EL PUIG LLUENT (1638m) per ST JAUME DE FRONTANYÀ

Alçada mínima: 1080m
Alçada màxima: 1638m
Distància: 17,8 km's
Temps empleat: 4h30m (parades incloses)
Desnivell + :  830m
Desnivell - : 830m

Arribats al desembre amb el fred que pertoca, com cada any, aprofito per anar visitant i coneixent nous racons al meu estimat Berguedà. Toca deixar l’alta muntanya per visitar zones no pas menys atractives, simplement diferents i que valen molt la pena.

Hem tornat al Catllaràs, una zona que no falto a la cita cada any, a la qual tinc certa debilitat. Els seus boscos de pi roig pasturats, delícies pels boletaires, les seves fagedes contrastades que es despullen amb l’hivern, clotades d’avetars sorprenents i sobretot immensos planells que es fan espai enmig del bosc i que sorprenen al caminant al seu pas. Per la seva part sud, trobem bonics torrents que formen espectaculars salts d’aigua i bonics gorgs on ens hi podem banyar durant l’època d’estiu. Properament aniré a visitar-los.

El quadrant del Catllaràs és gran, l’extensió ocupa l’espai situat enmig dels bonics pobles de Sant Jaume de Frontanyà, Sant Romà de la Clusa i la Pobla de Lillet i podem enllaçar aquests nuclis per sender de gran recorregut però principalment de petit recorregut, tots ben fresats, marcats i amb nombrosos pals indicatius.

Aquesta vegada hem decidit visitar el Puig Lluent (1638m), segon cim més alt del Catllaràs. Hem decidit fer una circular que passa pel poble menys habitat de Catalunya: Sant Jaume de Frontanyà, val realment la pena visitar-lo per la seva bellesa. També hem visitat la bonica Font del Bisbe.

El recorregut tot i que potser és llarg, és de molt ben fer, ja que contrasta distància amb poc desnivell, per tant, es pot fer relativament de forma ràpida. Transitem a parts iguals, per pista forestal i per sender ben fresat enmig del bosc.

La part negativa del dia ha estat el fort vent del nord que, tot i no estar a grans alçades, ens ha obligat a utilitzar totes les eines d’hivern que portàvem, inclosos guants i gorro. Un vent sostingut i constant que bufava a cops forts i que era ben fred.

Tornarem a aquesta zona que tant ens encanta, encara ens hi queda molt per veure!

Mapa del recorregut

D'inici circulem enmig de faig per anar a creuar el Torrent de Santa Eugènia

Pal indicatiu al Coll de Sant Jaume, ara toca baixar fins St. Jaume de Frontanyà

La coneguda esglèsia de St. Jaume de Frontanyà, del segle XI i d'estil romànic. Val la pena visitar el poble

Parem a esmorzar al Collet de la Creu Melosa (1345m), la muntanya de Montserrat ben visible

Ja som al fil de la carena on hi trobem bonics planells de pi roig

Estem caranejant per la Serra de Faig i Branca, per uns moments el sender circula pel vessant nord enmig de faig i boix

Tot i les fulles caigudes dels faigs el sender sempre ben definit

Les glaçades ben presents, ja trobava a faltar les seves boniques formes

Enmig d'aquests plans, ja veiem el Puig Lluent, ara el sender va guanyant en alçada progressivament

Uns bolets em distreuen, lepista nuda o pimpinelles, bolet de fred

El vent fred del nord bufa fort i aixeca les fulles de faig. Darrera pujada abans d'arribar al cim

Cim del Puig Lluent, segon punt més elevat del Catllaràs

Cap a l'oest, la Serra de Puig Lluent i el Catllaràs

Espectacular vistes cap al sud on la boira encara no s'havia aixecat. Montserrat despunta

Cap al nord, la cara de l'hivern, la Tossa d'Alp (2587m), Coll de Pal i el Puigllançada (2409m) ben enfarinats

Darrera el Catllaràs treu el cap el Roc d'Auró (1990m) i el Cim d'Estela (1862m) a la zona de Rasos de Peguera

Al nord-oest, la Serra de Moixeró amb el seu punt més elevat al centre: Penyes Altes de Moixeró (2276m). Sense neu al vessant sud

Cap a l'est, trobem la casa rural i ermita de la Mare de Deu dels Oms i l'imponent Taga (2040m) amb la Serra Cavallera al fons, ja dins del Ripollès

Al nord-est, el rei de la zona, el Puigmal (2913m) ben nevat i amagat per els núvols

Un cop contemplat l'horitzó des del cim incomodats pel fort vent, començem el descens seguint durant poc temps el mateix sender de pujada. Ens desviem per saltar al vessant nord i completar la circular en descens. Aviat arribem a una bassa (no identificada) que destaca envoltada de bosc amb pi i faig mixte, un lloc molt bonic. La totalitat de la bassa ben glaçada

Ara el sender circula enmig d'una fageda molt neta i bonica. Entorn de immensa tranquilitat i bellesa

Ara tornem als boscos de pi roig barrejats amb bonics planells. En aquesta zona oberta tenim una bonica estampa del Puigllançada i de la Costa Geperuda amb un bon feix de neu

Boscos de pi roig nets per les pastures, delicies pels boletaires i bon final per completar la ruta

De camí cap a Berga hi tenim la Font del Bisbe, parada obligatòria després de les darreres pluges per poder compartir l'espectacle. Un lloc sensacional, i penso que únic a les muntanyes Berguedanes

El salt d'aigua brolla amb ganes, durant la situació de llevantada deuria ser espectacular. Visitaré novament aquesta zona a l'hivern per contrastar els canvis que hi produeix el glaç