Alçada mínima: 1072m
Alçada màxima: 1543m
Distància: 13,8 km’s
Temps empleat: 5h (parades incloses)
Desnivell + : 870m
Desnivell - : 870m
Aquest cap de setmana passat hem tornat a la
muntanya. Aquesta vegada per visitar els Rasos de Tubau partint novament de
Sant Jaume de Frontanyà.
Els Rasos de Tubau estan situats entre el Ripollès i el Berguedà. Pel seu vessant nord, amb unes cingleres espectaculars i el seu
vessant sud, donant lloc a uns boscos de pi roig amb boix pasturats, que baixen
progressivament fins St. Jaume de Frontanyà.
Aquesta vegada i mitjantçant circular, hem preferit conèixer la zona
des del cantó Berguedà , però quedarà pendent pujar-hi pel vessant nord del
Ripollès on la ruta de ben segur val la pena.
La ruta va guanyant alçada progressivament
enmig de bosc i pista forestal fins situar-se al fil de la carena, per on
sempre circularem en suau ascens fins arribar al punt més alt del dia, el Pedró
de Tubau (1543m). El descens per la zona de les ermites de Corrubí i St. Esteve
de Montner.
La ruta té molts trams que no està senyalitzada,
tot i que a vegades és evident, hi ha molts punts on és fàcil despistar-nos,
per això recomano portar un gps. Tot i que no m’agrada massa fer-ne servir, he
de dir que aquesta vegada ha estat de gran utilitat.
Visibilitat excepcional, poca neu al vessant
sud del pirineu oriental, el vent del nord xocava contra els murs que formen
els Cingles de les Baumes i de l’Estimbador, per sort n’hem estat bastant
protegits. Una inversió tèrmica molt marcada de més de 10ºC de diferència, això
ens ha beneficiat, perquè hem tingut un migdia de màniga curta!
Ja hem voltat aquesta zona un parell de
vegades, podríem dir enllaçant la continuïtat de la Serra del Catllaràs. Ara m’agradaria
tornar-hi per visitar els gorgs de Merlès, esperem fer-ho ben aviat.
Mapa del recorregut circular
En aquesta ocasió partim del centre del petit poble de St. Jaume de Frontanyà
Toca pujar suament cap al Collet de St. Jaume, enmig d'un bosc molt net
Sobrepassat el Collet de St. Jaume, tenim un parell de km's per pista forestal fins a Cal Roma. A mig camí i a peu de pista, trobem la Font de la Mata
Arribem a Cal Roma, on deixarem la pista forestal
Guanyem alçada enmig de bosc sense camí fresat ni marcat fins arribar a la Creu de Soler (1313m). A partir d'aqui el sender baixa per la Baga de Soler per creuar la rasa i enfilar-nos fins el fil de la carena. Els boscos sempre són pasturats, d'aquells que convida passejar-s'hi
Zona de les Muntanyetes, amb més cingleres
Avui, amb molt bona companyia. Al fons el Pedraforca
Al peu de la cinglera a la zona del Ras de l'Estimbador, una caiguda vertiginosa
Cap al nord oest, el Puigllançada (2409m) ben pelat de neu. A inicis de setmana estava ben nevat però la inversió tèrmica ha fet de les seves als vessants sud i la neu ha fos ràpid. Al fons de la vall la Pobla de Lillet
Zoom cap al Puigllançada (2409m)
Més cap al nord-oest, el Comabona (2548m) a l'esquerra i Penyes Altes de Moixeró (2276m) a la dreta. Enllaç de la Serra de Moixerò amb la Serra de Cadí mitjançant el Serrat de la Muga
Enmig de natura morta, cap al nord hi trobem les muntanyes que segueixen la carena del Puigllançada. D'esquerra a dreta: el Pedra Picada (2010m), l'Emperadora (1962m), el Costa Pubilla o Pic del Pla de Pujals (2055m) i la Covil (2001m). Darrera d'aquesta carena, el rei Puigmal (2909m) treu el cap
El camí continua flanquejant direcció est amb suau pendent
Circulant sempre pel fil de la carena on les vistes ens faràn més plàcid el camí
La sensacional silueta del Pedraforca sempre a les nostres esquenes
Pedró de Tubau (1543m), punt més alt del dia. Aqui hi trobem un vèrtex geodèsic, una capella amb un Sant dins i un forat amb caixa i llibre per deixar-hi el record
Cap al sud Montserrat s'aixeca per damunt de la boira espessa
Seguint en direcció sud-oest, el P.N. de St Llorenç del Munt i Serra de l'Obac amb el Montcau (1056m)al centre i la Mola (1101m) a la dreta, punt més alt del Parc i del Vallès Occidental
Seguint cap a sud-oest, el Montseny
Continuem cap a sud-oest i ens situem a la comarca d'Osona, vistes cap al Collsacabra
Tornem al nord, la carena nevada que va des del Puig de Dórria (2547m) fins el Puigmal (2909m)
Més cap al nord-est trobem la zona propera a Coma de Vaca amb el Balandrau (2584m) despuntant
Als nostres peus podem veure el Santuàri de Montgrony, un altre lloc a tenir amb compte per la seva bellesa als peus del cim de la Covil (2001m)
No podia faltar una estampa de la sensacional muntanya del Taga (2040m)
Ens despedim del Pedró de Tubau (1543m) seguint la carena però ara amb marcat descens
De seguida arribem a la Bassa de Corrubí que trobem ben glaçada. En aquest punt deixarem la carena i baixarem en direcció sud sense camí ni sender fins arribar a una pista no transitable, la qual seguirem
Vaques en aquesta zona, fa dies que no plou i així tenen l'aigua aprop. Gran mèrit tenen per deixar-nos uns boscos pasturats que fan delícies al passar-hi.
La pista forestal ens portarà a la casa de Corrubí totalment en ruines
I una mica més avall l'ermita de St. Llorenç de Corrubí en estat precàri
Seguim baixant i després de creuar el Collet de Tubau (1167m), arribem al mas de Tubau on ben aprop hi trobem la bonica i conservada ermita de St Esteve de Montner
Des d'aqui continuada baixada enmig de bosc i pista forestal travessant alguna que altra rasa
Sortim a la carretera asfaltada que va de St Jaume de Frontanyà a la Pobla de Lillet i la seguim 1 km fins arribar a St Jaume de Frontanyà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada