EL TOUR DEL VIGNEMALE

Després d'uns dies per Ordesa visitant llocs formidables i realitzant ascencions, decidim intentar assolir un objectiu que feia molt temps que tenia previst: visitar el Massís del Vignemale fins al seu punt més elvat, el Pic Longue (3298m), muntanya més elevada del pirineu francés i punt més alt d'un massís format per un total de 16 tresmils. A més, guarda la bonica glacera d'Ossoue, segona més gran de tots els pirineus darrera de la de l'Aneto.

La meva història amb aquest Massís va començar en un petit hostal a Panticosa en l'inici d'una de les etapes de la transpirinaica. Vaig veure un quadre enorme penjat a la paret del menjador i mentre esmorzava, no podia treure-li ull de sobre. Vaig demanar-li a l'hostaler on era aquella zona i em va dir que es tractava de la cara nord del Massís del Vignemale. Des de llavors, es va convertir en una il.lusió poder-hi anar, il.lusió, que amb el pas de tot aquest temps, s'ha anat reforçant fins als dies d'avui que ha estat possible anar-hi.

Planejo l'excursió cuidadosament i decideixo realitzar-la en format travessa per donar-li la volta al Massís sencer i per realitzar l'ascenció al seu punt més alt, el Pic Longue. Per poder-ho fer, necessitem dos dies, un d'aproximació al refugi de Bayssellance (el més elevat dels pirineus amb (2651m) que és on decidim dormir, i l'altre per fer l'ascenció al Pic Longue i completar la volta al massís. El recorregut total consta de 43,18 km's i 3092m de desnivell positiu acumulat.

Realment un massís que va satisfer totes les espectatives que hi tenia dipositades, una cara nord espectacular, dels millors paisatges que he vist a muntanya. El fet d'estar allà amb aquelles vistes és inexplicable, són moments inoblidables. Molt recomanable anar-hi, encara que només sigui fins el refugi des Oulettes de Gaube per poder veure aquest vessant nord.
Aqui el temps ens va fallar, però no podem recriminar-li res. El dia de l'ascenció havia plogut de matinada i les temperatures havien caigut de cop, el vent fred que bufava a cops forts ens transportava a un rigurós hivern, tot i així ho varem intentar i aconseguir, però sense el premi dels paisatges, a més durant el sopar haviem parlat amb uns companys d'Euskadi que varem coneixer, que potser intentariem fer algun altre tres-mil enllaçant-lo per la cresta, però no va ser possible. Per tant hi haurem de tornar!

Com ja li vaig comentar en el seu dia, aquesta excursió va dedicada al meu amic Lluís Canals, que ens va deixar fa tot just un mes, ell sempre havia visitat aquest massís des de les parts baixes i li vaig prometre que jo li ensenyaria des del cim més alt. No va poder ser possible per la boira, però el seu record no va faltar dalt de cim. Dedicat a tu aquest llarg reportatge. T'estimem Lluís, fins aviat!



DIA 1 : SAN NICOLAS DE BUJARUELO (1338m)  - REFUGI BAYSSELLANCE (2651m)

Alçada mínima: 1338m
Alçaca màxima: 2734m
Distància: 19,7 km
Temps empleat: 10h (parades incloses)
Desnivell + : 1841m
Desnivell - : 437m


Etapa dura amb dos ports d'alta muntanya a superar. Sortim de Bujaruelo i enfilem en sentit nord per l'inmens i llarg Valle de Ara, seguirem les marques del Gr11 fins la cabana de los Batanes on ens desviarem i canviarem el Gr11 pel HRP fins arribar al fons del Valle de Ara per buscar el Puerto de los Mulos (2591m). Entrem a França. Des d'aquest punt es pot visualitzar perfectament la resta del recorregut que ens queda per fer.
 D'aqui baixada directa fins el refugi d'Oulettes de Gaube (2151m) on parem una estona a descansar mentre contemplem les perfectes vistes del vessant nord del Massís del Vignemale.
Des d'aquest punt toca remuntar novament fins al punt més elevat del dia: la Hourquette d'Ossoue (2734m), en una pujada on les permanents vistes cap al vessant nord ens fan més fàcil l'ascenció.

Arribats aquest punt, ja veiem el refugi de Bayssellance (2651m) on farem nit. Només caldrà baixar un centenar de metres fins arribar-hi.
Malgrat el trenca-cames, la ruta és molt bonica. El Valle de Ara és preciós i també hem pogut veure les vistes de les parts elevades del vessant sud del Vignemale. Els paisatges des dels dos ports que hem pujat són també valen la pena.


Mapa del recorregut dia 1

Tornem a Bujaruelo per començar el Tour del Vignemale, agafem el Gr11 direcció Panticosa

Seguim el curs del Río Ara per la vall que porta el mateix nom

El sender és pla, enmig d'un verd que sobresalta

El Río Ara des del Puente de Oncins

Salts d'aigua camí del Refugi lliure de Ordiso, l'aigua rebossa per tot arreu

Passat el refugi de Ordiso, seguim circulant en sentit nord i deixem el Valle de Ordiso a la nostra esquerra. Al fons el Pico Mallaruego (2684m) i el Puerto de Ordiso

Seguim caminant pel Valle de Ara, veiem el trajecte que ens toca continuar i per primera vegada se'ns obren vistes del vessant sud del Vignemale

Els núvols, ens priven de visualitzar les parts més altes d'aquest vessant sud, tot i així l'espectacle natural és ben digne

Una font improvitzada que aprofita les aigües interiors del terreny

Seguim amb els salts d'aigua, aquest procedent del Barranco de Planobe

Apunt d'arribar al refugi lliure de Labaza, al centre, el Pico de Batanes (2894m) governa aquesta zona

Estem ben bé sota el vessant sud del massís del Vignemale, veiem la cresta que uneix el Pic Central (3235m) a l'esquerra, amb el Montferrat (3219m) a la dreta. Anomenada també marmolera

Zoom cap a la marmolera, espectacular

Seguim avançant i ja veiem la capçalera del Valle de Ara, cap on hem d'anar. El riu en aquest punt encara baixa amb força

Cada vegada anem guanyant més alçada, però de manera progressiva. Deixem enrera el Pico de Batanes (2894m)

Seguim admirant les parts més elevades del massís. La zona on es pot fer l'ascens per aquest vessant sud mitjançant el corredor de la Moskowa amb el pic de Cerbillona (3247m) al fons. Per fer-ho, caldrà anar assegurat ja que el traçat és bastant vertical

El Valle de Ara és extraordinariament llarg, tot i portar un bon ritme ja que el trajecte és suau, no acabem d'arribar mai a la seva capçalera. Anem avançant

Ja queda poc per començar l'ascens al Puerto de los Mulos. A l'esquerra el Grand Pic d'Arratille (2900m), al centre el Col d'Arratille (2528m) i a la seva dreta el Pic Né (2696m)

Per fi veiem la capçalera de la vall. A l'esquerra s'alça el Tuque Blanque (2766m) i al centre el Pic Alphonse Meillon (2930m). A la dreta destaquen les agulles de Chabarrou

Ara si, comencem a guanyar alçada de manera notable encarant-nos direcció est per anar a buscar el Puerto de los Mulos (2591m)

Ja el veiem al fons. Encara ens suposarà un bon esforç arribar-hi

Puerto de los Mulos (2591m), entrem a França. Ens dóna la benvinguda el Pic d'Araillé (2759m) que s'alça imponent davant nostre. A la dreta, sota el Pic d'Araillé, en ziga-zaga, ja s'intueix el sender que haurem de seguir per arribar a la Hourquette d'Ossoue

Baixada directa cap al refugi Oulettes de Gaube, encara hi han congestes a l'inici del camí. Sense calçar-nos els grampons anem baixant amb calma

Ja veiem el refugi Oulettes de Gaube (2151m)

Arribada al refugi i a esperar que els núvols ens deixin veure les sensacionals estampes del vessant nord del Vignemale. De moment ens hem de contentar amb la glacera des Oulettes

