Onze de Setembre, dia de la diada catalana. Surto amb el meu pare i el cunyat. Els malxinats no se com s'ho han fet però tenen festa fins tot sants, gairebé cada dia al bosc quina sort!
Anem a tiro segur, el dia abans van carregar al mateix lloc i encara quedava zona per explorar.
Només d'entrar al bosc les bones sensacións van fer-se realitat. Lo complicat del tema és que el sòl estava totalment sec, però els bolets sortien. La única explicació possible: temperatura i humitats perfectes per l'època. Ceps i rovellons, de cine!
Rovellons, perfectes, cap de solei i taronjes com les pastanagues
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada