Alçada mínima: 1618m
Alçada màxima: 3222m
Distància: 23,2 km
Temps empleat: 11 hores (aturades incloses)
Desnivell + : 1874m
Desnivell - : 1876m
PUENTE DE LLITEROLA – VALL DE LLITEROLA - PERDIGUERO (fita Est 3170m) –
PIC PERDIGUERO (3222m) – PERDIGUERO (fita Oest 3176m) – TUCA DE LLITEROLA
(3095m) – PIC ROYO (3121m) – PUNTA DE LLITEROLA (3132m) – AGULLA DE LLITEROLA
(3028m) – PORTAL i VALL DE REMUÑE – PUENTE DE LLITEROLA
Espectacular volta que permet guanyar set cims de tres-mil metres en
una sola jornada en la qual també es transita de forma íntegra per dues valls,
la de Lliterola i la de Remuñe.
Jornada a prova de foc pel que fa exigència física ja que és una ruta
llarga i amb un desnivell considerable.
Feia gairebé dos anys que no trepitjava una muntanya de tres-mil
metres. Són cims diferents, cap d’ells per una cosa o altre t’ho posen fàcil.
Després d’un 2018 on la meteo va espatllar la meva setmana de vacances al Pirineu
aragonès, aquest any no tenia gens clar assolir objectius, tot i que al final, la
cosa ha acabat bé.
Després d’arribar a Benasc i veure que el temps durant els propers dies
anirà a pitjor, decideixo sortir l’endemà de l’arribada prioritzant aquesta
sortida, ja que asseguren bon temps tot el dia. És una sortida llarga, doncs em
centro durant la tarda a fer tots els preparatius consistents en tema
provisions i buscar alternatives per escurçar el recorregut en cas que no
acompanyin les forces.
Començo a caminar a les 7h, amb el benestar de ja estar a la zona i
estalviar-me la part del viatge, tant d’anada com de tornada.
La pujada la faré per la Vall de Lliterola fins l’Ibonet de Lliterola i
d’allà aniré enfilant el llom format per una pedrera immensa que em portarà a
la fita est del Perdiguero (3170m), després seguint el cordal arribo al Pic
Perdiguero (3222m) cim principal dels tres. Des d’aquest punt baixo en sentit
oest per visitar la fita oest del Perdiguero (3176m) per després tornar a
desfer fins novament al Pic Perdiguero (3222m) on començo l’espectacular Cresta
de Lliterola.
Després de desgrimpar amb cura gairebé dos-cents metres de desnivell
fins el Coll Superior de Lliterola (3049m), m’enfilo a buscar la Tuca de
Lliterola (3095m). Posteriorment fàcil fins el Pic Royo (3121m). Amb alguna
petita grimpada arribaré a la Punta de Lliterola (3132m), lloc on la cresta es
torna aèria i cal extremar precaucions, sobretot en la baixada cap a l’Agulla
de Lliterola (3028m), a la qual arribaré fent una grimpada d’uns cinc metres
aproximadament.
La baixada la faig directament des de l’Agulla de Lliterola (3028m),
sense arribar al Coll Inferior de Lliterola (2983m).
Arribat al petit Ibón Blanco, que recull les aigües de la residual
glacera de Lliterola, vaig flanquejant sense perdre alçada fins arribar al
Portal de Remuñe (2831m). És en aquest punt on decidiré si baixo per Lliterola
(baixada més curta i còmode) o ho faig per Remuñe (fent íntegrament aquesta llarga
vall i amb suplement de tres quilòmetres de carretera fins el punt d’inici).
Les forces acompanyen i vaig bé d’horari, per tant, la baixada per
Remuñe està servida, de fet tenia moltes ganes de conèixer aquesta zona. Arribo
a l’inici de la vall de Remuñe que desemboca a la carretera i faig els tres
quilòmetres per asfalt en lleuger descens assaborint una gran jornada d’alta
muntanya i un dels reptes més grans que he aconseguit.
Fa uns sis anys que vaig intentar el Perdiguero, aleshores, en aquell
mes d’agost només vam poder arribar a la fita est (3170m). Va començar a nevar
amb fortes ventades provocant torb i el descens va ser molt complicat per tenir
que baixar la pedrera amb la roca molla.
Com que era qüestió de temps tornar-hi, fer-ho amb aquest recorregut ha
significat tornar-hi per tot lo gran.
Molt satisfet i necessitant temps per pair tantes sensacions, tantes
muntanyes de tres-mil metres de cop, en un recorregut únic, per dues valls de
renom i amb una cresta que et fa pujar pulsacions deixant-se fer. Estanys
blaus, blancs, glaceres, enormes caigudes a l’abisme i tot això, envoltat dels
altres massissos més alts del Pirineu (Posets i Maladeta). Sens dubte,
sensacions d’espectador de luxe en un entorn difícil de millorar.
I havent pogut complir objectius i amb la il·lusió de compartir-ho,
aquesta és la primera de les tres cròniques de les meves vacances d’estiu al
Pirineu més alt!
Mapa del recorregut
Mapa de relleu
Arribo a la zona de carretera on creua el barranc de Lliterola, entre Senarta i el Vado de l'Hospital. Hi ha bona zona per estacionar. Un panel informatiu em dóna la benvinguda a l'entrar a la Vall de Lliterola
Després d'una curta pujada enmig d'avetoses, surto a una zona més neta on ja s'intueix el sentit de la vall. El sender està molt ben fresat
Una nova pujada sobtada em permet seguir guanyant alçada per guanyar un replà superior
Ara el sender perd pendent i es va endinsant per la Vall de Lliterola de forma suau, la qual ja es pot veure la seva capçalera. Al fons ja es pot divisar el Perdigueret (2804m) amb el Perdiguero (3222m) a la dreta. A l'esquerra de la imatge, just on comença a tocar el sol, es divisa la Cabana de Lliterola
Nombrós ramat d'ovelles a la Cabana de Lliterola. Curiosament, cada vegada que he estat per la zona hi havia ovelles a la cabana, és possible que el pastor hi passi vàries nits a l'estiu
En aquest punt em desvio del recorregut que avança fins la capçalera de la Vall de Lliterola, on hi trobaríem el Collado de Perdigueret (2413m) per enllaçar amb la Vall d'Estós.
Jo aniré en sentit nord-oest per passar entre el Perdigueret (2804m) i el Perdiguero (3222m)
Ara el sender torna a guanyar alçada per sender fresat. Passaré just per la dreta de la cascada d'aigua que es veu al centre de la imatge
Passada la cascada, em trobo amb aquesta bassa natural d'aigües transparents que convida a banyar-s'hi, llàstima que no tornaré per aquí
La Vall de Lliterola
Vaig guanyant alçada i situat sota les parets del Perdigueret (2804m) el recorregut es va estrenyent en direcció l'Ibonet de Lliterola. Al fons bonica estampa del Perdiguero (3222m)
Vaig seguint unes marques consistents amb punts vermells. Ara toca fer una fàcil grimpada en la part on s'estreny més el recorregut...
... que em permetrà arribar a la conca que alberga l'Ibonet de Lliterola. Sens dubte, un lloc molt bonic on molts excursionistes aprofiten per acampar per partir el recorregut en dues jornades. Al centre destaca la Collada Ubaga (2703m) amb el Perdiguero (3222m) per la dreta
Mirada enrere cap a l'Ibonet de Lliterola. Hi he accedit per la part esquerra de la imatge
Un cop creuat l'Ibonet de Lliterola, hi ha la opció de seguir cap a la Collada Ubaga (2703m) per un sender que supera el resalt i que marxa cap a l'esquerra un cop creuat l'estany, o seguir recte pel barranc que conecta l'Ibonet de Lliterola amb l'Ibón Blanco de Lliterola.
La darrera ocasió que vaig estar a la zona, vaig optar per la Collada Ubaga (2703m), però en aquesta ocasió he decidit seguir els punts vermells i fer-ho pel barranc.
