PENYES ALTES I VOLTA PEL MOIXERÓ

Alçada mínima: 1000m

Alçada màxima: 2279m

Temps empleat: 6h30m contant parades

Distància: 14,20 km

Desnivell + : 1322m

Desnivell - :  1349m 

Volta circular per la part central de la Serra de Moixeró, visitant el seu punt més elevat: Penyes altes de Moixeró (2279m).

Deixem el cotxe als peus del petit poble de Gréixer, que s'hi arriba des de Bagà, agafant la carretera que puja a Coll de Pal. La pujada la fem pel Canal de la Serp, on salvem bona part del desnivell fins el collet raset (2059m), i d'aqui fins el cim. La tornada, pels plans de moixeró, envoltats d'un verd paisatge molt vistós.

El dia ha estat radiant, el sol escalfava des de bon matí, hem agrait la frescor de la fageda que ens ha acompanyat durant gairebé tota la pujada. Al cim, cops de vent fred, però molt suportables.

Una ruta, que és convertible en travessa per banda i banda, cap a la Tosa d'Alp i cap al Cadí, i malgrat no ser una zona molt elevada, ofereix unes espectaculars vistes cap a tots els vessants. Digne de visitar i ben aprop de casa!

Mapa itinerari

Arribem i deixem enrere el petit poble de Gréixer

Anem guanyant alçada per boscos de pi negre i de faig

A la nostra esquerra va apareixent el Pic de Moixeró (2078m)

Toca travessar una tartera, va bé de tant en tant anar canviant de paisatge

Ja veiem Penyes Altes damunt el nostre cap. Haurem d'anar a buscar el coll per accedir-hi

Últims metres per la Rosa abans d'arribar al Collet Raset (2059m)

Després de uns quants metres més de desnivell arribem al cim: Penyes Altes de Moixeró (2279m)

Cap a l'est, la Tossa d'Alp (2536m) al centre i el Puigllançada (2409m) a la dreta

Zoom cap a la Tossa d'Alp, a l'esquerra el cim i a la dreta el refugi Niu d'Aligues (2520m)

Cap a l'oest els plans de moixeró, el Comabona (2547m) i el Pedraforca (2506m)

Cap al sud, la coma castellana i el Baix Berguedà. Al fons es divisava Montserrat

Zoom cap al Comabona (2547m)

Zomm cap al Pedraforca (2506m) cara NE

Cap al nord, les muntanyes de la Cerdanya frontereres amb Andorra, d'esquerra a dreta, el Pic de la Carbassa (2738m), Bony del Manyer (2808m), Tosseta de l'Esquella (2871m), Pics d'Engorgs (2827m i 2818m) i el Puigpedrós (2914m). Totes elles, envoltant la Vall de Meranges

Hem de baixar i creuar els plans de moixeró fins al seu coll

Mirant el panorama de la meva terra

Ja hem baixat fins el collet rasets i mitjançant un sender molt cómode, ens endinsem als plans de moixeró

Mirem enrere i veiem Penyes altes de Moixeró

Una zona plena de vitalitat

Al fons apareix la Cabana de Moixeró i la continuació del sender que es dirigeix cap a Coll de Pendís (1800m), nosaltres agafarem l'anterior coll

El sender és aprofitat i fresat pel bestiar per evitar desplaçar-se amb pendent

Hem arribat al Coll del Moixeró, en aquest punt tombem bruscament direcció sud, per agafar un sender amb fort pendent direcció el Coll de la Cabrera

Coll de la Cabrera. Toca seguir baixant fins el Coll d'Escriu on enllaçarem amb el GR107 i per pista forestal ens portarà a Gréixer

La baixada fins el Coll d'Escriu és molt pronunciada en alguns trams

EL CARLIT (2921m) PER LANÓS



Alçada mínima: 1632m

Alçada màxima: 2921m

Temps empleat: 7h33m contant parades

Distància:  17,96 km

Desnivell + :  1289m

Desnivell - :  1289m

Espectacular ruta que ens permet visitar el cim més alt de tota la Cerdanya, el Carlit (2921m) situat a França, l'Ariege. Sortim des d'una zona d'aparcament prop del petit poble de Porté Puymorens. Utilitzarem el GR7 i l'ARP per arribar al cim i gran part de la tornada la farem per un petit sender local.

La ruta és tant impressionant com dura. Veurem tres estanys pujant: Fontviva, Lanós, Forats i una gran múltitud d'ells, per totes bandes un cop arribats al cim. L'itinerari és d'alta muntanya i la part més complicada és la de la canal/tartera final que ens portarà directament al cim, on guanyem un desnivell de 430m amb només 1,3km. La veritat és que es fa dur, i més tenint en compte que he estat parat durant més de 2 mesos pels meus problemes d'esquena.

Amb la Rosa, ja hem estat dues vegades al Carlit abans d'aquesta. Sempre pujant per la via més freqüent: el desert del Carlit, molt i molt més transitada. La veritat és que la pujada per aquesta vessant no m'ha decepcionat gens, al contrari, m'ha entusiasmat: estanys, cims, carenes espectaculars, el fet de poder-la fer circular i sobretot la poca afluència de gent, que fa per a mi, la millor manera de que un mateix es pugui conjuntar amb la natura.

El dia ha estat genial, moltes hores a la muntanya amb un dia totalment assoleiat, cops de vent fred a cotes superiors a 2400m i alguns núvols baixos que ens han privat de poder veure el pirineu oriental català i la zona del Cadí-Moixeró des del cim.

Tot i que no ho sembli, la ruta és totalment assequible sense cap pas complicat. L'única dificultat, a part de la duresa del desnivell, és la llargada del recorregut. Apte per a tothom que estigui habituat a la muntanya.

En aquesta ocasió, l'excursió va dedicada al meu amic Lluís (el Peralta), per desitjar-li una ràpida recuperació !

Mapa de la zona i recorregut

Després de guanyar alçada des de l'aparcament, enllaçem amb el GR7, planer, que no deixarem fins l'Estany de Lanós

Arribem a la zona de l'estany de Fontviva amb la Serra de la Portella de bac d'Ortella de fons

Ja hem sobrepassat l'estany de Lanós (2260m), no hi hem d'arribar del tot. Aqui deixem el GR7 per agafar l'ARP (Alta Ruta Pirinaica) que ens portarà directament al cim. Itinerari fins al cim marcat amb fites

Seguim guanyant alçada per un camí paral.lel al rec dels forats, amb aigua abundant

El gegant estany de Lanós va guanyant visibilitat a mesura que anem guanyant alçada. Al fons a l'esquerra el Pic de Coma d'Or (2826m) i al centre el Puigpedrós de Lanós (2842m)

Primeres congestes, ja veiem el Carlit. Proper obejctiu: arribar a la canal central que porta directament al cim

Darrera al fons, deixem l'estany de Lanós

La tartera queda cada cop més aprop, el massís més elevat de la Cerdanya s'aixeca de manera imponent. A cop d'ull sembla inaccessible, però el camí s'enfila fent constants ziga-zagues que, dins de la duresa, el fa totalment practicable

L'estany dels Forats (2457m), just als peus de la tartera. L'estany, durant el gesglaç agafa les aigues provinents de les canals del massís. Al fons el Puig del Castell Isard (2633m)

La Rosa va guanyant alçada, la Serra de les Xemeneies a l'esquerra de la imatge

Ja hem començat la tartera que ens portarà al cim. En 1,3km hem de fer 430m de desnivell, el pendent en alguns trams és important tot i que és totalment accessible

Les vistes a les nostres esquenes a mesura que anem guanyant alçada, cada cop són més impressionants

Ja falten pocs metres, veiem a l'esquerra la Serra de les Xemeneies amb el Pic de Collroig Oriental al centre (2804m)

Ja som al cim del Carlit (2921m), sostre de tota la Cerdanya. Al nord l'itinerari desfet fins l'estany de Lanós, amb l'estany dels Forats als peus

Vessant est, ruta habitual d'ascenció. El desert del Carlit amb els seus múltiples estanys i el pantà de la Bullosa al fons

Pic de la Serra de les Xemeneies (2878m) cap al sud

Cim del Carlit amb la Serra Xemeneies de fons

La parella al cim

Vall de Besines

Una més del desert del Carlit

Durant els primers passos del descens, fem una parada amb vistes al Pic de Collroig Oriental (2804m)

Ja fa estona que em començat la baixada pel mateix traçat, en aquest punt canviem de direcció per transformar la ruta en circular. Al fons a l'esquerra, el Carlit

El paisatge que tenim de cara és esplèndid, a l'esquerra el Pic de Fontviva (2673m), al centre el Coma d'OR (2826m) i a la dreta el Puigpedrós de Lanós (2842m)

De baixada en un tram fet de manera improvitzada dins d'un bosc, trobem aquests pinhicoles

Refugi dels Enginyers (2133m), en desús

Seguim baixant i arribem a un refugi lliure als peus dels pic de Collroig (oriental 2804m, occidental 2833m)

Pic de Fontviva (2673m) amb l'estany de Fontviva als seus peus