La ruta s'ha iniciat on vaig acabar l'any passat: Burguete (Auritz). Hem travessat el que quedava de Navarra i hem fet els últims km's a Guipúzcoa fins el punt final de la travessa, tocant el mar al Cabo Higer, damunt d'Hondarribia.
En total, uns 99 km's dividits en 5 etapes bastant suaus, amb un desnivell positiu acumulat de 3782m i negatiu de 4637m. Bàsicament, creuant espais pre-pirinencs de poca alçada i molt entorn rural a mesura que ens anavem acostant al mar. Els pobles rurals de Navarra no tenen desperdici: Burguete, Elizondo, Bera de Bidasoa... llocs ideals per acabar les etapes i poder-se relaxar fins el dia següent.
Com a principal imprevist, un tàbac va picar la cuixa de la Rosa i se li va infectar la ferida inflant-se fins agafar un pam de diàmetre. Per sort, va ser a les acaballes i un ambulatori de Donostia va poder arreglar el problema. Sembla ser que l'insecte havia picat anteriorment a un animal malalt i per això s'havia complicat el tema.
Calculo aproximadament uns 80km pendents per arribar al cap de Creus i poder completar tot el recorregut amb èxit i així, poder afrontar altres reptes que ja tinc en el meu punt de mira.
Així doncs, aqui va un extens reportatge de la part d'aquesta travessa transpirinaica (GR-11) més llunyana a casa nostra.
Mapa del recorregut
La Rosa a Burguete. Vam fer-hi la primera nit només per aclimatar-nos una mica
Fem nit a la casa rural Manolo Pedroarena on ens acullent càlidament
ETAPA 1: BURGUETE - PUERTO DE URKIAGA
Distància recorregut: 17.3km
Desnivell + : 798m
Desnivell - : 756m
Durada etapa: 5h30m
Últimes imatges abans de partir de Burguete. La Rosa amb l'esglèsia del poble al fons
Últimes imatges abans de partir de Burguete. La Rosa amb l'esglèsia del poble al fons
A Navarra, desde que la Fed. de Muntanya Navarresa es va posar d'acord amb el Govern Foral, han remarcat tots els senders de manera espectacular. Veiem un dels molts pals indicadors on surt marcat el desnivell de l'etapa, quilometres etc. etc...
La Rosa sobre un pont que creua el riu Xuringoa
Arribem a les primeres fagedes, uns boscos impressionants
En algunes regions s'ha de pagar per recolectar bolets, en altres és gratuit. Ens varen comentar els navarresos que molta gent de Guipúzcoa va a Navarra a recollir bolets, degut als grans boscos que tenen, els hi diuen "robasetas". Per això a moltes regions tenen el coto
En moltes ocasions, el sender passa enmig de fagedes, fet que s'agraeix en aquesta época estival per la frescor que s'hi respira
Després de guanyar alçada i assolir el Collado de Atalozti (1113m), , arribem al Pic de Mendiaundi (1213m)
El sender travessa el filat per baixar per les Laderas de Aldaparri
Al fons veiem el Pic de l'Adi (1457m), dels més alts de la zona. Cap allà ens hi dirigim, el GR passa just per sota el seu llom
Bunquers de caçadors utilitzats a la tardor per caçar el colom blanc en époques d'emigració
Jo mateix sota un faig enorme
La Rosa al Valle de Sorogain, amb l'Adi al fons
Imatges del barranc de l'Odia
La Rosa al mateix barranc. El bosc i vegetació eren tant frondosos que semblava la selva
Arribem al Collado de Aratun (1210m). Al fons tenim l'Adi a tocar
Deixem el collado d'Aratun al fons a l'esquerra per seguir fent camí. Comença a ploure tímidament, tapem les motxilles i ens abriguem una mica
Arribem al port d'Urkiaga sense gens d'aigua. Farem nit a una cabana de caçadors, poc confortable però servible. Perdo 1h30m buscant aigua desesperadament, al final aconsegueixo sentir soroll d'aigua en un barranc que ens salva de l'ensurt
Al costat de la cabanya, tenen muntada una bastida que arriba fins la mateixa alçada de les fagedes. Allà s'hi posen els caçadors per fer la feina
ETAPA 2 : URKIAGA - ELIZONDO
Distància recorregut: 18,81 km
Desnivell + : 614m
Distància recorregut: 18,81 km
Desnivell + : 614m
Desnivell - : 1371m
Durada etapa: 6h
Comença l'etapa. Sortim de la barraca enmig del bosc de faig i de seguida em trobo aquest edulis. Quina llàstima tenir-lo que deixar!
Sortim de la fageda i carreguem d'aigua en una borda de pastors
La boira s'aixeca i surt de les fondalades. Començem a veure boniques vistes del Valle de Baztan, el protagonista del dia
La Rosa sobre un bunquer, trams de camí sobre territòri estratègic en temps difícils
Foto de parella al Collado de Autrin (960m)
Hem guanyat alçada i ens atrapa la boira que pujava de les fondalades. Cada vegada la visibilitat era pitjor
Fauna jove local. Pura fortalesa
Més verdor per tot arreu
Arribem a la borda de kinto o Cabaña de Txau-Xllo. Lloc ideal per esmorzar-hi
La Rosa amb Albako Harria o Peña Alba (1074m) al fons. Cap allà ens dirigim
Peña Alba molt més arop al fons. Ens dirigim a buscar el coll del mig: Urbilloko lepoa (899m)
La Rosa abans d'arribar al Collado d'Urbilloko. Al fons veiem tot el recorregut desfet, els dos pics que es veuen al fons són el Iparraldeko Kasboa (1199m) i el Loilurzeko Harria (1208m)
Més fauna local, un voltor observant posibles preses a les pastures
Arribem al Collado Ballegi (597m). Trobem la borda d'Etxezuri. Començem el descens cap a Elizondo
Unes vistes del Pirineu Navarrés
A pocs metres d'Elizondo trobem aquest bonica font. Era el migdia, va anar de perles per refrescar-se de dalt a baix
Arribada a Elizondo i pinta de mig com sempre !
La Rosa al pont que creua el riu Baztan
Imatges de Elizondo, un bonic poble anclat en ple entorn rural
Distància recorregut: 30,45 km
Desnivell +: 1286m
Desnivell -: 1425m
Durada etapa: 9h30m
Deixem enrere Elizondo mentre anem guanyant alçada
Fagedes impressionants a la zona de Bagordi
Panoràmica de les muntanyes d'on venim. Molts dies la Navarra muntanyosa es lleva amb aquestes boires que s'aixequen en el transcurs del matí
Arribem al coll de Larrondo (852m), encara haurem de guanyar més alçada. Senyalització impecable
Vistes del sender i de la zona cap on ens hem de dirigir. El pic amb forma de punxa del fons és frontera amb França. Sota seu hi ha el poble de Bera
Més vistes
El recorregut que deixem enrere durant aquesta llarga etapa
Ens anem acostant a la frontera amb França, les cames començen a pesar
Vistes del recoregut d'on venim, l'etapa és llarga, llarga
Coll de Lizaleta (442m), amb frontera Franco-Navarra
Avançem cap al Portillo de Sorakogaña a través d'un prat herbós
Insectes autòctons difícils de deixar-se fotografiar. Meravella de naturalesa !
