Alçada mínima: 1625m
Alçada màxima: 2605m
Distància:
23 km
Temps empleat: 5h45m (parades incloses)
Desnivell + : 1450m
Desnivell - : 1450m
Feia tres mesos que no pujava al Cadí. La
darrera vegada va ser aquest mateix hivern a mitjans de febrer, però la mala
meteorologia em va fer enrere.
Avui era el dia ideal per anar-hi, sense neu,
amb temperatures pròpies d’estiu i un vent molt fluix que no molestava.
Aquesta vegada decideixo pujar el Pic de la
Costa Cabirolera (2605m), sostre del Berguedà i cim més alt de tota la
província de Barcelona. Començo la ruta partint del Coll de Font Terrers
(1625m), una mica més amunt Gósol, on hi passa el Gr 150 i el 107, el tram des d’aquí fins el Coll de les
Bassotes serà nou per a mi. Es tracta d’un flanqueig molt bonic que circula a
estones dins de bosc i altres enmig de bonics prats. A partir de les Bassotes,
pujada constant fins arribar al cordal de la Serra Pedregosa dalt del Cadí, i
un cop aquí, mitjançant un singular pas, entrar a les valls internes del Cadí
en descens fins la Font dels Cortils, per acabar tota la pujada fins guanyar el
llom, al qual hi accediré a través del Pas del Cabirol, que em portarà al Pic
de la Costa Cabirolera (2605m).
Un cop dalt el cim, veient tot el recorregut
fins al Comabona (2554m), m’he animat a arribar-hi. Per fer-ho, he intentat
perdre la menys alçada possible, seguint sempre ben aprop del cordal de les
parets nord de la Serra dels Cortils, que cauen fins la Cerdanya, per arribar al simbòlic Pas dels
Gosolans (2430m) i d’aquí al Cim del Comabona (2554m). Per tornar, he anat a
buscar la Serra Pedregosa, per seguir-la tota fins el punt on enllaça la
circular i acabar desfent el camí fins el punt d’inici.
Poca cosa més puc dir de la Serra de Cadí, un
lloc sensacional que forma part del que considero les muntanyes “de casa”, moltes
vies per accedir-hi, senders, corriols fresats per arreu que ens acostaran a
tots els racons. Comes internes vestides de verd on els isards hi són
freqüents, uns cordals que s’acaben amb unes parets verticals de vertigen i que ofereixen grans paisatges, un gran ventall de canals pels més agosarats...
La neu ha desaparegut i les pastures es
recuperen de l’hivern amb agilitat a la Serra de Cadí. Quin privilegi tenir un
indret tant espectacular aprop de casa, que ofereix tantes possibilitats al
senderista i que és digne de ser visitat repetides vegades!
Mapa del recorregut
Mapa de relleu
Coll de Font Terrers (1625m), una mica més amunt de Gósol en direcció Josa de Cadí, trencant indicat a mà dreta, Hi ha una mica d'àrea recreativa i zona d'estacionament
Només començar ja visualitzo les parets del vessant sud de la Serra de Cadí
De seguida em trobo un desviament de senders. Cap a la dreta surt el camí que puja al Pedraforca i empalma al Coll del Verdet amb la ruta habitual. També forma part del sender que dóna la volta al Massís del Pedraforca. Jo aniré cap a l'esquerra en direcció al Cadí
Cap a l'est marxa la Coma de Cerneres amb el Cadinell (2112m) al fons
Font de la Roca, sense cap tub ni res similar. Es tracta d'amorrar-se al raig que emergeix de dins la roca
Ja he arribat al Colell i d'aquí a les Bassotes (pista del fons de l'imatge). A partir d'aqui pujada continuada per arribar dalt el cordal de la Serra Pedregosa. Espectacular estampa del vessant nord del Pedraforca (2506m)
Arribo dalt el cordal de la Serra Pedregosa i ja veig l'objectiu principal del dia: Pic de la Costa Cabirolera (2605m)
Entro a les valls internes del Cadí per aquest estret pas
A l'inici el pendent és considerable. Cal anar amb precaució en aquests primers metres...
Després el sender es suavitza i baixa còmodament cap a la font dels Cortils que ja veiem ben bé al centre de la imatge
Font dels Cortils. Un dels únics punts d'aigua de les parts altes de la Serra de Cadí
Després d'aquest petit descens, torno a pujar de forma continuada per situar-me a la base del Pic de la Costa Cabirolera que ja es veu al fons. L'atac al cim el faré per la pala situada ben bé sota el cim
Mirada enrere per desfer el recorregut fins la font dels Cortils que queda al centre a la dreta
Els isards s'acosten a visitar-me, un cop més, gràcies!
Zoom des d'aquest punt, cap al camí que baixa de la Serra Pedregosa fins la Font dels Cortils. Per on he circulat no feia massa...
