06 de gener 2012

VOLTA PEL MONTSENY


Alçada màxima:  1706m
Alçada mínima:  1134m
Temps empleat:  Unes 4h30m contant parades
Distància:  12 km
Desnivell + :  660m
Desnivell - :   660m


Primera hivernal de l'any després d'uns mesos parats, degut a l'excés de feina dels últims mesos del passat any. La idea era anar a la neu, però després de veure que totes les estacions nórdiques de la Cerdanya i Solsonés estàn tancade,s hem optat per fer senderisme a cotes més baixes.

El Montseny ha estat el lloc escollit i les seves cotes més elevades les protagonistes: El Turó de l'Home i Les Agudes, els cims més elevats del Parc amb una alçada de 1706m, separats l'un de l'altre per contats centímetres.

El fet que aquestes muntanyes estiguin situades al centre de Catalunya, fa que la seva elevació ofereixi excel.lents vistes, tant del mar, com de les Serralades Litoral i Pre-Litoral, passant per la conca Central i acabant pel pirineu més oriental.

El recorregut transita en bona part, enmig de fagedes inacabables i impressionants. El fet que des de la tardor no hagi plogut per la zona, ha provocat que l'enorme quantitat de fulles caigudes no s'hagin podrit i persisteixin enmig del recorregut, ocultant les pedres i fent-lo relliscós. Ha estat necessari parar atenció.

De fet, el Montseny és bastant desconegut per a mi, acostumat a l'alta muntanya, les fagedes i avetars d'aquesta zona em fascinen. La zona, no té res a envejar a l'alta muntanya.


Marcat en blau, el recorregut de la ruta


Començem en un sender planer envoltats de faigs que ens durà a la Font de Passavets


La Riera de Santa Fe amb poc cabal d'aigua


Arribem a la Font de Passavets(1212m) situada al mig de la fageda. Aqui comença l'ascenció


Després d'una estona pujant, arribem a l'Aveteda. Es tracta d'una plapa d'avets situada enmig de l'enorme extensió de faigs. El sender creua l'Aveteda


Fulles i més fulles que dificulten el pas, ja que oculten les pedres i el sender. A més és fàcil patinar-hi


Un cop travessada d'Aveteda ja veiem el Puig Sacarbassa (1682m), la Collada de Sesagudes i les Agudes (1706m). Pel llom de les Agudes farem el descens fins arribar al Torrent de Passavets


Seguim guanyant alçada, ja veiem el Turó de l'Home (1706m) enmig de la densa fageda


Arribem al Pou del Comte de profunditat considerable


Ja som dalt del Turó de l'Home (1706m), punt més alt del Montseny. Vistes cap al Bages, Montserrat, la Mola i el Montcau


Vistes cap a la Serralada Litoral, al centre de la imatge el Tibidabo i el mar al fons


Les Agudes des del Turó de l'Home


El Matagalls (1696m), excel.lent muntanya i a la llista dels propers objectius per aquest any


Enfilem el sender que ens portarà al cim de les Agudes pel fil de la carena. Arribem al Turó de l'Home Mort (1678m)


Seguint per la carena arribem al Puig de Sacarbassa (1682m), al fons els pirineus de Girona


Les Agudes des del Puig de Sacarbassa. Cap allà ens dirigirem


Cim de les Agudes (1706m), la Rosa afrontant l'últim tram de pujada. Darrera seu, part del recorregut desfet: el Puig Sacarbassa, el Turó de l'home Mort i el Turó de l'Home


La parella al cim de les Agudes, enmig d'un cel tocat pel vent


Vistes cap al sud, per on hem realitzat l'ascenció. Excepcional vistes de l'Avetada que hem creuat. Al fons el pantà de Santa Fe i el Massís del Montnegre


Cap a l'est l'entramat de pistes que porten al Coll de Te amb el Convent a la part inferior dreta de la fotografia. Sobre el Convent, el Turó de Maçaners (1232m)


L'Impressionant Massís del Canigó


El Pirineu de Girona amb alguns núvols lenticulars al seu damunt


Començem el descens pel Coll de Sesagudes. Arribem a la Font de Briançó


Molta precaució per no relliscar o ensopegar degut a l'enorme gruix de fulles


Ja estem al Torrent de Passavets. Les fulles camuflen les basses d'aigua



Que boniques són les fagedes. Imaginem aquesta ruta en plena tardor que ha de ser fantàstica


Investigant si les fulles aillen el fred. Engolit per un mar de fulles

13 de novembre 2011

LA CONQUESTA DELS LACTARIUS





Per fi una sortida decent. Ja en portava unes quantes amunt i avall sense gens d'éxit. Els meus familiars, gent de bosc i de pagés ja comentaven que mai havien vist una temporada com aquesta de dolenta.

Després de les últimes plujes tot feia pensar en bons auguris, la meva sogra em comentava: "aquesta pluja és bona per no pels bolets de mitja i alta muntanya, encara que aguantin les temperatures, ha caigut en mala lluna!", ja veig que tenia raó. El pare per altra banda em comentava: "l'any passat van sortir masses bolets a molts llocs, no t'esperis repetir-ho, el bosc necessita temps per reposar".

Aquest any, tot estava ben preparat, dues setmanes de vacances i el pont de tot sants. Al final res de res, fiascu dels grans. Molts matins perduts, gasoil cremat i dies perduts visitant un munt de comarques. Sempre queda la informació recopilada fruit de l'inspecció del terreny.

L'altre dia parlavem amb el Sergi, teniem la dignitat als peus després de tantes sortides nules, ni tant sols els haviem pogut tastar amb decència. Finalment i després de pensar-ho bé decidim anar allà, on fins feia deu anys no havia fet falta tornar-hi perquè les nostres properes boleteres sempre havien donat fruits. Un viatge de un parell d'hores llargues i uns boscos mixtes d'avet i faig espectaculars.

Ens falta dia, ensopeguem la zona bona al migdia on omplim dos cistells en dues hores i tant sols en dues rases. Arribem justos, un 40% dels rovellons corcats i amb ben poca naixença. Tornem contents, ens ho hem passat bé i hem recordat els moments de cada any amb el bosc ple de bolets de totes menes.

L'espina ja està treta, ara esperar uns dies i aviam si podem arreplegar alguna llanega i fredolic. Ja era hora que reactivés aquest tópic, ho trobava a faltar.


El protagonista i objectiu: Lactarius Salmonicolor, no és dels millors rovellons culinariament però suficient com estan les coses













Moixerons de tardor, bromoses o pampa grisa (Clitocybe Nebularis), pel meu gust és un bolet molt valorat tot i que no tothom la tolera i pot causar transtorns intestinals. Nosaltres agafem els exemplars més joves i ens encanta !


Neix en cercles molt nombrosos. Aquesta tots eren gegants i estaven passats


Alguns fredolics també corrien per la zona (Tricholoma) difícil catalogar l'espècie



Algunes espècies curioses: Bolet de Pi (Hypholoma Fasciculare)


Una espècie de Poliporal, potser Trametes Versicolor



Algunes imatges dels boscos amb bon contrast de colors de tardor, faig i avets




La collita entre els dos