20 de desembre 2014

Hivernal al PIC DE PERAFITA (2752m)


Alçada mínima:  1850m
Alçada màxima: 2752m
Distància: 16,9 km's
Temps empleat: 5h30m (parades incloses)
Desnivell + : 953m
Desnivell - : 953m


Després de les darreres sortides al pre-pirineu, que ens han proporcionat bones vistes a les muntanyes pirinenques ben tenyides de blanc, les ganes per anar a trepitjar neu no s'han fet esperar.
Aquest diumenge passat, i en solitari, no m’ho vaig pensar ni un moment. Tot i que són dies difícils a la feina, dono preferència al fet de carregar piles que no pas al fet de descansar. Així doncs, amb unes condicions meteorològiques incertes, agafo tot el material d’hivern i em dirigeixo cap a l’estació d’ski nòrdic d’Aransa, a la Cerdanya, per començar l’aventura de pujar el Pic de Perafita o Tossal de la Truita per situar-me en la carena fronterera amb Andorra i poder gaudir d’un paisatge predominantment blanc.
La qualitat de la neu era bona pel senderisme, una neu dura perfecte per les raquetes i els grampons. L’estació nòrdica d’Aransa era tancada, calculo uns 15cm de neu que tenyien de blanc la part baixa però no suficient per començar la temporada. A les parts altes el gruix voltava els 50cm tot i que les ventades dels darrers dies havien escampat la neu formant algunes plaques de vent que calia anar en compte i esquivar. El gel era present per damunt dels 2600m on els grampons es feien imprescindibles per evitar ensurts.
La principal dificultat, va ser un tram abans d'arribar al refugi dels estanys de la Pera, hi ha nombrosos recs d’aigua, sense massa profunditat, coberts per la neu, i és fàcil que les plaques no aguantin el pes i tinguis un ensurt caient dins l’aigua. Tot just comencem l'hivern i encara queda molta neu per caure.

Un dia totalment en solitari, no vaig trobar-me ningú en tot el recorregut. Les vistes des del cim espectaculars, tot i que hi bufava un vent molt fred amb temperatures que rondaven els -10ºC, visibilitat acceptable tot i que cada vegada anava a pitjor. Les muntanyes andorranes, les muntanyes de la Serra del Sirvent, el Cadí de fons... tot rodejat d’un blanc paisatge i d’aquest silenci que tant buscava i trobava a faltar, un silenci que parla per si sol, que només es fa sentir a l'hivern, que malgrat privar de tota vida,  respira pau i tranquil·litat envoltat de la màgia de la muntanya. Aquest silenci d’hivern és màgic, per a mi, el major contrast entre l’època estival i hivernal que val la pena viure.
També tinc que dir, que les caminades d'hivern tot i tenir el seu risc, la neu és bona aliada, ja que evita qualsevol obstacle del camí. D'aquesta manera es gaudeix més, ja que podem caminar contemplant el bonic paisatge sense tenir que preocupar-nos d'on trepitjem.

Seguirem visitant el pirineu vestit de blanc!


Mapa del recorregut




Inici des del Fornell a l'estació d'ski de fons d'Aransa




De seguida es veuen els efectes de les fortes ventades dels darrers dies després de la situació de llevantada. Arbres inmensos caiguts enmig del camí




Bassa de Comabella totalment glaçada




Més pista sense guanyar gairebé desnivell. Caminant molt còmodament




Just abans d'arribar a la zona de Pollineres, en un parell d'ocasions cal travessar el torrent per seguir el camí marcat




Zona de Pollineres, accesible per pista forestal, amb taules i zones per cuinar carn i un refugi no guardat




A partir d'ara, sempre en ascens fins fer el cim. En aquest bonic pla ja veig el cim i el recorregut que em queda per arribar-hi. Abans però hauré d'arribar al refugi de la Pera




Just abans d'arribar al refugi, em desvio uns metres per anar a vistiar l'estany petit de la Pera, també ben glaçat amb el Perafita de fons




Arribo al refugi dels estanys de la Pera (2354m) guardat, però tancat en període hivernal. Sense aturar-me, continuo costes amunt. El Perafita despunta al fons




Sense traça marcada que pugui orientar-me, ara tocarà buscar la millor pala per guanyar el Port de Perafita (2586m), intentant esquivar les plaques de vent. A la dreta s'intueix el Collet de Sant Vicenç (2573m) per on iniciaré el descens




Port de Perafita al centre




Mirada enrere per degustar el que porto d'ascenció. Al fons els escassos raigs de sol iluminen la neu a la Serra Airosa




El Perafita des del seu coll. Ara toca afrontar els 200m de desnivell fins el cim, circulant per aquest bonic llom on la única complicació és el glaç que hi trobaré, ja que el vent ha netejat la capa superficial de neu que hi havia.




Pic de Perafita o Tossal de la Truita (2752m)




Cap al sud-oest, el sender que enllaça amb el Monturull o Torre dels Soldats (2761m). A la part inferior, el Coll de Claror (2570m)




La bonica Vall de Claror ja a Andorra amb un bon tou de neu




Cap al sud, tot el recorregut desfet




Cap a l'est, la Serra de Sirvent, amb el Pic de Sirvent (2748m) i el Pic de la Colilla o Estanyons (2834m). A l'esquerra el Pic dels Pessons (2864m) a Andorra




Zoom cap al Collet de Sant Vicenç (2573m), per on realitzaré el descens i cap al pic de Sirvent (2748m)




Sector occidental de les muntanyes andorranes. Des del Comapedrosa passant pel Casamanya i Estanyons fins el pic de la Serrera. Bon estat de neu a partir dels 1800m




L'hivern a Andorra




Zona per la qual realitzaré el descens. Encara que hi hagi molta neu, aquesta es manté dura, m'ajudarà a fer el descens de forma ràpida i còmode.




No podia faltar una estampa cap al vessant nord del Cadí, on ja tenim totes les canals ben nevades




Zoom cap al refugi dels estanys de la Pera, on pararé a canviar grampons per raquetes i menjar una mica




Cap al nord, la sensacional Vall de Perafita a Andorra




Ja he començat el descens. Em situo al Collet de Sant Vicenç (2573m) per iniciar el descens. Precaució en aquest tram inicial on la inclinació és important




El blanc el protagonista del dia, dóna un caire salvatge i abrupte a la muntanya




Val la pena entretenir-se a immortalitzar el moment




Des d'aquest punt del descens, s'observa bé el Perafita (2752m) a l'esquerra, el Port de Perafita (2586m) al centre i el Collet de St. Vicenç (2573m) a la dreta




Arribada novament al refugi dels Estanys de la Pera. Me n'adono que han obert una nova ruta: "Perseguits i Salvats", en honor als jueus que perseguits per les ideologies de Hitler, buscaven refugi a França durant la segona guerra mundial travessant els pirineus en condicions molt desfavorables. Podeu trobar més informació a: http://www.perseguitsisalvats.cat/




Esmorzar que s'ha fet esperar, de cara a la galeria enmig d'un bonic paisatge




Canvi d'eines d'hivern i continuo desfent el mateix recorregut pel qual he pujat




Novament, arribo a Pollineres, mirada enrere per despedir-me del Perafita




Torno a enllaçar amb pista forestal, sender cómode i llargues rectes sense guanyar ni perdre massa desnivell fins al Fornell, punt d'inici




Deixo també algunes boniques estampes d'hivern, fred i glaç. És el que ens tocarà viure a partir d'ara