PIC DE NOÉ, PIC D'ESCOBES i PIC DE RULHE en circular per la Vall d'Incles

Alçada màxima: 2791m

Alçada mínima: 1845m

Distància: 20,88 km

Temps empleat: 10h30m (parades incloses)

Desnivell + : 1810m

Desnivell - : 1827m

Pont de la Baladosa (1845m) – Refugi Juclà (2313m) – Collada de Juclà (2442m) – Coll de l’Alba (2539m) – Pic de Noé (2745m) – Pic d’Escobes (2779m) – Coll de l’Alba (2539m) – Pic de Rulhe (2791m) – l’Estanhòl – Estanys de Fontargent – Port d’Incles (2262m) – Pont de la Baladosa (1845m)

Després d’uns mesos on la paternitat ha estat la protagonista de la meva història, he tornat a la muntanya per fer aquesta sensacional ruta, impregnada d’un gran ambient alpí. Gairebé feia 15 anys que no voltava per la zona, ja no me’n recordava de lo bonic que és Incles, Juclà i per no dir dels cims que governen la zona. Anoto com a novetat el Pic de Noé (2745m) que encara no havia visitat i la pujada i baixada al Pic de Rulhe (2791m) per vessants diferents del que ja ho havia fet.

La relació distància/desnivell és important, caldrà preveure menjar i líquid suficient i més encara, si tenim un dia de ple estiu com el que he tingut jo. Per sort, el desglaç encara es feia patent i vaig poder agafar aigua sense problema, consumint gairebé 5 litres durant tot el recorregut, i es que ben mirat, vaig passar un dia sencer a l’alta muntanya. S’han d’aprofitar aquests dies d’ara que ens trobem tot just arribant al solstici d’estiu.

Del Pont de la Baladosa (1845m), m’enfilo fins el Refugi de Juclà (2313m), l’han deixat espectacular, no el trepitjava des que encara n’era lliure tot i que m’agradava més abans. A partir d’aquí, flanquejant el primer estany de Juclà ja veig els dos primers objectius del dia, el Pic de Noé (2745m) i el Pic d’Escobes (2779m), fronterers entre Andorra i França. Ara vaig a buscar el petit pont que canvia de riba entre els dos estanys de Juclà per acabar guanyant fàcilment la Collada de Juclà (2442m), on per primer cop veig l’imponent Pic de Rulhe (2791m), potser el pic més imponent i important de tota aquesta zona, situat íntegrament a França. Després m’enfilo fins el proper i fronterer Coll de l’Alba (2539m).

Ara toca pujar fort seguint les fites fins guanyar el cordal fronterer entre Andorra i França. Un cop a dalt, tindrem el Pic de Noé (2745m) a l’esquerra i el Pic d’Escobes (2779m) a la dreta. Pel cantó francès l’espectacular circ i vall del Siscar. Ràpidament, sense complicacions i per la cresta guanyo el Pic de Noé (2745m) que ofereix grans vistes del Pic de Rulhe (2791m) i del Pic de l’Alba (2764m), torno al punt on he guanyat el cordal per agafar el corriol estret però fresat, que pel cantó francès em portarà a la base de la piràmide del Pic d’Escobes (2779m). Volto la base per sota, entro en una canal amb bastanta neu, m’ajudo amb els grampons per superar-la com puc i arribo a la curta xemeneia que grimpant em porta al cim del Pic d’Escobes (2779m), descans merescut i temps per guanyar energia envoltat del paradís.

Des del Pic d’Escobes (2779m) desfaig el camí fins el Coll de l’Alba (2539m) tenint especial precaució en el primer tram de descens del Pic d’Escobes (2779m).

Un cop al Coll de l’Alba (2539m), salto al vessant francès direcció l’estany de l’Alba, uns pocs metres de descens, deixo el sender HRP i començo un llarg flanqueig sense camí marcat, amb alguna fita escadussera que em guiarà per superar els importants ressalts enmig de gran pendent, on buscant els millors passos em deixarà a una petita olla que hi ha formada als peus de la paret sud del Pic de Rulhe (2791m). Durant el flanqueig també he utilitzat el material d’hivern per creuar alguna que altre congesta enmig de fort pendent. Arribat a l’olla, em trobo un enorme pedregar el qual hauré de creuar per arribar als peus de la muntanya i enfilar-me per una canal i guanyar la cresta. Travesso ràpidament el pedregar (encara està parcialment nevat i això m’ajuda a progressar), m’enfilo per una canal amb molt pendent on la neu encara és present, amb molt d’esforç i exposició, guanyo el cordal i buscant els millors passos vaig crestejant guanyant alçada fins arribar a la cresta per on puja la ruta normal des del Refugi de Rulhe. Sens dubte aquest tram ha estat el més complicat, calculo algun pas que pot superar fàcilment el IIº. Arribo i pujo a dues de les tres puntes que formen el Pic de Rulhe (2791m). Pel descens, busco l’Estany Negre de Juclà i l’Estanhòl que em serviran de referència per agafar la canal de baixada que em portarà directament a l’Estanhòl, sense passar per l’Estany Negre de Juclà. Baixada llarguíssima i vertiginosa enmig de pendents d’herba on he tingut que negociar durament amb el terreny per superar tots els ressalts que m’he anat trobant.

Un cop a l’Estanhòl s'acaben els forts desnivells i respiro tranquil. Enllaço amb el GRT i torno a recuperar sender fresat i marcat després de moltes hores sense. Ara un passeig en lleuger ascens fins arribar a la cubeta on hi ha situats els estanys de Fontargent. Els tinc que creuar per un llarg i planer passeig molt confortable. Després curta pujada fins el Port d’Incles o de Fontargent (2262m) i baixada per la Vall d’Incles amb pendents suaus fins arribar al punt d’inici.

Penso que el temps que he fet és millorable. Durant el trajecte d’anada amb vehicle, dalt del Coll de Puymorens, m’he aturat a mirar el Pic d’Escobes (2779m) hi he detectat alguna que altra congesta de neu. Això m’ha decidit a carregar amb el material d’hivern (grampons i piolet), aquest pes és el que ha provocat que en determinats moments hagi tingut que ralentitzar la ruta i hagi acabat realment cansat. Per sort o no, aquesta decisió m’ha permés complir els objectius fixats.

Ahir no vaig poder escriure, ho he fet avui, el dia després. Costa assimilar tants moments, situacions, paisatges i sensacions que m’emporto després de passar tantes hores fent alta muntanya, ho trobava molt a faltar, jo i la muntanya sols, estanys, colls, canals, crestes i punxeguts cims que m’han fet reviure tots aquests mesos sense poder-hi anar. Els temps canvien, les obligacions empaiten però les necessitats són les mateixes de sempre, l’impuls persisteix com una necessitat de font de vida.

Seguirem pujant les muntanyes d’aquest gran pirineu que ens envolta!

Mapa del recorregut

Mapa de relleu

Entro a Andorra pel Pas de la Casa i després de creuar el petit nucli de Soldeu marxa l'estreta carretera que s'endinsa per la Vall d'Incles. Estaciono al final de la mateixa, al Pont de la Baladosa (1845m). Aquesta carretera durant els mesos d'estiu està tancada al públic i cal consultar horaris de circulació

Cartells que indiquen totes les direccions possibles des del punt d'inici. Aniré seguint les marques amb punts grocs

Vaig circulant per un sender ben fresat que puja en paral.lel al riu Juclà

Sense donar-me'n compte vaig guanyant alçada, el Pont de la Baladosa ja queda ben avall

Els estanys de Juclà encara acumulen aigua, el desglaç encara hi és ben viu i el riu Juclà mostra el seu caràcter

En alguns punts el sender va creuant el riu Juclà per llocs on ara és impossible creuar degut al gran cabal d'aigua. Tot i això no tardo en localitzar punts de pas

Sobre els 2250m començo a trobar congestes de neu, el verd de l'herba encara ha de despertar en aquesta zona alta, però el blanc de les congestes també fan molt bonic el paisatge

Saltants d'aigua que rebossen vida i moviment

Arribo a la capçalera de l'Estany primer de Juclà, el més gran dels dos i el culpable de l'espectacle que ofereix el riu Juclà mentre baixa cap a la Vall d'Incles

Refugi guardat de Juclà (2313m). Han ampliat estàncies i segueix sent igual d'acollidor, tot i que en la seva època de refugi lliure era més encantador pel meu gust

Ara toca flanquejar l'Estany primer de Juclà. Hauré d'anar-me movent sense seguir una traça recta per esquivar alguna que altra congesta de neu

De sobte, per primera vegada veig els dos primers objectius del dia. A l'esquerra el Pic de Noé (2745m), al centre s'eleva l'imponent Pic d'Escobes (2779m) i a la seva dreta el Cilindre d'Escobes (2660m). És el cordal fronterer entre Andorra i França. També veig el Estany segon de Juclà i la petita illa que divideix els dos estanys i que faré servir per creuar a la riba esquerra fins guanyar la Collada de Juclà (2442m), que es veu a l'esquerra de la imatge

Pas equipat durant el flanqueig de l'Estany primer de Juclà. Del tot prescindible, però de ben segur que ajuda a més d'un turista que puja a fer una volta pels estanys durant l'època estival

Arribo al nexe dels dos Estanys de Juclà, damunt d'ells destaca la cresta de Juclà amb l'Alt de Juclà (2589m) destacant per la dreta

Aquest és el petit pont que em permetrà creuar els dos estanys i canviar de riba

Ara toca pujar suament cap a la Collada de Juclà (2442m). Cap al sud s'eleva en solitari el Pic de la Tosa de Juclà (2696m)

Però em centro en lo meu i vaig mirant-me les caigudes que quedaran sota els meus peus dintre de poca estona. Pic de Noé (2745m), Pic d'Escobes (2779m) i Cilindre d'Escobes (2660m)

Sensacional l'estètic Cilindre d'Escobes (2660m), el més baix dels tres però de més difícil accès

Arribo a la Collada de Juclà (2442m) que m'ofereix unes boniques vistes d'una part del recorregut fet. Frontera entre França i Andorra

Però cap al nord i dins territòri íntegrament francès m'espera lo millor: el Pic de Rulhe (2791m) es mostra amb el seu màxim esplendor pel seu vessant sud-oest. Enmig de les dues puntes principals, la vertiginosa canal per on he baixat

En lloc de dirigir-me en sentit nord i creuar a França, prenc un sender direcció est, que amb un suau desnivell  i en poca estona m'acostarà al Coll de l'Albà (2539m), també fronterer entre França i Andorra, que queda amagat a l'esquerra de la imatge. A partir d'ara, trobar-se congestes de neu serà possible a qualsevol lloc, simplement qüestió d'atzar

Arribant al Coll de l'Alba (2539m), a l'esquerra s'alça el punxegut Pic de Ruf (2615m) que vaig estar temptat a pujar-hi

Coll de l'Alba (2539m), entrant en territori francès trobem el gegant Pic de l'Alba (2764m) que vaig pujar ara farà un parell d'anys en ascenció hivernal. Als seus peus descansa l'encara glaçat Estany de l'Alba

La Cresta d'Alba que enllaça el Pic de l'Alba (2764m) amb els Pics de Noé (2745m) i d'Escobes (2779m)

Ara toca superar una forta pujada ben fitada on en algún punt m'ajudaré amb les mans per acabar guanyant el cordal. Per poder veure'n les dimensions, la foto està presa des de dalt el cordal i es pot veure el Coll de l'Alba (2539m) a la dreta de la imatge. Al centre destaca l'Estany negre de Juclà francès

Ara només em queda guanyar una mica més d'alçada i crestejar un curt tram fins arribar al Pic de Noé (2745m), primer cim del dia i novetat per a mi

Cap al sud, s'alça l'esmolat vessant nord del Pic d'Escobes (2779m) i el recorregut per arribar-hi, vist des del Pic de Noé (2745m)

Cap a l'est, el Pic de l'Alba (2764m) que té una ascenció també força entretinguda per una dreta canal abans de guanyar l'àmpli llom que porta al cim. La pujada es fa pel vessant contrari que es veu a la imatge

Cap al sud-est l'espectacular Vall del Siscar en territori Ariège, indret que m'agrada visitar en l'època d'hivern. La darrera la vàrem fer amb en Raymon junts, en un dia que en guardo un gran record

I cap al nord, el principal objectiu del dia, el Pic de Rulhe (2791m), pel que he preparat dues rutes diferents d'ascens i descens si les forces m'acompanyen. Al fons el Pic de la Forcada (2672m) i el Pic d'Estanderó (2657m)

Zoom de l'anterior imatge per poder veure bona part del recorregut que faré d'ascens al Pic de Rulhe (2791m). A la part inferior el Coll de l'Alba (2539m). Es tracta d'entrar en territori francès i fer un llarg flanqueig per aquestes zones herbades de fort pendent que passen just sota el Pic de Juclà (2665m) i el Pic de Fontargenta (2682m) fins arribar a un collet que em permetrà l'accès a la petita olla que es forma al vessant sud-est del Pic de Rulhe (2791m), i que m'acostarà a les canals de pujada fins la cresta. Tant l'accès com l'olla no s'aprecien en aquesta imatge

Feliç com un gínjol i respirant aires de llibertat, em despedeixo del Pic de Noé (2745m) i vaig a pel Pic d'Escobes (2779m). Primer flanquejaré per un corriol estret i ben marcat que queda sostingut enmig del fort pendent. Un cop als peus de la muntanya, hi ha l'alternativa de pujar directament o de voltar la base per sota fins arribar a la congesta de neu de la imatge on superaré una canal que m'acostarà a la curta xemeneia d'accès al cim. La primera opció és per gent experimentada en escalada, com que la ruta d'avui ja porta una bona dosi d'aventura, em costa poc decidir-me per la opció més fàcil, tot i que després no resultarà ser-ho tant

En un moment em planto a la base que forma la paret de la cara nord del Pic d'Escobes (2779m). Ara flanquejaré la paret rocosa per l'esquerra perdent una mica d'alçada fins arribar a l'entrada de la canal

Com ja havia vist abans, hi ha neu a la canal i està bastant transformada. La nit no ha estat gens freda i les temperatures han pujat ràpidament només començar el dia. Descarto pujar per la part central i decideixo fer-ho amorrat a un lateral on en alguns casos la rimaia dificultava el pas. Un tram curt, però només per això ha valgut la pena carregar amb el pes del material d'hivern

Sortida de la canal que marxa cap a l'esquerra de la imatge

Una curta però dreta xemeneia que em permetrà guanyar la cresta

I en pocs metres arribo al Pic d'Escobes (2779m)

Cap a l'oest, tot el recorregut que he fet fins aquí, amb la Vall d'Incles amb un verd viu a l'esquerra, passant pels Estanys de Juclà fins la Portella de Juclà (2442m) a la dreta. Espectacular estampa d'alta muntanya

Cap al nord, el Pic de Rulhe (2791m) amb l'Estany negre de Juclà. Per allà circularé d'aquí una estona

L'amplíssima i ben dibuixada Vall del Siscar marxa per l'est amb l'estany del Siscar nodrint-se de les aigües dels estanys de Molsuda i d'Escobes a la part inferior

I una a la inversa recollida la primavera de 2016: Cilindre d'Escobes (2660m), Pic d'Escobes (2779m) i Pic de Noé (2745m) des de la Vall del Siscar

