21 d’agost 2021

TUC DE MAUBÈRME (2.880m) i TUC DER ÒME (2.703m)



Alçada mínima: 1.910m
Alçada màxima: 2.880m
Distància: 14,6 km
Temps empleat: 7h45m (aturades incloses)
Desnivell + : 1340m
Desnivell - : 1340m


CABANA DELS CALHAUS - ESTANY DE MONTOLIU - TUC DE MAUBÈRME (2.880m) - PORT D'URETS (2.512m) - TUC DER ÒME (2.703m) - COLLADA NERA - ESTANY DE MONTOLIU - CABANA DELS CALHAUS


Escapada a la Vall d'Aran amb la intenció de pujar l'imponent Tuc de Maubèrme (2.880m) a tocar de la carena nord fronterera amb França.

Aquesta muntanya em va captivar a mesura que anava fent altres ascensions, ja fos des de la Maladeta, des del Parc Nacional d'Aigüestortes o des d'altres zones, sempre despuntava aixecant-se en solitari amb la seva esvelta i marcada forma, sens dubte una atalaia que calia visitar i que en aquesta ocasió ha passat al davant de qualsevol altre oportunitat de cim al parc nacional.

Aquesta vegada el Miquel s'apunta de nou a l'ascensió pels motius que he comentat abans, una ocasió que no podia deixar escapar. Així doncs, vindrà a fer nit a Vielha i m'acompanyarà en un dia de muntanya genial.
La intenció és pujar amb la familia i el Miquel Àngel fins l'Estany de Montoliu. Un cop allà la família es quedarà a l'estany i amb el Miquel realitzarem una circular que finalitzarà al mateix estany de Montoliu on pujarem el Tuc de Maubèrme (2.880m), el Tuc der Òme (2.703m) i plantejarem també pujar el Tuc de Montoliu (2.660m), finalment descartat.

Sortim des de la Cabana dels Calhaus (1.910m), un petit refugi lliure apte per pernoctar-hi. Per arribar a la cabana hem d'agafar durant uns 6 quilòmetres una pista que surt de la petita localitat de Bagergue només apta per vehicles 4x4.
Des de la cabana dels Calhaus tenim la opció d'anar seguint la pista on a l'alçada del Plan de Torn trobem un desviament per pujar a l'estany de Montoliu mitjançant un fresat sender, o pujar per la via directe desde la mateixa cabana sortejant tota la volta que fa la pista tot i que caldrà superar uns 300 metres de desnivell en poc més d'un quilòmetre. Nosaltres optem per la opció directe que ens deixa a una zona més planera on enllacem amb el camí normal que arriba de forma suau fins l'estany de Montoliu.
A partir d'aquí pujada fins el Còth de Maubèrme que ens permetrà canviar de vessant per pujar el Tuc de Maubèrme (2.880m) pel seu vessant nord per una llarga i inclinada pendent de roca descomposta, la qual sortosament, es pot sortejar bé mitjançant traça de camí que s'ha anat formant en el transcurs del temps pel pas dels muntanyencs.
Un cop gaudides les vistes des del cim, iniciem el descens pel mateix lloc on hem pujat fins arribar de nou al Còth de Maubèrme, en aquest punt iniciem la circular flanquejant fins el Port d'Urets (2.512m) i posteriorment guanyem els 200 metres de desnivell que ens acosten al Tuc der Òme (2.703m). Des d'aquest cim, baixem fins la Colhada Nera, on tenim a tocar el Tuc de Montoliu el qual ens hem anat fixant per on pujar, però el descartarem ja que ens hem allargat bastant i ens espera la família a l'estany. Baixem directament fins l'estany de Montoliu i desfem el camí de baixada fins la Cabana dels Calhaus on completem el recorregut.

Un recorregut molt interessant per aconseguir coronar aquesta gran muntanya, en un dia sencer gaudint de l'alta muntanya a cavall entre Catalunya i França. Perquè ús pugueu fer una idea, la part final de l'ascensió ens ha recordat la pujada final al Carlit (2.921m) pel seu vessant nord de Lanós.
Aquesta vegada hem pogut contemplar els cims de totes les muntanyes des del Tuc de Maubèrme (2.880m) després d'haver-ho fet a la inversa, hem disfrutat com mai jugant a identificar els cims principals del Parc Nacional d'Aigüestortes i del Massís de la Maladeta que teníem també ben proper i ens hem pogut recrear amb aquesta muntanya que tan jo com el Miquel Ángel tenim pendent des de feia temps i que finalment hem pogut disfrutar i compartir junts.

Ara, toca preparar noves rutes guardades per posar-les en marxa i anar assolint objectius. I és que el regne dels pirineus és tan gran que escollir i preparar nous reptes ja suposa gaudir de la muntanya!


Mapa del recorregut




Mapa de relleu




Inici de la ruta a la Cabana dels Calhaus (1.910m), situada a sis quilòmetres al nord de Bagergue per pista forestal només apta per vehicles 4x4. La pista segueix just on hi ha la cabana cap a la dreta, nosaltres agafem la via directa per tallar l'enorme marrada que fa la pista




Anem pujant fort guanyant desnivell ràpidament




La pujada és massa forta pel petit de tres anys, toca fer de bon pare i treure forces d'on sigui




La via directa ens deixa en aquesta zona on enllacem amb el que queda de pista forestal. Hem superat uns tres cents metres de desnivell, a partir d'ara el recorregut es suavitza. Enllaçem amb el Gr 211




Anem avançant per la traça de pista que antigament s'utilitzava per transportar el mineral extret de les mines que trobarem més amunt. Per primera vegada veiem el Tuc de Maubèrme (2.880m) al fons




Arribem al bonic Estany de Montoliu on esmorzarem




El punt escollit per esmorzar, amb vistes al Tuc der Òme (2.703m) al fons, la Collada Nera i el Tuc de Montoliu (2.660m) per la dreta. Per la Collada Nera baixarem per completar la circular fins l'estany




Vorejat l'estany de Montoliu per l'esquerra, enfilem pel petit sender que es divisa a l'esquerra de la imatge el qual ens portarà al Còth de Maubèrme




Anem guanyant alçada i els paisatges van guanyant bellesa, així veiem damunt l'estany el Tuc de Montoliu (2.660m)




De sobte per l'esquerra ens apareix l'imponent Tuc de Crabes (2.580m), que durant el recorregut anirem degustant per tots els seus vessants




Còth de Maubèrme, una zona planera que queda situada just als peus de la muntanya. És obvi que per aquest vertical vessant sud no es pot pujar. Ara el sender va per l'esquerra per saltar a la cara nord que és per on va la ruta de pujada al Maubèrme (2.880m) 




Just sota la paret sud del Maubèrme (2.880m) és per on iniciarem la circular direcció el Port d'Urets (2.512m)




A mesura anem flanquejant per guanyar el vessant nord el Maubèrme (2.880m) va mostrant la seva cara més abrupte i salvatge




Cap al sud oest la zona del Plan de Torn que enllaça amb la Vall on tenim estacionat el vehicle. Seria una bona opció intentar una circular per aquesta zona. Tot i que el mapa de l'alpina no marca camí no sembla un descens complicat




Arribats al cordal que ens permetrà creuar al vessant nord, veiem vistes cap als Estanyets de Maubèrme i l'Estany Long de Liat al fons




Ara flanquegem pel vessant nord guanyant alçada suaument fins arribar al peu de la canal de pujada




La canal és molt pedregosa i totalment descomposada. El pas dels muntanyencs (principalment provinents del vessant de França) al llarg dels anys, han fresat traces de camí que suporta millor el fort pendent per aquest trencat terreny 




Ens acabem de creuar amb uns muntanyencs que ja baixen del cim, bona imatge per fer-se una idea del pendent de la canal. Sense cap dificultat tècnica, el principal perill és el desprendiment de pedres 




A mesura que anem pujant van apareixent les agulles i parets verticals que formen el Tuc de Maubèrme (2.880m), ens anem aproximant a les parts altes





Arribant a l'últim costerut tram, on es pot veure el fresat sender




Ja som dalt, on abunden les enormes fites. Darrers metres planers pel Miquel Àngel abans d'arribar al cim principal




Un servidor content d'haver arribat al cim del Tuc de Maubèrme (2.880m). Esperat moment desde feia temps




Vistes cap al sud, vessant de pujada amb l'Estany de Montoliu i el Tuc de Montoliu (2.660m) a l'esquerra




Massís de la Maladeta al complet, des dels Russells fins el Pic d'Alba, passant per la cresta de Salenques, Margalida, Tempestades, Aneto, Coronas, Maladeta...




Sector Besiberris i Comaloforno al Parc Nacional d'Aigüestortes




L'inconfusible piràmide del Montardo (2.833m) per la dreta. Per l'esquerra al fons, si no m'equivoco la zona de Colomers




Cap a l'est, el proper objectiu, el Tuc der Òme (2.703m), el recorregut fins la Collada Nera amb el Tuc de Montoliu (2.660m) al damunt




Un parell de muntanyencs contents de ser on són!




Iniciem la baixada amb cura de no despedre pedres ja que en aquest primer tram no veiem si hi ha gent pujant. Les traces de camí ajuden a baixar millor evitant tirar pedres




L'espectacular tancada canal central amb forma corbada vista des de la seva sortida. Segurament és l'itinerari habitual d'hivern. La ruta de pujada habitual sense neu va per una canal molt més ample per la dreta




Imponent l'entrada corbada a la canal central vista des d'abaix




Ja tornem a ser al vessant sud, situats al Còth de Maubèrme, ens disposem a flanquejar còmodament cap a l'est en sentit el Port d'Urets (2.512m)




Arribats al Port d'Urets (2.512m), se'ns presenta per a mi la millor versió del Tuc de Maubèrme (2.880m), el seu vessant est, el qual observo detingudament. Es veu el sender que baixa a la Coma d'Urets que entra a França




Vista de la Coma d'Urets ja dins de França. Crec que els muntanyencs francesos que pugen el Tuc de Maubèrme (2.880m) pel seu territori ho fan per aquí




Al Port d'Urets (2.512m) trobem aquesta excepcional lliure edificació feta de fusta i pedra natural, amb ximeneia inclosa que ens pot servir en cas de mal temps o fins hi tot per pernoctar-hi 




Hem iniciat la pujada cap al Tuc der Òme (2.703m) amb fortes ventades que fan complicat anar pel fil del cordal. Deixem el Port d'Urets (2.512m) sota nostre




Després d'arribar a un fals cim, per fi veiem el cim del Tuc der Òme (2.703m) i el que ens queda per arribar-hi




Impressionant el vessant est del Tuc de Maubèrme (2.880m) amb enormes caigudes cap a la Coma d'Urets. A la part inferior de la imatge es divisa bé el camí que baixa del Port d'Urets (2.512m), que en ziza-zaga, va salvant millor el fort desnivell




Arribant al Tuc der Òme (2.703m), on enllaçarem de nou amb el Gr 211




Val molt la pena acostar-se a aquest cim per la poca dificultat en arribar-hi i per veure l'espectacular vessant est del Tuc de Maubèrme (2.880m)




Cap al sud, el recorregut que farem fins la Collada Nera amb el Tuc de Montoliu (2.660m) damunt seu. Després d'haver vist durant tota la ruta el seu escarpat vessant oest, per fi veiem al descobert el seu vessant nord que és per on s'endevina l'ascens




Imatge conjunta al cim del Tuc der Òme (2.703m) amb visible cares de felicitat. El vent bufa persistentment amb cops sobtats molt forts, ens costa entendre'ns quan ens comuniquem




Arribem a la Collada Nera (collada Negra) amb el Tuc de Montoliu (2.660m) ben aprop que deixarem pendent com a excusa per tornar a visitar la zona 




Durant el descens de la Collada Nera, veiem nombroses restes de les mines d'extracció de mineral que van existir antigament




Bonica perspectiva de l'Estany de Montoliu amb el vessant est del Tuc de Crabes (2.580m) i Eth Morret (2.520m) destacant per l'esquerra. Anem baixant suaument cap a l'estany 




El recorregut desfet que portem fet des de la Collada Nera amb el Tuc der Òme (2.703m) al centre de la imatge




L'arribada a l'estany de Montoliu ens deixa les sensacionals vistes del vessant sud-est del Tuc de Maubèrme (2.880m) amb la seva factible cresta est




Un cop arribats a l'Estany de Montoliu, ens retrobem amb la família per iniciar el descens fins el punt d'inici, on repetirem el mateix recorregut que l'ascens. En la imatge, la zona on ens desviem per evitar la gran marrada de la pista per baixar directes




A la part inferior ja podem veure la zona de la Cabana dels Calhaus (1.910m), inici i final del recorregut. Abans però, caldrà baixar amb calma el fort desnivell fins arribar-hi. Ha estat una ascenció molt bonica per una zona molt calmada i poc freqüentada, sens dubte més que recomanable per passar-hi un dia sencer. La tranquil·litat de l'estany de Montoliu es barreja amb el vessant nord ferèstec del Tuc de Maubèrme (2.880m) que aporta un toc alpí al recorregut, pel que fa la resta, grans paisatges amb senders suaus de desnivell que ens permeten gaudir dels diferents paisatges que ens ofereixen els racons d'aquesta bonica zona








2 comentaris:

miguelsolsona ha dit...

Increible muntanya i millor companyia. Tornarem ;)

neonbar ha dit...


In exhibition halls and craftsmanship displays, yellow neon light strips can be introduced either along the framing of the presentation or the roof to illuminate the whole space.

Red Neon Lights Esthetic
Red neon stylistic theme lighting in a bar
Source: Pinterest

instagram neon logo