06 de juliol 2022

PIC ESTANY FAURÍ (2.702m) - PIC DE LANÓS (2.660m) - PIC DE MADIDES (2.663m) a la Reserva Nacional d'Orlú


Alçada mínima:1.729m

Alçada màxima:  2.702m

Distància: 29,3 km

Temps empleat: 10h54m (sense aturades)

Desnivell + : 1.802m

Desnivell - : 1.802m

 

PÀRQUING ESTANY EL PASSET (Portè) – ESTANY DE LANÓS – PORTELLA D’ORLÚ (2.403m) – PIC DE L'ESTANY FAURÍ (2.702m) – PIC DE LANÓS (2.660m) – PIC DE MADIDES (2.663m) – COLL DE COMA D'ANYELL (2.470m) – ESTANY DE LANÓS – PÀRQUING ESTANY EL PASSET

 

Impressionant sortida per visitar la Reserva Nacional d’Orlú a França. Molts dels seus cims els havia albirat des d’altres indrets propers i les seves formes abruptes ja endevinaven que tenia que ser una zona espectacular. És una zona molt verge, ideal per visitar-la realitzant travessa més que en una sortida d’un sol dia. Els refugis de Bésines i d’en Beys són punts estratègics dins d’aquesta sensacional zona i és que qualsevol aproximació als seus cims és llarga.

Partim d’un pàrquing que hi ha just abans d’arribar a l’estany del Passet. Per arribar-hi prenem una carretera que marxa a la dreta tot just arribar al poble de Portè a l’inici de la pujada del Port de Portè Puymorens.

El sender de seguida guanya alçada però durant poca estona, fins enllaçar amb el GR-7 que ens portarà d’una manera molt suau però llarga a la presa de l’Estany de Lanós. Una vegada creuat aquest, ens trobem la Cabana del Roset, punt de confluència entre el GR-7 i el GR-10. Des d’aquest punt, ens enfilem fins la Portella d’Orlú (2.403m) i d’aquí, baixem fins l’enclotat Estany Faurí on deixarem el GR-7 per iniciar la forta pujada al cim. Un cop hem gaudit dels abruptes paisatges del cim, desfem una part del camí per anar a buscar un flanqueig que ens permetrà arribar a la pala final que ens portarà al Pic de Lanós (2.660m) i d’aquí, en ben poca estona al Pic de Madides (2.663m).

El descens el farem fins el Coll de Coma d’Anyell (2.470m) on enllaçarem amb el GR-10 que ens portarà directes a la Cabana de Roset on agafarem el GR-7 per completar la circular.

Més enllà de les dificultats que comporten la distància i el desnivell, la ruta no presenta dificultats tècniques però cal destacar que a les parts més elevades circulem sense camí, amb alguna fita escadussera i caldrà prendre bones decisions per no tenir complicacions ja que el terreny és molt abrupte i digne del millor Pirineu glacial. En les imatges ho explicaré amb tot detall.

El fet que el desnivell no es reparteixi de forma equitativa en tota la distància empleada, amb constants pujades i baixades en el tram central de la ruta, fa que sigui una sortida exigent a nivell físic. També caldrà tenir certa experiència en alta muntanya ja que durant moltes hores ens mourem per terreny amb molta pendent sense camins fresats on el camí es construirà a base de presa de decicions.

Una vegada més m’ha acompanyat el Miquel, amb el que formem un bon tàndem i l'esperit solidari de fer camí entre els dos ajuda a superar-ho tot. Hem pogut compartir junts aquesta zona que cap dels dos coneixíem. Hem gaudit endinsant-nos a la reserva nacional d’Orlú, una zona de difícil accés que comporta solitud, amb múltiples estanys de totes mides i amb unes muntanyes escarpades amb parets de més de mil metres de caiguda que posen de manifest lo descarat que és aquest bocí de pirineu.

Així doncs, hem dedicat un dia sencer a aquesta zona que teníem pendent, la qual recomanem visitar perquè de ben segur ús sorprendrà !


Mapa del recorregut




Mapa de relleu



Just davant de la zona d'estacionament ja tenim indicadors i el sender per el qual iniciarem la nostra aventura. Són les 07:50h i el dia serà llarg! 


Guanyem alçada ràpidament fins enllaçar amb el GR-7 el qual ve planejant procedent d'una corba de la carretera que puja de Portè al Coll de Puymorens. De seguida s'obren vistes de l'estany del Passet, a la dreta s'intueix la zona on hem estacionat el vehicle



El GR-7 en aquest tram és molt còmode i fresat, anem guanyant alçada molt progressivament en direcció l'Estany de Lanós mitjançant un llarguíssim flanqueig. Ara s'obren vistes cap a l'Estany de Font Viva



Per fi hem arribat a l'Estany de Lanós, ara toca creuar-lo seguint el GR-7 en sentit nord. D'esquerra a dreta: Pic de Font Viva (2.673m)Portella de Lanós (2.468m),  Pic de Cortal Rossó (2.692m), el Puig de Coma d'Or (2.826m), la Portella Roja i el blanquinós Puig Pedrós de Lanós (2.842m)


Tenim més de tres quilòmetres per creuar l'enorme Estany de Lanós. A la imatge ja s'endevina la seva capçalera i els tres objectius del dia. Al fons per l'esquerra es veu la punta del Pic de Madides (2.663m), a la seva dreta el Puig de Lanós (2.660m), segueix la punta del Pic del Nabre (2.692m) amb el Pic de l'Estany Faurí (2.702m) al costat. A la dreta d'aquest darrer, la Portella d'Orlú (2.403m)



Mirada enrere del que portem creuat d'Estany de Lanós amb una bonica perspectiva del Puig de Coma d'Or (2.826m) i el Puig Pedrós de Lanós (2.842m)



Arribem a la Cabana de Roset, indret que ens indica que ja hem creuat l'Estany de Lanós. Aquesta cabana és lliure i està molt ben conservada, es pot pernoctar al terra damunt de formigó i no té llar de foc però pot perfectament servir en cas d'emergència o mal temps. En aquest punt conflueixen GR-7 i GR-10, nosaltres seguirem pel GR-7 en direcció la Portella d'Orlu (2.403m). Al fons la Portella de la Grava (2.426m) que ens portaria a la Coma de la Grava per enllaçar amb la zona de les Boulloses



Seguim en direcció oest en un tram on el sender coincideix amb el GR-7 i el GR-10. Al cap d'uns 200m aproximadament trobarem un nou pal indicador en el qual el GR-7 es desvia en sentit nord per anar a buscar la Portella d'Orlú (2.403m) (el que serà el nostre objectiu), i el GR-10 segueix en sentit nord-oest per anar a buscar el Coll de Coma d'Anyell (2.470m). 

La Portella d'Orlú (2.403m) queda darrera el contrafort que es veu al centre de la imatge, el GR-7 puja per la seva esquerra just per on es veu la congesta de neu. A la part inferior el bonic Estany del Roset



Puig de la Grava (2.671m) amb la Portella de la Grava (2.426m) a la seva dreta i l'Estany del Roset mentre pujem cap a la Portella d'Orlú (2.403m)



Arribem a la congesta que comentava el la imatge anterior la qual vorejarem per la dreta sense complicacions



L'Estany del Roset va quedant petit als nostres peus. Al fons les muntanyes que vorejen el rei de la zona. D'esquerra a dreta: Tosa del Lloser (2.804m), Puig de l'Estany Subirà (2.785m), Carlit de Baix (2.808m), Pica del Carlit (2.921m)



Arribem a la Portella d'Orlú (2.403m), aquesta zona es troba farcida de petits estanys que no surten anomenats als mapes. Per l'esquerra el GR-7Al fons vistes cap al Massís del Carlit



Portella d'Orlú (2.403m), porta d'entrada a la Reserva Nacional d'Orlú. A partir d'aquest punt el terreny deixarà de ser amable i ens endinsarem en un pirineu molt més abrupte. Parem a esmorzar





Cap al nord, a la dreta, ja veiem el nostre principal objectiu del dia, el Pic de l'Estany Faurí (2.702m) amb l'Estany que porta el mateix nom del pic a la part inferior i tot el cordal que haurem de treballar que marxant cap a l'esquerra ens portarà als Pics de Lanós (2.660m) i Madides (2.663m). Al centre, en segon terme, despunta la punta del Pic del Nabre (2.692m)



El GR-7 segueix direcció nord-est direcció l'Estany d'en Beis amb el refugi que porta el mateix nom just sota els núvols que no tenen ganes d'aixecar-se



La baixada a l'Estany Faurí no és gens intuitiva. El terreny és tan abrupte que no s'endevina una trajectòria clara. Després d'un descens perllongat però combinat amb alguna curta pujada per salvaguardar obstacles, arribem al bonic i enclotat l'Estany Faurí 



Just arribats a les aigües de l'Estany Faurí deixem el GR-7 i iniciem una llarga travessa per terrenys hostils sense camins ni marques (alguna fita escadussera) per enfilar-nos a les parts més elevades. Vorejem l'Estany Faurí per l'esquerra de la imatge, al centre en primer terme la Portella d'Orlú (2.403m) i el recorregut de baixada a l'Estany, al fons, el Massís del Carlit. A partir d'aquí guanyem desnivell per terreny amb molt de pendent



Aquest és el recorregut aproximat que hem realitzat per arribar al Pic de l'Estany Faurí (2.702m). Al centre de la imatge (sota el Pic del Nabre que queda en segon terme) hi ha la Portella de Madides, nosaltres ens hem desviat lleugerament a la dreta per fer més via al veure que el terreny ho permetia. La part discontinua discorre per l'altre vessant




Acabem de guanyar el cordal i les vistes que se'ns obren són simplement increïbles. En sentit sud-oest, al centre de la imatge trobem la Portella de Madides, nosaltres hem anat a sortir uns metres per damunt d'ella. Ja veiem la cresta que ens haurem de treballar més tard que porta al Pic de Lanós (2.660m) i al Pic de Madides (2.663m) a la seva dreta, de moment anem en sentit contrari per guanyar el Pic de l'Estany Faurí


La descarada imatge del vessant nord amb un dels estanys de Madides als nostres peus. Les fantasmagòriques boires avui han estat un obsequi millorant els paisatges



En aquest punt saltem al vessant nord on hi trobem un petit corriol que ens estalviarà creuar per aquestes lloses inestables 



Anem pujant per un terreny bastant dur i poc intuitiu, poc després saltem de nou al vessant sud on anem flanquejant per pendents herbades molt dretes. Darrera nostre el que ens espera més tard. Al fons els dos gegants de la zona, el Puig de Coma d'Or (2.826m) i el Puig Pedrós de Lanós (2.846m)



Després de superar una última canaleta amb molta pendent, sortim en aquest llom herbat que ens porta directament al cim





Pic de l'Estany Faurí (2.702m). Parada llarga per jugar a identificar-ho tot i gaudir del bon temps que ens està fent en aquest sensacional dia de ple estiu


Cap al sud-est la zona del refugi d'en Beys (1.970m) amb la boira al damunt. Al fons de dreta a esquerra: estanys de la Grava amb el Pic del Coll de la Grava (2.632m) a la seva esquerra, les tres Piques Roges (2.633m i 2.740m), el Puig de la Cometa (2.763m), el Puig de la Portella Gran (2.765m), Puig de l'Home Mort (2.668m), Puig de Mortiers (2.605m) i Puig Terrers (2.540m). A la part central en segon terme despunta el Puig Peric (2.810m)





Cap al sud veiem l'Estany Faurí, damunt seu la Portella d'Orlú (2.403m) amb l'Estany de Lanós al fons. Una representació de gran part del recorregut que hem fet per arribar fins on som. Per la dreta despunten Puig de Coma d'Or (2.826m) i Puig Pedrós de Lanós (2.842m)




Cap al nord-oest trobem el Pic del Nabre (2.692m) a l'esquerra amb el punxagut Pic d'Esquena d'Ase (2.706m) a la seva dreta i el crestall fins arribar al Pic de la Coumette (2.578m)




Just al nord davant nostre, s'eleva el bonic Pic d'Agnel (2.629m) amb un dels Estanys de Peirisses als seus peus




Ens despedim del Pic de l'Estany Faurí (2.702m) amb aquesta imatge a vista d'ocell, a veure si ens trobeu !




Ja hem iniciat el descens mentre observem el vessant nord de l'espectacular Pic del Nabre (2.692m). Aquesta muntanya em té captivat!




Mentre anem baixant amb cautela, anem observant el crestall per el qual circularem en breu que finalitza al Pic de Lanós (2.660m) amb el Pic de Madides (2.663m) a la seva dreta




Tornem al tram de descens pel vessant nord que de manera còmode evita el pedregar de la cresta uns metres per sota




Arribats a la Portella de Madides, aquest és el recorregut que realitzarem per guanyar el llom que ens portarà al Pic de Lanós (2.660m). Hem descartat la cresta al no tenir cap referència i hem optat per realitzar un flanqueig per sota buscant els millors passos. Tram complicat amb molta pendent on farem servir les mans en més d'una ocasió tot i amb passos senzills, amb alguna petita fita que ens indicarà que anem pel bon camí




Un cop guanyat el llom només ens quedarà una forta pujada entre blocs que ens portarà a aquest fals cim que es veu a la imatge i que ens indicarà que hem arribat a les parts més elevades de nou




Darrers metres de pla fins arribar al Pic de Lanós (2.660m)




En aquest punt s'obren noves vistes cap a l'est. Sota nostre el Coll de Coma d'Anyell (2.470m), damunt seu el Puig de les Bacivelles (2.632m) i darrera seu els dos gegants de la zona, el Puig de Coma d'Or (2.826m) i el Puig Pedrós de Lanós (2.842m). Per la dreta marxa la bonica Vall de Bésines




Cap al sud, a la part inferior de la imatge circula el GR-10 procedent del Coll de Coma d'Anyell (2.470m), fins el bonic Estany de Lanoset just a tocar l'Estany de Lanós. En poca estona realitzarem aquest tram de recorregut. Al fons el rei de la zona i cim més elevat de la Cerdanya, el Carlit (2.921m) i les muntanyes que componen el seu massís




Cap al nord una de les imatges més espectaculars de la ruta malgrat ja hem vist amb anterioritat aquests cims. D'esquerra a dreta: Pic d'Esquena d'Ase (2.706m), Pic del Nabre (2.692m) i el Pic d'Estany Faurí (2.702m) amb els estanys de Madides als seus peus i el crestall de recorregut que ens ha portat al Pic de Lanós (2.660m) marxant per la dreta en sentit sud. 
Espectaculars les caigudes que formen les verticals parets d'aquestes muntanyes i la també la pintoresca cubeta on hi ha dipositat l'estany més elevat de Madides 




Cap a l'est, el recorregut que ens queda fins arribar al Pic de Madides (2.663m), el qual pel vessant sud presenta un aspecte molt més amable que el vessant nord. Cap allà ens dirigim




Pic de Madides (2.663m), curiosament sense cap fita cimera i envoltat de verda vegetació. Cap a l'est, per l'esquerra, el Pic de l'Estany Faurí (2.702m), per la dreta el Pic de Lanós (2.660m). Al centre en primer terme el Puig de la Portella Gran (2.765m) amb el Puig Peric (2.810m) despuntant darrera seu




Zoom cap a l'estètic vessant oest del Pic de Lanós (2.660m) i el recorregut que hi ha fins el Pic de Madides (2.663m)




Fent una ullada a les muntanyes que tanquen la Vall de Bésines pel nord recordant el dia en què vaig guanyar el punxagut Pic d'Auriol (2.635m) a l'esquerra, i la cresta que arriba fins el Pic de Taulades (2.580m) al centre de la imatge en darrer terme




Anem baixant en diagonal a buscar el GR-10 procedent del Coll de Coma d'Anyell (2.470m). Al fons el verd del Pic de Madides (2.663m)




L'Estany de Lanoset es va fent gran a mesura que anem baixant. Al fons la Tossa del Lloser (2.804m)




Ja som de nou a la Cabana de Roset, aprofitem per dinar i descansar una llarga estona. Ara enllaçarem amb el GR-7 de nou per completar el recorregut




Creuem de nou l'Estany de Lanós i ens aturem en aquesta zona de verdes pastures amb riu serpentejant amb l'espectacular vessant nord de la Pica del Carlit (2.921m) al fons




Ja hem creuat l'Estany de Lanós i ens disposem de nou a realitzar el llarg flanqueig que ens portarà al punt d'inici. Parada per observar els bonics i singulars Pics de Collroig, l'oriental (2.804m) i l'occidental (2.833m). Per la dreta marxa la Serra del Bac d'Hortell




Arribem al pàrquing passades les 20h en una ruta d'unes 13 hores amb aturades incloses que ens ha comportat gaudir d'un sensacional dia d'alta muntanya en un indret del qual sabíem que valdria la pena. Després d'aquesta jornada, ens queda clar que tornarem a la reserva nacional d'Orlú, perquè per sort hi ha molt més per veure i perquè sabem que les expectatives quedaran satisfetes. Només caldrà buscar un dia com el d'avui on la meteorologia ens acompanyi plenament i ho poguem tornar a gaudir durant tantes hores com avui!



 


3 comentaris:

David Bonilla ha dit...

Hola Carles,

Quina alegria tornar a llegir una entrada al teu blog, s'et trovaba a faltar...

I quina forma de tornar, amb una ruta d'autèntica alta muntanya espectacular on heu recorregut una zona que la tinc pendent de fa molt de temps, però que tal com dius, quan em decideixi a recorrer-la, segurament un faci en format travessa.

Salut i muntanya!!!

Carles Gutiérrez Burniol ha dit...

Hola David!

Primer de tot enhorabona pels 10 anys! Com bé has dit, cada vegada costa més trobar rutes ben descrites per llegir amb calma. No paris mai!
La paternitat fa cambiar prioritats, cal mantenir-se en forma per aprofitar bé aquestes sortides i també prioritzar les millors.
Amb major o menor freqüència cal tornar a la muntanya per tot el que aporta, suposo que tot va a èpoques.

Aquesta zona ha nascut per ser visitada amb travessa: Carlit, Puymorens, Orlú... dona per molt i el repte de preparar algo interessant és molt atractiu.

Malgrat no tinc massa temps per comentar ús vaig seguint als habituals, a tu, el Dani el Miguel... I m'alegra veure que tots aneu fent via.

Una abraçada i gràcies per l'entrada!

miguelsolsona ha dit...

Espectacular sortida a una zona que m'era totalment desconeguda, tot i estar a tocar de cims tant famosos com el Carlit o el Coma d'Or, i que encissa amb els seus relleus i racons salvatges.

Com sempre, un autèntic plaer compartir aquestes muntanyes i aquestes bones estones amb un amic, i desitjant repetir-ho aquí o en qualsevol indret del nostre estimat Pirineu.

Salut i una abraçada ben forta!