Els núvols ens fan de teló, un teló que es va obrint lentament i comencem a veure un dels espectacles més bonics que es poden veure a tot el pirineu. Els núvols sempre amorrats al Pique Longue (3298m), veient lo abrupte que és aquest vessant se'ns fa extrany que l'endemà poguem arribar a estar-hi

D'esquerra a dreta: Punta Chausenque (3204m) - Piton Carré (3197m) - Pique Longue (3298m)
Al centre el Corredor de Gaube, via d'escalada per assolir els cims pel vessant nord, només durant l'hivern

Zoom cap al Corredor de Gaube

Sortim del Refugi d'Oulettes de Gaube i ens anem enfilant per guanyar la Hourquette d'Ossoue

La pujada és constant, hem de guanyar uns 600m de desnivell en molt poca distància, les vistes del vessant nord són molt agraides i suporten bé l'ascens

Davant nostre a molts metres de distància queda el Puerto de los Mulos (2591m) amb les seves congestes que hem atravessat. També s'intueix el sender pel qual hem fet el descens

Pel camí veiem un dels llacs d'Araillé, que són tres

Seguim la pujada, el moviment dels núvols és constant

El petit Vignemale (3032m) ja treu el cap a l'esquerra i per primer cop, podem veure el Pique Longue (3298m) al descobert a la dreta

Darrers metres de la pujada, el pendent cada cop és més inclinat.

Ja arribem al coll, ara el Petit Vignemale (3032m) destaca damunt nostre

Hourquette d'Ossoue (2734m), a un pas del Petite Vignemale, però anem tard i si volem sopar al refugi hem d'espavilar. Ha estat una pena no disposar d'una horeta més per poder-hi pujar

Un cop arribats a la Hourquette d'Ossoue (2734m) ja veiem el refugi de Bayssellance (2651m) el que es troba més elevat de tot el pirineu i on passarem la nit. Darrera seu s'aixeca imponent el Pic de Labas (2946m)

Baixada plàcida cap al refugi, estem contents i tenim el dia superat. Ara a recuperar energies per l'endemà

Des del refugi de Bayssellance, veiem totes les muntanyes que formen el Circ de Gavarnie. Des dels Marborés, passant per la Brecha de Rolando amb el Taillón a la seva dreta cobert pels núvols. Un panorama amb un entorn de pur espectacle

Bones vistes des del refugi del Vignemale, primer el Petit Vignemale (3032m), seguit de Punta Chausenque (3204) i el Pique Longue (3298m) al fons a la dreta

Estem realment cansats

Després de sopar, sortim fora del refugi a estirar les cames. Els últims raigs de sol es despedeixen de les parts més altes dels cims, els núvols s'han aixecat i el paisatge ens brinda la millor despedida abans d'anar a dormir

DIA 2 : REFUGI BAYSSELLANCE - PIQUE LONGUE (3298m) - BUJARUELO (1338m)


Alçada mínima: 1338m
Alçada màxima: 3298m
Distància: 23,48 km
Temps empleat: 9h (parades incloses)
Desnivell + : 1251m
Desnivell - : 2464m


A diferència del dia anterior, tot i la pujada al Pique Longue (3298m) tindrem un desnivell bastant important negatiu. A més de pujar el punt més elevat, haurem de superar el Puerto de Bernatuara (2338m) al qual hi arribarem a través de la Vall de la Canau.

Les darreres hores de nit, ens hem desvetllat pel soroll dels trons i de les pluges, un cop llevats, hem pogut comprovar que el panorama era dolent. Els núvols cobrien les parts elevades del vessant i la visibilitat era dolenta, també cops de vent. Esmorzem amb tranquilitat al refugi amb la il.lusió que el dia s'aixequi. Poc abans de les 9h la situació no millora, decidim que no podem esperar més, ens esperen molts kilometres de ruta i cal començar a afrontar-ho.
Comencem el descens i decidim prendre la decisió d'ascendir o no el Pique Longue, un cop arribem a l'encreuament que ens portaria a la glacera.
Arribats a aquest punt, veiem que la boira es fa molt espessa just a l'inici de la glacera. Ens ajuntem amb dos Igualadins i dos Donostiarres i decidim fer l'últim tram d'ascenció junts ja que juntament amb cinc francesos més, som els únics que ens hem aventurat a intentar fer cim.

