Alçada mínima: 1730m
Alçada màxima: 2921m
Distància: 21,9 km
Temps empleat: 8h (parades incloses)
Desnivell + : 1527m
Desnivell - : 1529m
Pic de Castell Isard (2633m) - Tossa del Lloser (2804m) - Puig de l'Estany Sobirà (2785m) - Carlit de Baix (2806m) - Pic Carlit (2921m)
Avui és un dia en què estic especialment
content, he pogut pujar el Carlit (2921m) per la seva aresta nord i completar
així, totes les vies d’ascensió pels quatre punts cardinals.
No per ser el cim més alt de tota la Cerdanya
i de les muntanyes que tinc més a l’abast, més per la gran atracció que em
desperta aquest Massís on s’hi amaguen grans valls i muntanyes d’entitat que
formen un paisatge únic.
Com no podria ser d’altra manera, he preparat
un itinerari en solitari que completa quatre cims més a part del Carlit (2921m), i és que quan visito aquesta zona m’agrada rebolcar-m’hi tot el dia. Feia molt
de temps que em rondava la idea i penso que no pot haver-hi itinerari millor
per fer aquest vessant, tot i que la ruta és llarga i exigent.
Per assolir l’aresta nord del Carlit (2921m)
tinc la opció de fer-ho des de les Bulloses mitjançant la zona del Castellar
(vessant est, amb bastant menys distància i desnivell) o per la zona de
l’estany de Lanós (vessant oest). Evidentment, he escollit la zona de Lanós,
principalment perquè és molt menys transitada i perquè també volia aprofitar
per pujar el Pic de Castell Isard (2633m), pic que si volem, ens podem
estalviar retallant distància i desnivell.
Inicio la ruta a quarts de vuit del matí, just
quan el dia comença a aixecar-se, interessa estar de baixada cap al migdia ja
que han anunciat tempestes de tarda. Surto de la zona d’aparcament passat
l’estany del Passet. Per arribar-hi anirem fins la localitat francesa de Porté
i un cop arribats, ja trobem un indicador de la carretera que ens porta cap al
Massís del Carlit.
Enfilo un sender fresat i marcat que porta a
l’estany de Font Viva, quan arribo a un primer replà herbat, deixo el camí que
porta a l’estany i guanyo metres per un sender indefinit que em portarà a
enllaçar amb el Gr7. Aquest ample sender va per la falda del Pic de Font Viva
(2673m) i planeja suaument fins la presa de l’estany de Lanós.
Un cop a la presa he de seguir amb el Gr7
acostant-me al Pic Castell Isard (2633m), primer cim del dia, però per error
agafo el sender HRP que puja al Carlit pel vessant oest. Quan me n’adono, per
sort encara no he guanyat molta alçada, diviso el Castell Isard (2633m) i perdo
alçada amb diagonal i sense camí evident per anar a buscar la seva base i solventar
l’errada.
La pujada al Castell Isard (2633m) no és
marcada ni fitada, caldrà guiar-se molt bé per la intuïció per evitar dificultats
ja que el cim està format per una esmolada i allargada cresta bastant aèria. Jo
opto per seguir el curs del Rec de les Encantades fins situar-me just sota la
seva base sud i d’aquí enfilo fins el cim per pendents herbades i zones de
grimpada amb roca sense més dificultat que la inclinació del terreny. La
baixada la faig pel vessant est amb molta cura, per una cresta bastant aèria
d’aquelles que està prohibit caure. Des del Pic del Castell Isard (2633m), a
través de la distància, he divisat la pala per la que guanyaré el cordal que em
portarà al Carlit (2921m), anirà bé trobar aquest punt de referència perquè no
hi ha cap camí fresat ni marcat que m’hi acosti.
Després de planejar suaument una estona arribo
a una zona amb blocs de pedra que m’acosten a la base de la pala, que esdevé
molt inclinada i que em permetrà arribar al coll. Ara decideixo allunyar-me del
sentit de la ruta per acostar-me a la Tossa del Lloser (2804m) que tinc bastant
aprop, torno al coll i continuo direcció el Carlit (2921m). Primer passo pel
Puig de l’Estany Sobirà (2785m) i després arribo al Carlit de Baix (2806m), des
d’on ja tinc una millor perspectiva de l’aresta nord per la qual circularé i
que vista des d’aquest punt, sembla bastant inaccessible. Cal dir que aquests
tres darrers cims s’enllacen de forma ràpida i sense cap dificultat tècnica.
Des del Carlit de Baix (2806m), cal baixar
fins una bretxa i començar la grimpada fins el cim nord, aquí enllaço amb la
ruta habitual la qual després de pocs metres, arribo al Pic del Carlit (2921m).
També tinc que dir que l’aresta nord l’he trobat molt més senzilla del què em
pensava, diguem-ne que un mateix pot buscar-s’hi qualsevol grau de dificultat.
La baixada la faig per la inclinada canal oest
fins l’estany dels Forats i d’aquí a la presa de l’estany de Lanós. El darrer
tram de la ruta, desestimo la opció de tornar pel Gr7 i, tot i ser més llarg, la
faig pel vessant bac, passant pel Refugi dels Enginyers per sender fresat i
marcat amb ratlles grogues que em portaran al punt d’inici.
Quina zona més extraordinària i quines
sensacions que queden al finalitzar la ruta, endinsar-se per aquesta zona
farcida d’estanys, amb aigües de múltiples tonalitats, amb un microclima que fa
brillar el verd de l’herba de manera especial, carenes elevades, crestes
esmolades, arestes i cims de somni que deixen satisfet a qualsevol muntanyenc
d’alta muntanya, tot un paradís, el meu paradís especial!
Mapa del recorregut
Mapa de relleu
Zona d'aparcament passat l'Estany de Passet, sóc el primer del dia en arribar-hi i és que encara no són ni les vuit del matí
De seguida guanyo alçada seguint el torrent que baixa de l'Estany de Font Viva
Al centre el planell herbat on m'ha deixat el sender que es dirigeix cap a l'Estany de Font Viva (quedaria a l'esquerra), jo he tirat de dret cap amunt fins arribar al punt on estic situat, enllaço amb el Gr7
Vaig flanquejant suaument i de seguida ja diviso l'estany de Font Viva. Les primeres llums arriben a la Serra de la Portella de Bac d'Ortella
Gr7, perfectament fresat i marcat. Antigament era utilitzat per portar el material que van fer servir per construïr la presa de l'Estany Lanós
Vaig avançant molt còmodament per aquest Gr7, que en aquest tram és ben planer. Al centre ja veig les edificacions que m'indiquen que m'acosto a l'Estany de Lanós. A la dreta treu el cap el primer objectiu del dia, el Pic del Castell Isard (2633m), a les parts profundes baixen les aigües del Rec de Lanós
Presa de l'Estany de Lanós, important quantitat de ciment que impacta amb el paisatge
M'he despistat i en comptes de seguir pel Gr7, ho faig per l'HRP (Alta Ruta Pirinenca). Hauria d'anar més a tocar l'Estany de Lanós que es veu al centre, per cert, amb un nivell molt baix d'aigua
En aquest punt me n'adono. Surto del sender i m'elevo una mica per guanyar visibilitat, veig el Pic del Castell Isard (2633m) i rectifico perdent alçada i dirigint-me cap a la seva base traçant una línia tant recte com puc
Sóc al pla i segueixo avançant, creuant recs de formes capritxoses que van ben plens d'aigua i és que el dia anterior hi va ploure amb ganes
Quan he arribat al Rec de les Encantades, l'he seguit en ascens fins situar-me just sota la base del Castell Isard (2633m), ara guanyo alçada ràpidament per pendents herbades. Al fons destaquen bé d'esquerra a dreta: Pic de Font Viva (2673m), la Portella de Lanós (2468m), el Puig de Coma d'Or (2826m), la Portella Roja i el Pic Pedrós o Puigpedrós de Lanós (2842m)
Després d'una fàcil grimpada per roca arribo a la part superior on es defineix la cresta que porta al cim del Castell Isard (2633m)
Tram final de cresta aèria que porta al cim del Castell Isard (2633m)
Cim del Pic del Castell Isard (2633m) i el darrer tram de cresta per arribar-hi
Des d'aquí, cap al nord es divisa bé la Portella de la Grava (2426m) i el Puig de la Grava (2671m) al damunt seu. Una mica més a la dreta les Tres Piques Roges
Cap a l'est, el cordal i l'aresta nord cap al cim del Carlit (2921m). Per guanyar el cordal, he pujat per una canal que es veu una mica a l'esquerra del centre de la imatge. A l'esquerra la Tossa del Llosser (2804m), al centre el Puig de l'Estany Subirà (2785m), una mica més a la dreta el Carlit de Baix (2806m) i a la dreta s'eleva el Carlit (2921m)
Descens del Pic Castell Isard (2633m) pel vessant est fins la part on es veu que s'aplana el terreny. Potser la part més delicada del dia, amb trams de cresta bastant aèris
Estanyol als peus del vessant nord del Castell Isard (2633m) i és que en aquesta zona hi ha tans estanys que és impossible anomenar-los tots
El tram que porto fet de baixada...
... i el que em queda per baixar
Ja sóc baix, espectacular el vessant est de baixada, distància curta però amb molt pendent
Vaig avançant per intuïció sense camí, de sobte, mirada enrere per contemplar una de les millors estampes que m'ha deixat la ruta
Estanyols sense anomenar amb la Serra de les Xemeneies al fons
Imponent vessant nord del Carlit (2921m). A l'esquerra l'aresta per la qual faré l'ascens
Vaig aproximant-me a l'ample canal que m'acostarà al cordal
Carlit de Baix (2806m) a l'esquerra i l'aresta fins el Carlit (2921m), els núvols són freqüents pel vessant de les Bulloses però no traspassen al cantó de Lanós
Estic en plena feina pujant per la canal, roca molt descomposta i molt de pendent que requereix constants i agraïdes aturades per agafar aire. Sempre em veuen ells a mi abans que jo a ells!
Acabant de superar la canal. Des d'aquest punt s'aprecia el fort pendent. Al centre el Pic del Castell Isard (2633m) ja queda lluny
Em separo una mica del sentit de la circular per anar a pujar la Tossa del Lloser (2804m) també anomenat Fals Carlit
...i torno fins el coll on m'ha deixat la canal per rependre el sentit de la circular. Molt curiós aquest refugi aprofitant les mateixes lloses de pissarra però que pot ser d'extrema utilitat en cas de tempesta, una mica més endavant ja tenim el tercer cim del dia
Puig de l'Estany Subirà (2785m) i la cresta fins el Carlit de Baix (2806m) que queda al final d'aquesta primera carena, amb el Carlit (2921m) sempre de cara
De seguida arribo al Carlit de Baix (2806m) on es defineix de primera mà l'aresta nord que des d'aquest punt es veu imponent i poc practicable
Zoom a l'aresta nord amb el cim del Carlit (2921m) al fons, on ja s'hi divisen muntanyencs
Bastant trànsit de gent al cim del Carlit (2921m), la majoria pugen per la ruta habitual
La retallada aresta nord que vaig deixant enrere i que cau verticalment pel vessant de Lanós, el vessant de les Bulloses no és tant accidentat
Enfilant alguna xemeneia per terreny descompost de forta inclinació, però sense problemes
Fites al fil de la cresta amb vistes al vessant de Lanós amb el Pic del Castell Isard (2633m) destacant al centre
A mesura que vaig guanyant alçada, la cresta es va definint. Segueixo crestejant superant lloses enquistades esmolades com ganivets
Tot plegat molt entretingut, estic disfrutant de valent!
Ara el terreny s'aplana fins arribar a un collet on enllaçaré amb la ruta que puja de les Bulloses. El cim del Carlit (2921m) ja queda proper, la boira hi és present
Arribo al cim del Carlit (2921m) sobre les 13:30h, coincideixo només amb cinc persones a diferència del que m'esperava. Aprofito per intercanviar fotografies i parlar una estona, són les primeres persones que em trobo en les gairebé sis hores que porto caminant
Els núvols fent la guitza i obrint i tancant els paisatges. Cap a l'oest la Serra de les Xemeneies
Cap a l'est el vessant de les Bulloses amb mala visibilitat. En primer terme, l'Estany Sobirà, que dóna lloc a un dels cims que he pujat
Cap al sud, l'aresta sud que vaig pujar gairebé ara farà un any amb el Coll dels Andorrans (2749m) a la part inferior, el Pic de les Xemeneies (2878m) i els dos Pics de Collroig al fons (2804m-2833m)
He iniciat el descens, baixaré per la canal oest
Ara es poden veure bé els dos pics de Collroig. a l'esquerra l'Oriental (2804m), a la dreta l'Occidental (2833m) amb el seu característic color rogenc
Baixant per la canal amb forta inclinació, però traces de sender que fent ziga-zaga permet baixar amb comoditat de forma ràpida fins l'Estany dels Forats que es veu al final de la canal
La canal oest vista des de baix
Estany dels Forats, el sender el voreja per l'esquerra, al fons destaquen els altres dos monstres de la zona: el Puig de Coma d'Or (2826m) i el Puigpedrós de Lanós (2842m), separats per la Portella Roja
Serra de les Xemeneies, la forma i col.locació de les seves roques és pur espectacle, sembla pur disseny
Davallant cap a la presa de l'Estany de Lanós amb el Pic de Font Viva (2673m), la Portella de Lanós (2468m) i el Puig de Coma d'Or (2826m) a la dreta
Darrera mirada al cim del Carlit (2921m) amb tota l'aresta nord que he recorregut a l'esquerra i la canal oest de baixada durant el descens, al centre de la imatge
Fites de boniques formes durant el descens, deixo l'HRP i enllaço novament amb el Gr7
També em despedeixo del Pic del Castell Isard (2633m), el qual m'ha fet molta il.lusió pujar-lo
Arribo novament a l'inici de l'Estany de Lanós. En aquest punt deixo el Gr7 i segueixo marques grogues per completar el descens per l'altre vessant de la vall
Primer arribo al Refugi dels Enginyers. Fa uns anys estava tancat, però ara hi vaig veure gent tot i no entrar-hi
Per l'altre vessant marxa el Gr7 (lloc per on he fet l'anada) just als peus del Pic de Font Viva (2673m)
L'itinerari pel vessant per on baixo és més llarg, però baixa de forma còmode i sostinguda. A l'esquerra marxa el Bac de Collroig, alternativa per pujar els dos Pics que porten el mateix nom (2804m)-(2833m)
Tinc que baixar fins el refugi que es veu a la part inferior de la imatge. És un refugi lliure que no surt anomenat als mapes, consta de dues parts i està en bon estat. Tot i no tenir lliteres, cada part disposa de llar de foc
El refugi en qüestió, amb el Pic de Font Viva (2673m) al fons
Darrers metres de descens, hauré de creuar aquesta zona que pel que es veu, és propensa als allaus durant l'hivern
Les mostres de desolació i devastació que provoquen els allaus al seu pas
El Pic de Fontfreda (2738m) despunta al sector del Coll de Puymorens
Senyals que m'indiquen que m'acosto al punt de partida
Indret ideal per refrescar els peus però no serà possible, comença a ploure
Són les 16h, he arribat a temps perquè no m'enxampin les tempestes. Estic cansat, la ruta és llarga i exigent. Menjo sota la fina pluja, estiro articulacions, ingereixo algo de sucre i em preparo per la tornada. Quantes sensacions per assimilar d'aquest tros de pirineu que m'emporto cap a casa, en una jornada d'alta muntanya que serà recordada per sempre. Records d'aquells de primera mà!
8 comentaris:
Espectacular Carles aquesta excursió preciosos paisatges però penso que amb alt risc. Moltes felicitats per el reportatge. Es genial!!!
Vaja ruta xula per fugir de les famoses massificacions del Carlit, què guapos eixos paisatges muntanyencs del Capcir, he gaudit molt llegint aquest repor, encara que segur que no tant com tu fent-lo ;-) Entre el massís del Argualas, la Gran Facha i aquesta vaja tres activitats d'alta muntanya més guapes que ens has mostrat, encara que en aquesta paradoxalment el pic que més dificultats t'ha oposat a sigut el més baix jeje.
Salut company!!
Coincidència ???. Potser, qui ho sap ???? Jeje. Ahir vaig anar fins Andorra amb la meva filla i al passar pel desviament de Fontviva lo vaig comentar que haviam de buscar alguna ruta xula per pujar al Carlit per aquest vessant, que no ho havíem pujat mai per aquí. I mira tu, arribo a casa y hem trobo aquest ruton amb majúscules, ja no haig de buscar res, directament al calaix de pendents. Enhorabona, una activitat molt interessant i fora dels circuits habituals, per gaudir intensament d'aquestes contrades. Salu2
Gràcies Miguel! Clarament recomanable la pujada per Lanós, gairebé sense ningú,ja sigui per canal oest o aresta nord... M'encanta perdre'm x aquesta zona... Aviam aquest report del pic d'Anrodat q encara el tinc pendent. Una abraçada!
Si Dani! Aquest any estic tatxant rutes pendents q tenia pensades des de fa temps i estic molt content, son d'aquelles q es recorden fe manera especial pels grans moments viscuts. S'ha d'aprofitar q hi ha una edat x tot en aquesta vida.
Moltes gràcies i per momts anys poguem fer muntanya. Una abraçada Dani!
Gràcies Maria! Alta muntanya en estat pur i ruta gens massificada pel Carlit. La sort es q el grau de dificultat el tries tu :)
Hola Carles, aquest repor del Anrodat serà car de veure, tinc tres repors per davant i, si tot va bé, aquest cap de setmana tinc una activitat potent per fer, i li donaré preferència, doncs s'ho val............jejejeje.
Però arribara, que s'ho val, l'Anrodat es un cim molt interessant, i solitari, al menys aquest dia,sols la meva filla i jo tot el dia, tret d'uns alemanys a l'estany de la Cabana Sorda.
salu2
Genial Miguel! collonut que hagis pogut aprofitar les vacances, veig que has fet bona feina i disfrutar del món màgic de les muntanyes.
Aneu amb compte i ja frisso per llegir les teves experiències i veure aquestes fotos que segur me n'aprofito.
Properament vindrà fred a les alçades i si plou ja tindrem les primeres enfarinades, el temps està boig, aviam si saltarem directament de l'estiu a l'hivern, sense poder veure els colors de tardor :)
Salut!
Publica un comentari a l'entrada