ÉPOCA DE MOIXERONS, COMENÇA LA VIDA ALS PRATS

Ja han arribat els moixerons (Calocybe gambosa) als prats, coincidint amb el canvi d'estació, l'herba comença a creixer i amb ella un munt de vida.

Diumenge va ser el primer dia que, jo i el Sergi, varem poder visitar les moixeroneres. Mal dia. Dissabte havien arrasat, les més marcades estaven totalment xafades, no m'extranya que s'acabin perdent.

Sort que la gent no li agrada emerar-se massa, ajupir-se i ficar les grapes en llocs inòspits i totalment a cegues. Aquesta va ser la nostra tàctica: seguir les moixeroneres a quatre grapes palpant-la amb molta cura. Dins les crescudes mates verdes de l'hervat estaven els moixerons. Tapats seria la paraula. Varem collir els exemplars aceptables ja que aquesta espècie cria massivament i varem deixar els més petits per una propera ocasió.

Un cop més, no deixaré de dir que juntament amb els boletus, els moixerons és el bolet que més m'agrada, tant de buscar com de menjar. El seu aroma i olor és inconfusiblement adictiu.

Per ara, n'hem menjat tota aquesta setmana i hem pogut congelar un parell de bosses per menjar durant bones ocasions durant l'any.

Les corrioles tot just començaven a sortir, espero properament poder-ne fer un reportatge que també són molt bones!

Començen a apareixer els primers moixerons del dia

Moixerons de totes formes i tonalitats, grans, petits, cama-llargs, clars, foscos...

Un gripau pirinenc, treient el cap sobre una moixeronera

Part d'una moixeronera

Una de les poques corrioleres plenes que varem trobar. Tot just començaven a treballar

Collita ampliada

Collita dels dos

Corrioles netes a punt per cuinar

Moixerons nets separats per fer truites

Moixerons al foc preparant-se per, posteriorment congelar

Resultat: truita de moixerons

Truita de corrioles

Mostra del verd dels prats i la bellesa d'una petita part dels nostres pirineus

PRIMAVERA AMB MURGULES, DESGLAÇ I NEU

El fet de poder-me permetre tenir un hort, ha fet que el meu poc temps lliure s'hagi de compaginar entre la muntanya, els bolets, el teatre i ara l'hort !

He pogut fer seguiment d'un parell de zones murguleres, durant un parell de setmanes. La veritat és que les quantitats han estat inferiors a les de l'any passat però suficient per deixar-ne alguna mostra.

Prometo de cara l'any vinent, amb aquest bolet tant i tant complicat, fer els deures i anotar-me bones zones que vagi veient durant la temporada en la recerca d'altres espècies.

A l'espera dels moixerons, he pogut visitar zones a ple desglaç amb rieres genials amb bon cabal d'aigua. M'ha faltat assolir algún pic que tenia previst per culpa pel mal temps, i és que l'hivern sempre porta sorpreses d'última hora.



Murgules negres de cremat

Murgula rossa

Comparativa paisatge amb una setmana d'impàs. L'herba a l'alt pirineu encara ha de crèixer

Es nota una millora del verd. Les plujes d'aquesta setmana, combinades amb bon sol la farà crèixer i guanyar color

Murgules rosses

Exemplar d'escarabat negre (Blaps lusitanica)

La Serra del Cadí des de les muntanyes del vessant nord de la muntanya

En ple desglaç, nombrosos salts d'aigua brollant per arreu

Nevades imprevistes de setmana santa, des del poble de Meranges amb 1ºC a 1400m d'alçada. Frustada ascenció al pic de la Carbassa (2738m), del que hagués estat sens dubte, un gran reportatge

CIRCULAR ST LLORENÇ DEL MUNT I SERRA DE L'OBAC

Turó de la Pola (929m) - Castellsapera (939m) - La Mola (1107m) - El Moncau (1056m)




Masses dies sense sortir. La compra de nova vivenda ha absorbit els últims mesos del meu temps.


A l'espera del proper trasllat definitiu no m'he pogut estar de fer una caminada important. El dubte era conèixer si la forma física aguantaria però les ganes podien per tot arreu. La Rosa m'acompanyava en aquesta aventura.


La zona escollida, el parc natural de St Llorenç del Munt i Serra de l'obac. Zona que tant sols havia freqüentat un parell de cops. Després d'informar-me vaig decidir provar una ruta circular amb el coll d'Estenalles com a punt d'inici/final, molt completa, que abarcava la possibilitat d'ascendir als cims més alts del parc.


En definitiva, un trekking d'uns 25km, unes 7 hores contant parades, un desnivell + de 1159m i - de 1058m. La meteo durant el matí ha estat genial, temperatures entre 5ºC-10ºC i poca nuvolositat. Cap l'inici de la tarda el vent s'ha fet present, amb cops forts a cotes elevades.


La ruta transcórre a l'inici pel GR-5, posteriorment enllaça amb el Cami Ral de Manresa i la resta, camins i corriols amb múltiples enllaços sense marcar.


Acostumat a l'alta muntanya, el meu neguit era no perdre la ruta. Conéc que les rutes de baixa/mitja muntanya que no transorren per GR són molt confuses, ja que, hi han pistes i corriols per totes bandes, majoritàriament sense senyalitzar. Portava mapa escala 1:25:000 i un track descarregat al gps.


L'anècdota: Inocent i ruc de mi, per mandra a utilitzar el gps, hem agafat el sender equivocat durant una estona, perdent en total una hora. El físic ha aguantat. Tot i que ens hem fotut una bona pallíssa, ha valgut la pena com sempre.

Mapa del recorregut circular

Inici del recorregut per GR5, bastant ben senyalitzat

Arribem al primer objectiu: El turó de la Pola (929m). Al fons a l'esquerra veiem el Moncau i al fons a la dreta la Mola

Un parell d'homes adults ens han tirat aquesta foto des del turó de la Pola. Al fons, Montserrat

Ja veiem el Castellsapera (939m) que s'imposa

Començo l'ascenció al Castellsapera

El Castellsapera, és l'única ascenció del dia que s'ha d'utilitzar les mans per assolir-lo

Ens perdem, recuperem, dinem i guanyem alçada per arribar al sender que empalma la Mola i el Moncau. Ens dirigim cap al sud en direcció la Mola, la zona més alta de tot el parc natural. La foto, just abans d'arribar-hi (1107m)

Des de la Mola, al centre el Castellsapera i al fons Montserrat

Vistes del parc natural des de la Mola, al fons a la dreta, el Moncau

El Moncau desde la mola, s'erigeix imponent

Arribem a l'últim objectiu del dia: El Moncau (1056m) el segon lloc més elevat del parc natural. Tot i ser un modest cim, sempre es té una sensació d'haver pujat a una muntanya elevada.

A la foto podem veure la Mola al fons

El Castelldepera vist des del Moncau

Un servidor al cim del Moncau, glaçat i cagat de fred pel gèlid vent que bufava

Formes típiques i úniques del parc natural