Alçada mínima: 1.820m
Alçada màxima: 2.627m
Distància: 15,3 km
Temps empleat: 6h50m (aturades
incloses)
Desnivell + : 1.135m
Desnivell - : 1.141m
PONT DE LA
BALADOSA – REFUGI DE JUCLÀ (2.313m) – COLLADA DE JUCLÀ (2.442m) – PIC DE LA
PALA DE SOBRE L’ESTANY (2.626m) – PIC NEGRE DE JUCLÀ (2.627m) – ESTANY NEGRE DE
JUCLÀ – ESTANYS DE FONTARGENT- PORT D’INCLES (2.262m) – PONT DE LA BALADOSA
No he deixat ni
passar dues setmanes que ja torno a ser a la Vall d’Incles, aquesta vegada
només jo i la muntanya. L’objectiu aquesta vegada és aconseguir pujar el Pic
Negre de Juclà (2,627m), una piràmide espectacular que es planta enmig de la
zona de Juclà i d’Incles i no passa desapercebuda, d’aquí el meu interès.
Per acabar de completar una ruta perfecta, decideixo pujar per la zona de Juclà i baixar per la zona d’Incles. El Pic Negre de Juclà (2.627m) és el punt que culmina l’espectacular Cresta de Juclà, diguem-ne que jo faré el darrer tram de la cresta, el que va des del Pic de la Pala de Sobre l’Estany (2.626m), al cordal fronterer entre Andorra i França, fins el Pic Negre de Juclà (2.627m) íntegrament en territori francès.
Sortida des del
Pont de la Baladosa al final de la carretera que s’endinsa a la Vall d’Incles,
pujada pel ben marcat i fresat sender que puja als estanys de Juclà i que passa
pel costat del Refugi de Juclà (2.313m), després de creuar entre els dos
estanys m’enfilo a la Collada de Juclà (2.442m) lloc on comença l’aventura,
primer guanyo alçada fins situar-me a la part alta de la cresta i de seguida
arribo al Pic de la Pala de Sobre l’Estany (2.626m), en aquest punt comença una
cresta no molt llarga però ben entretinguda per acabar guanyant el Pic Negre de
Juclà (2.627m) per grans pendents herbades.
Pel descens, primer desfaig uns metres des del Pic Negre de Juclà (2.627m) i baixo per on puc amb molt pendent cap a l’Estany Negre de Juclà on enllaço amb el GRT francès que passant per l’Estanhòl i després d’un lleuger ascens em portarà a la cubeta on hi ha dipositats els Estanys de Fontargent. Després de creuar-los, el sender m’enfila al Port d’Incles (2.262m) i d’aquí al punt d’inici.
M’ha costat
molt trobar referències d’aquesta sortida, de fet el tram de cresta, tot i
saber que no supera el IIIº, era tota una sorpresa, és per aquest motiu que
intentaré fer un complert reportatge per qui s’animi a fer la sortida que val
molt la pena, això si, apte per muntanyencs amb experiència en circular per
terrenys hostils.
Per acabar de completar una ruta perfecta, decideixo pujar per la zona de Juclà i baixar per la zona d’Incles. El Pic Negre de Juclà (2.627m) és el punt que culmina l’espectacular Cresta de Juclà, diguem-ne que jo faré el darrer tram de la cresta, el que va des del Pic de la Pala de Sobre l’Estany (2.626m), al cordal fronterer entre Andorra i França, fins el Pic Negre de Juclà (2.627m) íntegrament en territori francès.
Pel descens, primer desfaig uns metres des del Pic Negre de Juclà (2.627m) i baixo per on puc amb molt pendent cap a l’Estany Negre de Juclà on enllaço amb el GRT francès que passant per l’Estanhòl i després d’un lleuger ascens em portarà a la cubeta on hi ha dipositats els Estanys de Fontargent. Després de creuar-los, el sender m’enfila al Port d’Incles (2.262m) i d’aquí al punt d’inici.
