RUTA DE LA TRANSÈQUIA al BAGES

La Transèquia (Balsareny-Manresa)


Avui, últim dia d'hivern, aprofitant la bonança, hem decidit fer aquesta bonica ruta que travessa gran part de la comarca del Bages de manera vertical.

Sortida des del poble de Balsareny i arribada al Parc de l'Agulla a Manresa. Temperatura càlida d'uns 22ºC amb el cel enterinyat, bona visibilitat. La ruta té una llargària d'uns 25km i és totalment planera.

La ruta té molta història i va sempre enganxada a un canal d'aigua anomenat (sèquia), fet aprofitant el riu Llobregat que en varis trams hi és ben present, el canal desenboca al llac de l'Agulla a Manresa. El canal va ser construït per pal.liar l'enorme sequera que afectava la comarca del Bages durant el segle XIV, i després de prohibicions i problemes per part de bisbats i senyors feudals va acabar de construir-se el 1345. D'aquesta manera va acabar-se la sequera, fam i pestes de la comarca.

La llargada del canal és de 26,31km, l'extensió de regada de 800 hectàries i actualment 83000 persones depenen del canal.



En blau clar el mapa del recorregut


L'inici de la ruta: La resclosa dels manresans, un personatge hi pescava


El camí ben planer ben bé al costat de la sèquia



Un servidor mirant coordenades. A l'esquerra la sèquia i a la dreta el Llobregat

L'Aqüeducte de Conangle

Tímidament començen les florides en aquest últim dia d'hivern

Innumerables rectes ben planeres amb l'aigua al costat

Arribem a la part de Sallent, els residus de la mina de potassa hi són presents

Blocs de residus de la mina. Diuen que algún dia els treuràn pero quant ?

El verd de la primavera predominava

La ruta molt ben senyalitzada, en tot moment sabies on estaves i quant et quedava

L'aigua és vida

Fomentant la cria d'aus

Bonics paisatges enmig de verds camps sembrats

L'anfiteatre de la Sala. Lloc bonic i ben curiós

El canal amb el pas del temps s'ha anat cuidant, múltiples ponts en el seu transcurs

La casa del Sequiaire

Ànecs collverds, mascle i femella

Les vinyes del Mas de Sant Iscle

Mapa del recorregut

TOSSA PLANA DE LLES (hivernal)

La Tossa Plana de Lles (2916m) -raquetes-


Avui amb el Sergi, hem anat a pujar la Tossa Plana de Lles, aquest pic és el més alt de la Cerdanya Catalana, contant-hi també de tot el Cadí i l'Alt Urgell i és fronterer amb Andorra.
Un desnivell + de 950m en poca distància fa que sigui una ascenció exigent.

Per arribar-hi agafem la carretera passat el túnel del Cadí en direcció la Seu d'Urgell (N-260), un cop arribat a Martinet trencarem a la dreta en direcció el poble de Lles i posteriorment l'estació.

El dia ha començat amb una visibilitat excel.lent lluint el sol, ràpidament en un intèrval d'uns 30min el cel s'ha cobert i ha baixat el boira deixant un panorama i un clima totalment diferent.

Temperatura d'uns -11ºC amb un índex de fredor de -21ºC, velocitat del vent glaçat 20 km/h, neu dura degut al fred.

L'anècdota: A mitja baixada, hem parat per beure líquid, les ampolles de plàstic que duiem als laterals de les motxilles estaven congelades, el líquid estava glaçat i no baixava per l'obertura. El Sergi m'ha detectat una estalatita penjant-me d'una pestanya jajajaja. Quin fred!





Mapa de l'ascenció



Refugi guardat en molt bones condicions de Cap del Rec (1968m)

Partint del refugi, com sempre, senders per arreu

Dins el bosc també hi havia un bon gruix

L'inici del camí, ben fresat per dins del bosc

Travessant les pistes d'ski nòrdic de Lles

Al fons la Serra del Cadí ben ennuvolada en les seves parts altes

Arribem al refugi de Pradell (2110m), refugi tancat, només en deuen tenir clau els del refugi del Cap del Rec i el pastor

Iniciem els últims trams per dins el bosc amb un fort desnivell

Ja podem veure al fons amb una visibilitat excel.lent, a l'esquerra el pic de Setut (2867m) la Portella de Setut i al centre de l'imatge la Tossa Plana de Lles (2916m)

A partir d'ara el camí és vertical cap al cim superant fortes rampes que comporten la major part del desnivell de la ruta

Pujant per la dreta la Serra dels Galls amb el Roc Blanc (2752m)

Pocs metres abans de fer cim les condicions meteorològiques canvien de cop radicalment

El planer cim de la Tossa Plana de Lles (2916m). Darrera: Andorra

Un servidor aguantant el fred al cim

Part de la Vall del Madriu per la part Andorrana (patrimoni mundial)

La cresta que va de la Tossa Plana al pic de Setut

Cada vegada la visibilitat era pitjor

Punt de referència per l'ICC

La Tossa Plana de Lles (esquerra) i el pic de Setut (al centre) vists desde la Vall del Madriu

-foto 25/9/2009-

A les parts inferiors de la Vall del Madriu insituable per l'abundant neu: El refugi i l'estany de l'Illa

Panoràmica de tot el descens i del temps que ens hi esperava

Alguns pins morts...

Més indicadors en arribar de nou al Refugi de Pradell

Últims metres, tot ha anat segons el previst

Panorama desde l'estació de com havia empitjorat el temps d'on veniem

GUILS FONTANERA - ESTANY DE MALNIU

Estació nórdica Guils Fontanera - Estany de Malniu (Raquetes)


Sortida hivernal amb raquetes amb la parenta i una molt bona amiga parella, que sense estar-hi acostumats, han superat les adversitats amb escreix.

És ben bé que quan menys t'ho esperes passen les coses. Aquesta excursió ja l'hem intentat sense éxit un parell de vegades, ja fos pels problemes meteorològics, per falta de traça en el sender o problemes físics, era com una fita desitjada que teniem pendent.
Per fi, i amb les pitjors condicions meteorològiques, hem pogut arribar-hi avui, i és que arribar a l'estany amb tot el paisatge blanc i glaçat és com tenir una sensació que et transporta a un altre planeta.

Agrair públicament, el regal que em va fer un bon amic, per tal de que les meves sortides a la muntanya (la majoria en solitàri) siguin més segures. Per tu anirà dedicada travessa en solitàri que faré aquest l'estiu. Merci Lluís !

Per arribar a l'estació podem accedir-hi un cop arribat a Puigcerdà a través de la N-260 direcció el poble de Guils de Cerdanya.

Excursió d'unes 4h amb poques parades, d'uns 12km, poc desnivell. La major part del sender correspón a un tram del GR-11. Ratxes de vent mortíferes de 30 a 80 km/h, temperatura entre -2º i 2ºC, cota de neu a partir 1800m.
A les parts altes el vent era molt fort, en alguns trams l'horrible torb ha fet acte de presència, però tot i així i amb boira baixa, teniem ben controlada la nostra ubicació.



Mapa del recorregut


Punt d'inici: L'estació nòrdica de Guils Fontanera

Primers metres, en ascenció

Jo i la Rosa

Pistes blanques inacabables

Com en tota la Cerdanya, infinitat de rutes per tot arreu

A mesura que guanyavem alçada hi havia més neu

Algunes de les poques marques del GR-11 que quedaven visibles

Blocs de pedra coberts de neu, prenien la forma de dunes

Estany de Malniu (2250m) completament glaçat i amb uns 80cm de neu sobre el glaç. Començava a nevar amb ganes

Perspectiva de l'estany de Malniu a finals de primavera

Jo i la Rosa a l'estany

Inmensa l'explanada, que dóna lloc a l'estany, amb un entorn idil.lic

Jo i el Jordi dins l'estany. S'hagués pogut travessar de cap a cap sense problemes, la superfície era més que sòlida

Iniciem la tornada amb una bona nevada

Cada vegada nevava més

Cada vegada ventava més

Cada vegada hi havia menys visibilitat

Refugi de la Feixa (2160m)

El torb feia acte de presència. Tapats fins dalt

Estat de la vegetació, mostra de ple hivern

Un trio magnífic: La Rosa, el Jordi i la Mònica

El mal temps a la muntanya