15 de novembre 2012

ELS ROVELLONS ARRIBEN A CASA



Les cotes altes/mitjes han deixat de produir bolets, la temperatura pròpia de l'época ha parat les florades i el temps no ha estat propici per generar-ne de noves. Les úniques zones que han aguantat, són allà on hi ha hagut les florades més fortes, que es poden tornar imparables. Recordo fa un parell d'anys, collint rovellons mentre nevava a 1500m, una florida espectacular, que encara n'engegava de nous ben entrat novembre.
Ara però, és l'hora d'anar baixant d'alçada i de latitud. Els bolets han arribat als boscos de casa i, és on toca explorar.
Amb la Rosa, hem estat visitant boscos de faig, de castanyers, collint castanyes i fins hi tot corrioles en prats ben humits, després de les darreres i abundants plujes.

Aquest cap de setmana, he decidit anar a investigar els boscos del costat de casa, amb l'objectiu d'agafar alguna llenega i l'esperança de poder trobar una lleneguera  per guardar-la com un tresor.
Dissabte la investigació no va anar massa bé, cap llenega, però encara vaig poder fer una trentena de rovellons. L'observació del terreny global, intentant visualitar-lo des de varis punts, ficar el nas per alguna pista sense éxit, em va donar alguna referència per fixar la visita de diumenge.

Diumenge, a punta d'alba, començo a caminar directe cap al bosc que tenia pensat, parlo amb caçadors que hi havia per la zona, per saber el seu abast: potser hauré de modificar plans, penso. La veritat és que només entrar al bosc ja començo a veure pinatells i llores per arreu. Al cap de res, començo a veure el primers rovellons (lactarius sanguifluus). Ja n'hi havien collit, però n'estaven sortint de nous amb ganes.
Un bosc de ben circular a trossos, bonic al meu entendre: pi blanc jove, garrics, alzines, cirerers d'arboç, romanins... i amb bolets de moltes menes.
De tornada, investigo i aconsegueixo lligar la carretera que hi puja per, el proper dia, estalviar-me la caminada inicial. Ha estat un dia genial, a les 11h arribo a casa amb el cistell ple, però amb la punxa clavada de no haver collit cap llenega. La millor sensació ha estat, saber cada dia més, que visc en un lloc envoltat d'abundants i genials boscos, tot un món per descobrir.

Com sempre, quan menys t'ho esperes és quan t'emportes els millors records. Ara només toca confiar en la sort, de que les properes exploracions continuin en la mateixa línia, però el temps passa i els bolets no persisteixen!












Collita del diumenge






Les ginebres amb els ginebrons que començen a madurar



Les cireres d'arboç també arriben al seu millor punt. Ja em volta el cap, algún dia collir-ne per fer-ne algun invent culinari. Són dolçes i m'agrada el seu punt



Començem l'apartat culinari amb uns rovellons a la brasa



Torrant castanyes a Viladrau



Corrioles netes per ser cuinades



Macarrons amb rovellons i camagrocs



Patates amb fredolics



Albargínia farcida de verdures i ceps amb formatge blau




Fins hi tot, m'he animat a fer un vídeo d'una rovellonera que vaig trobar. Tota una experiència filmar, collint bolets. Una manera, potser més didactica, per aprendre sobre bolets en ple medi natural


2 comentaris:

Amalia ha dit...

Quina entrada més guai Carles!! quina rovellonada has fet i quins plats! Les albergínies farcides amb verdures ceps i formatge blau tenen una pinta...i les patates i els macarrons, oh! ja tinc gana!
El vídeo molt didàctic, es nota el cansament a la teva respiració, ja portaves unes quantes hores, oi?.
Abraçada forta i a descansar!

Carles Gutiérrez ha dit...

Hola Amalia, la veritat és que quan vaig filmar la rovellonera ja portava la cistella rasa. El tema és que els boscos de les meves contrades són molt bruts i com més t'enmerdes més bolets trobes, és el preu que s'ha de pagar, però com sempre, val la pena.

Estic descobrint boscos a 5m de casa, estic molt content de com em va. Avui dia especial, he trobat un parell de llenagueres però se m'ha fet fosc per poder acabar d'inspeccionar bé la zona.

Vinga que cada vegada els bolets s'acosten més al mar. Espero que et vagi bé a tu, ja friso pel teu proper report.

Una abraçada i fins aviat !