20 de juliol 2019

PIC D'AURIÒL i PIC DE TAULADES per la Vall de Bésines


Alçada mínima: 1550m
Alçada màxima: 2695m
Distància: 22,2km
Temps empleat: 8h35m (aturades incloses)
Desnivell + : 1461m
Desnivell - : 1451m


VALL DE BÉSINES – PIC D’AURIOL (2695m) – PIC DE TAULADES (2580m) – ESTANY DE SOLÀ COLOMER – REFUGI BÉSINES – VALL DE VÉSINES


El Pic d’Auriòl (2695m) és una d’aquelles muntanyes, que tot i no ser de les més altes, es fa admirar per les que l’envolten, la seva estètica piramidal en té la culpa. És tracta del cim més alt que tanca pel nord l’espectacular Vall de Bésines.
Han estat anys pujant muntanyes veïnes i en totes les vistes dels cims, el Pic d’Auriòl (2695m) destacava, només calia buscar una ruta per gaudir-lo al màxim.

Estaciono el vehicle a la carretera que baixa del Coll de Puymorens (1920m) cap a Hospitalet-près-l’Andorre. Passat el trencant que va al Pas de la Casa, al primer revolt tancat d’esquerres hi ha zona per estacionar el vehicle. Just en aquesta corba, marxa una carretera asfaltada cap a la dreta tallada amb una barrera. La seguiré fins enllaçar amb el sender que m’endinsarà a la Vall de Bésines. Just abans d’arribar a l’estany de Bésines, deixo el sender, travesso la rasa i començo una dura i llarga pujada fins arribar al pla anomenat Clot de l’Adou, ara segueixo pujant fort cap a la dreta a buscar un marcat coll. 

Estic als peus de l’aresta sud. Sortejo per l’esquerra fàcil les primeres dificultats fins que grimpar és obligatori. Passos fàcils amb algun IIº i bastant aèri en general fins arribar al Pic d’Auriòl (2695m).
La baixada la faré per la cresta est amb l’objectiu d’arribar al Pic de Taulades (2580m), les dificultats les sortejo per l’esquerra fins arribar a un tallat que m’obliga a incorporar-me a plena cresta amb un pas de grau II. A partir d’aquí la cresta continua fàcil fins esdevenir cordal. 
Quan veig l’estany de Solà Colomer busco una pala herbada que em permeti arribar-hi, sortejo les plaques de roca que formen grades buscant les zones més herbades, per així, evitar desgrimpar. 
Arribat a l’estany segueixo baixant més suau fins enllaçar amb el GR-10 i GR-107C que baixen de la Portella de Bésines (2333m) i d’aquí, fins el Refugi de Bésines (2104m). Ara només toca seguir el plàcid sender GR-107 que, en suau descens, em portarà al punt d’inici passant per l’estany de Bésines.

Feia gairebé vint anys que no tornava a la Vall de Bésines, aleshores, un dia a finals de primavera vaig arribar fins al refugi (tancat) on hi havia molta neu. Aquesta vegada la natura m’ha rebut amb el seu màxim esplendor. He quedat sobtat de la morfologia del terreny, semblant al Pirineu aragonès, on predominen zones amb grades formades per grans blocs de pedra on antigament deurien haver-hi glaceres.
La Vall de Bésines és apte per tots els públics, amb un sender molt marcat que guanya alçada molt suaument amb boniques sorpreses i paisatges amagats. Fer el recorregut pel fons de la vall ja val molt la pena.

Avui he pogut gaudir de la solitud absoluta, només un jove pastor amb un nombrós ramat d’ovelles i tres gossos, m’ha donat conversa en més de vuit hores de la millor essència de muntanya. Expectatives superades en una volta molt treballada, on la muntanya m’ha donat la força per deixar-se guanyar i rebre com a premi, la meva infinita estima i admiració.



Mapa del recorregut




Imatge amb relleu




Després de poc més de dos quilòmetres de carretera en suau descens, entro al sender que em portarà a la Vall de Bésines. Un cartell ens indica les possibilitats de la zona




De seguida em trobo un trencant a mà esquerra que baixa a Hospitalet. Jo vaig cap al Refugi de Bésines (2104m)




El sender és perfecte, camí de ben transitar enmig de boscos de pi negre, faig i avetoses




Poc després em trobo un trencant a mà dreta que puja al Coll de Puymorens (1920m)




Sender frescal amb tots els alicients. Només fer el recorregut pel fons de la Vall fins el Refugi de Bésines (2104m) ja és una gran sortida




El sender queda penjat i va seguint el curs de la Vall que porta a Merens les Vals en sentit nord







En aquest punt el sender tomba a mà dreta (est) i s'endinsa a la Vall de Bésines




Vaig remuntant la Vall de Bésines molt cómodament. És una vall molt llarga però es guanya metres amb facilitat. El motiu és la construcció de l'Estany de Bésines amb la seva presa i una cabana, el sender és aprofitat d'un recorregut on s'havia instal·lat una via de tren per transportar els materials




