Un parell d'excursions en circular, partint del Pont de Vilomara i dins del Parc Natural de St Llorenç del Munt. L'eix central és la Serra de Puig Gili, amb una elevació màxima de 623m i les Balmes Rojes com a punt més destacat d'aquesta Serra.
El primer dia assolim la Serra de Puig Gili per la seva vessant sud i completem la circular arribant a l'antic Hostal de St Jaume de Vallhonesta on enllaçem amb el Gr-4 que ens portarà novament al poble pel Serrat dels Trons.
El segon dia assolim la Serra de Puig Gili per la seva vessant nord, a través de la Vall del Flaquer i les seves històriques tines, que ens permetran imaginar com es vivia antigament.
Cada excursió té uns 14km i uns 700m de desnivell positiu, perquè ús en feu una idea. La zona no té desperdici, molta muntanya, molts boscos i una trama important de pistes forestals per arreu. El temps ha acompanyat, si bé, a primeres hores hem pogut tastar les baixes temperatures i espesses boires, típiques de la Catalunya central en époques d'hivern. Boires que ens han deixat espectaculars paisatges un cop guanyavem alçada i que han acabat alçant-se amb el pas de les hores.
Amb tot això i tenint en compte que queda a tocar de casa, les rutes són interessants ja que deixen traçes del passat i he volgut informar-me per saber com es vivia antigament en l'época i poder-ho explicar millor amb l'ajuda de les fotografies que he anat recaptant.
Mapa de les dues rutes circulars
Foto parcial de la Serra de Puig Gili, amb el seu punt més elevat i les Balmes Rojes sota per la seva vessant sud
Carena on es troba l'antic hostal de Sant Jaume de Vallhonesta. Foto tirada des de la Serra de Puig Gili
Zoom de la imatge anterior on s'aprecien les restes de l'antic Hostal situat als peus del Serrat dels Trons. Al fons Montserrat
Parada a la Serra des Ermitanets mentre baixem a buscar la pista que ens ha de portar a St Jaume de Vallhonesta
Arribem a l'antic Hostal de St Jaume de Vallhonesta, situat en una Serra que separa els termes municipals de St Vicenç de Castellet, Mura i el Pont de Vilomara. Dóna entrada al Parc Natural de St Llorenç del Munt i enllaça amb el Gr4, Camí ral i camí dels maquis
L'Hostal, era un defensor del Camí ral, que antigament era la via més ràpida a peu, entre Manresa i Barcelona. També va ser escenari de l'activitat dels maquis després de la postguerra del Francés. Encara conserva zones que poden donar una idea del que havia estat abans els portals, les quadres, la bassa, cisternes, pedres de molí...
També en forma part l'Ermita que porta el mateix nom que l'Hostal, d'origen romànic i restaurada el segle XV, donava servei religiós als qui feien ús del Camí ral
Des de l'Hostal, el camí que porta al poble, segueix per un bonic corriol que va planer, al fil de la carena del Serrat dels Trons
Ja en la segona excursió i en un paisatge plenament hivernal i amb molta boira, arribo a les Tines del Bleda.
Les tines, consten de dos espais ben definits: per una banda dipósits coberts externament per rajoles de ceràmica que servien per emmagatzemar el vi antigament. A la part superior hi havia una fusta, damunt de la qual, s'hi posava la verema i un pal on s'hi agafaven els trepitjadors per mantenir l'equilibri mentre xafaven el raïm
Arribo a les Tines del Tosques.
Seguint una mica l'explicació del que eren les Tines, la part de baix estava formada per una barraca annexe al dipòsit per la seva part inferior, des d'aqui, hi ha una obertura, per la qual extreien el vi ja fermentat del dipòsit. Aquest espai (barraca) també era utilitzat per seguir manipulant el vi i alhora, emmagatzemar-lo
Aqui es pot veure bé el dipòsit on es guardava el vi després d'aixafar el raïm. Forrat de rajoles de ceràmica
Enmig d'espessa boira, arribo a les Tines de l'Escudelleta
El sol comença a fer acte de presència i la boira comença a aixecar-se. La meteo deixa estampes tant espectaculars com aquesta
Arribo a les Tines d'en Ricardo, a tocar el Torrent del Flequer. En aquest punt, abandono el sentit circular de la ruta per enfilar-me directament cap a la Serra d'en Gili i baixar-ne per la vessant sud per anar a visitar les Tines de les Balmes Rojes
La boira es va aixecant molt lentament
Mirant cap a St Jaume de Vallhonesta amb Montserrat al fons. La boira deixa paratges esplèndids
Tines de les Balmes Rojes. Ha valgut la pena desviar-se del recorregut per arribar fins aqui. Sens dubte, les millors Tines del dia
Formen un conjunt de dues Tines aprofitant la pedra de la mateixa balma, que fa de tanca
Uns metres més endavant, seguint la mateixa balma, trobem un espai més ample (sota de la mateixa) que havia estat utilitzat com a cobert pel bestiar en l'época. Dins d'aquest cobert, també hi ha una Tina
Seguim contemplant les excel.lents vistes que ens dóna el contrast de boira
Els raigs de llum penetren enmig de la boira i fan que s'alçi ràpidament
La boira però, no arriba a sobrepassar la Serra de Gili
He desfet el recorregut fins arribar novament a les Tines d'en Ricardo per acabar de completar la circular. Arribo al Mas Flequer, antic mas actualment abandonat amb més Tines al seu entorn. Només quedarà baixar fins al Mas d'Oristell per acabar de completar els últims quilometres per pista asfaltada
