TUC DE MOLIÈRES (3010m)

Hem començat les vacances. Aquest any a la Vall d'Aran, amb unes quantes ascencions programades, per visitar els seus pics més alts i aprofundir en zones del Parc Nacional que teniem pendents de conèixer: Tuc de Molières (3010m), Tuc del Port de Vielha (2605m) en circular, Besiberri Sud (3023m), una pasejada circular als voltants d'un poble anomenat Bausen i el Gran Tuc de Colomers (2933m).
Tots els reports seràn publicats per separat i progressivament.

El poble escollit per passar-hi les nits ha estat Vielha. La programació de les rutes s'ha vist afectada pel mal temps que varem tenir durant dos dies. Tot i així n'hem sortit molt contents i hem pogut assolir objectius, quedant pendent el Pic de Peguera (2983m).

Les rutes eren llargues i amb bastant desnivell, hem passat tot el dia a la muntanya, des de punta d'alba fins a mitja tarda, arribant a Vielha, justos per una dutxa, sopar i descansar. Esperant que arribés el dia següent.

El físic ha aguantat, ens ha portat a llocs inòspits, màgics, abruptes. Boscos en estat pur de tot tipus de vegetació, valls glaciars amb grans circs i crestes punxagudes, zones llacustres amb formes de totes menes i unes vistes d'insomni.

Podem dir que hem passat unes vacances fent el que més ens agrada, coneixent llocs nous de la nostra geografia i gaudint cada passa a tot moment. A més, hi sumem el fet que surt econòmic, ja que caminar no costa diners i el que s'obté a canvi, aporta molt valor afegit i pau interior.
Sens dubte, una bona carregada de piles!



TUC DE MOLIÈRES (3010m)

Alçada mínima: 1622m
Alçada màxima: 3010m
Temps empleat: 8h contant parades
Distància: 15,3 km
Desnivell + : 1388m
Desnivell - : 1388m



La primera ruta va ser el Tuc de Molières de 3010m, segon pic més alt de la Vall d'Aran i fronterer entre Catalunya i Aragó. Era el primer tresmil que pujava la Rosa i en teniem moltes ganes.
Partim de la boca sud del túnel de Vielha. Des del cotxe mateix ja veiem el cim, això ens dóna una idea del gran desnivell que haurem d'afrontar en una distància, relativament curta.

Tot esforç té la seva recompensa, sense preses però tampoc amb parades excessives arribem al cim. Les vistes fan oblidar tot l'esforç de la pujada, les caigudes pel vessant on hem pujat són espectaculars, divisem el Pic de les Salenques (2992m) i la part final de la seva vall, les boires no ens deixen veure bé les formes del Massís de la Maladeta que tenim ben aprop nostre, però tot ha valgut la pena.

El descens, sense pressa: hi han zones amb grans blocs de pedra, i cal posar atenció a cada passa. La resta, un regal pel la vista i pels sentits. De tant en tant, ens anem girant per contemplar per enéssima vegada, les vistes de la vall que acabem de conquistar.


Mapa del recorregut

Els primers passos transcórren per una fresca fageda

Portem caminant 30min i arribem a l'espectacular cascada de Molières, provinent del barranc de Molières, que ha recollit l'aigua de tots els estanys de la vall

A la zona de Plena Naua trobem més salts d'aigua provinents del barranc

A mesura que anem guanyant alçada la vall es va tancant

Arribem a la zona dels estanyots de Molières. Espectacular el Tuc de la Tallada (2952m) al fons

Estanyots de Molières, que són quatre

Des del tercer estany (el més gros) ja podem veure la carena crestosa que tanca la vall

Parem a esmorzar en un dels estanys, envoltats d'un bon entorn d'alta muntanya

Deixem el tercer estany i el sender ens porta en direcció NO, amb fort pendent per superar l'esglaó previ al collet de Molières

Hem seguit guanyant alçada, ja divisem l'últim estany de Molières

Començen els blocs gegants de pedres que esborren el camí. Ara els nostres indicadors seràn les fites que marcaran novament el camí. Progressar és lent, i és important saber on colocar cada pas

Espectaculars les crestes que tanquen la Vall de Molières

Seguim avançant penosament enmig dels blocs de pedra. Al fons ja divisem el coll que ens portarà a la cresta per realitzar els últims metres d'arribada al cim

Per guanyar el coll, hem de superar una paret d'uns 10m amb bastanta inclinació. Al no estar marcat el sender, ens emboliquem i acabem pujant per una zona més dreta i complicada. Per sort arribem bé al coll. Caldrà estudiar bé el camí de baixada, ja que serà complicat baixar pel mateix lloc

Collet de Molières assolit (2935m), agafem la cresta que, en uns 10min, ens durà al Tuc de Molières. Al fons en direcció N i emboirat, el Cap de Toro (2969m)

Imatges del vessant Aragonés, amb la zona de la Vall de Barrancs, Balleta de l'Escaleta i més cap a l'oest la zona de la Renclusa

Curiositat, enmig de la cresta algún muntanyenc ha improvitzat un refugi aprofitant-se dels enormes blocs

Seguim progressant per la cresta. Les vistes a banda i banda són espectaculars

Cim aconseguit, tot i que un cim mai es corona fins que s'ha completat el descens! Estem contents

Molt i molt aprop, el Massís de la Maladeta, amb abundants núvols. Aquesta és la foto més clara que varem poder-ne treure. Aneto, Espalda de Aneto, Tempestades, Margalida, Russell...

Més imatges de la cresta per on hem vingut amb el Cap de Toro (2969m) en primer terme, el Turó de Tres Puntetes (2899m) i els Pics de Forcanada al fons (2872m i 2881m)

Més vistes del vessant aragonés, des d'on, també s'hi pot accedir, a través de la fenomenal Vall de les Salenques

Ja fa una estona que hem iniciat el descens. A l'esquerra (enboirat) tenim el Tuc de Molières, a la dreta el collet de Molières i al centre, la cresta que els uneix

Capçalera de la Vall de Molières, tancada per l'espectacular Cresta del Feixan, amb el perillós Paso del Caballo. Darrera, la Vall de Salenques

Durant el descens, hem de creuar alguna congesta

Ens retrobem de nou amb la vista dels estanys de Molières i els pics completen la pared sud de la Vall. De dreta a esquerra: Tuc de la Feixa de la Vall (2875m), Tuc de la Tallada (2952m), Tuc del Mig de la Tallada (2791m) i Tossau de Fontana de Vielha (2576m)

Passos concrets, que interconecten els esglaons d'aquesta fantàstica vall glacial

Darrer estany amb capçalera de la vall

Observant les vistes i meditant un bany que al final no ha caigut

Congestes perpètues al primer estany

Fa estona que hem iniciat el descens. La Rosa observa el Tuc de Molières, al fons, damunt de les congestes. Al fons a la dreta el Cap de Toro

Tuc de Molières i refugi de Molières, desde el primer estany. El refugi no és guardat, fet de chapa, en bones condicions

Continuem el descens, al fons, cobertes pels núvols, les muntanyes que formen part del Parc Nacional d'Aigüestortes

Per completar el report, alguna espècie de flora i fauna