Les marques vermelles, em deixen a un punt proper de la Collada Ubaga (2703m) on comença el pedregar, però hi ha la opció de seguir fins al final del barranc i arribar a l'Ibón Blanco de Lliterola i començar la pujada des del mateix Ibon
Vessant nord del Perdigueret (2804m) amb la Collada Ubaga (2703m) a la dreta. El sender que he seguit pel barranc m'ha deixat bastant aprop del coll
Ja veig la Forca de Remuñe (2945m) amb el Portal de Remuñe (2831m) a la seva esquerra. Al fons lleugerament a l'esquerra despunta el Pic de Malpàs (3109m)
I això és el que vindrà a partir d'ara i durant una bona estona: blocs i més blocs en pendent sostingut fins arribar al cordal
Vaig guanyant alçada i vaig guanyant cada vegada paisatges millors en forma de recompensa. Ja diviso l'Ibón Blanco de Lliterola
Recorregut que porto fet des de l'Ibonet de Lliterola que ja queda molt avall. S'intueix el barranc que conecta els dos estanys
Ja em queda menys per arribar dalt el cordal. La pujada és bastant penosa i més si no s'està habituat a l'alta muntanya. Tot i portar un ritme bastant tranquil per dosificar-me bé, he adelantat molta gent que havia sortit davant meu
Per fi arribo al cordal, que no deixa de ser una cresta àmplia formada per més blocs. Almenys al fons ja diviso el meu primer objectiu del dia, la fita est del Perdiguero (3170m)
Pel vessant sud s'obren vistes cap a la bonica Vall d'Estós, amb la zona dels Batisielles al fons
Bonica imatge del llarguíssim llom que porta al Perdiguero (3222m) i de la conexió entre l'Ibonet de Lliterola i l'Ibón Blanco de Lliterola
De sobte ja començo a divisar la cresta que tinc previst recòrrer. Per la dreta despunten els Pics de Crabioules (3106m-3116m)
Arribo a la fita est del Perdiguero (3170m), primer cim del dia. Ja puc veure el recorregut que em queda fins el Pic Perdiguero (3222m)
Cap al nord marxa la cresta que faré, amb el llarg descens del Perdiguero (3222m) fins el Coll Superior de Literola (3049m), just damunt de les congestes que queden més a la dreta de la imatge. Després s'eleva la Tuca de Lliterola (3095m) i damunt seu el Pic Royo (3121m) amb el seu color roig característic
I sense entretenir-me massa, segueixo fins arribar al Pic Perdiguero (3222m), segon objectiu del dia, punt més alt de la jornada i pic més alt del que seria el tercer massís més alt dels pirineus després de la Maladeta i del Posets
Bonic escrit que no passa desapercebut. Molt gent al cim, de totes les edats pujant per la ruta normal. També veig gent fent la cresta en sentit contrari al que ho faré jo amb els que em creuaré i aprofitaré per parlar i contrastar sensacions. Estic al cordal fronterer entre Aragó i França
Cap al vessant francès, la glacera Xel de la Baca, amb el Pic Xel de la Baca (3110m) damunt seu i el Pic de Gourgs Blancs (3129m) just a la seva dreta
Zoom cap a la decadent glacera del Xel de la Baca, on destaca el Pic de Gourgs Blancs (3129m) a la dreta
Als meus peus i també dins de França, el Llac de Portillon d'Oô
Cap al nord-est la cresta que hauré de seguir. Al fons a l'esquerra despunta el Pic Lézat (3107m) a França, per la dreta destaquen els Crabioules (3106m-3116m)
Per l'est, a l'esquerra el Pic de Malpás (3109m), a la seva dreta la punxa del Pic Bom (3005m), al centre el Portal de Remuñe (2831m) la Forca de Remuñe (2945m) i l'Ibón Blanco de Lliterola als seus peus. Per la dreta l'aresta que porta al Pic Perdiguero (3222m) per la seva ruta normal
Massís del Posets amb el Posets (3375m) com a punt més elevat. Per l'esquerra el Massís del Cotiella
En aquest punt es pot veure el camí que seguiré un cop baixi de la cresta per arribar al Portal de Remuñe (2831m). Des de l'esquerra, aniré flanquejant a mig aire per damunt de l'Ibón Blanco de Lliterola per no perdre alçada intentant així, arribar al Portal de Remuñe (2831m) de la forma més plana possible
En un vist i no vist, em desvio de l'itinerari per anar a visitar la fita oest del Perdiguero (3176m), a la qual arribo en uns vint minuts aproximadament
Aquest és el recorregut del Pic Perdiguero (3222m) fins on sóc, la fita oest del Perdiguero (3176m)