A mesura que m'endinso a la Vall de Bésines, cal que pari atenció per buscar el millor punt per deixar el sender (GR-107C). Al centre, ja veig el fort pendent on em vull dirigir per guanyar alçada. Al fons ja veig una part de l'aresta sud que porta al Pic d'Auriòl (2695m).
El sender que indica el mapa parteix de l'inici de l'estany de Bésines i guanya alçada per mitjà d'un pedregar bastant incòmode. El que faré jo serà pujar abans de l'estany de Bésines per guanyar la pendent mitjançant pala herbada, evitar el pedregar i enllaçar amb la ruta que puja a través de l'estany




He deixat el GR-107C, he travessat la rasa i vaig a buscar la pala que es marca al centre de la imatge i que va en sentit nord. Pujaré just per la dreta del torrent que s'intueix




Estic en plena feina guanyant tots els metres de desnivell que no he guanyat en la 1h30m que porto de ruta. Ja veig l'Estany de Bésines i el pedregar que m'he estalviat si hagués fet cas del mapa.
Al centre despunta el Puig de Trespunts (2624m) amb la Portella d'en Garcia (2534m) a la seva esquerra, a la dreta el Cap de la Clota de Trespunts (2562m)




Ha estat un primer tram de pujada molt penosa i soferta. Cal dir que un cop deixat el sender de la Vall de Bésines, el recorregut és sense camí amb alguna fita molt esporàdica.
Ara sóc al Clot de l'Adou, el recorregut es suavitza. Al fons ja veig l'inici de l'aresta sud fins el Pic d'Auriòl (2695m). Segueixo pujant i just al centre de la imatge giro a la dreta en sentit est a buscar un marcat coll, de nou amb forta pendent




Just abans d'arribar al marcat coll, trobo un ramat d'ovelles amb dos pastors joves amb els que intercanvio algunes paraules, ells creuaran aquest coll amb el ramat cap a l'altre vessant, jo giraré en sentit nord a buscar la cresta que forma l'aresta sud




Recorregut des del Clot de l'Adou fins el coll on sóc ara. A l'esquerra el Pic de Querforc (2585m) i la cresta que baixa a la Tossa de Bessatélh (2362m). A la dreta la Vall del Siscar amb el Pic de la Cabaneta (2818m) com a punt culminant




Ja veig una part de la cresta est que baixa del Pic d'Auriòl (2695m) fins el Pic de Taulades (2580m) i que transitaré en una estona




El recorregut que ens trobaríem si baixéssim per l'altra banda del coll.
Al centre-dreta de la imatge es divisa el Refugi de Bésines (2104m). Lleugerament a l'esquerra l'imponent Pic de Cortal Subrà (2599m), a la seva dreta el patent Pic de Lanós (2660m) amb la capçalera de la Vall de Bésines on hi ha situat el Coll de Coma d'Anyell per saltar al vessant de Lanós




El ramat d'ovelles ja ha pasturat prou dalt del coll, ara toca saltar a l'altre vessant (imatge anterior).
Al fons d'esquerra a dreta: Puig Pedrós de Lanós (2842m), just darrera el Puig de Coma d'Or (2826m), al centre el Cap de la Llosada (2724m) amb la Portella d'en Garcia (2534m) just a la seva dreta. Per la dreta la Clota de Trespunts amb el Puig de Trespunts (2624m) i el Cap de la Clota de Trespunts (2562m).
En aquest punt m'aturo a esmorzar tranquil.lament




La cresta que va de la Portella d'en Garcia (2534m) fins el Pic de Querforc (2585m) i que vaig recórrer fa quinze dies. Al centre el Cap de la Clota de Trespunts (2562m)




Així es veu el Pic d'Auriòl (2695m) des del Cap de la Clota de Trespunts (2562m). Estic just sota l'aresta sud, al coll que es marca. També es divisa la cresta que faré en sentit est que es dirigeix cap al Pic de l'Estanhàs (2615m)




He iniciat la cresta, el primer tram és senzill sortejant les dificultats sempre per l'esquerra. Després toca fer treballar tot el cos en una cresta bastant assequible tot i que aèria en general. A la imatge es veu el coll i recorregut fins arribar al punt on estic situat




Un vídeo del primer tram de cresta de l'aresta sud del Pic d'Auriòl (2695m)



La grimpada és continuada i molt entretinguda amb bones caigudes per banda




Un vídeo del vertiginós segon tram de la cresta de l'aresta sud del Pic d'Auriòl (2695m)



Després de superar un mur d'uns cinc metres, ja diviso el cim del Pic d'Auriòl (2695m)




Sortida del darrer tram de cresta




I darrers metres fàcils fins l'esperat Pic d'Auriòl (2695m). Estic molt content d'estar aquí!




