Alçada mínima: 1640m
Alçada màxima: 3066m
Distància:
12,8 km
Temps
empleat: 9h (parades incloses)
Desnivell +
: 1597m
Desnivell - : 1589m
Segona jornada per terres aragoneses,
important per nosaltres ja que el Sergi s’estrenarà amb les muntanyes de més de
tres-mil metres. El cim escollit és el Garmo Negro (3066m), un tres-mil
assequible però amb un desnivell molt dur a superar en poc trajecte, i és que cal tenir present que no hi ha cap tres-mil considerat fàcil.
Per complicar una mica el tema, també farem la
cresta que puja al Pic d’Algas Nord (3032m), al Pic d’Algas (3033m) i ja sense
la companyia del Sergi per l’existència d’un tram de cresta més exigent, al Pic
Argualas (3046m).
La ruta s’inicia al Balneari de Panticosa,
situat a 8 km en sentit nord del poble de Panticosa, punt on acaba la carretera.
Des del mateix aparcament ja veiem els cims del Garmo Negro (3066m) i de l’Argualas
(3046m) que queden molt amunt. Aquesta zona és atractiva ja que no només hi
trobem el balneari, també hotels, bars, restaurants i el refugi de muntanya “Casa
de Piedra", molt utilitzat per ser final d’etapa del GR11, amb el permís del nou refugi de Bachimaña. Aquesta zona ofereix
moltes possibilitats: grans paisatges seguint el GR11 per camins fresats, perfectament
equipats i marcats, estanys de tot tipus, cims d’entitat i bastant proper a la
zona fronterera francesa que dóna lloc al Parc Nacional dels Pirineus de
França.
Just a l’extrem nord de l’Ibón de los Baños,
que és on hem estacionat el vehicle, surt un corriol que en ziga-zaga puja fort
enmig del bosc guanyant alçada de forma ràpida, circulem en sentit oest. Sortim
del bosc, arribem a la Majada Baja on el sender es bifurca per pujar el Garmo
Negro (3066m) o l’Argualas (3046m), ens dirigim en sentit nord sempre en ascens
prolongat fins arribar a la Majada Alta, fins aquí sempre per camí fresat. En
aquest punt hem de superar un parell de ressalts per zones amb blocs on
trobarem fites que ens indicaran la línia a seguir, el camí es desdibuixa. Posteriorment un flanqueig
just al peu de la paret sud del Garmo Negro (3066m) fins arribar al fals Coll d’Argualas
on per arribar-hi, hem tingut que superar alguna que altra congesta de neu. A
partir d’aquí s’obren vistes del petit circ que transitarem per les parts altes
durant les properes hores. Ara només caldrà seguir remuntant el darrer tram de
pujada fins al Garmo Negro (3066m) que es fa especialment dur, enmig de roca
descomposta que fa difícil progressar, però la recompensa del cim és a tocar.
Un cop esmorzats i després d’observar
atentament les sensacionals vistes que ofereix el cim del Garmo Negro (3066m),
anem crestejant amb cura i sense masses complicacions fins arribar primer a la
Collada d’Argualas (2936m), després en línia ascendent, al Pic d’Algas
Nord (3032m) i posteriorment al Pic d’Algas (3033m) sense passos complicats ni
zones massa aèries. Ara perdrem alçada pel vessant sud del Pic d’Algas (3033m)
per anar a buscar un sender fresat que passa just pels peus de la cresta
evitant les complicacions de la mateixa. A meitat de sender, trobarem el corriol que,
enmig de tartera, ens baixarà més tard a les parts baixes del circ. Abans per
això aniré a pujar el Pic Argualas (3046m), el Sergi m’esperarà en aquesta
bifurcació.
Per pujar el Pic Argualas (3046m) la cresta es complica i es torna
més aèria, penso que és ben assequible sempre i quan endevinem per on anar. Al
final el sender que passa per sota la cresta desapareix, hem de grimpar per una
curta diagonal que ens portarà novament dalt la cresta. Ara tenim dues opcions:
continuar per la cresta on hi trobarem algun pas de grau II, o canviar de vessant
per anar a buscar un corriol que ens portarà a la curta aresta definitiva, on amb
algunes grimpades fàcils però aèries, arribarem al cim.
Desfet el camí fins el punt on m’espera el
Sergi, davallem per la tartera, arribem a un estanyol al fons del circ i per
grans congestes amb poca inclinació, arribem novament a la falsa collada d’Argualas
on enllacem amb el camí d’anada per iniciar el vertiginós descens fins el punt
d’inici.
Sensacional recorregut que ens permet assolir
en una mateixa jornada quatre muntanyes de més de tres-mil metres. Només caldrà
estar acostumat a les alçades, a superar desnivells importants, a moure’s bé
per terrenys que requereixin grimpades i que no passin de grau II.
També m’agradaria
mencionar en Marcel i el Josep, dos muntanyencs de Balsareny amb els que vàrem coincidir
i pujar junts el Pic d’Argualas (3046m) i és que quan estàs sol a tanta alçada
la companyia s’agraeix, gràcies nois!.
Quin Pirineu! És sensacional haver completat
aquesta ruta i un cop feta, prendre una cervesa ben freda al Refugi Casa de
Piedra mentre pots veure els cims del Garmo Negro (3066m) i l’Argualas (3046m)
només alçant el cap. L’esperit muntanyenc roman en calma per reflexionar sobre les
vivències viscudes d’aquesta sortida excepcional. Vacances en estat pur!
Mapa del recorregut
Mapa de relleu
Inici del recorregut a la zona d'aparcament de Baños de Panticosa. Al fons ja podem veure els dos principals objectius del dia. Al centre el Pic Argualas (3046m) i a la dreta el Garmo Negro (3066m). Ja ens podem fer una idea de tot el que haurem de pujar i de la poca distància que hi ha des de l'aparcament
Un corriol s'enfila bruscament per dins el bosc i guanyem alçada ràpidament
Sortim del bosc i arribem a la Majada Baja. En aquest punt trobem dues roques pintades que indiquen quea la Coma d'Argualas que es veu a la imatge o circulant en sentit nord direcció el Garmo Negro (3066m), opció que prendrem nosaltres. El pic de la imatge que queda enmig dels altres dos és l'Argualas (3046m). Les llums del dia van guanyant terreny al fons de les valls
Després d'una estoneta pujant per pendents herbades arribem a la Majada Alta, sempre amb l'Argualas (3046m) i el Garmo Negro (3066m) de cara, visible a la dreta. Ara haurem de superar els resalts amb forma de grades que es veuen just davant nostre
Superem un primer resalt per aquesta inclinada canal per un sender bastant trepitjat
Un cop superat aquest primer resalt, entrem en una zona de blocs que creuarem guiant-nos per les nombroses fites que ens ajudaran a superar un segon resalt que es veu a la part dreta de la imatge. L'objectiu és arribar a passar just per sota les congestes que es veuen al centre de la imatge per anar a guanyar la falsa collada d'Argualas que ja s'intueix entre els dos pics
Jo mateix disposat a creuar la zona amb blocs
Arribant a les congestes de neu. En aquest tram disminueix el pendent ja que ara toca fer un suau flanqueig fins guanyar novament alçada fins la falsa collada d'Argualas. Anem buscant traces de corriol que s'intueix per lo trepitjada que està la zona
La zona és de mal fer, tot i no haver-hi molt pendent el terreny està molt desfet
Després del flanqueig, hem de travessar una congesta de neu que és evitable. Com que és relativament curta, de pendent assequible i hi ha traça feta, optem per aquesta opció. Agafem un parell de roques punxagudes i llargues amb la intenció d'utilitzar-les de fre en cas de caiguda, a aquestes hores la neu és tova i es passa bé. Més endavant, vaig assabentar-me que feia uns dies va haver-hi un rescatat amb helicòpter de dos muntanyencs que van patinar i es van colpejar amb les pedres de la cua de la congesta, per sort només van tenir lesions lleus
Passades les congestes, tornem a guanyar alçada amb força....
Fins que arribem a la falsa collada d'Argualas. En aquest punt aprofitem per menjar alguna cosa i preparar-nos pel que vindrà
Això és el que vindrà: una pala inclinada de pedra descomposta d'aquella que per cada passa endavant, dues enrere. Trobarem traces de sender per tot arreu, simplement es tracta d'escollir al gust de cadascú
Seguim guanyant metres per aquest feixuc pendent. Darrera nostre es va dibuixant la cresta que va del Garmo Negro (3066m) a l'Argualas (3046m). Val la pena parar a reposar i girar la mirada per contemplar el que ens espera
Cim del Pic Garmo Negro (3066m), punt més alt de la jornada i primer tres-mil del Sergi. L'enhorabona crack! El dia és esplèndid i fem parada llarga per esmorzar i gaudir del moment
Just al nord sota nostre, els Ibons de Pondiellos amb els tres Infiernos al damunt. Crec que el Garmo Negro (3066m) és el millor mirador del vessant sud dels Infiernos, que tant per un vessant com per l'altre, estan farcits d'estanys
Zoom cap als Pics Infiernos. A l'esquerra Infierno Occidental (3075m), després la famosa marmolera, posteriorment el Infierno Central (3083m) i més elevat dels tres, i a la dreta el Infierno Oriental (3079m). Entre el central i l'oriental hi trobem la canal de pujada per les ascencions d'hivern. En època estival una de les vies d'ascens/descens és el llom que baixa del Infierno Central, just a l'esquerra de la canal de moderada inclinació. De fet també estaven a la llista que portava preparada però no va donar temps, ja tindré l'excusa per tornar a aquesta magnífica zona
Cap al sud-oest, la totalitat de la cresta que seguirem. Primer baixada fins la Collada d'Argualas (2936m), posterior pujada al Pic Algas Nord (3032m), planejarem per cresta fins el Pic Algas (3033m) i posterior ascenció a l'Argualas també per cresta. Als peus de l'Argualas hi trobem la pala per la quan iniciarem el descens a les parts profundes d'aquest petit circ
Pic Argualas (3046m) vist des del Garmo Negro (3066m) i el recorregut fins arribar-hi
La cresta que seguim per baixar del Garmo Negro (3066m) fins la Collada d'Argualas (2936m), cal parar atenció tot i que no presenta dificultat. Pels que no vulguin passar estrictament pel fil de la cresta, hi ha l'opció de perdre alçada per on hem pujat per posteriorment flanquejar fins el coll
Cap a l'oest, la zona que varem visitar el dia abans, el Vértice d'Anayet (2555m) amb el punxegut Pic d'Anayet (2574m) a la seva dreta. Des d'aquest punt destaquen els colors ocres d'aquesta zona, que havia estat ancestralment, territòri de volcans
Més cap al nord l'espectacular Massís del Balaitús (3146m), un altre de pendent que tinc a la llista. Crec que és el pic més alt del sector occidental del pirineu aragonès
Cap al nord-est el Massís del Vignemale amb el balneari de Panticosa als nostres peus. Encara no fa quatre hores, la mirada cap al balneari era a la inversa
Zoom cap a l'imponent Massís del Vignemale on hi trobem el Gran Vignemale (3298m) que varem visitar fent-hi un tour fa un parell d'anys. És el cim més elevat de tot el pirineu francès, realment val la pena acostar-s'hi
Foto final al Pic Garmo Negro (3066m), ens despedim del cim i iniciem el descens, a l'inici per la cresta i després per la part interior del circ
Arribant a la Collada d'Argualas (2936m) amb el Pic Algas Nord (3032m) al centre. Estem circulant sense cap dificultat
Hem sobrepassat la Collada d'Argualas (2936m), darrera queda els Pics Infiernos i el Garmo Negro (3066m)
Després d'un curt ascens arribem al cim del Pic Algas Nord (3032m). Al fons a l'esquerra destaca el Midi d'Ossau (2884m) i a la dreta el Massís del Balaitús (3146m)
Des de l'Algas Nord (3032m) es poden veure les dimensions del Garmo Negro (3066m) que són enormes i imponents
El Marcel i el Josep de Balsareny van davant nostre, estan crestejant direcció el Pic d'Algas (3033m) que queda a la dreta de la imatge. A l'esquerra el darrer objectiu del dia, el Pic Argualas (3046m)
La cresta que va de l'Algas Nord (3032m) al Pic d'Algas (3033m) és entretinguda i no presenta masses dificultats
Parada obligada per fer una fotografia a aquest gendarme que trobem a mitja cresta. Al fons destaca el Midi d'Ossau (2884m)
Una pujada amb grimpada inclosa final i arribem al Pic d'Algas (3033m), tercer cim del dia. L'Argualas (3046m) ens espera a l'esquerra
Pic Algas Nord (3032m) vist des del Pic d'Algas (3033m) i la cresta que separa els dos cims
Ara toca baixar a buscar aquest sender fresat que es veu a peu de la cresta que va direcció el Pic Argualas (3046m). Descartem la opció d'arribar-hi per dalt la cresta, tot i que és factible. En aquesta baixada caldrà parar atenció ja que tot i no haver-hi passos delicats la zona presenta algún tram bastant exposat
Arribats al caminet el Sergi decideix no seguir i m'espera just al punt on comença la baixada cap a la part fonda del circ. Coincideixo amb els muntanyencs Marcel i Josep de Balsareny amb els quals farem el Pic Argualas junts. El camí que va per sota la cresta desemboca a una petita diagonal ascendent que es puja mig grimpant. A la dreta de la imatge es pot veure la diagonal que ens donarà pas a l'altre vessant
Quan sortim a l'altre vessant (just on es veu la motxilla), podem seguir per la cresta fins l'Argualas (3046m) amb algún pas complicat o podem optar per una grimpada curta que ens porta fins aquest petit sender trepitjat que flanqueja fins una aresta, que tot i ser una mica aèria, ens portarà al cim de l'Argualas (3046m) directament
Arribem al cim de l'Argualas (3046m), amb la bandera blanca que caracteritza aquest pic. Al fons el Massís del Vignemale
Foto al cim del Pic Argualas (3046m) amb el Marcel i el Josep
I foto del cim ampliada vista des de la posició que estava el Sergi esperant-me amb el Marcel i jo mateix dalt del cim
Des del Pic Argualas (3046m), la cresta recorreguda fins el Pic Algas Nord (3032m) amb el Midi d'Ossau (2884m) al fons
Sensacional el vessant sud del Garmo Negro (3066m) vist des del Pic Argualas (3046m), es pot divisar les traces de camí del tram final de pujada. Al fons a l'esquerra el Balaitús (3146m)
Hem iniciat el descens, utilitzarem la mateixa via d'ascenció. Desfent la cresta lentament sense cap problema
Cal parar atenció perquè hi ha trams de roca desfeta on cal assegurar cada moviment
Arribem novament al caminet que ens portarà al vessant on m'espera el Sergi
Un tram de desgrimpada amb un bon pati de caiguda, en aquesta zona la pedra és de molt bon agafar i presenta bona adherència
Imatges de la cresta que puja directament al Pic Argualas (3046m), opció que no hem escollit
Desfet el curt tram de desgrimpada aèria, saltem de nou al vessant del circ per desfer, també amb fàcil desgrimpada, la petita diagonal que ens portarà on hi ha el Sergi esperant-me
Baixem per una inclinada tartera de pedra desfeta que ens deixarà a l'estany del fons del circ. Aquest estany no surt anomenat als mapes. Es nota que queda ben resguardat ja que encara està glaçat
Les parts profundes del circ conserven la fredor i provoca que les congestes de neu siguin molt més extenses, Arriba el moment de disfrutar amb la neu ja que la zona presenta poc pendent. En molt poca estona ens plantarem a la falsa collada d'Argualas
Després de tanta pedra, caminar per neu és una delícia pels peus... al fons queda la real Collada d'Argualas (2936m), per on hem transitat feia una estona
Estem novament flanquejant en descens als peus del vessant sud del Garmo Negro (3066m). Seran gairebé 1500m de desnivell que haurem de baixar amb pendent moderat
Damunt del balneari de Panticosa, el GR11 circula en sentit est. Al seu pas podem veure els Ibons de Brazato amb el Pico Bacías (2754m) a l'esquerra. Aquest cim ens fa molta il.lusió a mi i la Rosa perquè ella l'ha pujat en solitari i jo el tinc pendent. Al fons de tot destaca el Massís del Monte Perdido
Anem perdent alçada però el punt d'inici sembla que no s'apropi mai
Novament a la zona de blocs, apunt de superar el primer resalt per situar-nos a la Majada Alta
De nou a la Majada Baja, hem esperat arribar-hi per entrar a dins el bosc i poder trobar una zona ombrívola per menjar. Som al migdia i toca dinar
Havent recuperat forces el tram final de baixada es fa més suportable. Amb el Sergi, anem parlant d'aquests dos dies sencers d'alta muntanya i les sensacions que ens queden al cos, quan ens donem compte veiem la zona del balneari a tocar, s'acaba una ruta formidable que recordarem per sempre. Ara toca preparar la darrera sortida per aquest bonic tros de pirineu!
