02 de setembre 2012

VOLTA PER LA SERRA D'ENSIJA


Alçada mínima: 1549m
Alçada màxima: 2317m
Temps empleat: 4h contant parades
Distància: 11,8 km
Desnivell + : 732m
Desnivell - : 792m



Bonica i fàcil circular per la Serra d'Ensija assolint els seus dos cims més elevats: Gallina Pelada (2317m) i la Creu de Ferro (2294m). La seva situació ens obre grans vistes en totes direccions, cap al Pedraforca, Cadí, Serra de Busa ...

La sequera havia cremat les pastures, l'herba era groga. Hem trobat a faltar aquell verd tant viu de l'herba fresca, paisatges, que quedaven compensats amb les àmplies vistes des de dalt la carena. Tot i les últimes plujes, els torrents baixaven buits. La terra havia absorvit l'aigua de manera sorprenent.

La nit anterior va ser freda, les primeres glaçades de la temporada es mostraven a la font d'Ensija, el sol calentava a estones i el cel amb algún núvol alt. Excepte alguns cops de vent, un bon dia per caminar, amb molt bona visibilitat.

Un altre dia de ruta pel Berguedà, al fil entre el pre-pirineu i el pirineu, gaudint de la muntanya en una excursió molt apte per a tothom i fins hi tot ideal per l'hivern amb raquetes.



Mapa de la circular


A l'inici de la ruta trobem la Font Freda, un miserable rajolí, les plujes d'aquests dies no han estat suficients


De seguida guanyem desnivell pujant per la zona de les Planelles fins arribar al Pla Gran


Caminem d'esquena al vessant sud del Pedraforca


El Pla Gran ens porta al refugi d'Ensija o Delgado Úbeda (2156m), guardat i en bones condicions


Un cop creuat el refugi, el sender guanya alçada fins arribar a la Gallina Pelada. El vent fred, ens deixa aquests celatges tant esplèndids


Apunt d'arribar a la Gallina Pelada, mirant el camí fet, l'alçada ens obra les vistes a tota la Serra d'Ensija


Cim de Gallina Pelada o Cap del Llitzet (2317m)


Cap a l'Oest la Roca Blanca (2289m), últim cim de la Serra d'Ensija per l'oest


Cap al Nord la imponent cara Sud del Pedraforca


Més cap al Nord, la Serra del Cadí


Mirant cap al NO, la zona del Port del Compte amb el Padró dels Quatre Batlles


Al Sud, els Rasos de Peguera


Vistes cap al Sud Oest i trobem la Serra de Busa


Panorama cap on ens dirigirem


De baixada cap al refugi, parem a la Font d'Ensija on veiem la primera glaçada de l'any


L'aigua de la font és gairebé inexistent


Pujem cap a un coll proper al Pla de les Tores, amb Gallina Pelada i el Pedraforca de fons


La Creu de Ferro ja treu el cap


Cim de La Creu de Ferro (2294m)


Cap al Sud, zoom cap a la zona dels Rasos de Peguera amb Montserrat al fons


Gallina Pelada (2317m) vista des de la Creu de Ferro (2294m) i el recorregut per arribar-hi


Baixem cap al Pla d'Ensija amb el Serrat Voltor (2279m) que tanca la Serra d'Ensija per l'Est


Pedraforca i Serra del Cadí desde la Creu de Ferro


Pla d'Ensija, ben definit. Al fons, ben pelat, el Puigllançada (2406m) i la carena del Costa Pubilla (2055m) damunt de Montgrony. Al fons, cobertes pels núvols, les muntanyes de la zona del Puigmal (2910m)


A partir del Pla d'Ensija, baixem cap a la zona del Barranc de Llobateres, que baixa ben sec, i ràpidament començem a perdre alçada


Bifurcació cap al refugi a través del Barranc d'Ensija


L'estret Barranc de les Llobateres


 Els arbres morts cauen al fons del barranc víctimes dels allaus de l'hivern


Acabem de completar el descens, enmig de bosc de pi negre barrejat amb boixos

2 comentaris:

Amalia ha dit...

Felicitats! t´has sortit amb les fotos! quins paisatges més macos, amb un cel ben blau i uns núvols de postal.
Quina pena veure l´herba tan groga...m´he espantat perquè pensava que aquesta caminada era d´ara però veig que és de fa 15 dies, oi?
Amb la pluja que ha caigut al Berguedà espero tenir sort, que tinc el bloc abandonat...
Fins aviat!!

Carles Gutiérrez Burniol ha dit...

Ei Amalia! Les sortides porten la data que les hem fet. En tinc un parell més de mig enllestides molt xules.
Ja tinc ganes de canviar la muntanya pels boscos i els bolets, però encara no volen sortir.
Al Berguedà ha plogut molt i zones com els Rasos de Peguera poden explotar ja que fa anys que no surten bones florides.

Aviam com va i si la sort ens acompanya.
Ja frisso pels teus bolets!!!!!