PICS D'ENVALIRA per la VALL DE CAMPCARDÓS

Alçada mínima: 1510m

Alçada màxima: 2827m

Distància: 23,4 km’s

Temps empleat: 7h30m (parades incloses)

Desnivell + : 1477m

Desnivell - : 1477m

Sensacional sortida hivernal en una de les poques zones que en aquest abril de 2015, manté el volum de neu que toca per l’època. La idea era pujar els dos mítics Pics d’Envalira a Andorra: Pic d’Envalira (2827m) i el Pic Negre d’Envalira (2821m).

La ruta habitual per pujar aquestes muntanyes parteix des del poble del Pas de la Casa a França, mitjançant una curta i directa pujada.

La meva opció per pujar-hi va ser la Vall de Campcardós, en un itinerari molt més llarg però agraït a la vegada. La Vall de Campcardós parteix del petit poble de Porta just abans d’arribar a la boca sud del túnel de Porte Puymorens a França. És una Vall que pel sud la tanquen les muntanyes del Puigpedrós (2914m) i de la zona dels Engorgs. Pel nord la tanquen les muntanyes que formen els Pics de Fontnegra i de Fontfreda. La culminació de la Vall és la Portella Blanca d’Andorra (2521m), punt fronterer entre Catalunya, França i Andorra.

Excursió molt llarga amb desnivell considerable. La Vall de Campcardós, té un recorregut de 9 km’s des del seu inici fins la Portella Blanca d’Andorra. Per a mi, és una de les més boniques de tota la Cerdanya, ja que l’ascensió tot i ser llarga, és molt suau, i va obrint-se a mesura que anem acostant-nos a la seva capçalera. L’itinerari per accedir a la Portella Blanca d’Andorra, és ben evident i correctament senyalitzat.

Per poder assolir els Pics d’Envalira, just abans d’arribar a la Portella Blanca d’Andorra, giraré en sentit nord per buscar l’Estany Negre de les Passaderes i d’aquí pujada directe per una pala que em portarà directament al Pic d’Envalira (2827m). La baixada la faig buscant el Coll dels Isards (2654m) i així completo una mini-circular per les parts altes de la ruta.

Imprescindible començar a punta d’alba la ruta, tant per la seva llarga durada, com per intentar no arribar a migdia a les zones més elevades i de més pendents del recorregut, on la neu ja estarà transformada i ens pot portar algunes complicacions. Més en el dia d’avui, on la temperatura a cotes altes era massa alta pel meu gust.

A partir de migdia, el cel s’ha ennuvolat i ja en ple descens, ha començat a nevar feblement. Una vegada més la muntanya ha demostrat que en poques hores podem passar a tenir un dia amb temperatures i visibilitat excel·lent, a trobar-nos amb un panorama de cel cobert, neu, vent i fred. He aprofitat aquests canvis bruscos, per poder prendre bones imatges amb la llum del sol i amb la foscor dels núvols.

Sens dubte, una sortida on el variat paisatge de la Vall de Campcardós i l’amplitud de vistes des dels Pics d’Envalira, han compensat tot esforç realitzat. Tornaria a fer-ho sense dubtar-ho, i és que tota la zona que envolta Porte Puymorens em captiva tant per la seva agressivitat com per la presència que imposen els seus cims i carenes.

Mapa del recorregut 

Mapa de relleu

Sortida des del petit poble de Porta que es veu al fons. El riu Querol que baixa generós de cabal, recull les aigües del desglaç

De seguida em trobo senyalitzacions del "Camí dels Bons Homes" que passa per aquestes contrades. Cal a dir que la Vall de Campcardós és ben coneguda i els francesos en tenen cura. Al fons de l'imatge comença la Vall de Campcardós

Començo per una pista forestal empedrada que em portarà a l'inici de la vall

En aquest punt, entro a la Vall de Campcardós. Al fons ja veig el Peiraforca (2647m) al qual m'aniré acostant de mica en mica. En aquesta zona el panorama que hi ha encara és plenament hivernal

A la zona de Cortal Grasset podem canviar de sender però jo continuaré cap a la Portella Blanca

Sóc a 1800m i començo a trobar neu al camí tot i que de manera discontínua

Arribo a la cabana del pastor, on no m'hi aturaré, si que ho faré baixant. El Peiraforca (2647m) cada s'imposa més

Cada vegada em trobo més neu, no obstant decideixo continuar una mica més sense les raquetes fins que em trobi amb neu continuada. Per primera vegada veig la capçalera de la Vall de Campcardós al fons a l'esquerra, amb la Portella Blanca d'Andorra (2521m). A la dreta m'apareixen els Pics de Fontnegra que tanquen la Vall de Campcardós pel nord

