26 de gener 2013

LES CANALS DEL CATLLARÍ



Alçada mínima: 1892m
Alçada màxima: 1220m
Temps empleat: 6h 30m (contant parades)
Distància: 16,5 km
Desnivell + : 1013m
Desnivell - : 1013m


Segona sortida amb raquetes per la zona dels Rasos de Peguera, aquesta vegada, per descobrir les Canals del Catllarí a través d'una circular en sentit oest, partint del xafet-refugi dels Rasos.

La nit anterior va nevar i això ens assegurava una bona sortida amb neu nova. La ruta comença en sentit nord, en direcció Peguera i se'ns obren bones vistes cap a la Serra d'Ensija, després tomba cap a l'oest on trobem bones perspectives de les Canals de Catllarí i de la Baga de la Costa i Baga de Canals. Finalment completem l'ascens fins la Serra de Can Jardí on caranejant-la tornem a veure Ensija, Pedraforca, Cadí i Port del Comte amb bona presència de neu.
La ruta circula per pistes forestals ben nevades i per dins del bosc de pi roig, boixos i algún faig i avet esporàdic.

Temperatura molt agradable a primeres hores amb 3ºC. El dia comença ennuvolat però s'acaba obrint i deixant una bona visibilitat amb temperatures més que bones per l'época. El sol fon ràpidament la neu de les vessants soleies.

La idea era anar a buscar més neu a la Cerdanya, però el pronòstic era de vent molt fort a les cotes elevades i amb torb. Així doncs, decidim fer una ruta circular sense guanyar les alçades d'un cim que no ens ha decebut en absolut. De fet aquestes contrades són molt freqüentades durant l'época boletaire, ja que els seus boscos són  molt bons pel rovelló. S'hauran de visitar ja que ara en tenim una bona perspectiva.

Continua l'hivern, continuen les nevades i seguim gaudint d'aquests paisatges tant blancs plens de silenci i tranquilitat. Encara queden més sortides abans que el paisatge canvii el blanc brillant, pel verd viu de primavera.



Mapa del recorregut



Pujant fort des del Xalet fins als Rasos de Peguera



Un cop dalt dels Rasos, baixem en direcció nord. Ja veiem Ensija al fons



Núvols enclotats que s'alçen, mirant cap al Port del Comte



Seguim baixant amb Ensija de cara



Arribem al Pla del Catllarí o Coll de Peguera on deixem la pista per anar en sentit oest, porta d'entrada a les Canals del Catllarí



El sender baixa enmig del bosc fins a creuar el Torrent del Risclaire






Sender de rectes blanques inacabables



Ja veiem la Casa Grossa de Canals, deshabitada amb molta història. Ara hem de baixar, creuar la rasa i pujar fins la casa on hi esmorzarem



Mirem cap a la zona del Montcalb, Llinars ...



Ja som a la rasa, per la cual passa el riu Tec. Toca creuar-la per enfilar cap a la Casa grossa de Canals



Aqui parem uns moments per fotografiar les genials estampes que deixa el gel









Abans d'enfilar cap a la casa, uns moments per contemplar la Bauma del Tec o del Cavaller. Espectacular cavitat de la roca que de ben segur servirà d'aixopluc en cas d'emergència



Casa nova de Canals, esmorzem a l'era. Avantpassats d'amics de la meva familia hi visqueren anys enrere



Tornem a baixar per creuar el riu del Tec i ens enfilem cap a la casa de Sant Martí de Canals amb la seva església encada dempeus



D'aqui, toca enfilar-nos fins la Serra de Can Jardí a través de pistes d'explotació forestal que transcórren per la Baga de Canals. Aprofitem per jugar amb la càmera i la neu



Ja hem guanyat el major desnivell del dia i remuntat fins la Serra de Can Jardí. Aqui se'ns obren més vistes de la vessant nord amb la Serra de Cadí (a l'esquerra i centre) i el Pedraforca (a la dreta)



Zooms cap a la cara sud del Cadí amb un bon tou de neu






El sender caraneja la Serra de Can Jardí amb suau pujada, el dia s'ha obert del tot i les temperatures ens fan treure roba



A les obagues la quantitat de neu augmenta i es manten ben viva






5 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo també havia estat mirant a través d'individuals igual que ell per una altra pàgina web.

Amalia ha dit...

Hola Carles! boniques fotos!, les de les llàgrimes de gel són tan boniques...
Fantàstic el dia que us va fer, amb un cel ben blau.
Lo de les raquetes és una altra sortida pendent, cada any ho diem i al final no ho fem mai...
Va vinga! que sota aquesta neu en sortiran uns marçots ben macos, o això diuen perquè jo ni els ensumo...:)
Petons!

Carles Gutiérrez Burniol ha dit...

Està bé fer alguna sortida a l'any a la neu. Canvia el paisatge verd i sorollós dels insectes, per les catifes blanques i silencis eterns.
De ben segur tanta neu anirà bé pels bolets.
Preparem-nos que d'aqui quatre dies mal comptats ja tindrem aqui els marçots, murgules, corrioles i moixerons !!!!!

Petons també per a tu !

Becki ha dit...

Hola Carles!

Acabo de tornar de fer aquesta excursió i m'ha fascinat la casa Grossa de Canals... he vist al teu blog que uns familiars d'uns amics hi havien viscut.

Saps si me'n podrien dir alguna cosa? havia sigut un hostal? quan va quedar deshabitada?

Moltes gràcies!!!!!

esther ha dit...

Hola Carles!

He llegit en el teu blog que uns avantpassats d'uns amics havien viscut a la casa grossa de Canals. Estic buscant la història d'aquesta casa, ja estic fent el meu arbre genealògic i hi ha alguna possibilitat, que molt endarrere en el temps, els meus avantpassats haguessin habitat també aquesta casa.

Si poguessis dir-me'n alguna cosa més, em seria de gran ajuda.

Per cert, felicitats per el blog, està molt bé!

Gàcies!!!