PRIMAVERA AMB MURGULES, DESGLAÇ I NEU

El fet de poder-me permetre tenir un hort, ha fet que el meu poc temps lliure s'hagi de compaginar entre la muntanya, els bolets, el teatre i ara l'hort !

He pogut fer seguiment d'un parell de zones murguleres, durant un parell de setmanes. La veritat és que les quantitats han estat inferiors a les de l'any passat però suficient per deixar-ne alguna mostra.

Prometo de cara l'any vinent, amb aquest bolet tant i tant complicat, fer els deures i anotar-me bones zones que vagi veient durant la temporada en la recerca d'altres espècies.

A l'espera dels moixerons, he pogut visitar zones a ple desglaç amb rieres genials amb bon cabal d'aigua. M'ha faltat assolir algún pic que tenia previst per culpa pel mal temps, i és que l'hivern sempre porta sorpreses d'última hora.



Murgules negres de cremat

Murgula rossa

Comparativa paisatge amb una setmana d'impàs. L'herba a l'alt pirineu encara ha de crèixer

Es nota una millora del verd. Les plujes d'aquesta setmana, combinades amb bon sol la farà crèixer i guanyar color

Murgules rosses

Exemplar d'escarabat negre (Blaps lusitanica)

La Serra del Cadí des de les muntanyes del vessant nord de la muntanya

En ple desglaç, nombrosos salts d'aigua brollant per arreu

Nevades imprevistes de setmana santa, des del poble de Meranges amb 1ºC a 1400m d'alçada. Frustada ascenció al pic de la Carbassa (2738m), del que hagués estat sens dubte, un gran reportatge

CIRCULAR ST LLORENÇ DEL MUNT I SERRA DE L'OBAC

Turó de la Pola (929m) - Castellsapera (939m) - La Mola (1107m) - El Moncau (1056m)




Masses dies sense sortir. La compra de nova vivenda ha absorbit els últims mesos del meu temps.


A l'espera del proper trasllat definitiu no m'he pogut estar de fer una caminada important. El dubte era conèixer si la forma física aguantaria però les ganes podien per tot arreu. La Rosa m'acompanyava en aquesta aventura.


La zona escollida, el parc natural de St Llorenç del Munt i Serra de l'obac. Zona que tant sols havia freqüentat un parell de cops. Després d'informar-me vaig decidir provar una ruta circular amb el coll d'Estenalles com a punt d'inici/final, molt completa, que abarcava la possibilitat d'ascendir als cims més alts del parc.


En definitiva, un trekking d'uns 25km, unes 7 hores contant parades, un desnivell + de 1159m i - de 1058m. La meteo durant el matí ha estat genial, temperatures entre 5ºC-10ºC i poca nuvolositat. Cap l'inici de la tarda el vent s'ha fet present, amb cops forts a cotes elevades.


La ruta transcórre a l'inici pel GR-5, posteriorment enllaça amb el Cami Ral de Manresa i la resta, camins i corriols amb múltiples enllaços sense marcar.


Acostumat a l'alta muntanya, el meu neguit era no perdre la ruta. Conéc que les rutes de baixa/mitja muntanya que no transorren per GR són molt confuses, ja que, hi han pistes i corriols per totes bandes, majoritàriament sense senyalitzar. Portava mapa escala 1:25:000 i un track descarregat al gps.


L'anècdota: Inocent i ruc de mi, per mandra a utilitzar el gps, hem agafat el sender equivocat durant una estona, perdent en total una hora. El físic ha aguantat. Tot i que ens hem fotut una bona pallíssa, ha valgut la pena com sempre.

Mapa del recorregut circular

Inici del recorregut per GR5, bastant ben senyalitzat

Arribem al primer objectiu: El turó de la Pola (929m). Al fons a l'esquerra veiem el Moncau i al fons a la dreta la Mola

Un parell d'homes adults ens han tirat aquesta foto des del turó de la Pola. Al fons, Montserrat

Ja veiem el Castellsapera (939m) que s'imposa

Començo l'ascenció al Castellsapera

El Castellsapera, és l'única ascenció del dia que s'ha d'utilitzar les mans per assolir-lo

Ens perdem, recuperem, dinem i guanyem alçada per arribar al sender que empalma la Mola i el Moncau. Ens dirigim cap al sud en direcció la Mola, la zona més alta de tot el parc natural. La foto, just abans d'arribar-hi (1107m)

Des de la Mola, al centre el Castellsapera i al fons Montserrat

Vistes del parc natural des de la Mola, al fons a la dreta, el Moncau

El Moncau desde la mola, s'erigeix imponent

Arribem a l'últim objectiu del dia: El Moncau (1056m) el segon lloc més elevat del parc natural. Tot i ser un modest cim, sempre es té una sensació d'haver pujat a una muntanya elevada.

A la foto podem veure la Mola al fons

El Castelldepera vist des del Moncau

Un servidor al cim del Moncau, glaçat i cagat de fred pel gèlid vent que bufava

Formes típiques i úniques del parc natural

L'ALT PIRINEU, ESCLATEN ELS ROVELLONS A PLE NOVEMBRE

Divendres ens trucavem amb el Sergi, tenim la zona decidida però no el lloc concret. Dimecres hi havien anat amb el pare i havien deixat rovellons petits.


Tant sols sortien als llocs soleis, on toca el sol tot el dia. La cota bastant alta (1200m-1400m), i les avançades dates en què ens trovem, feia que els bolets aprofitessin bé les humitats de la nit i que neixéssin als llocs on més tocava el sol.


La primera zona que varem visitar amb pi negre esporàdicament, estava molt pobre. Varem salvar-la al voltant d'un pi on hi havia una rovellonera que havia florit bastant. La segona zona (la que havien visitat dimecres), ben poca cosa, els rovellons no havien treballat i la part vaga no ajudava.


Decidim canviar de zona i anar a provar el cep (pinhicola). Tant sols una desena, volien nèixer, però la zona necessitava aigua ja que el bosc és bastant tancat i costa que l'aigua hi penetri. Almenys en tindrem per una menjada!


Baixant, provem una zona molt bona de rovellons enmig de boscos de pins i estepa. Estava a reventar, hi havien rovellons per tot arreu. M'atreveixo a dir, que era el dia ideal per collir-los. Bona mida i gens corcats. Feia anys que no ompliem junts una cistella amb tant sols 10 minuts. Com més et complicaves la vida més en collies, i és que estava ple d'arços, gaberneres, argelagues i ginebres. També hi havia alguna llanega blanca i fredolic.


Dia rodó, gran collita entre dos, com no passava feia anys. Feia temps que no sortia del bosc tant content, amb el jersei esparrecat, els braços esgarrinxats i amb punxes per tot arreu, fins hi tot a l'esquena. Era la guerra, la guerra de la victòria.


Amb la sortida de dissabte, dóno per completada satisfactòriament la meva temporada, a l'espera d'alguna sortida més d'experimentació a cotes baixes.




Paisatge de tardor de la zona




Moltes Amanites Muscaria per la zona

Els rovellons, els protagonistes

Els ceps (boletus pinhicola)

Llanegues blanques (Hygrophorus gliocyelus)

Imatges dels boscos de pi vell on surten els ceps

El seu aspecte en un dia de boira o plujós, és ben tétric. No passa un any, que visiti almenys una vegada aquest bosc, encara que no hi hagi bolets. Li tinc un apreci especial

Bosc de rovellons amb pi negre jove, el Sergi anava venint

Frecolics (Tricholoma tereum)

Més rovellons

Molts estaven tapats per les característiques fulles de tardor de l'época

La foto d'abans neta de fulles

Les collites