14 d’octubre 2012

LLENEGA NEGRA, LA REINA DELS BOCOS




Un any més toca fer homenatge a aquest bolet tant apreciat, sobretot a la Catalunya central: la llenega negra  (Hygrophorus latitabundus)

En aquesta ocasió, sortida en solitàri a inspeccionar el terreny després d'estudiar les variables meteorològiques. No és un bolet fàcil de trobar i per collir-ne en quantitat cal conèixer bé els erols o llenagueras. Així mateix, de manera esporàdica s'en poden collir de forma saltejada pels boscos del seu hàbitat.
Són boscos amb pi roig, embardissats, i amb un sotabosc format per ginebres, arços, gaberneres, boixos, púa de pi...
Els hi agraden les margeres, les zones brutes i fins hi tot dins les boixeres. No és un bolet termòfil, més aviat li agrada el fred.

El dia va ser genial, vaig poder gaudir més enllà del què em podia imaginar. Les sensacions eren bones i la cosa va funcionar. Moltes llenagueres encara no treballaven, però n'hi havien que estaven al seu millor punt, tant en quantitat com amb qualitat, i és que en vaig llençar ben poques. La zona començava a brotar.

Tot i que ja n'he fet reserva per donar-li la volta al calendari, penso tornar-hi per veure com evoluciona la zona i aviam si el fred d'aquests darrers dies, ha despertat alguna altra varietat com els fredolics o cama-grocs.

Un cop coneixes les llenagueres, cal ser hàbil per arribar-hi el primer. Potser aquesta habilitat és més important que conèixer el propi erol, però si no hi ha erol, no hi ha habilitats per posar en pràctica.

Esperem que aquestes properes i abundants plujes que ens visitaràn dintre de res, desperti aquest bolet a moltes altres zones i tothom en pugui gaudir. Per a mi sens dubte, la reina de la termporada!



































Guaiteu com es desenvolupa el micel.li de la llenguera negra. Sens dubte una joia que la natura m'ha mostrat












Un parell de fotos de la collita






Un cop arribat a casa la feina continua. Ho agrairem durant l'any. Aqui una paellada de llenegues que acompanyarà un bon fricandó de vedella



Moments prèvis a una segona paellada que prepararé per ser congelada. Per fer-ho utilitzaré els mateixos passos que els rovellons, les posarem netes i trossejades a la paella amb sal i a foc lent fins que treguin l'aigua. Un cop treta, deixem refredar i embossem les llenegues amb la seva propia aigua per, posteriorment, posar-les al congelador


També en guardaré unes quantes per passar la setmana



Fricandó de vedella amb llanegues negres. Varem dinar tard, però des que va sonar el despertador, absolutament tot, va valdre la pena



2 comentaris:

Amalia ha dit...

Carai Carles! i jo encara intentant trobar ceps...quina collita de llenegues més generosa! vas omplir cistell! felicitats. I el miceli productiu...
A mi és l´únic bolet que no m´agrada menjar, això no vol dir que no m´agradi collir-lo, el David ja s´encarrega de tot lo demés ;)
A veure amb que ens sorprens la propera vegada.
Abraçada!

Carles Gutiérrez ha dit...

Ostres, ara mateix ja et canvio llenegues per ceps!
Si el David s'encarrega de tot lo demés ja pots estar contenta. La Rosa només m'ajuda quan són al plat cuinats jejejeje, tot i que aquests dies que he tornat ple s'ha portat genial ajudant-me amb tot. Ens ho hem passat bé. Són dies sencers dedicats al bolet, des de que et lleves a les 6h fins que es fa fosc, collint des de punta d'alba fins ficar l'última bossa al congelador al capvespre.

Ja frisso pels teus reportatges, que quan t'hi poses ja sé que ets una bona crack!!!!

Molts petons Amalia!