Per fi veiem Bera envoltada d'un paisatge amb múltiples tonalitats de verd
Rovellons de pi molt aprop ja del poble. Curiós, el primer que cullo aquest any i a la quinta forca
Arribem a la casa rural on dormirem. Necessitem poder-nos dutxar i acomodar bé. L'etapa ha estat llarga i els 15kg i 9kg de cada motxilla s'han fet notar més que mai. La Rosa té algunes butllofes a un dit del peu i es planteja abandonar, hem estat caminant aprop de 10 hores
ETAPA 4: BERA BIDASOA - IRUN
Distància recorregut: 24,67 km
Desnivell +: 986m
Desnivell -: 977m
Durada etapa: 6h50m
Començem l'etapa. La Rosa ha descansat bé i lo més important, està animada per el nou repte del dia. Aqui la tenim sobre el Puente de los Ingleses que creua el riu Bera
Sortim de Bera enmig de cases pairals més que ben cuidades. Aquesta amb un jardí molt peculiar
Per primera vegada apareix el nom de Cabo Higer als pals indicadors. Començo a veure la llum que em farà cumplir l'esperat objectiu
Cabres menjant de la mà de la Rosa, es mostraven dòcils i simpàtiques
Bera, al fons les muntanyes frontereres amb França
Anar fent camí. Varem tenir una etapa molt plàcida amb ben poc sol, fet d'agrair en aquesta época
Jo mateix creuant un dels pocs boscos de pi. A més tram ben planer, vaig aprofitar per anar mirant els vorals, alguna llora, alguna amanita, algún rovelló i moltes espècies desconegudes per a mi
Travessant més fagedes
Fageda amb forma de canelobre
Amb tanta fageda algún cep havia d'aparèixer
Arribem al Envalse de San Anton (246m)
Foto de l'embassament desde la presa
Entrem a Guipúzcoa pel Parc Natural Aiako Harria
La Rosa sota un salt d'aigua
Imatges de la cara nord del Monte Kopa (843m). Ens ha acompanyat durant molta estona ja que hem creuat per la llarga vall que passa pels seus peus
Indicadors en format Guipuzcoano, abans d'arribar al coll d'Ursainko (436m)
Arribem a la zona de Xorotxiki baixant desde el coll d'Ursainko. Una zona genial
Punt d'enllaç de varis senders. Ja queda menys per arribar a Irun
Arribem al impressionant Caserio de Saroya, una borda rural molt ben cuidada amb el seu curiós jardí ple d'espècies tropicals i originals figures decoratives, fins hi tot hi tenien un avestruç
Per primera vegada veiem el mar. Hem arribat a la Ermita de San Martzial (207m). Des d'aqui bones vistes d'Irun, Fuenterrabía (Hondarribia) i Cabo Higer al fons. Comença a ploure amb ganes
Ampliació de la foto anterior
Vistes de la zona d'on venim, per allà sembla que la tempesta pica més fort
ETAPA 5: IRUN - CABO HIGER
Distància recorregut: 8km
Desnivell +: 98m
Desnivell - : 108m
Durada etapa: 1h30m
Sortim del centre d'Irun a través del Paseo Colon. Etapa de pura transició, curta i sense gens de desnivell que transcórre a través de nucli urbà i en terreny d'asfalt en la seva totalitat. No hi ha gaire per veure, la veritat, però forma part del recorregut
Arribem a la platja d'Hondarribia, encara no hi ha gent, un pèl d'horeta
Ja estem al Cabo Higer, hem completat l'objectiu, estem contents !
Imatges del mar desde Cabo Higer, veient aquesta aigua ens entraven ganes de saltar al mar directament
L'alegria després de tot el patiment ha valgut la pena. Per fi ens podrem deslliurar del pes de les motxilles
La Rosa era la primera vegada que feia travessa i amb pes a l'esquena. Dins de les meves preocupacions, que no van ser poques, estic molt content perquè ho ha portat més que bé. Aquesta experiència amb éxit servirà per poder planificar moltes més travesses junts a l'alta muntanya. Per fi, deixaré d'anar sol ! Gràcies Rosa !
2 comentaris:
Ostres Carles! aixó d´excursió ja no te res, aixó és un viatge molt important, quin parell de valents esteu fets, molt bé!!
Els paisatges fantàstics, quina verdor...i la fageda amb la boira maquíssima. Quina kk no poder emportar-te els ceps, tan de goig que fan...
La primera foto de indicador és genial!
I uns bons pintxos ho curen tot oi?, el mal d´esquena i les butllofes als peus ;)
Felicitats i endevant amb les properes travesses en parella!
Merci Amalia! La veritat és que el pirineu Navarrés tot i no tenir muntanyes molt altes és extraordinàri. No té gens de desperdici.
Tu mateixa ho has dit, travessa amb tots els ingredients i sense masses imprevistos, com ha de ser. Estic molt content amb la meva Rosa perquè ho ha superat molt bé, i tot i que són molts anys travessant valls i muntanyes en solitud, m'anirà bé la seva companyia.
Una abraçada Amalia !
Publica un comentari a l'entrada