Després d'una estona amb pujada suau, entro en aquesta zona planera i tancada (ideal per fer-hi nit o un vivac) que em situarà als peus del vessant est del Pic de la Costa Cabirolera (2605m). Al centre, s'intueix el sender que circula enmig de la dreta tartera i que mitjançant el Pas del Cabirol, em portarà dalt del llom
Espectacular la paret est del Pic de la Costa Cabirolera (2605m), on just ara en formo part
Pas del Cabirol, que encara conserva algúna congesta de neu
Espectacular Pedraforca (2506m)
Pic de la Costa Cabirolera (2605m)
Puig de la Canal del Cristall (2586m) i a la dreta el Vulturó o Puig de la Canal Baridana (2653m)
Magnífica imatge de part del recorregut desfet. Al centre la Coma dels Cortils, a la dreta la Serra Pedragosa, a l'equerra la paret nord de la Serra de Cadí, per la qual circularé properament i al fons el cim del Comabona (2554m). Cap allà vaig
Cap al nord, les muntanyes del pirineu ceretà molt deficitàries de neu per les altes temperatures d'aquesta setmana. A l'esquerra Monturull (2760m) i Perafita (2753m), a continuació la Serra de Sirvent
Sector Tossa Plana de Lles (2916m) i sector Puigpedrós (2914m) que acumula més neu
Cap al sud-oest el Port del Comte i la Serra de Busa
Ja he iniciat el descens. Ara tinc que pedre una mica d'alçada per fer un flanqueig en ascens per situar-me dalt el cordal del vessant nord de la Serra de Cadí. Al centre la Serra Pedregosa al complet i al fons el Pedraforca (2506m)
La Coma dels Cortils. Vaig flanquejant intentant pedre alçada. Aquí no hi ha sender, vaig buscant els millors passos en una zona que no comporta complicacions
Val la pena girar-se a mirar el recorregut desfet. Al fons, on acabo d'estar: el Cim de la Costa Cabirolera (2605m)
Situat novament dalt el cordal, ja veig el cim del Comabona (2554m) que treu la punta al fons de tot. Mentre m'hi acosto, vaig gaudint de les vertiginoses vistes que cauen cap a la Cerdanya
Parada obligada al Pas dels Gosolans (2430m). Al fons treu el nas el Pedraforca (2506m)
Guanyo una mica d'alçada i ja diviso bé el Cim del Comabona (2554m) a la dreta. Només tinc que anar seguint el cordal per arribar-hi
Caigudes que sembla que mai s'acabin cap al vessant nord
Cada vegada més aprop
Per fi arribo al Cim del Comabona (2554m)
Cap a l'est, el cordal que continua cap a Coll de Pendís mitjançant la Serra de la Muga. En aquest recorregut despunta el Cap del Pradell (2202m)
Cap a l'oest el Pic d'Aguiló (2494m)
Cap al nord la zona del refugi de Prat d'Aguiló (2010m), al centre a la esquerra
Zoom cap al refugi Prat d'Aguiló (2010m), ubicat en una zona genial
Mirada cap a la plana de la Cerdanya, vestida pel verd de les pastures
Pic d'Aguiló (2494m) a la dreta i Pic de Costa Cabirolera (2605m) al fons
He iniciat el llarg descens que em portarà al punt d'inici. Ara tinc que situar-me al vessant sud del Cadí per seguir la Serra Pedregosa. El camí no està fresat però està molt ben fitat. A l'esquerra, Serra Pedregosa, al centre la Coma dels Cortils i al damunt, el Pic de la Costa Cabirolera (2605m)
En ple descens, mirada enrere per degustar aquesta zona de planúries internes del Cadí. Al fons a la dreta encara es veu el cim del Comabona (2554m)
Última mirada cap al Pic de la Costa Cabirolera (2605m) i la coma dels Cortils, abans de saltar al vessant sud de la Serra Pedregosa
Ja he saltat al vessant sud. Ara tinc baixada continuada fins el Colell que ja es veu just a la curba que fa la pista forestal a l'esquerra de la imatge. Al fons despunta la Serra del Verd
Descens amb el Pedraforca (2506m) sempre de cara enmig de sender ben fresat
Zona on abunden les moixeroneres, tot i que aquest any amb tanta sequera i vent poca cosa collirem...
Arribo al Colell i coll de les Bassotes on hi trobem varis indicadors. Per aqui hi passa la llarga travessa del Camí dels bons Homes
Novament flanqueix i baixada final fins al Coll de Font Terrers (1625m)
Font Terrers, font que en guardo bon record perquè és un dels llocs on hi he begut millor aigua. Ideal per acabar la ruta
5 comentaris:
Magnífica ressenya i millors fotografies. Gràcies per compartir-les!
Què guapa Carles!
Sempre m'ha cridat l'atenció aquesta serralada quan hi he anat al Pedraforca, com canvia de la cara sud a la nord, es espectacular, a vore si ens animem a fer-li una visita.
Salut!
Quin paisatge més fantàstic, llàstima que no hi he anat mai, però en tinc ganes!!
Moltes gràcies a tots i aviam si ús animeu a visitar aquesta zona que de ben segur no ús decepcionarà.
Salut i muntanya companys!
Per cert Dani, ara mateix acabo d'afegir el teu blog a la meva llista de blogs amics. Et felicito per aquesta meravella de blog, tot un paradís de ressenyes!
Publica un comentari a l'entrada