Després de reservar un parell de mesos per anar al bosc a buscar bolets i comprobar que el fred ja ha arribat de manera persistent, hem anat a fer una bona caminada per començar a descobrir la muntanya de Montserrat.
L'oferta del Joan i la Marta, bons coneixedors de la zona, no es podia refusar. La ruta que va dissenyar el Joan partia des de Castellgalí i arribava fins al Monestir de Montserrat, assolint Sant Jeroni (1236m) punt més alt de la muntanya de Montserrat. La pujada l'hem fet per la canal de Sant Jeroni i hem baixat fins al Monestir pel Gr-4. La baixada fins al poble de Monistrol de Montserrat l'hem fet amb el cremallera. La ruta no presenta dificultats: algún tram fàcil amb corda per la canal i un fort desnivell als últims metres d'aquesta, que desenvoquen a l'ermita de Sant Jeroni.
La meteo ha estat genial pel meu gust, tot i que a primera hora del matí els -5ºC del termòmetre es reflectien en el gebrador i fred paisatge matinal. A mig matí el sol ha augmentat la temperatura, tot i que bufava un suau vent, l'estada al cim va ser d'allò més agradable. Bona visibilitat amb boirines a la part dels pirineus. De fet hi ha tanta vista per veure, que per poc que puguis observar, quedes satisfet.
La vista des del cim de Sant Jeroni és espectacular. La ubicació de la muntanya és perfecte, al centre de Catalunya, sense altres Serres que hi estiguin a tocar. Des de Sant Jeroni, es pot observar des de l'Aneto fins a Mallorca, passant pels pirineus catalans, Pica d'Estats, Montseny, Collsacabra, St Llorenç del Munt, Collserola ...
La muntanya de Montserrat era una assignatura pendent. Sembla increible, cada cop que surto a la terrassa de casa la miro, s'alça imponent enmig de l'altiplà central, però mai havia anat a descobrir-la. Després de pensar fredament el motiu, he deduit que la massificació de gent provinent del Monestir, em tirava tant enrera, que mai m'havia plantejat passejar-m'hi de manera seriosa, i menys en cap de setmana.
L'agradable sorpresa que m'he emportat de l'experiència, és que hi ha un món per caminar. Un munt de rutes circulars, de senders de gran recorregut, camins i corriols que porten a llocs inhòspits, vies d'escalada per tots els gustos, formes rocalloses amb formes imaginatives, i tot això, amb un toc místic, que en l'actualitat respresenta la història ermitana que encara es conserva en algúns racons de la muntanya.
De ben segur que tornarem a visitar-la, dóna per molt !
Sortim des de l'urbanització Mas Planoi de Castellgalí. Seguirem el cami ral que enllaça amb múltiples senders de gran recorregut
Paisatge gebrador a primeres hores del matí. Montserrat al fons
El sol comença a aixecar-se, caminem ràpid per fer passar el fred, per camins planers
Camps de conreu gebrats i boira gebradora a la falda de la muntanya
Espectaculars les formes de la roca. No cansen mai a la vista
La Rosa va fent camí, el dia serà ben clar
Múltiples indicadors i múltiples senders. Nosaltres seguirem el Gr-4 de marques blanques i vermelles
Cada vegada ens acostem més a la seva falda. Ara tocarà un tram de suau pujada fins arribar a l'ermita de Santa Cecília
Ja hem sobrepassat l'ermita de Santa Cecília i som a l'inici de la canal de Sant Jeroni. Imatges de ple hivern amb aquest gel, que probablement persistirà uns quants mesos més
La pujada per aquesta via, és entretinguda, li dóna una mica d'emoció al dia, tot i que els passos no són complicats
Guanyem alçada de manera ràpida, la muntanya s'alça de cop enmig de la plana central. A partir d'aqui, el sender s'enfila fortament en ziga-zaga fins arribar al coll on s'hi troba situada l'ermita de Sant Jeroni. Vista parcial de la canal de Sant Jeroni
La petita ermita de Sant Jeroni. Enllaç amb el sender que agafarem per baixar fins al Monestir
Uns 10 minuts i arribem al cim de Sant Jeroni (1236m). Se'ns obren vistes als 360º, un espectacle que amb prou feines la mirada s'atrapa
Formes espectaculars s'amaguen dins la muntanya
Veiem la torre de Collserola amb el mar de fons
Cap al nord l'horitzó guanya la mirada. Vistes cap al pirineu de Núria i Collsacabra a la zona d'Osona
Les gegants ombres de la muntanya de Montserrat s'estampen damunt del Bages
Seguint amb la mirada la serra des del seu punt més elevat. Mirem cap a l'Anoia amb els molins del parc eòlic de fons
Cap a l'est, en primer terme, el Moncau (a l'esquerra) i la Mola (dreta). Darrera el Montseny amb el Matagalls, enblanquinat per les primeres nevades de la temporada
Zona del Cadí Moixeró
Toca baixada, molt plàcida, enmig d'un bosc d'alzines barrejat amb enormes boixos i trossos amb escales, perfectament adequades a les formes del terreny. Arribem al Pla dels Ocells
Més de les formes que mai s'acaben durant el descens
El monestir ja treu el cap a les parts més profundes
El petit sender construit als peus de la roca
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada