VALLS DEL MONTCAU, RUTA DEL TERME I LLOBREGAT

Alçada mínima: 185m

Alçada màxima:  355m

Distància: 17,56 km

Temps empleat: 3h30m (parades incloses)

Desnivell + : 470m

Desnivell - : 470m

Avui m’he decidit a fer una ressenya sobre una ruta que faig habitualment sortint des de la porta de casa. El fet de viure enganxat al Parc Natural de St. Llorenç del Munt i Serra de l’Obac, dóna moltes opcions per fer passejades. Aquesta però, no entra dins del parc, però té molts atractius com rius, rieres, vinyes, ponts naturals, tines i bons paisatges, tot i que no ens elevem a molta alçada.

La ruta parteix del Pont de Vilomara, ens endinsem enmig de vinyes i masies fins arribar a la riera de Mura. A partir d’aquí, enllacem amb el riu Llobregat que ens ensenyarà alguns dels bonics racons que amaga. Novament guanyo alçada per entrar dins del bonic bosc de pi blanc, característic d’aquesta zona fins a situar-nos en un punt proper a Punta Sabata (341m), per tenir sensacionals imatges del Pont de Vilomara.

Tot i la llargada de la ruta, el desnivell és molt suau i el camí ens portarà molts atractius que ens aniran sorprenent durant el recorregut. Per qui l’interessi, la ruta també és pot començar des de Viladordis a la ciutat de Manresa, ja que el sender hi passa ben aprop.

És temps de primavera a la Catalunya Central i també val molt la pena gaudir del verd que desperta. Són les muntanyes i camins de casa!

Mapa del recorregut

Mapa de relleu

Parteixo de casa, tinc que creuar tota la urbanització i el poble del Pont de Vilomara. De seguida ja veig Punta Sabata (341m), per on circularé a la tornada

Així s'ha llevat el dia a la muntanya de Montserrat després d'una nit d'elevada humitat

Acabat de creuar el poble de Pont de Vilomara circulo entre vinyes i arbres fruiters, concretament presseguers

Les parres ja comencen a treure la fulla

Em dirigeixo en sentit nord, ara circulant enmig de pista forestal. Els boscos pasturats d'aquest indret són ideals per passejar-s'hi. Sóc aprop de l'ermita de Sant Romà, la qual avui no visitaré

El riu Llobregat sempre el porto a l'esquerra a les parts baixes de la imatge

Darrers metres per arribar al Mas Roviralta

Sens dubte, un dels atractius del dia, per on està ubicat i per la seva inmensitat amb una era formidable

Podem seguir per la pista forestal, però val la pena fer una parada a la Font de Can Roviralta situada al mateix Mas. Un lloc fresc, ideal per parar-s'hi a l'estiu. El sender continua i enllaça amb la pista per on circulava

A partir de Can Roviralta el sender circula en descens i ràpidament deixo la pista forestal per seguir aquest camí ben fresat que en poca estona i després d'una curta pujada, em permetrà guanyar un collet i baixar per l'altre vessant

El Mas Roviralta i el seu verd entorn amb vaques pasturant

Boniques estampes primaverals on el verd s'imposa. Vaig divisant els boscos pels quals faré la tornada. Darrera del turó del fons hi trobem la ciutat de Manresa, capital del Bages

Canvio de vessant. Ja veig la riera de Mura, tocarà baixar i creuar-la

Riera de Mura, múltiples opcions indicades en aquest panell informatiu

El tram on enllaço amb la riera de Mura, és el seu tram final. En pocs centenars de metres, enllaça amb el riu Llobregat

Aquest any, degut a les poques pluges, la riera de Mura baixa molt deficitària d'aigua

Després d'un curt tram circulant paral.lel al riu Llobregat el qual em queda a l'esquerra, a contracorrent i en sentit nord, arribo a la zona dels tres salts del Llobregat. Una zona tant bonica com curiosa. Vaig a acostar-m'hi per veure-ho de més aprop...

És una zona ben bonica que ens permetrà creuar el riu si no hi baixa molt aigua

A aquesta alçada, a la dreta de la pista per la qual circulo, hi trobem la Casa de les Tines. Una zona realment bonica per la seva assimetria i és que no hem d'oblidar, que la comarca del Bages, la vinya va ser en temps ancestrals el principal mitjà de vida. Les tines eren unes construccions fetes de pedra i morter de calç, per dintre eren impermeabilitzades amb rajoles envarnissades d'un color vermellós. Per la part superior s'hi abocava la verema al damunt d'unes fustes per trepitjar-la, Ell vi anava a parar dintre. Per la part inferior, hi havia una aixeta per la qual s'extreia el vi. Moltes tines, tenien una barraca construida anexe a la part inferior, ideal per guardar les eines i també ideal per conservar-hi les botes amb el vi extret

Continuo la meva ruta. En aquest punt, mitjançant un pont, em disposo a creuar el riu Llobregat. Sóc al punt més llunyà de la ruta i em disposo a fer un gir per transitar en sentit sud i completar la circular. Enllaço amb la Ruta del Terme

Després de circular en sentit contrari del que ho feia i també paral.lel al riu Llobregat, després de guanyar una mica d'alçada arribo al Mirador dels Tres Salts i Casa de les Tines que veiem al fons, al centre de la imatge. Es pot apreciar la pista per la qual he vingut

Continuo circulant paral.lel al riu Llobregat, a vegades a la seva mateixa alçada, a vegades uns metres més per sobre, al fons el barri de Viladordis, a tocar Manresa

Arribo a la Casa de les Hortes, a la qual no hi viu ningú. Encara es conserven les feixes on en èpoques habitables, es cultivaven

He tornat a perdre alçada i circulo en sender planer a la mateixa alçada que el Llobregat que tinc a tocar. Sempre en sentit sud

En aquest punt, vaig trobant zones on el meandre del Llobregat s'obre i em permet acostar-me fins tocar l'aigua. Zones tranquil.les per perdre-s'hi una estona

He creuat la carretera que baixa de Manresa al Pont de Vilomara i he començat a guanyar alçada rapidament. Ara, el Llobregat ja em queda lluny, als meus peus. Des d'aquest punt puc observar els conreus de vinya i fruiters situats aprop de la llera del riu

Mirada a bona part del recorregut desfet amb el Llobregat als meus peus i els conreus de vinya i fruiters a tocar

Ben aprop de Punta Sabata (341m) tinc una bonica estampa del Pont de Vilomara amb el Parc Natural de St. Llorenç del Munt i l'Obac de fons

Després de circular pocs kilometres per pista, arribo a aquest desviament on m'hi trobo una taula improvitzada feta amb les pedres de la zona. Estic arribant a la zona del Pont Foradat

El Pont Foradat o de les Arnaules. Un pont fet amb la pedra natural de 27m que creua aquest torrent. Sens dubte un dels millors atractius de la ruta

Un cop visitat el Pont Foradat, descens ràpid per arribar al Raval de Manresa on després de creuar el pont gòtic construit el segle XIII, arribem al nucli urbà

No cal dir que durant el recorregut he tingut la bona pensada d'anar recollint esparrecs per fer una truita pel sopar