La glacera d'Ossoue aquest any es troba amb molt bon estat, hi abunda la neu. La traça no està massa marcada i he de tibar de gps per orientar-nos enmig de tant color blanc i tanta boira, a més, el vent bufa amb cops forts que fins hi tot obliguen a aturar-nos. La paraula imprudència apareix dins el meu cap en més d'una ocasió, però alguna cosa m'impulsa a seguir endavant.
A la part de dalt de tot de la glacera el pendent es suavitza i ens ajuntem amb els companys per fixar el punt on ens haurem de descalçar els grampons i començar la pujada, que consisteix en un seguit de grimpades fàcils que ens portaran a la cresta i des d'allà directament al cim del Pique Longue (3298m). Igual que el Monte Perdido, la major dificultat que presenta aquest cim, és el desprendiment de pedres durant aquest tram de grimpades, per aquest motiu, minimitzem la distància entre nosaltres.
Finalment fem cim, no tenim vistes però estem molt i molt contents per haver superat tanta adversitat, no només d'esforç físic, sino també de lluita contra la meteo. Una mica de sort ens ha acompanyat ja que tot i la boira, la pluja no ha caigut. Sense oblidar que encara hem de baixar, ens abraçem per l'alegria, ens tirem quatre fotos, video en record de l'amic Lluís i comencem el descens on ens separem a l'inici de la baixada per la glacera.

La baixada per la glacera molt cómode i rapida, amb la tranquilitat que el fet de perdre metres ens aportaria millor visibilitat i seguretat. Finalment gaudim del descens per la Vall d'Ossoue amb final al poble de Gavarnie seguint el Gr10. A l'alçada de la Cabana d'Ossoue ens desviem en direcció sud per entrar a la Vall de la Canau que ens entrarà a Aragó a través del Puerto de Buernatuara (2338m). A partir d'aqui descens fins a Bujaruelo per la zona de la Sierra de Sandaruelo fins completar el tour.


Mapa del recorregut dia 2

Sortim del refugi de Bayssellance (2651m) poc abans de les 9h

Així es veu el panorama a les parts altes del massís, amb prou feines veiem el Petite Vignemale (3032m)

L'inici de la glacera d'Ossoue. Aqui comença la boira espessa i mala visibilitat, ni tant sols a la cota 3000m. Decidim intentar-ho i cap allà ens dirigim

Ens calçem els grampons amb piolet en mà i tirem amunt sense massa convenciment

Som a la part final de la glacera d'Ossoue, uns segons de petita obertura que m'han permés captar la capçalera de la glacera...

Espectacular imatge de Piton Carre (3197m), que no hem pogut pujar per culpa del mal temps. A l'esquerra, la sortida del Corredor de Gaube

Arribem al punt on hem de deixar la glacera per començar la grimpada final. Deixem la bossa i les eines d'hivern per pujar lliures i tenir més movilitat

En aquest punt ens ajuntem amb els Vascos i Igualadins per afrontar el curt tram de grimpada

Cim de la muntanya més alta del Massís del Vignemale, el Pique Longue (3298m), muntanya més alta del pirineu francés

La cresta que va en direcció la marmolera dels pics de Clot de la Hount (3289m) - Cerbillona (3247m) - Pic Cental (3235m) - marmolera - Montferrat (3219m) Grand Tapou (3132m-3124m)
Una veritable llàstima no haver pogut gaudir de les vistes cap aquests cims, però serà l'excusa per tornar-hi

Toca desgrimpada fins arribar al peu de la glacera, amb precaució i sense cap pressa. Aquesta imatge ensenya una petita part de la glacera, és tot el que la boira ens ha permés captar...