La cresta est fins al Pic de Taulades (2580m) i el que segueix fins l'espectacular Pic de l'Estanhàs (2615m)




Els cims més elevats de la Vall d'Orlu i que tinc fixats des de fa temps, en el que estic segur que serà una excursió sensacional farcida d'estanys.
D'esquerra a dreta: Pic d'Esquena d'Ase (2706m), Pic del Nabre (2692m) i Pic d'Estany Faurí (2702m)




Cap al sud-est el Pic de Lanós (2660m) amb el Circ de Pedrós tancant la Vall de Bésines. Per la dreta el Puig Pedrós de Lanós (2842m) i el Puig de Coma d'Or (2826m). Al fons el Carlit (2921m) i el Pic de la Serra de Xemeneies (2878m). Al centre de la imatge el Refugi de Bésines (2104m)




Cap al sud, la cresta que forma l'aresta sud del Pic d'Auriòl (2695m) i tot el pendent herbat que serviria d'alternativa en cas de voler evitar la cresta, tot i que és realment inclinat i descartable amb moll.
Al fons la cresta del Puig de Trespunts (2624m) fins el Pic de Querforc (2585m) amb la Vall de Bésines al centre




Al nord la Jaça d'Auriòl amb el bonic estany d'Auriòl




Cap al sud-oest la cresta marxa cap al cim de Roca Malesa (2535m). Una altra alternativa de circular a partir del Clot de l'Adou prou interessant i que no presenta grans dificultats tècniques




Espectacular Puig Pedrós de Lanós (2842m) i Puig de Coma d'Or (2826m)




Cap a l'oest el Pas de la Casa amb les muntanyes andorranes




He iniciat el descens per la cresta est amb la intenció de pujar al Pic de Taulades (2580m). L'inici d'aquesta és fàcil i sense pati, només al anar amb compte per la inclinació




Vaig baixant amb alegria




Arriba un punt en que passo al vessant nord per evitar tenir que anar a plena cresta, ja que he llegit que hi ha un pas de +IIIº que no tinc ganes de trobar-me. Tot i així tinc que parar atenció ja que la cresta s'estreny




Després d'uns minuts pel vessant nord em trobo amb un tallat. M'he d'enfilar a les roques sumitals per transitar durant un tram d'uns deu metres a plena cresta amb un terreny molt aèri




Espectacular el recorregut que porto fent des de fa estona. Per l'esquerra, el coll que he pujat a partir del Clot de l'Adou i l'aresta sud que m'ha portat al Pic d'Auriòl (2695m). També el recorregut de cresta est que m'acosta al Pic de Taulades (2580m)




Arribo al Pic de Taulades (2580m)




El recorregut que hauré de seguir per terreny fàcil fins la punta que es veu a la dreta. Aquesta punta és l'enllaç entre la cresta que marxa per l'esquerra en direcció al Cap de la Clota d'Auriòl (2562m), la que segueix cap al Pic de l'Estanhàs (2615m) i la d'on vinc




Segueixo el meu camí gaudint de les hores en alçada. Mirada enrere per veure el recorregut desfet passant des de l'aresta sud del Pic d'Auriòl (2695m) fins la cresta est que arriba al Pic de Taulades (2580m)




Un cop he arribat a la punta que uneix les tres crestes, segueixo recte en sentit est cap al Pic de l'Estanhàs (2615m), s'obren vistes cap a l'estany de Solà Colomer, punt de referència pel descens. Damunt seu s'eleva el Pic de Cortal Subrà (2599m) que m'ha semblat molt interessant




Recorregut desfet amb el Pic de Taulades (2580m) i el Pic d'Auriòl (2695m) darrera. Per la dreta la Jaça d'Auriòl amb l'estany d'Auriòl




Segueixo per terreny fàcil a buscar el collet herbat que es veu al centre de la imatge on deixaré el cordal per baixar a l'estany. El cordal segueix cap a l'imponent Pic de l'Estanhàs (2615m). Al fons despunten els tres grans d'Orlu, Pic d'Esquena d'Ase (2706m), Pic del Nabre (2692m) i Pic de l'Estany Faurí (2702m)




Un vídeo amb vistes des del collet herbat on iniciaré el descens cap a l'estany de Solà Colomer



La baixada fins l'estany de Solà Colomer. Es tracta d'anar baixant per la dreta buscant l'herba per evitar les desgrimpades de les zones rocoses. El pendent és considerable però de ben portar




L'espectacular Pic de cresta de l'Estanhàs (2615m). Per assolir-lo cal equipar-se amb material d'escalada




Vaig baixant amb alguna desgrimpada pel mig. Sense complicacions




Estany de Solà Colomer, ni gran ni petit, situat en un indret solitari i amb genials vistes. No m'hi he banyat!




