27 de juny 2010

PIC DE MONTMALÚS per la VALL DE LA LLOSA

Pic de Montmalús (2782m)


Avui hem anat a pujar un nou pic, en una excursió que ja tenia ganes de fer des de feia algunes setmanes.

El trekking de 26,66km i 1236m de desnivell positiu, al completar-se en un recorregut llarg s'ha fet més suau. Una temperatura mitjana d'uns 16ºC i gens de vent. Al començament visibilitat regular, i durant tot el trajecte de tornada, plovent amb estones calamarsa.

Per arribar al punt d'inici, cal agafar un trencant a mà dreta entre la població de Lles de Cerdanya i l'estació que porta el seu nom, en direcció Viliella. Un cop a Viliella s'agafa una pista transitable fins Cal Jan de la Llosa des d'on partirem.

La ruta transita tota la Vall de la Llosa. Dalt de pic de Montmalús ha començat a pedregar i m'he hagut d'espavilar a perdre alçada fins al refugi on m'esperava la Rosa.
Hem decidit continuar en un moment en què havia afluixat, però el cert, és que les 3h que teniem de tornada no ha parat de ploure i pedregar estones. Resultat i conclusió: xops com ànecs i per molts diners que portis invertits amb equipatge si t'exposes sota la pluja reiterada estona l'aigua acaba penetrant per tot arreu.

De fet, al tenir una temperatura càlida i sense vent, em sembla, que ha estat una de les vegades que ens hem mullat més de gust, simplement, una de les moltes anècdotes viscudes per gaudir d'una jornada de 8 hores en plena muntanya.



Mapa del recorregut


Deixem enrere Cal Jan de la Llosa. Un parell de masies habitades.

La nit anterior havia plogut i els torrents baixaven plens d'aigua


Enfilant la Vall de la Llosa amb una bona visibilitat


Sembla que el Cami dels bons homes enllaçava amb alguns trams


La Cabana dels Esparvers, quins records, fa anys em va salvar d'una brutal tempesta


Vistes cap a est. A l'altra banda de les muntanyes del fons hi ha el circ d'Engorgs amb els seus estanys i Malniu al fons de la vall


Agafem el camí que va en direcció el Port de Vallcivera


Al arribar al Pla de Vallcivera, enfilem el torrent direcció nord, que baixa dels estanys de Montmalús. Al fons el conegut Pic de la Muga (2860m)



El primer estany de Montmalús, un cop creuat entrem a Andorra


Arribem a l'estany gran de Montmalús, al fons el pic de Ribuls (2827m)


Parada tècnica per estudiar el recorregut: a la dreta el Pic dels Colells (2748m) i al fons darrera d'un servidor el Pic de Montmalús (2782m)


Guanyant alçada i deixant l'estany darrera


Una moto de neu, algú que es devia quedar tirat i no tenia prous diners per pagar la grua... tot curiós


Arribant al coll


Dalt del coll amb vistes espectaculars cap al sud amb la meteo empitjorant ràpidament


Els núvols començen a tapar els cims d'alçada


Jo mateix al coll


A pocs metres del coll i després de flanquejar una congesta arribo al objectiu



L'imponent Pic dels Pessons (2864m) amb el seu impressionant circ als seus peus


Circ dels Pessons amb múltiples estanys





Els núvols amenaçant el Pic dels Pessons


L'estany de Montmalús, darrere el pic de la Muga i al fons a l'esquerra la vall de la Llosa


Baixada ràpida cap al refugi


Refugi de Montmalús, lliure d'unes 10 plaçes amb molt bones condicions

Imatges del Riu de la Llosa abans i un cop arribats amb plena tempesta




24 de juny 2010

TORNEN ELS CEPS PER SANT JOAN

Sembla que aquest any la temporada de ceps d'estiu va amb retard a cotes altes. Després d'algunes sortides al pirineu sense èxit, en trec la conclusió que per les alçades han de pujar les temperatures, per altra banda el bosc está en perfectes condicions d'humitat.

Avui, en solitàri, he decidit anar a la cerca del cep (boletus aereus) i del rossinyol (cantharellus cibarius) a cotes més baixes enmig de boscos d'alzina i castanyers. El bosc està en perfectes condicions si bé amb aquestes temperatures no trigarà a necessitar aigua de nou.

Tot estava bastant remenat, les llores i les amanites rubescens sortien amb força, els rossinyols començaven a nèixer. El bosc estava pletòric amb un munt d'espècies que recordaven les vistes d'èpoques de tardor.

Caminant, caminant i desmarcant-me per terreny poc conegut i amb vegetació nova per a mi, he pogut fer una bona collita i aprendre nous hàbitats pels bolets. A més, avui era un dia de solitud al bosc.