Descens per la glacera d'Ossoue. Aquesta era la visibilitat a deu metres

I un petit video de la glacera d'Ossoue





Sortim de la boira espessa per afrontar el darrer tram de glacera que ja veiem lleugerament a l'esquerra, baixada molt cómode

Glacera i punt més alt aconseguits, parada a menjar i reposar una mica abans d'afrontar la llarga baixada

Baixada per la inmensa Vall d'Ossoue. A l'esquerra destaca el Pouey Mourou (2848m)

Espectacular el desnivell que hem de superar per baixar fins al fons de la vall. Les vistes són espectaculars i la Vall d'Ossoue és bastant tancada en aquesta zona final. El Pouey Mourou (2848m) s'imposa davant nostre

Aqui podem veure el recorregut que hem de seguir per anar perdent metres

Paro un moment a mirar les parts altes del Massís del Vignemale. El temps no millora, l'espessa boira s'ha encallat en aquest punt i no crec que en surti en tot el dia

Seguim baixant i creuant salts d'aigua provinents de la glacera d'Ossoue

Zoom cap al salt d'aigua

Congestes abundants de neu al Barranc d'Ossoue

El mal temps persisteix, brota aigua per tot arreu, la zona està fantàstica i els contrastos de colors acompanyen d'alló més

Hem d'atravessar aquesta congesta de neu. El barranc d'Ossoue enllaça amb el Riu des Oulettes en terrenys més planers

Arribem a la part baixa de la Vall d'Ossoue

Salts d'aigua per donar i per vendre

Arribem a la zona planera de les Oulettes d'Ossoue, en aquest punt hem de travessar el Riu d'Ossoue

Mirada enrere per veure tot el recorregut que hem desfet de la Vall d'Ossoue. Ja hem sobrepassat les 14h i els núvols encara segueixen privant les vistes a les parts més elevades del Massís del Vignemale

Arribats a la Cabana d'Ossoue, deixem la Vall d'Ossoue i ens dirigim en sentit sud. Entrem a la Vall de la Canau

Parem a dinar a la Cabana de Lourdes (1947m) i mentre contemplem l'espectacle que ens brinden les marmotes. Mai n'haviem vist tantes i de tant aprop, delicies per els nostres ulls

El sender, ben definit avança per la Vall de la Canau. Al fons ja veiem la capçalera

Sender plàcid, còmode i planer, enmig d'un verd molt viu

Al final, com en totes les Valls, hem de guanyar alçada de cop per arribar als colls i poder travessar a l'altre vessant

Ja som al Puerto de Buernatuara (2338m) i mirem tot el recorregut desfet de la Vall de la Canau

En arribar al Puerto de Buernatuara (2338m) ens trobem això abans d'entrar a Aragó

Espectacular l'Ibón de Bernatuara, que haurem d'atravessar per la seva dreta i guanyar el collet que es veu al fons de les imatges

Ja veiem gairebé tot el descens que ens queda fins Bujaruelo a través del Barranc de Sandaruelo

A l'esquerra el Taillón (3144m) i davant seu els Pics de Gabieto (3034m-3031m), els tindrem sempre de cara en l'inici d'aquest descens

Esllavissades de sorra, just per sobre passa el sender que varem realitzar tres dies abans, per pujar al Taillón i que transita pel Valle de Bujaruelo fins el Puerto de Bujaruelo o de Gavarnie (2273m)

Afrontem el darrer tram de descens fins a Bujaruelo, els temps ha canviat bruscament i s'acosten tempestes elèctriques

Just deu minuts abans d'arribar a Bujaruelo comença a descarregar una tempesta elèctrica brutal, els nombrosos llamps ja ens havien avisat però no hem pogut arribar a temps al cotxe. Cops de vent molt forts, ràfegues de pluja violent, llamps i trons han enfosquit el dia de manera important, però podria haver estat molt pitjor ja que durant la baixada amb cotxe fins a Broto la tempesta era molt forta. S'acostava el moment per celebrar que haviem acabat el Tour del Vignemale i tot havia anat la mar de bé!