, sens dubte, una altra sensacional jornada al pirineu, ja ho trobava a faltar!






9 comentaris:

Miguel cañameras ha dit...

Hola Carles, veig que t'agrada visitar el Carlit per tots els seus vessants.

Bon itinerari de baixada, interessant.

Ha seguir gaudint de la muntanya i fent-nos gaudir a nosaltres amb els repors.

salu2

Dani Alcalá Almela ha dit...

Hola Carles.

Ja teniem ganes de veure't de nou encadenant cims al Pirineu. Espectacular aquesta zona del Carlit, i més en aquesta època de l'any, que és quan més bonic està el Pirineu. Jo també tinc un "mono" impressionant de Pirineu, ja que en tot lo que va d'any no he pogut pujar, Si tot va bé en un parell de setmanes pujarem a passar el capde a Andorra ;-).

Salut company i una abraçada.

Carles Gutiérrez Burniol ha dit...

Si Miguel! Dins de les meves limitacions d'escalada, m'aporta la satisfaccio suficient. Per ser la muntanya mes alta de les nostres contrades, el fet de poder-hi accedir pels 4 punts cardinals la fa especial per mi.
Ara em queda la zona d'Orlu per explorar, sens dubte un paradis espectacular que et recomano.
Espero poder-ho mostrar ben aviat!!! Abans per aixo, et copiare una ruta teva que em va agradar molt ;)

Carles Gutiérrez Burniol ha dit...

Hola Dani!!! Si, tenia unes ganes d'enfilar-me amunt espectaculars, mirant enrere, feia 6 mesos q no feia alta muntanya i ja pots imaginar... Però com tot, s'ha de saber prioritzar.
Un plaer llegir-te de nou! Aprofito per saludar-te i felicitar-te per la teva activitat constant, no pares ni ho facis!!!
Andorra es un desti perfecte per fer pirineu! De fet espero amb deliri la sortida que tinc programada per aquest dissabte. Si tot va bé, la publicaré la setmana vinent, aviam si ús animeu perquè és d'aquelles per recordar... Aviam com va...
Una abraçada i m'alegra veure't per aqui!

Miguel cañameras ha dit...

Ruta meva ¿?. Andorra ¿?.................Si es la que hem penso no m'importaria acompanyar-te. Però no pot ser, marxo diumenge de vacances, i tot no es pot fer.

Que vagi bé, i espero el repor...

salu2

David Bonilla ha dit...

Hola Carles,

Tal com diu el Dani, ja teniem ganes de llegir una de les teves cròniques amb multitud de cims, travesant arestes i ensenyant-nos rutes molt entretingudes i amb un punt picant que tant ens agraden.
Aquest any hem pogut disfrutar de la neu fins ben entrat Juny.
Ja hi ha ganes de llegir la próxima crónica sobre la ruta per Andorra.

Salut i montanya!!!!

Carles Gutiérrez Burniol ha dit...

Hola David,
Si, feia temps que estava parat sense fer alta muntanya, era una bona oportunitat i la vaig aprofitar. De fet, no ha estat un hivern per perdre-s'hi molt, pel factor risc, tanta neu s'ha de saber gestionar bé i en moltes ocasions millor quedar-se a casa.
Ara és bona època, el desglaç encara és vigent i la primavera comença al pirineu!!!!

Aprofito per felicitar-te per les teves sortides que tot i que no comento no deixo de seguir!

Una abraçada i molta muntanya David!

Unknown ha dit...

Hey Carles, Som l'Elena, el Pau i l'Adrià. Genial el post! És una sort haver descobert un pou d'informació de muntanya. Donem fè que la descripció és fil per randa la successió d'esdeveniments.Ens ha fet recordar bons moments a la muntanya.
Informar-te que vam poder fer el cim del Mont Blanc. Va ser una experiència de les més intensament viscudes a la muntanya. Vam tenir molt bon equip de cordada i el temps ens va acompanyar. Els nostres companys van sortir volant des del cim amb parapent. Va ser un èxit! Tant de bo ens tornem a trobar pels cims! Salut, muntanya (i bolets)!

Carles Gutiérrez Burniol ha dit...

Eeeei! Quina il.lusió m'ha fet que hagueu passat per aqui! L'enhorabona mes sincera pel sostre d'europa, un somni per qualsevol muntanyenc! Ara a per nous reptes que queda molt per endavant.
M'alegra que ús hagi agradat l'entrada, com ja vem comentar: ruta fresca, entrada perfecte ;)
Segur que ens veurem i ens recordarem.
Una abraçada pels tres!