10 de novembre 2013

PUIG DEL BASSEGODA (1373m) BUSCANT COLORS PER L'ALTA GARROTXA


Alçaca mínima:  950m
Alçada màxima: 1373m
Distància: 12 km
Temps empleat: 6h 20m
Desnivell + : 920m
Desnivell - : 882m


Estem en plena tardor i a falta de bolets, ens decidim per anar a buscar colors de tardor a una de les comarques més adients per fer-ho: l'Alta Garrotxa. Ho fem encara més motivats ja que és una zona que coneixem ben poc i que en tinc grans records quan vaig passar-hi fent la transpirinaica.

La zona escollida és la del Bassegoda, un cim que s'eleva en solitàri i que ofereix grans vistes: des del mar fins a muntanyes superiors als 2800m com el Canigó. La veritat és que les expectatives s'han complert amb escreix, hem trepitjat boscos de faig, alzina, castanyer, pi roig... i em pogut observar els paisatges de tardor des de les alçades que ens han deixat ben enamorats.

Hem escollit partir des de l'ermita de Sant Andreu de Guitarriu, on hi arribarem a través de pista forestal que agafarem ben bé abans d'arribar al poble de Sadernes. La primera opció era sortir des de Ca n'Agusti però la pista que hi arriba esta tallada per una gran esllavissada i sortir des de Guitarriu era la millor opció.
La ruta comença travessant els cingles de Guitarriu i baixant fins l'espectacular castanyeda de Ca n'Agustí on encara hi quedaven castanyes. Després enfilem directament fins el cim passant per l'ermita de la Mare de Déu de les Agulles fins arribar al cim pel seu vessant oest. La baixada la fem pel vessant sud en una pendent molt forta, per la tartera del Bassegoda i anem travessant boscos fins guanyar alçada per travessar novament els cingles de Guitarriu i situar-nos al vessant on hem iniciat la ruta.

Cal dir també, que el sender és complicat de seguir i en alguns trams perdedors. Ja m'ho va advertir un company de la zona i en aquesta ocasió el gps va fer més feina que mai. I és que el fet de voler fer la ruta de forma circular, en moltes ocasions fa que haguem de canviar de senders en nombroses ocasions, amb els dubtes que això genera. També remarcar el perill de la ruta si el terreny és moll ja que la pedra és d'aquelles on és fàcil relliscar.

Una bonica ruta que recomanem fer en plena tardor. Alta Garrotxa, una zona tant espectacular com poc coneguda amb un munt de possibilitats. Hi tornarem a caçar més colors !


Mapa del recorregut




Ermita de Sant Andreu de Guitarriu, punt d'inici




Anem a buscar el treu petit per saltar a l'altra banda dels cingles de Guitarrriu




Saltem a l'altra banda pel vessant nord, al fons veiem ca n'Agustí, cap a on ens dirigirem i damunt de la casa s'eleva imponent el Martanyà (1030m)




Per primera vegada veiem el Puig de Bassegoda (1373m) barrejat amb els primers colors de tardor




Contrastos enmig de fageda






Seguim en ple descens, arribem a l'enorme bosc de castanyers de Ca n'Agustí, on encara hi abunden les castanyes!






Arribats a Ca n'Agustí, trobem indicadors que segueixen el camí d'ascens al Bassegoda. A partir d'aqui el camí ja és fresat




Ara circulem en ascens enmig de boscos d'alzina




Arribem a la bonica ermita de la Mare de Déu de les Agulles




Espectaculars colors al vessant nord dels cingles de Guitarriu, lloc per on hem iniciat el descens fins Ca n'Agustí




Anem guanyant alçada i deixant cada cop més lluny els cingles de Guitarriu i Ca n'Augstí




Ampliem una mica les vistes i veiem el Puigsacalm al fons




Estem pujant pel fil de la carena, per l'anomenat Caire de Commadells, amb unes vistes molt entretingudes on predominen els colors de la tardor







Al fons la carena que forma els cims del Comanegra (1557m), puig de les Bruixes (1393m) i el Puig de Sant Marc (1327m)







Cingles de Guitarriu al complert




Seguim guanyant alçada, ara podem veure bé la punxa que forma el cim Ferran (883m)




Mirant cap al nord en direcció el vessant francés




Fita indicadora, ara deixem el fil de la carena per endinsar-nos enmig de pi roig. Ja hem guanyat gairebé tot el desnivell, ara es tracta de bordejar el cim pel seu vessant sud per enfilar-nos pel seu cantó est. Molta gent comet l'errada de no bordejar-lo i encarar la cresta cimera directament, però es troben amb un tallat just abans de fer el cim que els ha de fer recular un bon tros




Zoom cap a Guitarriu, venim de l'altre cantó




Cim del Bassegoda (1373m)




Mirant cap al nord el cim del Canigó (2784m) amb els núvols al cim




Cap a l'est veiem la zona de l'Empordà amb el golf de Roses al fons




Zoom cap al golf de Roses i cap de Creus




Mirem cap al baix Empordà




Cap al sud la Garrotxa amb el Puigsacalm de taló de fons




Cap a l'oest zoom cap al cim del Comanegra (1557m) i el pirineu de Núria al fons




Foto de parella al cim del Bassegoda




Per acabar de coronar el cim tenim un parell de passos verticals amb cadenes que no representen cap dificultat






Més colors de tardor




Bonics colors de tardor a la carena del Comanegra, un dels propers objectius




El vessant nord mirant cap a Maçanet de Cabrenys




Descens pel vessant sud per la tartera amb pendent molt pronunciat




Els boixgrèvols ja estan ben florits per aquestes contrades




Anem passant d'un coll a l'altre encisats pels colors de la tardor







Guanyem uns 200m d'alçada per creuar el cingles de Guitarriu, ens despedim per darrera vegada del cim del Bassegoda




Tardor en estat pur



I arribem al darrer coll: Coll de Faja (990m), desfem uns km's per pista i en un moment arribem al punt d'inici





3 comentaris:

Amalia ha dit...

Quins colors Carles! és fantàstica la tardor encara que aquest any sembla que em donat un salt de l´estiu a l´hivern...
Tu dius que no hi ha cap complicació, però veure a la Rosa pujant al cim ajudant-se de les cadenes dona "canguelis"...sou valents!
Has provat a les fotos que fas de molt lluny a contratar-les una mica? sempre ens queden amb boirina i si els hi apliques una mica de contrast veuràs com els colors encara son més macos, a mi em dona bons resultats.
Vinga! que amb les pluges de la setmana passada, a més de caçar colors encara podrem caçar algun bolet.
Abraçades!

Carles Gutiérrez Burniol ha dit...

Ei Amalia! si, fer una visita a buscar colors és obligatòri sempre a la tardor, si hi ha bolets la combinació és de lo millor!
Jo veig molt peluda la temporada pels vols de casa, tinc poques esperançes i aqui a l'interior portem uns dies baixant fins -4ºC... em fa mandra baixar a terra baixa! aprofita que ho tens aprop de casa i segur que hi queda esperança.

Sort i abraçades !!!!

Carles Gutiérrez Burniol ha dit...

El tema de la càmera, vaig molt peix i mai trobo el moment per mirar-me bé el manual per coneixer bé les utilitats... li foto l'automàtic i avall! una assignatura pendent però amb tantes coses a fer buf :)

Per això m'agrada tant mirar les que fas tu, queden genials !