Capçalera de la Vall del Siscar amb tres grans governant la zona. Per l'esquerra el Roc Meler (2811m), al centre el Pic de la Cabaneta (2818m) [no confondre amb el de la zona de Ransol], i per la dreta la Tossa del Cap de Siscaró (2819m). Aquest cordal el tinc pendent des de fa temps

Al nord-est la bonica forma del Pic de l'Alba (2764m) amb la cresta d'Alba avançant sota seu

El punxegut Pic de Regalécio (2569m), sota seu la Portella del Siscar (2441m) punt d'enllaç entre la Vall del Siscar de la Vall d'Arques i damunt seu el Pic de Nérassol (2633m)

Menjo alguna cosa per recuperar forces, foto de cim al Pic d'Escobes (2779m) i tiro cap avall que encara em queda tela marinera

Desgrimpo la curta xemeneia i amb molt de compte vaig baixant per la canal a cavall entre l'herba morta i la neu. Torno a enfilar el petit corriol sostingut enmig del pendent per guanyar novament el cordal i inicio la baixada desfent el recorregut fins el Coll de l'Alba (2539m). Durant la baixada gaudeixo de les petites finestres que es van obrint cap al vessant de l'estany de l'Alba

Malgrat la calor i ben aprop d'entrar a l'estiu, la latitud d'aquesta zona fa que es mantingui freda i el desglaç avança lentament. L'estany de l'Alba en ple desgel. Com m'agraden aquests paisatges primaverals on els estanys es vesteixen de múltiples tonalitats de blau

He arribat al Coll de l'Alba (2539m). Inicio baixada pel HRP direcció l'estany de l'Alba però ràpidament deixo el camí per iniciar el llarg flanqueig que em portarà a la base nord-est del Pic de Rulhe (2791m). Només trobo traces de camí en el seu inici, després alguna fita escadussera m'ajudarà a circular i superar els ressalts de la millor manera. Serà molt important perdre el menys alçada possible

La cresta d'Alba. Sempre m'ha tingut fascinat, un prodigi de la naturalesa on molts escaladors ho han intentat amb èxit i molts altres hi han acabat el seu camí. Sens dubte, pel món de l'escalada alpina, tot un repte el fet de poder superar tots aquests gendarmes i esmolades agulles

Enrere va quedant el Coll de l'Alba (2539m)

Avançant per aquest llarg flanqueig es van obrint vistes cap a l'Estany de Quart, mentrestant he tingut que travessar alguna congesta enmig de gran pendent on he utilitzat el material d'hivern per darrera vegada

Petita canal amb molta pendent per superar un resalt i seguir flanquejant

L'Estany de Quart al fons i un altre dels estanys de l'Alba en primer terme. Al centre destaca la Tossa de Pedorrers (2468m), darrera seu s'alça la punxa del Pic d'Auriol (2695m) i a la dreta, dos dels grans de la zona, a l'esquerra el Puigpedrós de Lanós (2842m) i el Coma D'or (2826m) a la seva dreta separats per la Portella Roja

Per fi acabo el flanqueig i veig l'olla amb l'immens pedregar que hauré de creuar per anar a buscar una de les canals de la dreta. Pujaré per la canal on es veu la congesta de neu de la dreta

En aquesta imatge es pot apreciar bé el flanqueig i pujada al Pic de Rulhe (2791m), està presa des del Pic de l'Alba (2764m). El flanqueig l'he fet per l'esquerra. La imatge mostra el que sembla una traça horitzontal que va directe a buscar el collet d'accès a l'olla on hi ha el pedregar. També s'aprecia la marcada canal de la dreta plena de neu, per la qual he pogut guanyar el cordal, i la cresta fins arribar al Pic de Rulhe (2791m)

La neu va fonent ràpid amb tanta calor, però encara hi ha zones on hi queda un bon gruix

La neu m'ha ajudat a travessar el pedregar de forma ràpida. Als peus de la zona herbada que em portarà a l'inici de la canal, m'aturo uns minuts en aquest solitari racó de món, menjo fruits secs i una mica de fruita mentre contemplo el paisatge abrupte, em sento afortunat de ser on vull ser

Superar la canal ha estat tot un repte. A la imatge es veu la sortida, la llengüa de neu aguantava des de ben avall i es feia seu l'espai per on progressar. Molta inclinació i neu transformada, opto per no utilitzar els grampons i aprofitar els espais laterals progressant enmig d'herba i curtes grimpades amb roca, per un pendent molt pronunciat i amb un bon pati. La cresta d'Alba espectador de primera línia

Petita parada per degustar les vistes abans d'encarar la cresta. Noves perspectives de l'estany de l'Alba amb la cresta de l'Alba, que culmina amb el Pic de Noé (2745m) i el Pic d'Escobes (2779m). És el que té fer les rutes circulars, a cada moment te n'adones que la muntanya va canviant

Tram de cresta recorregut on m'he tingut que buscar la vida per intentar trobar els millors passos, sempre en ascens. Supero aquesta pendent herbosa ajudant-me de mans i peus, i ....

... enllaço amb la cresta que ve de la ruta normal que puja el Pic de Rulhe (2791m) pel seu vessant nord. A partir d'ara el recorregut és més senzill i fitat. Tot i que encara es cresteja i cal parar atenció

En aquesta imatge es veu a la part inferior esquerra la sortida de la canal amb neu i el recorregut que he tingut que grimpar fins enllaçar al cordal per on puja la ruta normal. Potser el tram més tècnic i compromés del dia

El Pic de Rulhe (2791m) està format per tres puntes, molt juntes entre elles i separades per una cresta on s'ha de grimpar amb passos senzills, les tres puntes queden gairebé a la mateixa alçada. El cim principal és el central. A la imatge cim de la punta nord, amb la Tosa de Pedourres i el Pic de l'Alba (2764m)

La cresta de l'Alba. En primer terme el Pic de Fontargenta (2662m) i el Pic de Juclà (2665m) francès

Desgrimpada curta fins un marcat coll i grimpada també molt curta fins arribar a la punta central i cim principal del Pic de Rulhe (2791m). Al centre de la imatge amb neu, el coll que separa el cim central del cim nord. Per aqui surt la canal per la qual iniciaré el descens. A la dreta el Pic central de Rulhe (2791m)

Darrers metres per aconseguir el tercer cim del dia. Me l'he ben guanyat!

Foto de cim al Pic de Rulhe (2791m). Per sort o desgràcia els tres cims estan enmig de la cresta i no hi ha massa espai per bellugar-se. És d'aquells cims que has de contemplar les vistes assentat

Terreny molt alpí digne de la millor alta muntanya. A l'esquerra es distingeixen el Pic de Noé (2745m) amb el Pic d'Escobes (2779m) a la seva dreta. El Coll de l'Alba (2539m) sota el Pic de Noé (2745m) i tot el recorregut per arribar-hi des dels estanys de Juclà. A cavall entre Andorra i França!

Espectacular imatge de la inacabable canal per on inicio el descens del Pic de Rulhe (2791m). No he trobat fites ni traça de corriol. A la imatge s'aprecia l'estany Negre de Juclà amb el Pic Negre de Juclà (2627m)

Aquest petit estany que encara està en semi-desglaç i que no surt anomenat als mapes, queda situat damunt de l'estany negre de Juclà. El mapa dóna la possibilitat de sortir de la canal per vorejar aquest estany per la dreta, baixar de forma còmode fins l'estany negre de Juclà enllaçant amb sender marcat i fresat (GRT) per superar la forta baixada en ziga-zaga fins l'Estanhòl

Jo decideixo seguir per la canal en plena baixada directe i pendent sense treva fins l'Estanhòl, que encara no puc veure de tant avall que queda. Per fer-se'n una idea estem parlant d'un desnivell de baixada d'uns 675m en menys d'un quilòmetre de distància. Al centre de la imatge es distingeix el sender del GRT que baixa des de l'estany negre de Juclà fins l'Estanhòl fent zetes. Una alternativa que és més llarga, però segur que també és més bonica ja que permetrà degustar dos estanys més que jo m'he perdut

Per fi veig l'Estanhòl, porto bastanta estona baixant amb molt pendent ja que és un terreny en el que no es pot tenir pressa. Fixar els passos i molta concentració i visió per buscar el millor lloc per on baixar

Arribo a l'Estanhòl on aprofitaré per refrescar-me ja que són gairebé les 16h i el sol apreta de valent

Per fi agafo sender fresat, descans pels meus peus i cames, enllaço amb el GRT que baixa de l'estany negre de Juclà per la pala que es veu al centre de la imatge. A la dreta, nova perspectiva del Pic Negre de Juclà (2627m)

Un cop creuat l'Estanhòl, el sender segueix cap al Refugi de Rulhe (2185m) endinsant-se a França, jo em desvio i em dirigeixo al Port de Fontargent o d'Incles (2262m) per tornar a entrar a Andorra. Porto gairebé quatre hores voltant per França

Després de tanta baixada, ara el sender puja suaument fent un flanqueig que va a buscar la cubeta con hi ha situats els estanys de Fontargent. Cap al sud la Jaça de Pinet que desenvoca al Pla de les Peires, un altre punt situat en territori francès per començar l'ascenció al Pic de Rulhe (2791m), probablement la més curta

Penjat dalt uns contraforts damunt la Jaça de Pinet hi trobem el Refugi de Rulhe (2185m), guardat, en molt bones condicions i situat en un bonic indret que recomano visitar

Arribo al desenvocament d'aigües dels estanys de Fontargent. Al final el proper objectiu, el Port d'Incles (2262m)

Ara toca gaudir de la tranquil.litat d'un llarg passeig ben aprop de les aigües dels estanys de Fontargent que rodejaré durant una bona estona, amb alguna que altre parada per refrescar-me, i és que fa un dia de ple estiu. Al centre el Pic de Fontargent (2618m) andorrà, a la dreta el Port d'Incles (2262m)

 Acabo de vorejar els estanys de Fontargent i encaro la curta pujada fins el Port d'Incles (2262m)

Vaig deixant enrere els estanys de Fontargent

Finalment arribo al Port d'Incles o de Fontargent (2262m). Circula l'aire i aprofito per ventejar-me una mica mentre agafo forces menjant una mica

El descens per la Vall d'Incles, és una bonica manera d'acabar la llarga jornada. Pendent suau per terreny còmode

Les congestes de neu encara mantenen bon gruix. Fins el final dels seus dies, alimentaran el Riu Manegor

Després d'un primer tram de descens, entro en una zona plana i verda on les aigües del riu Manegor es tornen tranquil.les. En aquest punt hi ha el desviament cap a l'estany de l'Isla i el Pic d'Anrodat (2730m), una altra zona que tinc pendent de visitar

Sender planer per travessar el gran pla, sempre paral.lel al riu Manegor

De sobte ja veig el Pont de la Baladosa (1845m), un tram final de descens amb més pendent que en poca estona em portarà al cotxe

Acabat el descens, miro la zona circulada a l'inici amb el Pic de la Tosa de Juclà (2696m) guardant la zona. Han crescut nuvolades, segurament degut a tanta calor, però segurament no hauran descarregat

Quina sort que l'aparcament estigui al costat del Riu Manegor, aprofito per ingerir una mica de dolç, rentar-me i refrescar-me una mica. M'assento còmodament sobre una pedra plana i mentre deixo que l'aire suau m'eixugui el cos mentre m'alegra pensar que m'emporto un cos carregat d'emocions, sensacions i experiències.
Malgrat un xic massa de calor, avui era el dia ideal per gaudir d'una jornada complerta i per quedar impregnat d'alta muntanya, sens dubte, ha estat una aventura perfecta!