Fa poc que he arribat a casa, feia una estona encara estava envoltat de grans paisatges i tinc les sensacions a flor de pell. Una ruta que m’ha deixat molt bones sensacions, una distància i desnivell acceptables, un grau de dificultat que cadascú valorarà llegint el reportatge, en definitiva un dia fantàstic amb tots els ingredients que es poden demanar: múltiples estanys, circular entre Andorra i França, senders ben indicats i fresats, dos refugis sensacionals (Juclà i Rulhe), una gran visibilitat i vent suau del nord per refrescar i unes crestes i muntanyes de taló de fons que enganxaven la mirada, com la cresta d’Escobes, d’Alba, de Juclà, Rulhe...
Per ara ja estic prou satisfet de la zona d’Incles, tot i que clar queda que hi tornaré com he fet fins ara, de fet, sempre hi tornaré!
Mapa del recorregut
Mapa de relleu
Pont de la Baladosa (1.820m), punt d'inici de la circular. Són les 07:30h
El camí que va cap a Juclà s'agafa per la dreta, just a l'inici veiem les possibilitats més immediates que se'ns presenten
Pont del Travenc que em permet creuar el Riu Juclà
El Riu Juclà baixa amb alegria
El Pont de la Baladosa ja queda bastant avall
En una hora arribo a la zona dels estanys i refugi de Juclà, he pujat bastant ràpid. Al fons ja es veu el cordal que porta al Pic de la Pala de sobre l'Estany (2.626m)
Estany primer de Juclà. Al fons a la dreta, on despunta el sol, hi ha la Collada de Juclà (2.442m)
El bonic i guardat refugi de Juclà (2313m)
Per anar a la Collada de Juclà (2.442m) de d'anar a buscar el pont que creua enmig dels dos estanys
L'estany primer de Juclà es creua pel seu vessant sud a bastanta alçada. En aquest punt una corda ens ajuda a superar una desgrimpada fàcil d'uns tres metres
Estany segon de Juclà. Em dirigeixo cap a la zona on es veuen les tres persones prop de la riba de l'estany. Damunt queda la Collada de Juclà (2.442m)
El pont que creua els dos estanys, actualment no necessari per la manca d'aigua
Llàstima que el sol tot just despunta i no em permet captar la sensacional imatge de la cresta est on destaquen el Pic d'Escobes (2.779m) i el Cilindre d'Escobes (2.660m) a la seva dreta, amb les seves verticals i abruptes parets que cauen sobre l'Estany segon de Juclà
Vaig guanyant alçada per guanyar el coll, boniques vistes cap a l'Estany segon de Juclà amb el Pic de la Tossa de Juclà (2.696m) damunt dels dos estanys
Sensacional el Cilindre d'Escobes (2.660m) el qual fa falta saber escalar per guanyar-lo
Arribo a la Collada de Juclà (2.442m), punt fronterer entre Andorra i França. Cap al sud a Andorra els estanys de Juclà
Cap al nord a França, l'Estany Negre de Juclà per on circularé en una estona
Cap a l'oest segueix el cordal fronterer cap on em dirigiré. Per guanyar la part alta, utilitzaré la canal herbada que es veu a la dreta pujant pel vessant francès. El mapa indica que també es pot fer per l'esquerra, a partir d'ara el camí desapareix
Arribo a la canal, primer hauré de superar un tram de tartera per arribar a l'herba
Superada la canal, parada a reposar mentre contemplo les vistes del rei de la zona, el Pic de Rulhe (2.791m). A la part inferior l'estètic Estany Negre de Juclà
Segueixo pel centre de la imatge circulant per gran pendents herbades enganxat a la part rocallosa de l'esquerra
Arribo dalt del cordal. Al centre la Collada de Juclà (2.442m), Per l'esquerra al fons el Pic de l'Alba (2.764m), al centre el Pic de Noé (2.745m), a la seva dreta el Pic d'Escobes (2.779m) amb el Cilindre d'Escobes (2.660m) per la dreta
El que vindrà a partir d'ara, pujada sense complicacions però amb desnivell per guanyar el Pic de la Pala de sobre l'Estany (2.626m)
Vistes cap als Estanys de Juclà poc metres abans d'arribar al cim. Per l'esquerra el Cilindre d'Escobes (2.660m), al fons el Roc Meler (2.811m), al centre el Pic de la Cabaneta (2.818m), a la seva dreta la Tossa del Cap de Siscaró (2.819m) i per la dreta en primer terme el Pic del Siscaró (2.636m)
Pic de la Pala de Sobre l'Estany (2.626m)
Cap al nord l'itinerari fins el Pic Negre de Juclà (2.627m) i per la dreta el recorregut de baixada per la zona herbada direcció l'Estany Negre de Juclà
Cap al nord-est l'Estany Negre de Juclà amb el Pic de Rulhe (2.791m) de fons
El tram fins el cim recorregut des de la Collada de Juclà (2.442m) al centre de la imatge, al damunt el Coll de l'Alba (2.539m) i per darrera a l'esquerra el Pic de l'Alba (2.764m), al centre el Pic de Noé (2.745m), per la dreta el Pic d'Escobes (2.779m) amb el Cilindre d'Escobes (2.660m) al costat
Cap a l'oest, al centre el Port d'Incles (2.262m), al damunt despunta el Pic d'Anrodat (2.730m), en unes hores arribaré al Port d'Incles per saltar novament a Andorra i completar la circular
Un servidor al Pic de la Pala de Sobre l'Estany (2.626m), vaig a per la cresta!
En aquest punt entro a França. Primer baixada fàcil fins al centre de la imatge. Baixo per les zones herbades de l'esquerra per evitar la pedra i posteriorment em vaig decantant a la dreta per seguir pel fil
Vaig avançant fàcilment fins enfilar-me a una rocallosa que hauré de baixar per l'altra cantó, on es presenten les primeres dificultats. A la imatge el recorregut de baixada i posterior pujada fins al cim del Pic Negre de Juclà (2627m)
Qualsevol dificultat que pugui sorgir anant pel fil de la cresta es pot superar per l'esquerra, vessant oest. El terreny és molt inclinat i tot i que hi ha vàries opcions a escollir cal anar amb precaució
Llargues canals es desplomen cap a l'oest. Intento circular sempre per la part alta de la cresta
Aquest és el descens que porto fet des de la part rocallosa
Cap a l'est boniques vistes cap a l'Estany Negre de Juclà. Es pot veure gran part del recorregut que realitzaré fins arribar a l'estany, sempre per les zones herbades decantant-me cap a l'esquerra per evitar el pedregar. Una vegada a l'Estany Negre de Juclà, cap a l'esquerra comença la baixada cap a l'Estanhòl per on aniré, cap a la dreta s'inicia la pujada a la Collada de Juclà (2.442m)
Segueixo per la cresta i em trobo aquest tallat d'uns 5 metres aproximadament que desgrimpo per aquesta escletxa, pas de IIIº que es pot evitar perdent alçada per una inclinada canal herbada
Detall de la part més complicada de la cresta, amb la zona de desgrimpada i l'alternativa. Darrera l'agulla rocallosa el Pic de la Pala de Sobre l'Estany (2.626m)
Superat aquest tram la pujada al cim es realitza per aquesta zona que va guanyant pendent a mesura que m'acosto al cim. A la zona de la roca, al darrer tram, em decanto cap a l'esquerra buscant les zones amb herba per progressar millor
Després d'un bon esforç per fi arribo al Pic Negre de Juclà (2.627m), principal objectiu del dia i molt satisfet de com va tot!
Cap al sud-est, la cresta recorreguda des del Pic de la Pala de Sobre l'Estany (2.626m) al centre de la imatge i al fons la imatge s'explica per si sola. Per la part inferior de la imatge saltaré al vessant de l'Estany Negre de Juclà per iniciar-ne el descens
Des del Pic de la Pala de Sobre l'Estany (2.626m) una cresta en sentit sud-oest entra a territori andorrà, és la cresta de Juclà. Per la dreta l'Alt de Juclà (2.589m)
Cap al nord-oest els bonics Estanys de Fontargent amb el Port d'Incles (2.262m) a l'esquerra i el Pic d'Anrodat (2.730m) on hi juguen els núvols. Ja falta menys per remullar-me els peus als estanys de Fontargent!
Cap al nord-est el Rei de la zona, el Pic de Rulhe (2.791m)
Sensacional imatge de l'ascenció al Pic de Rulhe (2.791m) amb vistes cap a la zona que he visitat avui
Zoom cap al guardat Refugi de Rulhe (2.185m)
Zoom cap al Port d'Incles (2.262m) on el cordal fronterer procedeix cap a l'ennuvolat Pic d'Anrodat (2.730m), zona on vàrem estar fa pocs dies
Cap a l'est el sensacional Pic de l'Alba (2.764m) i la sensacional cresta de l'Alba
He iniciat la baixada, primer desfaig la pujada herbada per situar-me a una espècie de collet que hi ha just abans d'afrontar la darrera pujada al cim. Aquest és el millor lloc que he vist per baixar cap a l'Estany Negre de Juclà
Els primers metres són extremadament drets, diguem-ne que estant dret sense ajupir-me em podria menjar l'herba. Vaig baixant amb molta cura i en algunes zones agafant-me a l'herba per assegurar el pas
En aquesta imatge s'aprecia millor el fort pendent. Em vaig decantant cap a l'esquerra buscant les zones herbades
Recorregut desfet des de la cresta. El pendent es suavitza per moments
Ja queda menys per arribar a l'Estany Negre de Juclà tot i que encara hauré de superar un fort resalt
Per fi arribo al bonic Estany Negre de Juclà, per la dreta es veuen els Pics de Noé (2.745m) i Escobes (2.779m) i just sota d'aquest darrer, la Collada de Juclà (2.442m)
Vorejo l'estany per l'esquerra i de seguida veig el fort desnivell en descens, que hauré de superar fins arribar a l'Estanhòl. Per primera vegada en molta estona, torno a transitar per sender marcat i ben fresat, el GRT, circulo en sentit nord
Molta gent francesa per aquestes contrades, molts acampant, altres pescant, altres caminant... arribo a l'Estanhòl, a partir d'aquest punt el descens es suavitza bastant
El descens que he realitzat des de la cubeta on hi ha situat l'Estany Negre de Juclà amb les verticals parets que acaben formant el Pic Negre de Juclà (2.627m) per la dreta
Arribo a un estany que no aparèix anomenat al mapa, situat poc més avall de l'Estanhòl
En aquest punt he d'agafar el desviament cap al Port de Fontargent o d'Incles (2.262m)
Ara he cambiat el rumb i circulo en sentit oest encara a França. Cap al nord la bonica Jaça de Pinet amb el Refugi de Rulhe (2.185m) situat en un replà a la dreta de la imatge
Després d'un suau ascens, arribo a la cubeta on hi ha els tres Estanys de Fontargent. Al fons ja veig el Port d'Incles (2.262m) cap on em dirigeixo. Per fer-ho hauré de creuar enmig dels dos estanys més grans
Aprofito i paro a dinar mentre tinc els peus submergits dins l'aigua, és migdia i es nota amb la temperatura. Per la dreta del Port d'Incles (2.262m) segueix en sentit oest el cordal fronterer Andorra-França, per la dreta es veu el blanquinós Pic de Fontargent (2.618m)
Després de reposar i agafar forces, inicio la intensa però curta pujada fins el Port d'Incles (2.262m)
Poc abans d'arribar al Port, s'obren vistes cap a l'est per la zona que he transitat
Detall de la part més complicada de la cresta pel vessant oest
Arribo al Port d'Incles o de Fontargent (2.262m) i entro a Andorra
Mirada enrere cap als Estanys de Fontargent
Ara només cal anar baixant per la Vall d'Incles fins arribar al punt d'inici que ja s'intueix al centre de la imatge. He escollit realitzar la ruta en aquest sentit perquè la Vall d'Incles és molt còmode de fer i hi ha menys pedra que per Juclà, fet que el cos agraeix amb el cansanci acumulat
Darrer resalt per arribar a la zona on tinc estacionat el vehicle. És migdia i fa molta calor, aprofito per rescatar dues llaunes que havia ben amagat al Riu Manegor per hidratar-me mentre els meus peus estan novament dins de l'aigua, em refresco, estic bastant cansat però tot ha sortit segons lo previst. Serà un viatge de tornada entretingut, paint totes les sensacions viscudes al llarg del dia amb bona música. Trobava a faltar aquests moments i sobretot tornar-me a unir amb les muntanyes que una vegada més, m'han acompanyat agafat de la mà en aquesta nova aventura!
3 comentaris:
Molt bon reportatge , Carles. !!!
Moltes gràcies Alfred, no seria igual sense poder-ho compartir!
Gairebe fas que ho visquem... Enhorabona, una ruta espectacular i un reportatge magnific. Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada