Masses dies sense sortir. La compra de nova vivenda ha absorbit els últims mesos del meu temps.
A l'espera del proper trasllat definitiu no m'he pogut estar de fer una caminada important. El dubte era conèixer si la forma física aguantaria però les ganes podien per tot arreu. La Rosa m'acompanyava en aquesta aventura.
La zona escollida, el parc natural de St Llorenç del Munt i Serra de l'obac. Zona que tant sols havia freqüentat un parell de cops. Després d'informar-me vaig decidir provar una ruta circular amb el coll d'Estenalles com a punt d'inici/final, molt completa, que abarcava la possibilitat d'ascendir als cims més alts del parc.
En definitiva, un trekking d'uns 25km, unes 7 hores contant parades, un desnivell + de 1159m i - de 1058m. La meteo durant el matí ha estat genial, temperatures entre 5ºC-10ºC i poca nuvolositat. Cap l'inici de la tarda el vent s'ha fet present, amb cops forts a cotes elevades.
La ruta transcórre a l'inici pel GR-5, posteriorment enllaça amb el Cami Ral de Manresa i la resta, camins i corriols amb múltiples enllaços sense marcar.
Acostumat a l'alta muntanya, el meu neguit era no perdre la ruta. Conéc que les rutes de baixa/mitja muntanya que no transorren per GR són molt confuses, ja que, hi han pistes i corriols per totes bandes, majoritàriament sense senyalitzar. Portava mapa escala 1:25:000 i un track descarregat al gps.
L'anècdota: Inocent i ruc de mi, per mandra a utilitzar el gps, hem agafat el sender equivocat durant una estona, perdent en total una hora. El físic ha aguantat. Tot i que ens hem fotut una bona pallíssa, ha valgut la pena com sempre.
Mapa del recorregut circular
Inici del recorregut per GR5, bastant ben senyalitzat
Arribem al primer objectiu: El turó de la Pola (929m). Al fons a l'esquerra veiem el Moncau i al fons a la dreta la Mola
Un parell d'homes adults ens han tirat aquesta foto des del turó de la Pola. Al fons, Montserrat
Ja veiem el Castellsapera (939m) que s'imposa
Ja veiem el Castellsapera (939m) que s'imposa
Començo l'ascenció al Castellsapera
El Castellsapera, és l'única ascenció del dia que s'ha d'utilitzar les mans per assolir-lo
Ens perdem, recuperem, dinem i guanyem alçada per arribar al sender que empalma la Mola i el Moncau. Ens dirigim cap al sud en direcció la Mola, la zona més alta de tot el parc natural. La foto, just abans d'arribar-hi (1107m)
Des de la Mola, al centre el Castellsapera i al fons Montserrat
Vistes del parc natural des de la Mola, al fons a la dreta, el Moncau
El Moncau desde la mola, s'erigeix imponent
Arribem a l'últim objectiu del dia: El Moncau (1056m) el segon lloc més elevat del parc natural. Tot i ser un modest cim, sempre es té una sensació d'haver pujat a una muntanya elevada.
El Castellsapera, és l'única ascenció del dia que s'ha d'utilitzar les mans per assolir-lo
Ens perdem, recuperem, dinem i guanyem alçada per arribar al sender que empalma la Mola i el Moncau. Ens dirigim cap al sud en direcció la Mola, la zona més alta de tot el parc natural. La foto, just abans d'arribar-hi (1107m)
Des de la Mola, al centre el Castellsapera i al fons Montserrat
Vistes del parc natural des de la Mola, al fons a la dreta, el Moncau
El Moncau desde la mola, s'erigeix imponent
Arribem a l'últim objectiu del dia: El Moncau (1056m) el segon lloc més elevat del parc natural. Tot i ser un modest cim, sempre es té una sensació d'haver pujat a una muntanya elevada.
A la foto podem veure la Mola al fons
Un servidor al cim del Moncau, glaçat i cagat de fred pel gèlid vent que bufava
Formes típiques i úniques del parc natural
El Castelldepera vist des del Moncau
Un servidor al cim del Moncau, glaçat i cagat de fred pel gèlid vent que bufava
Formes típiques i úniques del parc natural
2 comentaris:
Un reportatge més que bonic. Felicitats.
Gràcies Joan pel comentari :)
Segurament és una terra que coneixes molt bé i tot i que estic més acostumat a l'alta muntanya puc dir ben fermament que no té desperdici.
Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada