Alçada mínima: 450m
Alçada màxima: 1056m
Distància: 17,6 km
Temps empleat: 6h12m (parades incloses)
Desnivell + : 969m
Desnivell - : 940m
Aquesta vegada hem anat a visitar les
muntanyes que envolten casa nostra, al Parc Natural Sant Llorenç del Munt i l’Obac. La
idea havia estat madurada des de feia temps, un recorregut circular que
s’endinsa al cor d’aquest paratge natural, penetrant en les parts més profundes
on la frondosa vegetació abunda, notant la brisa fresca del vent al quedar descobert a les
parts més altes i degustar les vistes dels seus turons, que permeten veure
noves perspectives de la zona.
L’excursió s’inicia al poble de Mura on hi
podrem arribar per Matadepera, Talamanca o el Pont de Vilomara. Sortim del
Centre de Informació on hi ha una zona àmplia d’aparcament. Agafarem un sender
que circula en sentit sud seguint els indicadors que van cap el Puig de la
Balma, des d’aquí sempre en sentit sud fins arribar al collet que separa el
Puig Andreu (757m) del Puigbó (775m). Un cop visitat el Turó dels Ducs (817m) que ens vindrà de camí, continuarem en
sentit sud i passant pel Pla de Serrallonga enllaçarem amb el Gr-5 fins arribar
al Coll d’Estenalles (873m) i d’aquí al cim del Montcau (1056m) punt més elevat
del dia.
Per tornar, desfarem el camí fins arribar a
una bassa que queda molt aprop de l’Oficina del Parc de la Mata, aquí és on
sortirà el corriol que comença el descens circulant en sentit nord. Mentre
baixem tenim bones vistes del Pujol de la Mata (771m) que valdrà la pena
visitar ja que no cal desviar-se massa del camí. A partir d’aquí el sender esdevé
confús i poc fresat, alguna fita ocasional fins arribar al Torrent de la
Fontfreda que agafarem com a referència per anar-lo seguint, buscant les poques
traces de camí per acabar desembocant a una pista forestal que ens portarà de
nou a Mura per l'ermita de Sant Antoni..
A destacar la intensa boira a primera hora del
matí que ens ha privat de les boniques vistes del Puig de la Balma, doncs ja
tindrem l’excusa per tornar-hi. Molt interessants els contrastos de paisatges i
comparació d’ubicacions des de tot el recorregut ja que circulem per zones
altes bastant sovint. Al no haver-hi desnivells constants, fa
que es pugui avançar de forma ràpida i còmode allà on el sender és fresat.
Ja coneixem una miqueta més aquest entorn que
tenim tant proper, amb un mai acabar de senders i elevacions que t’emergeixen a
un paisatge diferent on els conglomerats prenen formes singulars. Contents per
haver conegut el seu interior i amb moltes ganes de seguir investigant altres
sensacionals racons que sabem que hi són.
Aprofito aquesta entrada per desitjar-vos unes
bones festes amb molta salut i muntanya!
Mapa del recorregut
Mapa de relleu
Iniciem la ruta al Centre d'Informació de Mura
Enfilem per un sender i de seguida arribem a la Font de la Coma
Una mica més amunt arribem a un collet on hi ha la Creu de la Vila (557m), un valor del Poble de Mura tant històric com simbòlic. Saltem per l'altre vessant i ens dirigim directes cap a la boira
Enmig de paisatge tenebrós anem avançant enmig de roures i alzines
Les pastures naturals s'han acabat per les ovelles, ens acostem al Puig de la Balma on venen formatge d'aquestes fantàstiques ovelles
Puig de la Balma, un d'aquells racons amagats i no massa conegut que guarda la nostra terra, sens dubte val la pena visitar-lo, a ser possible, amb millor visibilitat
A partir d'aquí agafem una pista forestal sempre circulant en sentit sud, anem guanyant alçada progressivament i en poc temps arribem a un collet. Al fons veiem el Puig Andreu (757m)
Cap al nord la boira encara no s'havia aixecat
Cap a l'oest, la bonica muntanya de Montserrat sempre a la vista. En primer terme el Turó del Malpàs (753m)
Per primera vegada veiem el Montcau (1056m), situat una mica cap al sud-est, però encara queda lluny
Tornem a circular enmig d'avellaners i vegetació molt variada per un camí ben fresat, dóna gust perdre's per aquests paratges
Arribem al primer cim del dia, el Turó dels Ducs (817m) que podem dir que ens vindrà de pas, de fet per arribar-hi només caldrà superar una petita, fàcil i curta grimpada a tocar del sender. Fem una curta parada i continuem que encara queda molt per veure
Hem deixat el Turó dels Ducs (817m) al fons, i circulem enmig del Pla de Serrallonga encara en sentit sud
El Montcau (1056m) encara queda lluny. Ens hi aproximarem per aquesta Serra tenyida del verd de la vegetació que es veu en primer terme
Abans d'arribar a Coll de Boix, prenem una pista en sentit sud-est que ens portarà a enllaçar amb el concorregut Gr-5. Des d'aquest punt veiem part de l'itinerari per on realitzarem el descens, el Pujol de la Mata (771m) destaca al centre de la imatge, serà el tercer i darrer cim del dia. A partir d'ara deixem de circular en sentit sud i ho fem en sentit est per anar completant la circular
