10 de desembre 2016

HIVERNAL ALS QUATRE PUIGMALS PER FRANÇA


Alçada mínima: 1959m
Alçada màxima: 2910m
Distància: 13,4 km
Temps empleat: 6h3m (parades incloses)
Desnivell + : 1180m
Desnivell - : 1177m


Puigmal de Llo (2767m) – Puigmal de Segre (2842m) – Puigmal petit de Segre (2809m) – Puigmal d’Er (2910m)


Han passat molts dies que no publicava muntanya però no per això, he deixat d’anar-hi. El món dels bolets m’ha endinsat als boscos durant un temps, i és que canviar boscos per muntanyes m’ajuda a carregar piles i seguir aprenent sobre el nostre pirineu.

La primera hivernal no s’ha fet esperar, aquest dissabte, aprofitant que diumenge era el dia internacional de les muntanyes, he fet el meu petit homenatge a les muntanyes. Després d’observar els registres de neu que havien deixat les darreres pertorbacions, vaig veure que un dels racons més innivat del pirineu era el sector oriental. Com que els darrers anys els registres en aquestes zones havia estat inferior a la mitjana, calia aprofitar la ocasió. Més aquest cap de setmana, que les prediccions de meteo convidaven a sortir a qualsevol racó per gaudir de la neu.
I com no millor que fer-ho coronant els quatre Puigmals. La ruta la tenia ben apresa d’ocasions anteriors però mai ho havia fet a l’hivern, i tot muntanyenc ja sap que a l’hivern la muntanya és molt diferent. Així doncs amb tota la informació recopilada i un munt d’il·lusió surto a l’aventura per retrobar-me novament amb la neu i el silenci d’hivern, que tant temps feia que no escoltava.

Molts de vosaltres pensareu que de silenci poc en aquest cordal tant freqüentment ventat, però avui ha estat un dia esplèndid, un matí sense gens de vent tal i com havien anunciat les prediccions. El silenci brillava més que mai, almenys fins arribar al Puigmal d’Er (2910m), on la massificació d’excursionistes i esquiadors de muntanya era notable pujant per tots els vessants, trencant amb l’harmonia que estava gaudint.

Per accedir al punt d’inici, entrem a França per Puigcerdà. Entre Bourg-Madame i Saillagouse trobem un trencant a la dreta que ens porta a l’estació d’esquí Puigmal d’Er, actualment tancada. En funció de la neu, podrem arribar fins al pàrquing de Cotzé o el de les Esplanes, separats per 2km. Avui per sort, he pogut sortir de les Esplanes, estalviar-me 4km de ruta m’ha suposat poder per fer el Puigmal de Segre (2842m).
Un cop estacionat, segueixo per pista nevada durant un parell de quilòmetres i en una corba de dretes on hi ha un edifici dedicat al tractament d’aigües, deixo la pista per endinsar-me a la zona d’Aiguaneix, primer guanyant suaument desnivell pel costat del torrent de la Ribera d’Er i després anar superant esgraons per encarar la pala final i guanyar el cordal. La resta és enllaçar els cims pel cordal buscant les millors zones, en alguns punts, per superar algun obstacle de roca propi del desnivell del terreny. La baixada la faig pel contrafort oest del Puigmal, buscant les millors pales, tot i que he estat bastant directe.

La neu estava perfecte, durant la setmana les humitats han estat molt baixes i han compactat la neu, evitant la fusió al migdia i assegurant les condicions de seguretat. Tot i que la ruta és fàcil, cal valorar les condicions de la neu de cada moment, aquest és un vessant molt ombrívol i ventat on hi poden aparèixer allaus de placa fàcilment, ja que els pendents són considerables. Tot i que molta gent considera que és una ruta ideal per fer amb raquetes, jo recomano portar tot el material hivernal. Avui mateix, raquetes, grampons i piolet, s’han fet servir a parts iguals.

Poc més a dir, no fa massa he arribat a casa, cansat com sempre, però amb molt bones sensacions per haver-me retrobat de nou amb la muntanya blanca, els perfils ondulats de la neu, les formes del gel i un silenci d’hivern que ha estat màgic una vegada més. 


Mapa de recorregut 




Mapa de relleu




Inici del recorregut: pàrquing de les Esplanes. Content de poder sortir gairebé a 2000m. Quan he arribat al migdia el pàrquing estava ple, és el que té de bo sortir dels primers




Després d'un quilòmetre llarg per pista plana arribo a l'edifici de tractament d'aigües. Ara deixo la pista i m'endinso per la zona d'Aiguaneix, el Puigmal d'Er (2910m) ja es comença a divisar per l'esquerra. Com que la neu és dura i el terreny bastant planer, encara no he utilitzat eines d'hivern




Segueixo endinsant-me per la zona d'Aiguaneix, guanyant desnivell molt suaument i sempre pel fons de la vall seguint el curs del torrent de la Ribera d'Er. La vall dibuixa una corba que encara no hem permet veure la seva capçalera, per on guanyaré el cordal




Les aigües del torrent de la Ribera d'Er encara queden parcialment descobertes. En aquest punt ja diviso la capçalera de la Vall amb el Puigmal de Llo (2767m) a l'esquerra i el coll a la dreta. Em calço les raquetes mentre gaudeixo de les formes del gel al seu pas pel torrent. El desnivell a superar és inminent




Ara sí que vaig superant metres encarant un parell d'esglaons que em situaran a pala final




El contrafort oest del Puigmal d'Er (2910m) fa que aquesta zona ombrívola quedi molt enclotada




Arribo a la zona final de més pendent, calculo uns 40º d'inclinació aproximadament. Tot i que la neu no és dura del tot i les raquetes crec que servirien, em calço els grampons per pujar amb seguretat fins el coll. Hi ha múltiples traçes, moltes d'esquiadors de muntanya que potser són de baixada, cal no deixar-se enganyar ja que és un altre fer i buscar la intuició per arribar de la manera més còmode al coll




Darrers metres abans d'arribar al coll. Esquiadors de muntanya van darrera meu, tot i que es desviaran cap a l'esquerra per anar a buscar el Puigmal d'Er (2910m) que és que busca la majoria de la gent que avui visitava la zona




Jo a la meva, arribo al coll i per tant al cordal. Ara només toca gaudir unes quantes hores per damunt dels 2700m




Aquest és el recorregut que em queda per arribar al Puigmal de Llo (2767m), primer cim del dia




Cim del Puigmal de Llo (2767m), gran mirador de la Cerdanya francesa i les seves muntanyes




Tota la zona d'Aiguaneix amb el torrent de la Ribera d'Er a les parts fondes, itinerari de pujada. En aquesta imatge també es pot veure el recorregut de baixada, mitjançant els contrafort oest del Puigmal per les pales que es veuen a l'esquerra




Mirador excel.lent del massís del Carlit. A l'esquerra els Pics de Collroig (2833m - 2804m), seguit del Pic de les Xemeneies (2878m) i la piràmide que forma el vessant sud del Carlit (2921m)




Més cap a l'oest, la zona de Porte Puymorens amb els Pics de Fontnegra (2852m-2877m-2830m) a l'esquerra, seguits pel Pic de Fontfreda (2738m), Coma d'Or (2826m) i Puigpedrós de Lanós (2842m). Delicies per tot muntanyenc tot i que actualment i de forma sorprenent, hi ha més neu al sector on sóc




Recorregut del Puigmal de Llo (2767m) fins el Puigmal d'Er (2910m)




Abans però visitaré el Puigmal de Segre (2842m) a l'esquerra de la imatge, i el Petit Puigmal de Segre (2809m) al centre de la imatge. Fins ara, sempre en solitàri, jo i el silenci d'hivern




Inicio el descens del Puigmal de Llo (2767m) fins el coll desfent el recorregut d'ascens. Per anar a buscar el Puigmal de Segre (2842m), no pujaré fins el Petit Puigmal de Segre (2809m) per tornar a baixar, buscaré un flanqueig per l'esquerra que em situarà a la base per encarar la darrera pujada al Puigmal de Segre (2842m)




Cim del Puigmal de Segre (2842m), segon del dia i gran mirador de les muntanyes de Núria per la seva posició centrada privilegiada. Al fons el Puigmal d'Er (2910m) i a la dreta el cordal pel qual hi accediré




A la dreta del pal del cim, el punxagut vessant nord del Puigmal de Llo (2767m) i a l'esquerra el Petit Puigmal de Segre (2809m), proper objectiu




Perspectiva general de les muntanyes de Núria que seguidament exposaré més detalladament, des del cim del Puigmal de Segre (2842m)




El cordal segueix en sentit nord-est. Veiem per l'esquerra el Pic de Finestrelles (2829m) seguit pel Pic d'Eina (2786m), Pic de Noufonts (2861m), Pic de Noucreus (2799m) i les comes d'aquests dos darrers ben nevades




El santuàri de Núria queda petit al centre de la imatge. Per l'esquerra marxen les Comes de Noucreus i Noufonts, per la dreta el Torreneules (2711m) i el Pastuira (2675m) amb la marcada Coma del Freser avançant en sentit nord




L'anterior imatge ampliada




Torno a la meva realitat, veient el recorregut que em tocarà fer: primer un petit descens per tornar a encarar la pujada fins el Petit Puigmal de Segre (2809m) al centre de la imatge




Sensacional el vessant nord del Puigmal de Llo (2767m). A l'esquerra destaca la Tossa d'Alp (2587m) amb el vessant nord de la Serra de Cadí ben innivat al fons




Baixada del Puigmal de Segre (2842m) i posterior ascens. Estic apunt d'arribar al Petit Puigmal de Segre (2809m)




Pic del Petit Puigmal de Segre (2809m), tercer cim del dia




El recorregut que em queda fins arribar al Puigmal d'Er (2910m), darrer cim i cota més elevada de la jornada




Vessant sud del Puigmal de Llo (2767m). És el que té de bo fer circulars, podrem veure les muntanyes que hem pujat per varies perspectives molt diferenciades entre elles




La Coma de l'Embut presenta un bon gruix de neu. És l'itinerari d'ascens habitual des del Santuàri de Núria al Puigmal d'Er (2910m), al qual em dirigeixo




El cordal ofereix boniques finestres cap a l'abisme blanc. És tot un plaer poder gaudir d'aquest pirineu tant nevat i això no passa cada any!




El Puigmal d'Er (2910m) sembla ben aprop, però enganya. Veiem traçes per la dreta de la part alta del cordal, transiten fent un flanqueig enmig de fort pendent, clarament veig que no és la opció més segura. De seguida em situo a la part més elevada, és prou ample per circular-hi bé i em portarà de dret al cim




Cim del Puigmal d'Er (2910m), darrer cim del dia i punt més elevat de la jornada i de tot el pirineu oriental. Sembla que no hi hagi ningú....




.... però no, està a ple de gent. En aquest punt es trenca la bonica harmonia que estava vivint en solitari i les veus, crits i converses dels qui han fet cim, trenquen amb el silenci d'hivern. Clar queda que el Puigmal d'Er (2910m) és el cim principal i objectiu primordial per la gran majoria de muntanyencs que ho intenten tant pel vessant francès, com desde Núria, Collada de Toses o Fontalba. Decideixo allunyar-me del cim i anar a buscar una zona de confort per poder gaudir dels paisatges des d'aquest punt, allunyat de la massificació del cim




Cap a l'oest, itinerari per on iniciaré més tard el descens. S'observa en primer terme la Tossa del Pas dels Lladres (2663m), la Tosa d'Alp (2587m), el Puigllançada (2409m) a la seva esquerra, la Serra de Cadí treient el nas per la dreta i el Massís del Pedraforca i la Serra d'Ensija al fons




Els tres altres cims del dia, per l'esquerra el Puigmal de Llo (2767m), al centre el Petit Puigmal de Segre (2809m) i a la dreta el Puigmal de Segre (2842m). Anem a veure'ls de forma individual



Puigmal de Llo (2767m) i el coll pel qual he accedit al cordal a la seva dreta




Petit Puigmal de Segre (2809m) i el cordal fins arribar al Puigmal d'Er (2910m)




Puigmal de Segre (2842m)




Cap al sud en primer terme i amb poca neu destaca el Taga (2040m) i Serra Cavallera, territòri Ripollès




He iniciat el descens. Un ràpid descens que em portarà al punt d'inici de forma bastant directe. Deixo el Puigmal d'Er (2910m) pel seu vessant sud-oest, direcció a la Collada de Toses. Després de superar aquest primer resalt, saltaré a la pala que es veu a la dreta per encarar-me al vessant per on he pujat




Els excursionistes que més tard han començat, superen el fort i directe desnivell amb un sol de justícia. Estem just al migdia i el sol escalfa de valent. Em dirigeixo cap a ells per anar a buscar la pala que baixa per sota aquest llom mig pelat que es veu al centre de la imatge. Segons el mapa, hauria d'haver allargat una mica més el descens pel cordal per baixar més al sud, però lo bo que té l'hivern és poder-te moure sense camins i només en funció del que veus, tot i que sempre poden surgir imprevistos




Segurament l'itinerari mostrat pels mapes mostra menys pendent del que m'he trobat però com que no he escollit aquesta opció toca intentar manejar-me lo millor possible. Així doncs, calçat amb els grampons i amb el piolet en mà, vaig baixant amb prudència cap a les parts més baixes d'Aiguaneix per enllaçar amb el camí que he fet de pujada




Aturada per contemplar el Puigmal de Llo (2767m) i gran part de l'itinerari que he utilitzat per guanyar el coll i situar-me a la part més alta del cordal




El pendent és considerable, per sort les baixes humitats han evitat que la neu es fusionés i tot i que en alguns punts m'enfonso més del compte, la neu presenta un bon estat de compactació




Arribat al fons del torrent de la Ribera d'Er, arribo novament a l'edifici de tractament d'aigües. Estic apunt d'agafar la pista nevada que em portarà al pàrquing




Mirada enrera per contemplar la zona que acabo de visitar en una jornada sensacional d'alta muntanya hivernal






4 comentaris:

Miguel Cañameras ha dit...

Doncs a sigut una autentica pena, ja que aquesta era la meva idea pel dissabte passat, ja que es l'unic acces al Puigmal que encara no he fet i volia anar-hi, però la família, com ja t'he comentat al face, al anar sol va pressionar per anar a algun indret més concorregut.

Mira que si ens trobem .......

Com sempre, el repor, un luxe.

salu2

David Bonilla ha dit...

Hola Carles,

Ja es trobaven a faltar les teves cròniques.
Aquesta circular al Puigmal desde França en molt bonica, jo vaig fer una semblan l'hivern pasat i vaig acaba enamorat de la zona.
Aquest any per tota la part de la Cerdanya ha caigut molta neu per les dates que estem.
Jo també vaig aprofitar per fer una mica de montanya aquest dies, i la veritat es que cada cop que mirava cap el Puigmal en venien moltes ganes d'anar-hi.

Salut i montanya.

Daniel Alcalá Almela ha dit...

Hola Carles.

Vaja, aquesta mateixa ruta hivernal la vam intentar fer (David, el del comentari de dalt, i jo) aquesta passada primavera, però vam pillar un matí molt dolent, encara així teniem bona visibilitat, però a mida que anàvem acostant-mos al primer coll la boira anava tancant-lo tot, al arribar al coll vam decidir donar mitja volta. David si que va completar la ruta setmanes després, jo la tinc pendent jeje, i veient aquest repor tan complet teu tinc clar que la pujada hivernal al Puigmal, i a tots els seus satèl·lits, és una ruta que no puc deixar de fer.

Un abraçada!!

Carles Gutiérrez Burniol ha dit...

Miguel, sempre és bo que quedin zones pendents... al final n'haurem de fer una junts perquè la família es quedi tranquil.la, a més, coincidim molt amb les zones i gairebé amb els dies i tot!
Salut!

David, és un luxe poder-se passejar a tanta alçada en una hivernal durant hores, ja ho saps prou bé. Ja he vist que aprofites el temps, bones sortides pel Puigllançada, Pic de l'Orri... aviam com va evolucionant la neu i què ens deixa fer.
Salut!

Dani!, ruta imprescindible i menys massificada que pel vessant de Núria-Fontalva, ja has tastat la zona i dir que és molt malxinada ja que al cordal sempre hi fot un vent de dimonis. Vaig tenir un bon dia i decididament, penso que en aquest indret l'hivern fa encara més bonic el paisatge. Enhorabona per les teves sortides, no et trec l'ull tampoc.
Una altra abraçada per a tu Dani!