EL COMABONA (2547m) DES DE COLL DE PENDÍS

Alçada mínima: 1781m
Alçada màxima: 2547m
Temps empleat: 8h (contant parades)
Distància:  24 km
Desnivell + : 1605m
Desnivell - :  1605m


Seguim fent muntanya, en aquesta ocasió pujada al Comabona des de Coll de Pendís. La ruta està molt ben marcada i només haurem d'anar amb compte alhora de fer un parell de canvis de Gr. En aquesta ocasió la ruta ha estat semi-cirular.

Coll de Pendís, es pot considerar l'enllaç de la Serra de Moixeró amb la Serra de Cadí. Agafarem la pista que puja de Riu de Cerdanya fins a fer-la tota i un cop dalt estacionem. En un parell de km's ens situem a Coll de Pendís.
El sender segueix el Gr-150.1 i les marques taronges de la travessa Cavall de Vent. Anirem alternant aquests dos senders, que en moltes ocasions s'ajunten. Visitarem punts mítics i coneguts de la Serra com el Comabona, Pas dels Gosolans, el refugi de Prat d'Aguiló o el mateix Coll de Pendís.

A l'inici anem guanyant alçada progressivament fins situar-nos al fil de la carena, circulant pel vessant sud de la Serra amb espectaculars vistes cap al Berguedà: nord del Pedraforca, Ensija, Bagà i fins hi tot Montserrat.
Un cop arribats al Comabona, ens endinsem a la Serra de Cadí per anar a buscar el Pas dels Gosolans  i baixar per la seva cara nord fins el refugi de Prat d'Aguiló a través del PR-C 124 on enllaçarem amb la Cavall de Vent per tornar per les parts baixes de la cara nord del Cadí que ens mostrarà les seves parets més agrestes.

Una excursió llarga i amb desnivell, molt trencacames, amb constants pujades i baixades de curta durada. El recorregut, per això, és fantàstic i ens permet gaudir dels primers km's de la Serra de Cadí per les seves dues vessants, en l'anada mirem sempre cap avall per divisar l'horitzó sota els nostres peus, en la tornada mirem cap amunt, les parets calcàries de la Serra s'aixequen formant formes espectaculars que van canviant a mesura anem avançant.

Tenia ganes de Cadí, sens dubte, un lloc especial que trenca amb els estandards del pirineu per la seva configuració y bellesa única.

Aviam si aviat podem anar a pujar-lo per alguna de les canals de la cara nord!


Mapa del recorregut

Vista parcial del recorregut que farem

Després d'uns 2km per pista arribem a Coll de Pendís, enllaç amb Camí dels Bons homes i senders en totes direccions

Vistes del vessant sud cap al Prat de l'Estenedor

Hem guanyat alçada i estem en ple flanqueig pel Serrat de la Muga, ja veiem la part de carena que ens queda per fer amb el Comabona al fons

Cap del Pradell (2202m), el sender hi passa molt aprop

Collet de les Vaques (2220m). En aquest punt s'enllaça la circular. Tot el recorregut fins aqui, el repetirem de tornada. Aproximadament uns 6 km's

El Bac de la Muga

Bac de la Muga, una zona espectacular que per sender ens baixa al poble de Bagà (al fons)

Creuat el pas de tancalaporta, hem arribat al Coll dels Terrers (2400m), ara tocarà encarar l'última rampa fins el cim del Comabona, sempre seguint el fil de la carena

Mirada cap enrere, tot el recorregut que portem fins ara des del cim del Comabona (2547m)

Cap al nord, el refugi de Prat d'Aguiló al planell del centre de la imatge

Espectaculars les caigudes de la cara nord. Dintre de poca estona estarem circulant enmig dels pins que donen inici a les tarteres i canals d'aquest vessant. Anem a buscar el Pas dels Gosolans, sempre seguint el fil de la carena

Arribats al Pic d'Aguiló (2486m), vistes cap al Comabona

Pas dels Gosolans (2425m), lloc mític i amb molta història. Era el lloc de pas entre Berguedans i Ceretans que s'utilitzava per canviar de comarca, els motius eren varis, motius comercials, firaires, temporers del segar... Un dels punts elevats amb millor accés cap al vessant nord.
Des d'aqui, començem el descens directe per inclinades llaçades fins al refugi de Prat d'Aguiló

Vistes de les extenses planes interiors del Cadí des del Pas dels Gosolans. Al centre i dreta de la imatge la Serra Pedregosa. A l'esquerra les parts més elevades de la cara nord del Pedraforca

Les vessants nord de la Serra de Cadí se'ns van obrint a mesura que anem descendint cap al refugi

Cada vegada la perspectiva de la Serra és més gran. Apunt d'arribar al refugi

Refugi Prat d'Aguiló (2010m), situat en un entorn realment sensacional

Anem a buscar les marques taronges (Cavalls de Vent) que ens portaran al flanqueig per les parts baixes de la cara nord de la serra. Al fons la cara nord del Pic d'Aguiló (2486m)

Ens anem acostant a la base de la cara nord. Vessants nord del Comabona i Pic d'Aguiló

Parada un moment per fer-hi una bona mirada

Més vistes del vessant nord durant el llarg flanqueig

Espectaculars els penjats de la cara nord, les formes del granit són espectaculars, anem flanquejant

No he penjat fotos de la cara nord ja que el darrer reportatge del Comabona en va ple. Si em va fer especial il.lusió fer una foto del Cim de la Muga (2860m) i la Vall de la Llosa on varem estar la setmana passada. La Muga al Centre i la Vall de la Llosa a la dreta de la imatge

Hem arribat al Pla de les Creus, seguim flanquejant

Pla de les Creus al centre de la imatge, al fons damunt d'ell la zona de Prat d'Aguiló i al fons a l'esquerra el Comabona

Ha valgut la pena pujar a aquest roc i fer una ullejada a les estimades muntanyes de la cara nord de la Cerdanya

Durant el flanqueig anem guanyant alçada i tornem a tenir bones caigudes sota nostre

Espectacular el Prat Rodó sota els nostres peus

Últim tram de flanqueix que salva l'empinada tartera a través de sender ben fresat. Un cop fet, guanyarem el fort pendent que ens portarà novament al Collet de les Vaques (2220m) on enllaçarem amb el camí de tornada

Durant la tornada, ja veiem el Coll de Pendís a la part inferior de la imatge. Encara que no ho sembli, la baixada és llarga i sense trams molt forts de pendents. A continuació veiem el verdós Pic de Moixeró (2178m), darrera seu Penyes altes de Moixeró (2279m) i al fons tapat pels núvols la Tossa d'Alp (2536m), que completa la Serra de Moixeró

Primers/darrers km's per sender ben fresat que circula enmig del bosc

Hem arribat passades les 16h al cotxe, com va sent habitual, s'han preparat les tempestes d'estiu que ja descarreguen en algún punt ben proper. Ens ha anat de 30m que no ens enxampa!

Boniques cortines d'aigua

Avui molts voltors que volaven ben aprop nostre, es deixaven portar pels cops de vent que bufava a les parts altes

LA MUGA (2860m) - VALLCIVERA - VALL DE LA LLOSA

Alçada mínima: 1605m
Alçada màxima: 2860m
Temps empleat: 7h (contant parades)
Distància: 19,5 km
Desnivell + : 1568m
Desnivell - : 1530m



Ens anem acostant al què seran les vacances d'estiu. La idea és anar al pirineu aragonés a fer alguns tres-mils que em volten pel cap. Cal estar en forma, aquest any vaig tard, els ceps que no he trobat en són els principals culpables. Així doncs, toca posar-se les botes i anar al pirineu proper a buscar les grans alçades.

Per començar, he triat la meva vall preferida del pirineu ceretà: La Vall de la Llosa. No massivament freqüentada i envoltada d'un entorn espectacular.
La setmana anterior hi haviem estat amb l'Ivan, ja varem poder veure que tot estava exhultant: el riu de la Llosa baixava ple d'aigua, els prats eren verds i les plantes i flors despuntaven, els torrents naixents a les capçaleres, formaven cascades d'aigua molt agraides per la vista. Semblava com si la primavera acabés de començar en aquella zona.

La ruta és molt bonica, com gairebé sempre que puc circular. Tot i que el desnivell/distància és important, es porta molt bé, ja que el traçat combina els forts pendents amb trossos de flanqueig planers que van bé per les cames. Boscos de pi vell espectaculars, plens de neret florit, estanys, més estanys, vistes de grans muntanyes i grans planells verds rebossants d'aigua.
Una ruta encantadora que m'ha agradat molt.

Remarco com a destacable, la força amb que baixa el riu de Vallcivera i de la Llosa, el sender passa ben bé per la vora i poder observar la força de l'aigua i les formes i salts de la mateixa no té preu... el desglaç, les abundants plujes de fa un parell de setmanes i els actuals ruixats de tarda, han omplert el pirineu d'aigua i l'aigua és vida!


Mapa del recorregut circular

Punt d'inici, Cal Jan de la Llosa

Sender enmig de boscos de pi negre vell on abunda el neret que comença a florir amb ganes

El riu de la Llosa baixa espectacular

Deixem la Vall de la Llosa per dirigir-nos cap a l'oest, direcció Prat de l'Agna. Toca guanyar alçada en ziga-zaga per un camí ben fresat. Anirem seguint les marques del sender 28

Bonics planells s'obren enmig del bosc. Les mullenes són abundants, hi ha aigua per arreu

Hem arribat al Pla de l'Agna o la zona de les munyideres (2067m)

Ara un flanqueig direcció nord per un camí molt ben fresat que salva bé el pendent del bosc

Deixem el bosc i encarem el camí en lleuger ascens que ens ha de portar a l'Estany gran de la Muga. Per arribar-hi anirem seguint el torrent que baixa del mateix estany

Estany gran de la Muga (2577m)

A partir d'aqui, toca pujar via directa a la Muga, amb pendent moderat. Buscant el millor camí, primer en direcció al coll de la Muga i després directe al cim. Al fons cara nord del cim més alt de la Cerdanya catalana: la Tossa Plana de Lles (2916m)

La mare puja al seu pas, amb un ritme constant. Una salut de ferro!