Boniques perspectives de bona part de la Vall d'Estós, amb la zona de Batisielles pel centre i el Massís del Posets per la dreta
Capçalera de la Vall d'Estós amb el Puerto de Chistau (2577m) per la dreta, amb el Pic Posets (3375m) damunt
Torno cap al Pic Perdiguero (3222m) amb vistes a la cresta que iniciaré en poca estona
Començo la cresta de Lliterola, la qual em deixa com a primeres imatges les parets del vessant nord de l'aresta que forma la ruta normal per arribar al Perdiguero (3222m)
Baixada per grans blocs on sortejo les principals dificultats sempre pel vessant francès. Caldrà anar amb compte amb la caiguda de pedres i on caldrà fer servir les mans en més d'una ocasió
Passos aèris durant la forta baixada del Pic Perdiguero (3222m) direcció el Coll Superior de Lliterola (3049m)
Vaig baixant entretingudament i fent via gairebé sense ni adonar-me'n
Collado Superior de Lliterola (3049m), on existeix la opció d'iniciar el descens cap a l'Ibón Blanco de Lliterola. Al centre la Forca de Remuñe (2945m) amb el Pic d'Alba (3107m) al fons dins el Massís de les Maladetes
Després d'una suau pujada, arribo a la Tuca de Lliterola (3095m). Des d'aquest punt, el Pic Perdiguero (3222m) al fons amb el Coll Superior de Lliterola (3049m) a la part inferior de la imatge
Mirada del recorregut que prossegueix la cresta la qual es suavitza considerablement. A la meva esquerra el Pic Royo (3121m), a la dreta la Punta de Lliterola (3132m) amb els Crabioules (3106m-3116m) al fons
Noves perspectives mirant cap al sud en direcció l'Ibon Blanco de Lliterola
Recorregut fàcil cap al Pic Royo (3121m) que el caracteritza el seu color rogenc que forma una veta roja que baixa pels dos vessants de la muntanya, després la cresta segueix cap a la Punta de Lliterola (3132m) a la dreta de la imatge
Sensacionals estampes cap al vessant francès, el qual a mesura que vaig avançant per la cresta, em deixa al descobert grans paisatges. Per l'esquerra es divisa la glacera del Portillon amb el Pic del Portillon d'Oô (3050m) damunt seu. Al centre la glacera del Xel de la Baca amb el Pic Xel de la Baca (3110m) i el Cap de la Baca (oriental i occidental 3103m-3097m). Per la dreta el Pic Jean Arlaud (3065m) i l'imponent Pic de Gourgs Blancs (3129m)
El Portillon d'Oô (2913m), la glacera del Portillon i el Pic del Portillon d'Oô (3050m) a la dreta, amb el Massís del Posets al fons
Còmodament arribo al Pic Royo (3121m), cap al nord ja diviso el sisè tres-mil del dia, la Punta de Lliterola (3132m)
Tot el recorregut desfet fins aquest punt. Per la dreta es pot veure bé la fita oest del Perdiguero (3176m), que queda una mica apartada de la circular
Encaro el recorregut per arribar a la Punta de Lliterola (3132m), a la qual arribaré sense dificultats enmig d'alguna petita grimpada
Punta de Lliterola (3132m). A partir d'aquest punt i fins la baixada a l'Ibón Blanco em posaré el casc ja que encaro la part més complicada de la cresta de Lliterola
Des d'aquest punt es veu el Llac del Portillon d'Oô i el recorregut que puja cap al Coll Inferior de Lliterola (2983m). Damunt del llac destaquen el Pic Gourdon (3034m) i el Pic des Spijeoles (3065m)
Cap al nord, sensacional la cresta cap al Pic Lézat (3107m) i el Grand Quayrat (3060m) just darrera seu
A partir d'ara la cresta es torna estreta i en molts punts bastant aèria, els passos no són complicats sempre que es segueixi el recorregut lògic que no costa de trobar. El primer tram de cresta és bastant planer fins a una petita punta que es veu al centre de la imatge.
Pel fons despuntes els Crabioules (3106m-3116m)
Recorregut aèri fet de cresta des de la Punta de Lliterola (3132m). Alguna fita esporàdica m'indica que vaig pel bon camí. El Pic Perdiguero (3222m) al fons
Vídeo sobre les vistes del tram de cresta que va entre la Punta de Lliterola (3132m) i l'Agulla de Lliterola (3028m)
Després del tros que planeja de cresta, em trobo una caiguda en la qual puc divisar el Coll Inferior de Lliterola (2983m) a l'esquerra i l'Agulla de Lliterola (3028m) lleugerament a la seva dreta. Sortejaré les dificultats del descens pel vessant sud aragonès.
Es visualitza les restes que queden de la glacera de Lliterola
Després del fort descens, em planto als peus de l'Agulla de Lliterola (3028m). Darrera els dos Crabioules (3106m-3116m)
Una curta trepada vertical d'uns cinc metres em deixen al capdemunt de l'Agulla de Lliterola (3028m), setè i darrer cim de la jornada. Al fons tot el recorregut per arribar fins aquí des dels peus de l'aresta del Perdiguero (3222m)
Sensacionals vistes cap a l'Ibón Blanco (a l'esquerra) i l'Ibón Blanco de Lliterola amb el Portal de Remuñe (2831m) damunt seu. Al fons destaca el Pic d'Alba (3107m) al Massís de les Maladetes.
És sensacional la diferència de colors de les aigües dels estanys, que van des d'un blau intens fins a un blau blanquinós
Aquest és el tram de fort descens realitzat vist des de l'Agulla de Lliterola (3028m)
La baixada la faré des del collet que es forma just a sota de l'Agulla de Lliterola (3028m). El fet que estigui una mica trepitjat em facilitarà l'itinerari de descens per evitar zones tallades
La roca està molt desfeta i baixo lentament, quan trobo una pala de neu no dubto en aprofitar-ho per guanyar temps i estalviar rocs. L'estiu avançat i les bones temperatures fan que la neu estigui perfectament aprofitable
Darrers metres per arribar a l'Ibón Blanco, que recull les aigües de la glacera de Lliterola
Sensacional imatge de l'Ibón Blanco amb les seves blanquinoses aigües. Al fons, el Coll Inferior de Lliterola (2983m)
Un altre petit estany d'aigües blanques sense anomenar reposa alimentat per les aigües que cauen de la cresta de Lliterola, amb tota l'aresta del Perdiguero (3222m) al fons
Vaig creuant a mitja alçada per damunt de l'Ibón Blanco de Lliterola anant a buscar el Portal de Remuñe (2831m).
Al final de l'Ibón Blanco de Lliterola, baixa el barranc amb camí practicable que enllaça amb l'Ibonet de Lliterola per acabar el descens per la Vall de Lliterola
Pic Perdiguero (3222m), Tuca de Lliterola (3121m), Pic Royo (3121m)...
...segueix Punta de Lliterola (3132m), Agulla de Lliterola (3028m) i Coll Inferior de Lliterola (2983m)
Vídeo de la cresta vista des de sota, concretament des de l'Ibón Blanco de Lliterola
Planejo fins al final on queda el Portal de Remuñe (2831m)
Arribo al Portal de Remuñe (2831m) on tinc una perspectiva de la totalitat de la cresta que acabo de fer
Forca de Remuñe (2945m) vista des del Portal de Remuñe (2831m)
El llom pedregós que forma l'aresta del Perdiguero per la qual puja la ruta normal
Les forces acompanyen i l'horari és molt acceptable, per tant, desestimo la opció de baixar fins l'Ibón Blanco de Lliterola que m'enllaçarà fins la Vall de Lliterola i decididament m'endinso a la llarga Vall de Remuñe per degustar-la de principi a fi.
La primera zona del Portal de Remuñe (2831m) circula còmodament sense perdre massa alçada encaminant-se cap a la dreta per evitar les zones tallades i buscar un flanqueig més còmode per accedir de la millor manera a la part profunda de la vall.
En aquestes parts altes formades per grans extensions de pedra s'hi formen petits estanys que milloren el paisatge
Després d'enfilar el recorregut correcte, vaig seguint les fites enmig d'un altre enorme pedregar.
Tancant la Vall de Remuñe des del seu inici, per l'esquerra, destaca el Mall Pintrat (2842m)
Vaig baixant per la dreta apropant-me a la Cresta de les Fites de Remuñe, després tombaré a l'esquerra per afrontar la forta baixada final fins la part profunda de la Vall de Remuñe
En aquest punt deixo el pedregar després de molta estona i em trobo de nou marques vermelles que m'indiquen el pas per un sender que en forta ziga-zaga baixa fins el fons de la Vall de Remuñe
Capçalera de la Vall de Remuñe amb la Forca de Remuñe (2945m) i el Portal de Remuñe (2831m) per l'esquerra que ja queden per damunt meu. He baixat per la part esquerra de la imatge, al centre la zona dels arenals de Remuñe
Darrers blocs just abans d'arribar al riu anomenat Aigüeta de Remuñe
Arribat al riu, circulo perdent alçada progressivament per un sender que va pel costat dret del riu
Ara vaig perdent alçada més alegrement en una zona on el riu s'enbarranca una mica. Es veu l'Ibón de Remuñe a la part inferior de la imatge. Al fons per la dreta destaquen la Tuqueta Blanca de Paderna (2714m) i la Tuca Blanca de Paderna (2847m)
Espectaculars salts d'aigua baixen per les parets que tanquen la Vall de Remuñe pel nord
Mirada enrere per despedir-me de la Forca de Remuñe (2945m) i del Portal de Remuñe (2831m)
I mirada endavant per gaudir del Pic d'Alba (3107m) i la Cresta dels Quinze Gendarmes que es despenja per la dreta
El sender entra dins del bosc durant una estona on prossegueix el descens. En aquest punt ja puc veure l'Hospital de Benasc, fet que m'indica que estic apunt d'acabar el meu recorregut per la Vall de Remuñe
I efectivament poc després, surto a la carretera just als indicadors que informen sobre l'entrada a la Vall de Remuñe
Ara només em queden uns tres quilòmetres per asfalt en lleuger descens fins arribar al punt d'inici. Mentres baixo vaig gaudint dels enormes salts d'aigua que baixen de les zones que he visitat, creuant la carretera i perdent alçada fins arribar al Riu Ésera.
Ha estat una jornada realment sensacional, arribo bastant sencer al vehicle on aprofito per menjar una mica i estirar, acabo de fer una volta realment sensacional, molt paisatge pels meus ulls i moltes sensacions per assimilar el que haurà estat un dels millors dies de pirineu, el qual quedarà gravat per sempre en els millors records del meu muntanyisme!
4 comentaris:
Estas fort ehhhh ¿?. Fer aquesta volta de tirón necessita unes bones cames, i un bon cap, felicitats.
La Baixada per Remuñe es preciosa, però llargaaaaaaa, no s'acaba mai, jajaja.
Bons records m'has portat de quan la vaig fer, pero dormint a L'estany de Literola, l'Alba era joveneta i no la podia esgotar amb una ruta tan llarga.
Si aquest repor es el primer de tres, ja puc anar a omplir la nevera, necessitaré unes quantes Moritz per poder pair el que ens has de ensenyar.
salu2
Si Miguel, lo normal és fer nit, el qye feia la majoria que feia la cresta. El meu secret ha estat utilitzar els bastons. Mai els porto i quan ho faig puc aguantar més i millor.
Els altres 2 reports tb et portaran bons records aviam si t'agraden!
Va anem comentant.
Salut i gràcies ;)
Hola Carles,
Simplement impressionant, no hi ha paraules per descriure l'espectacularitat de la ruta i de l'entorn.
Has d'estar molt fort per poder fer una ruta com aquesta.
El Perdiguero fa anys que el tinc a la meva llista, pero encara no he trobat el moment per anar-hi, i la veritat que fer-lo de la forma que tu ho has fet hem crida molt.
La pregunta es, es gaire complicada la cresta, deixant de banda que es molt aèria en alguns punts? Si no te passos gaire técnis no descarto imitar-te i fer la pujada al Perdiguero seguint els tues passos.
Salud i muntanya!!!
Si David, el recorregut és impressionant digne del pirineu més alt.
La cresta no la vaig trobar complicada, cap pas de IIº i molta zona fàcil, algun tram una mica aèri però sense passos complicats.
Jo penso que és una ruta ideal per fer-la en dos dies, una primera aproximació fins l'Ibonet de Lliterola o pujar dalt l'Ibon Blanc i fer-hi nit, i el dia següent, amagar la tenda i fer la cresta de bon matí per no trobar aglomeracions al cim amb una baixada per disfrutar-la. Jo ho vaig absorvir tot en un dia, però molt millor fer-ho en dos dies perquè la zona s'ho val.
T'agradarà molt!
Que ús vagi molt bé el viatge al Himalaya, disfruteu molt i gaudiu de les muntanyes més altes, segur que serà inoblidable!
Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada