28 d’octubre 2012

DESPEDIDA A LA LLENEGA NEGRA



Aquesta onada de vent i forta baixada de les temperatures ha estat un detonant pels bolets. En aquest cas, ha influit negativament ja que el contrast ha estat molt brusc i ha vingut acompanyat per un fort vent (el pitjor enemic dels bolets).

Hem visitat una zona nova per les llenegues, però hem arribat tard a la florida, la zona estava bastant regirada i no hi havia bolet nou.
Ràpidament hem canviat, per anar a visitar la zona que darrerament ens ha donat tant bons resultats. Encara hi quedaven llenegues, bolet vell, de dies anteriors, la naixença de bolet nou era inexistent. Per a mi, és diferent.
No és el mateix buscar i trobar bolets enmig de plena florada, joves, tendres i que creixen amb força, amb buscar i trobar bolets al final d'una florada, on no surt bolet nou i els bolets existents són vells i lletjos. L'entusiasme no és el mateix i la decadència de la producció m'afecta igual que als bolets. Penso que ja no val la pena. El resultat és ben fàcil, he arribat a una situació, on preval més, el fet de collir bonics exemplars i gaudir fent-ho, que omplir cistelles. Clar que si podem fer les dues coses millor, però el record que em quedarà amb el pas dels anys serà, la meva figura enmig d'un bonic bosc que es troba en plena florada i no pas els quilos collits.

Un petit resum sobre rovellons i llenegues del que haurà estat la meva última sortida al pre-pirineu, a l'espera que puguin sortir bolets a cotes més baixes i properes a casa.








































































25 d’octubre 2012

ELS CEPS A LES FAGEDES


El tenia pendent i en tenia moltes ganes. Personalment, és el bolet que més m'agrada, ja sigui a la planxa, amb guisats o menjat cru. Puc dir que aquest any, a l'espera dels camagrocs, he recolectat bona part dels bolets més apreciats al nostre territori: corrioles, moixerons, murgules, ceps, rovelló, ou de reig, fredolic, llenega negre i llenega blanca. Sens dubte, ha estat un gran any, malgrat les previsions d'alguns dient el contrari.

El cep o siureny és un bolet de l'espècie dels boletus, dins dels quals, n'hi ha un munt de varietats. El seu aspecte robust (en alguns casos pot ser molt aparatós) i el seu peu gruixut, fa que tingui un aspecte imponent quan el detectem al bosc. A més, un cop collit desprén molt bona olor.

Aquest bolet pot aparèixer a diferents hàbitats: en boscos vells de pi negre al pirineu, o en fagedes i boscos d'alzina i roure de la resta del territòri.
Les millors espècies, són el boletus pinophilus i el boletus edulis que trobem a boscos de faig i de pi vell i el boletus aereus que trobarem als boscos d'alzina i roure. Aquestes són les espècies més comunes que es recolecten al nostre territori.
Durant l'época de Sant Joan i durant un període curt, el cep acostuma a treure el cap, ajudat per una primavera regada i la conseqüent pujada de les temperatures. En aquesta época, el boletus que predomina és l'aestivalis.

Com que aquest any s'han fet pocs ceps al nostre pirineu, o almenys a les zones que conèc, he anat a provar sort en boscos de faig. Acostumat als boscos de pi, el faig és bastant diferent. Els boscos són més nets i sempre semblen iguals, per tant, més complicat orientar-s'hi. La llum hi entra menys, degut a l'alçada dels faigs i mantenen l'inexistent sotabosc fresc i amb poca claror.

La cosa ha anat prou bé, calculo tres quarts de cistell, a destacar la sanesa i fermesa dels exemplars trobats: pinophilus i edulis. He gaudit durant una bona estona i m'he passat la tarda netejant-los i conservant-los per poder-ne fer unes quantes menjades durant l'any. La casa ha quedat ben aromatizada!



Boletus Edulis












Boletus Pinophilus













Un parell de bons exemplars d'Amanita Muscaria



Foto curiosa, bolets en massa. Algún tipus de Hypholoma, nascut en soca de conífera



La collita



Separem els millors exemplars per consumir-los frescos a la paella amb all i julivert



A l'esquerra paella amb ceps per ser congelats. A la dreta, estofat de vedella amb rovellons



Bosses amb raccions de ceps esperant refredant-se abans de ser congelades



Com no, els dos exemplars més petits per menjar en cru, macerats amb oli d'oliva, sal, pebre i unes gotes de vinagre







21 d’octubre 2012

CAP DE SETMANA DE ROVELLONS I LLANEGUES



He començat els últims dies de vacances d'enguany. He estat de sort i sembla que vaig encertar en el moment d'escollir-les. Per treure'm una mica la falera, he començat amb tres dies seguits al bosc, despertant-me ben d'hora al matí i acabant el dia tant o més cansat que les llargues i dures jornades de trekking per les alçades, que ocupen el meu temps lliure fora de la temporada de bolets.

El balanç ha estat espectacular, molts bolets collits, moltes hores rondant pel bosc, posant-hi tant el físic com els sentits. Perquè anar a bucar bolets és molt més ajupir-se per collir-los: és creuar moltes muntanyes, molts vessants, pujar costes i baixar-les sense cap camí, controlar alçades in-situ i orientació de les carenes, guiar-nos per la nostra intuició per poder-nos ubicar.

Poder controlar totes aquestes variables, ens ajudarà a saber interpretar el bosc, perquè el millor boletaire no és el que camina més, és el que sap interpretar millor el bosc un cop inmers dins d'ell. Aquesta, és la conclusió que m'han donat tants anys d'experiència.

Els protagonistes han estat el rovelló i la llenega negra. Els boscos preciosos després d'aquesta regada tant generosa d'aquests darrers tres dies. Resalten els colors, es fa més fàcil descobrir els bolets. Les cotes es mouen sobre els 700m-1300m, les temperatures són molt bones, potser massa per l'época que ens trobem. Tant bones, que encara els haurem de buscar en les vessant obagues i les fondalades. D'aqui uns 10 dies, calculo que començaran a treballar els soleis a cotes mitjes de pirineu i pre-pirineu, i les bagues de les cotes més pre-litorals i litorals. S'haurà d'anar seguint l'evolució per saber el moviment de les espècies arreu.

Demà convindrà descansar, les mans ho demanen, estan plenes de talls i punxes. És el preu que paga el cos per collir tanta llenega, però ús ben asseguro que ben s'ho val.
De moment i a l'espera de com probarà l'aigua caiguda, la cosa esta anant bé.



Rovellons de l'espècie Lactarius deliciosus












Segon tribut a la llenega negra (Hygrophorus latitabundus)




















































Collites del cap de setmana


Collita de rovellons entre tres


Collita de llenegues negres en solitàri (dues cistelles)















Pizza de rovellons que ja feia temps que volia provar. Molt bona, la veritat