Cim de la Muga (2860m), gran mirador envoltat dels cims més elevats de la Cerdanya catalana. Aprofitem per esmorzar

Llom i cresta que circula entre la Muga i la Tossa Plana de Lles (2916m). A sota veiem el coll de la Muga (2717m), a continuació la Mugueta (2772m), seguint trobem la Tosseta de Vallcivera (2848m) i finalment la Tossa Plana de Lles

Cal al sud veiem la Vall de la Llosa al complet, els núvols començen a circular, s'esperen tempestes a partir de migdia

Zoom cap als estanys de la Muga i el recorregut per on hem pujat

Ella també està en bona forma! Al fons la Coma d'Engaït

Moments de reflexió per la mare amb vistes cap al nord

Zoona de baixada, al centre veiem els petits estanyons de Vallcivera  i a continuació el Pla de Vallcivera, lloc d'enllaç amb el Gr11

Mirem cap al nord: Port de Vallcibera (2517m) pas d'entrada a Andorra, l'estany de l'Illa i a la dreta tancant la capçalera de la Vall del Madriu el Pic dels Pessons (2864m). A la seva esquerra i més cap al nord l'espectacular cara sud de l'Alt del Griu (2876m)

Girant en direcció nord est: el Pic de Montmalús (2782m) també a Andorra, amb l'estany de Montmalús als seus peus i per les vistes més afinades, el refugi lliure de Montmalús, a l'esquerra damunt de l'estany

Seguim girant, veiem la Vallcivera (lloc per on circularem en una estona), al fons la coma d'Engaït

Seguim girant en direcció est, ja veig un dels meus propers futurs objectius, a l'esquerra la Tosseta de l'Esquella (2871m) i la Serra de l'Esquella fins la Portella d'Engorgs (2696), a la dreta continua la zona de Calm Colomer amb el Bonys del Manyer (2808m-2801m).
Al fons, com un volcà en erupció despunta el Puigpedrós (2914m)

Zoom cap a la coma d'Engaït. A la capçalera es divisa bé la Portella blanca d'Andorra (2521m) punt fronterer entre Catalunya, França i Andorra. Al fons els Pics d'Envalira (2821m-2827m) i a la seva dreta el Pic de Fontnegra (2879m)

Apunt d'arribar als Estanyons de Vallcivera. El descens fins arribar-hi ha tingut menys pendent del que em pensava

La salvatge cara nord de la Muga (2860m), el seu coll a la dreta, lloc per on hem iniciat el descens

Hem arribat al Pla de Vallcivera, un lloc realment sensacional

Enllaçem amb el Gr11 per camí ben fresat en suau descens. El riu de Vallcivera ens acompanyarà durant uns km's

Anem baixant amb la Serra de les Esquelles i les seves canals de cara. A l'esquerra la Tosseta de l'Esquella (2827m)

El verd paisatge es complementa amb el transparent color i agradable música que porta l'aigua, el rosa de les flors dels nerets acompanyen l'espectacle

Hem arribat a la Cavana dels Esparvers (2060m). Ja he comentat en algún post anterior, que li tinc molt apreci a aquesta cabana, ja que em va salvar d'una bona calamarsada fa bastants anys

Aqui ens desviem cap al sud on agafem la Vall de la Llosa per fer-la al complet. Abandonem el Gr11 per seguir el Gr7, enllaç amb Camí dels Bons Homes

De seguida arribem a l'esplèndid Prat Xuixirà

El riu de Vallcivera desenvoca al riu de la Llosa. El riu de la Llosa s'eixample, necessita més espai ja que recull l'aigua dels torrents que baixen de nombroses Serres

Seguim baixant per la Vall de la Llosa, el sender ens porta un munt de sorpreses: prats esplèndids, ponts que creuen el riu, boscos nets i místics, i tota la fauna que s'hi veu envoltada

Som al migdia, la xafogor apreta i clar veient aquesta aigua, tant cristalina... revitalitzo el meu cos que queda com nou

Jornada dura però agraida per tot el que hem vist

Alguna pinzellada de l'entorn que ens envoltava

Els cama-secs treien el cap després de les darreres plujes

Ramat de vedells petits tumbats damunt la catifa d'herba, esperant les tempestes amb l'estòmac ben ple

Algún pinatell despistat (suillus) treia el cap

Papallones volant enmig dels boscos de pi vell

Com ja va sent habitual darrerament, m'he entretingut a fer un parell de videos per trencar una mica amb la monotonia de les fotos.

Què veiem des del cim de la Muga ?




Riu de Vallcivera a plena acció