Arribo a l'Estany Petit que canalitza l'aigua que hi aporten els nombrosos torrents que baixen de les parets nord de la vall

De sobte em sento observat per un isard situat enmig d'una congesta de neu. Gairebé la única cosa amb vida que m'he trobat durant tot el dia

He sobrepassat l'Estany Gros, una mica més amunt de l'Estany Petit. El sender no hi passa, transita uns metres més amunt a l'alçada on em trobo situat. Sóc a uns 1900m i la neu ja és continuada, em calço les raquetes i segueixo avançant

Espectacular la Vall de Campcardós, a mesura que vaig avançant, la vall es va obrint deixant fenomenals estampes. A més, després de guanyar curts resalts, camino durant estona enmig de terreny pla on avanço còmodament podent gaudir del bonic paisatge

La paret sud que tanca la Vall de Campcardós, formada per les muntanyes properes al Puigpedrós (2914m) i els cims que tanquen el circ dels Engorgs. Al centre de la imatge la Portella de Meranges (2633m) a la dreta un dels Pics dels Engorgs (2818m)

Continuo progressant, al fons de tot ja apareixen les dues puntes que formen els Pics d'Envalira. Per primera vegada veig l'objectiu del dia

De tant en tant, val la pena girar-se per veure l'espectacularitat de la Vall de Campcardós. A la dreta el Peiraforca (2647m)

Em vaig acostant a la capçalera de la vall. A l'esquerra la Portella Blanca d'Andorra (2521m) a la dreta i al fons, els Pics d'Envalira on el vent s'hi ha emportat bona part de la neu.
Hauré de rodejar per darrera aquest resalt rocallós pelat que es veu a la dreta de la imatge. Continuo transitant enmig d'un mar de neu per sender planer

Estic rodejant el resalt rocallós amb pendent moderada. Sota meu queda la Portella Blanca d'Andorra (2521m) amb la Tosseta de l'Esquella (2871m) tancant la vall pel seu vessant sud

Mirada cap endavant on em dirigeixo: al centre hi trobem l'Estany Negre de les Passaderes, inapreciable, completament glaçat el qual travessaré pel mig, a la dreta el Coll dels Isards (2654m) pel qual realitzaré el descens. Al centre i damunt de l'estany, la pala per la qual guanyaré aquest resalt. El Pic Negre d'Envalira (2821m) treu el nas al fons de l'esquerra

Sobrepassada la zona de l'Estany Negre de les Passaderes, m'aturo i em poso els grampons per afrontar la pala de neu que es veu a la imatge de considerable pendent. Ja no me'ls treure fins el cim. En aquest punt, clavo les raquetes a la neu per recollir-les a la baixada i descarregar-me una mica de pes

He superat el fort resalt i ja puc veure tot el recorregut que em queda per arribar als Pics d'Envalira. Pujada directa al Pic d'Envalira (2827m) a l'esquerra de la imatge

Mirada enrere per desfer gran part del recorregut. Espectacular la Vall de Campcardós en un dia que va ennuvolant-se de mica en mica. Al centre de la imatge i arribar a aquesta alçada ja es pot observar el Puigpedrós (2914m)

A l'esquerra petita queda la Portella Blanca d'Andorra (2521m), punt fronterer entre Catalunya, Andorra i França. En aquest punt, entrem a Catalunya per la bonica Coma d'Engaït. Al fons la Serra del Cadí

El punt negatiu del dia: trobar-me motos de neu a 2700m d'alçada i és que l'estació d'ski de Gran Valira encara està oberta i imagino que les motos de neu són altres atractius. Sembla ser que amb la gran extensió de pistes esquiables no n'hi ha prou. Clarament aquests vehicles, trenquen amb el silenci i harmonia que es genera en aquests indrets

Pic d'Envalira (2827m), punt més elevat del dia. Temperatura massa elevada pel meu gust i gens de vent que fa que pugui esmorzar i perdre una bona estona contemplant les vistes a 360º que m'ofereix aquest cim

Mirada cap Andorra, als meus peus la zona de Grau Roig

Mirada cap a les muntanyes que tanquen Andorra pel nord fent frontera amb França a la zona de la Coma de Ransol i la Vall d'Incles

Cap al sud-est la Portella Blanca d'Andorra (2521m) i la Coma d'Engaït dins de Catalunya

Mirada cap a l'oest on hi trobem cims la Muga i la Tossa Plana de Lles, punt més elevat de la Cerdanya Catalana

Pic Negre d'Envalira (2821m) vist des del Pic d'Envalira (2827m), proper objectiu

He iniciat el descens, sóc situat enmig dels Pics d'Envalira, on desemboca la canal que separa els dos pics. Curta pujada per guanyar el Pic Negre d'Envalira (2821m), tant sols sis metres menys que el Pic d'Envalira (2827m)

Espectaculars les vistes. Als meus peus, al centre de la imatge, el Pas de la Casa

Zoom cap al Pas de la Casa

Pic d'Envalira (2827m) vist des del Pic Negre d'Envalira (2821m)

Des d'aquest punt, estampa espectacular de les muntanyes més elevades que formen aquesta zona juntament amb les de Porte Puymorens que culminen al punt més alt de tota la Cerdanya, el Pic del Carlit (2921m)
Què petit que es veu el Pic dels Pedrons amb els Pics de Fontnegra a tocar

Zoom cap al Pic dels Pedrons (2715m) en primer terme, i darrera seu, el Puigpedrós de Lanós (2842), Coma d'Or (2826m) i el Carlit (2921m)

Vall de Campcardós des del Pic Negre d'Envalira (2821m)

Cap a l'oest, la zona andorrana del circ dels Pessons

Zoom cap al Pic de Ríbuls (2827m), Pic dels Pessons (2874m) i la capçalera del circ que porta el seu nom

Zoom cap al Pic d'Ensagents, els Pics del Cubil i continuació del circ dels Pessons que està plegat d'estanys tot i que amb tant pastís de neu no s'aprecien

Un servidor al Pic Negre d'Envalira (2821m), preparat per iniciar el descens

Iniciaré el descens seguint el cordal que em baixarà fins el Coll dels Isards (2654m) al centre de la imatge. Aquest cordal és el que continua cap als Pics de Fontnegra (2854m-2878m-2835m), Fontfreda (2738m) a la zona de l'Orri de la Vinyola molt aprop del coll de Porte Puymorens. A la dreta despunta el Puigpedrós (2914m) i la Vall de Campcardós

Enrere deixo els Pics d'Envalira. Aquesta zona el vent ha escampat molt la neu. Prescindeixo dels grampons per arribar al Coll dels Isards (2654m)

Apunt d'arribar al Coll dels Isards (2654m) que saltant pel seu vessant nord em portaria al Pas de la Casa. Damunt seu despunta el Pic del Coll dels Isards (2744m)

Coll dels Isards (2654m). En aquest punt em calço els grampons per afrontar el fort pendent fins arribar a la zona on he deixat les raquetes durant l'ascens

Començo a baixar per aquesta pala de fort pendent, mentre contemplo la capçalera de la Vall de Campcardós amb la Portella Blanca d'Andorra (2521m) com a punt culminant

He superat el tram de més pendent del dia, m'he calçat novament les raquetes i avanço en suau descens amb l'aventatge de circular enmig d'una extensió enorme de neu que em permet contemplar el paisatge continuament. És el millor de les rutes hivernals, on la mirada es concentra en el paisatge i no en el sender. La punxa del Peiraforca (2647m) despunta

Zoom cap al Puigpedrós (2914m) que en poca estona perdré de vista. Davant seu en primer terme l'espectacular Roc Colom (2886m) . En aquesta obertura existeix un sender poc fresat que ens ofereix la oportunitat d'arribar a la Portella de Meranges (2633m) per entrar a terres catalanes

Muntanyes, neu i aigües tranquiles i reflexes màgics, enmig d'un entorn de silenci d'hivern

Pic de les Valletes (2793m)

De sobte comença a nevar feblement, no m'importa gens perquè ja porto el descens bastant avançat. Mostra una vegada més que en poca diferència de temps, podem passar d'un panorama d'altes temperatures i bona visibilitat a un ambient fred amb neu. És el que té la meteo a l'alta muntanya, sempre imprevisible. Arribant a la zona de l'Estany Gros.

Un cop la neu no és continuada, el sender apareix ben fresat i marcat

La nevada ha estat testimonial. Parada a recuperar energies a la cabana que serveix de refugi no guardat. A l'esquerra despunta el Peiraforca (2647m)

El riu de Campcardós baixa generós, però encara li queda molta aigua per absorvir de la neu que queda. D'aqui res començarà la primavera a la Vall de Campcardós, un altre espectacle que recomano visitar

Darrers tmetres per completar una excursió realment formidable, tot i el cansament acumulat