Vorejaré l'estany per la dreta i a la seva sortida d'aigües es divisa un sender a l'esquerra del torrent que va perdent alçada. Feia hores que circulava sense sender. Ara, el Puig Pedrós de Lanós (2842m) sempre de cara




Estany de Solà Colomer amb el Pic de l'Estanhàs (2615m) al fons




El camí, que es va dispersant, em portarà al pla que es veu a l'esquerra de la imatge. En aquest punt enllaço amb el GR-107C, el GR-10 i el GR PTMA (Tour Muntanyes d'Ax)




Darrer tram de baixada abans d'arribar al pla on enllaço amb els senders principals




Just el punt on enllaço. Al fons, no massa lluny, veig la Portella de Bésines (2333m), punt característic de la Vall de Bésines que ens trasllada a la Vall d'Orlu




Ara vaig camí del refugi de Bésines on no tardaré gaire en arribar-hi. Al fons gran part del recorregut que he fet, l'aresta sud del Pic d'Auriòl (2695m) i la cresta est que va al Pic de l'Estanhàs (2615m) passant pel Pic de Taulades (2580m)




Zoom cap al coll que dona lloc a l'aresta sud per pujar al Pic d'Auriòl (2695m)




Arribo al bonic refugi de Bésines (2104m), situat a la part final de la Vall de Bésines, envoltat d'un entorn espectacular d'alta muntanya




Múltiples possibilitats des d'aquest punt




Fins hi tot, lloc de pas del Camí dels Bons Homes




Sensacionals vistes des de la terrassa del refugi de Bésines, on s'endevina l'estany de Bésines




Deixo el refugi seguint el GR-107C que em portarà a l'estany de Bésines




Ara em toca baixar fins el bonic pla que es veu a la part inferior de la imatge




Espectacular el Pic d'Auriòl (2695m). El progrés per la vall farà que en ben poca estona deixi de veure'l. Abans de d'arribar al pla he de travessar el torrent per un pont




Arribada al verd pla que precedeix l'estany de Bésines, on les seves aigües formen mullenes i bonics camins d'aigua que serpentejant, entren en calma a l'estany




L'Estany de Bésines amb el Pic de Cortal Subrà (2599m) i el Pic de Lanós (2660m) al fons. Aquest punt serà un bon indret per dinar




Poc després de creuar l'estany de Bésines, arribo al punt on tanco la circular i repeteixo itinerari fins l'inici




Arribo a l'avetar que em regala uns graus menys de temperatura i encaro els darrers metres d'un espectacular dia d'alta muntanya en una de les millors valls de l'Ariège, on he trobat tot el que buscava per quedar-ne més que satisfet. Ara, a planificar la propera!






4 comentaris:

Miguel Cañameras ha dit...

Hola Carles, ja soc a casa i ja he vist el repor, precios, com sempre. No fa falta grans alçades per trobar recorreguts interessants, i tu els saps buscar, enhorabona.

La poso a pendents, tot i que, si algun dia i vaig, haure de deixar a la Neila a casa, aquest tram de cresta no es per portar-la.

A seguir gaudint força del nostre estimat Pirineu.

salu2

Carles Gutiérrez Burniol ha dit...

Les vistes de fer cims comporta nous objectius i aquest sempre destacava, m'agrada molt aquesta zona. La cresta és disfrutona i amb calma es fa bé, t'agradarà.
La Neila desconec fins on pot arribar, sempre es pot pujar per la forta pendent herbada que va sota la cresta i fer la cresta inversa cap la Roca de la Malesa q suposo no tindries problemes.

Seguim pujant muntanyes!

David Bonilla ha dit...

Hola Carles,

Impressionant la ruta que et vas marcar, si es que no li va faltar res!

Quina varietat de entorns pels que vas pasar, boscos, senders preciosos, prats, llacs, rius i crestes espectaculars, una ruta de 10!

Llástima que jo no m'atreveixo a fer aquest tipus de crestes quan vaig sol, sinó aquesta es una ruta que faría sense penser-ho, pel que intentaré convencer algun amic, sempre que les dones els deixin... jejeje

Ja estic intrigat en veure quina serà la propera neravella en forma de ruta que ens mostres al blog.

Salut i muntanya!!!

Carles Gutiérrez Burniol ha dit...

Gràcies David! Si, una ruta molt completa i solitaria. És un cim imponent i és extrany que no hi hagi camins per arribar-hi però val la pena acostar-s'hi.

Les sortides et van donant experiència i aquesta es transforma en guanyar habilitats per poder arribar més lluny, és el pas de senderista a muntanyenc.
Està clar que en rutes aèries sempre és millor anar acompanyat, les converses donen ànims i el treball en equip fa superar les dificultats.

Que tingueu bon viatge a l'Himalaya, disfrutarem veient els reports!

Salut!