Arribem a la zona on hi ha la capella de Sant Jaume a tocar de la Oficina d'informació del Parc de la Mata. En aquest punt, agafarem com a referència aquesta bassa, a l'esquerra es veu el corriol pel qual haurem d'iniciar el descens. Nosaltres primer seguirem recte fins el cim del Montcau (1056m) i després desfarem el camí fins aquest punt per iniciar el descens
En molt poca temps arribem al Coll d'Estenalles (873m)
Ara el Montcau (1056m) ja queda més aprop, anem iniciant el curt però constant ascens
Al nord-oest destaquen la Sabatera (849m) i la Falconera (858m), sensacionals conglomerats
Per primera vegada, la pujada és constant
Cim del Montcau (1056m), segon punt més elevat del Parc Natural St. Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Al fons mirant cap al sud al fons de la imatge, hi trobem el seu punt més alt, la Mola (1107m). Una taula d'orientació ens guiarà amb tot detall de tot el que puguem observar
Mirada cap a l'interior del Bages on destaquen els boscos que engloben el quadrant entre Talamanca, Mura i Rocafort
Cap a l'oest destaca Montserrat al fons i el Paller de Tot l'Any (818m) que treu la seva punta amb el Castellsapera (939m), veiem també tot l'itinerari de pujada al Montcau (1956m) des del Coll d'Estenalles (873m)
Zoom cap a la Mola (1107m), punt més alt de tot el Parc
Cap a l'est les zones boscoses properes a Sant Llorenç Savall on el terreny ja s'aplana més
Mala visibilitat cap al nord mirant el pirineu, tot i així encara podem distingir el Puigmal (2910m) una mica faltat de neu per aquest final de tardor tant primaverenc
Cap al nord als nostres peus, les Roques de la Coca (904m)
Hem estat poca estona al cim del Montcau (1056m) tot i que amb bona qualitat ja que en aquell moment no hi havia gairebé ningú. A partir d'aquí, desfem el camí fins a la bassa on hi ha l'ermita de St. Jaume per agafar el camí que inicia el descens. Al centre veiem el Pujol de la Mata (771m) proper objectiu
Anem creuant boscos de roures i alzines i rases frondoses on la humitat persisteix
Ara passem ben bé per sota una paret de conglomerat on s'hi formen baumes. El Pujol de la Mata (771m) ja va quedant més aprop
El descens és progressiu i suau, el dia s'ha aixecat i és delícia poder creuar aquests boscos planers tant plens de vida
Pujol de la Mata (771m), ens dirigim cap al seu punt més alt. Per arribar-hi haurem de superar un parell de zones de grimpada on hi trobarem uns anclatges de ferro que ens ajudaran a progressar
Cim del Pujol de la Mata (771m), sembla mentida les vistes que et pot donar un punt, que tot i no ser molt alt, s'eleva enmig de zona baixa i destaca per la seva forma punxaguda. Sens dubte aquest cim ha estat una de les sorpreses agradables que ens amagava la ruta
Cim del Montcau (1056m) des del Pujol de la Mata (771m)
Foto de cim i desgrimpem per continuar amb el descens
Un cop desgrimpat el Pujol de la Mata (771m) afrontem el tram més complicat i perdedor de la ruta. Desfem el cami fins just abans d'iniciar l'ascens al Pujol de la Mata i prenem un sender poc fresat i difícil de seguir, que ens baixarà ràpidament al Torrent del Roure de Parrac i en seguirem el seu curs. De sobte arribem a aquest arbre mort, que tot i no poder-ho assegurar crec que es tracta del Roure del Parrac. Si algú coneix la zona i vaig errat li agrairé que ho faci saber, realment feia patxoca
El Torrent del Roure de Parrac és l'inici del Torrent de Fontfreda que transita pel pla. En aquest punt arribem a una pista forestal que anirà sortint a poc a poc d'aquesta profunda vall on estem inmersos. Mentre feiem els darrers metres de la ruta, amb la Rosa comentavem preocupats el tema del canvi climàtic, aquest torrent i tots els de la zona en són un bon exemple, cursos amples de torrent on antigament l'aigua hi havia circulant de forma abundant i alhora havia esdevingut un mitjà fonamental per la subsistència. Actualment la gran majoria d'aquests torrents han quedat secs. Caldrà reflexionar sobre el tema
Ja se sap que parlant de coses interessants i enmig de bonic paisatge el temps passa volant i de cop entrem a Mura i ho fem per la bonica ermita de Sant Antoni
Mura, poble emblemàtic de Catalunya que n'amaga els tresors del seu cor
S'acosta el nadal i Mura amb els seus carrers i vivendes decoren els porxos, terrasses i balcons amb originals tions que fan reviure aquesta època de l'any tant especial. Un bon record per acabar aquesta ruta que ens ha portat al cor del parc natural de St. Llorenç del Munt
