Alçada mínima: 1960m
Alçada màxima: 2916m
Temps empleat: 5h30m (contant parades)
Distància: 12,70 km
Desnivell + : 956m
Desnivell - : 956m
Després de gairebé un mes intentant fer aquesta ascenció, la meteo ens ha obert les portes i ens ha deixat gaudir de grans paisatges hivernals, fent-nos una bona idea de la neu caiguda enguany, al pirineu ceretà i de bona part d'Andorra. Tot vist, des del cim més alt de la Cerdanya catalana.
L'alçada d'aquest cim, requereix una bona previsió meteorològica abans d'anar-ho a pujar a ple hivern, ja que acostuma a ser una zona bastant freda i ventada. Les setmanes anteriors, s'havia arribat als -35ºC de windchill (sensació de fred), i el torb s'apoderava de la zona fent-la molt perillosa.
Pujem partint de l'estació d'ski nórdic de Lles de Cerdanya, per la ruta clàssica i habitual, amb raquetes, amb una visibilitat excel.lent, temperatures positives, vent molt calmat i un sol de justicia més propi de la primavera.
Genials les vistes del pirineu Andorrà amb la sensacional Vall del Madriu en primer terme, el Cadí sempre a la nostra esquena, el massís del Puigpedrós, Carlit i moltes més estampes hivernals, que han fet que el costós desnivell superat valgués la pena. I tot això, amb un pirineu nevat com mai.
És la muntanya que més cops he visitat i no deixaré de fer-ho mentre pugui. Molta gent que arribava al cim (molts fent ski de muntanya), pensaven més amb el divertit descens esquiant, que no pas amb el que tenien davant els seus ulls, ben poca estona s'estaven al cim. Ahir, el dia acompanyava i varem poder estar al cim més que qualsevol de les passades ascencions, comentant muntanyes, des de les més properes fins les més llunyanes a l'horitzó, jugant a buscar els estanys glaçats, els refugis coberts per la neu...
Sembla que aquest any, hi haurà assegurat un bon desglaç, que farà de ben segur, tinguem una primavera verda com mai, on l'aigua fluirà per arreu i donarà lloc a múltiples fonts de vida. Abans però, la muntanya encara s'ha de despertar del fred i blanc hivern, encara li queda corda i l'haurem de seguir aprofitant.
Mapa del recorregut
Inici de la ruta, deixem enrere el refugi de Cap del Rec
El primer tram passa enmig del bosc fins arribar al refugi del Pradell, enmig d'un sender bastant planer
Ens aproximem al refugi del Pradell, els núvols a les parts profundes de les valls i el Cadí de fons
Hem arribat al refugi lliure del Pradell (2115m). A partir d'aqui començem a pujar amb força. La boira de la Cerdanya i el Cadí ofereixen una genial estampa cada vegada que ens girem
Hem arribat al Pla de les Someres on parem a esmorzar, encara queda més del que sembla
Enfilem amunt, encara queda molt desnivell per superar i intenem agafar un ritme constant
La pujada és costosa, cada vegada més
El Tossal Bovinar (2841m), ens acompanya a l'oest
Arribem a una espècie de fals cim que no ens desanima per res, coneixem el terreny i cada cop queda menys per gaudir de les sensacionals vistes que ofereix el vessant nord
Hem arribat dalt la carena, una mica desviats cap a l'oest del cim. Andorra als nostres peus amb gruixos importants
Un flanqueig direcció est que ens portarà directament al cim. Molt agrait, ens deixa embadalits pel paisatge
Últims metres, ja tenim el cim a tocar
Per fi hem arribat. Un sacrifici que ràpidament és amortitzat pel que veuen els nostres ulls
Cap a l'oest el Pic de Setut (2867m), bona pala de neu als seus peus
Cap al NW Andorra, amb la Vall del Madriu (patrimoni humanitat), la zona d'engolasters al centre. Al fons el massis del Comapedrosa i un sens fi de pics andorrans
Vall del Madriu
Baixem uns metres per la cara nord per poder veure millor el paissatge que tenim davant
Part final de la Vall del Madriu que desenvoca al Port de Vallcivera per vessant catalana, o la collada dels Pessons per part andorrana. Al centre de l'imatge el refugi de l'Illa i l'estany de l'Illa coberts per la neu
Zoom cap a refugi de l'Illa (part inferior, a l'esquerra) del qual només se'n veu la teulada. Al centre, l'estany de l'Illa sembla inexistent cobert de blanc
El vent ha deixat boniques formes a la neu
Tornem cap a l'oest. La cresta que enllaça amb el pic de Setut i darrera seu el Pic de Coma Extremera (2808m), el Pic dels Estanyons (2834m) i el Pic de Perafita (2752m) al fons
Ara cap al nord. Zoom cap a l'espectacular Pic dels Pessons a Andorra (2864m)
Cap a l'est, la cresta que va des de la Tossa fins la Muga (2860m) al centre, amb l'estany de la Muga als seus peus semi-glaçat. Darrera, despunta el Puigpedrós (2914m)
Zoom cap a l'estany de la Muga, on l'estiu passat em banyava
Puigpedrós a l'esquerra i Pic de la Carbassa (2738m) a la dreta, amb les muntanyes del Capcir de fons
Zoom cap al Pic de la Carbassa amb el Carlit al fons (2921m)
Cap al sud, sector Tossa d'Alp (2536m) a l'esquerra amb les pistes de la Masella marcades. També tota la Serrra de Moixerò amb Penyes altes (2279m) a la dreta
Hem començat el descens, no hi han pedres, només neu. Baixem en linea recta gaudint del bon gruix de neu pols que tenim
Som novament dins del bosc, recorrent tranquilament els últims km's del dia. Bons gruixos també dins del bosc
Una mica de video explicatiu de la zona
