BESIBERRI SUD (3024m)

Alçada mínima: 1555mm
Alçada màxima: 3024m
Temps empleat: 11h contant parades
Distància: 16,5 km
Desnivell + :  1577m
Desnivell - :  1570m


Espectacular ascenció al segon pic més alt del Parc Nacional d'Aigüestortes: Besiberri Sud (3024m), que de fet, forma part del cordal que enllaça amb el Pic més alt del Parc: el Comaloforno (3028m). Ambdós, separats tant sols per quatre metres d'alçada.

Tenim tres vies per pujar-hi: per la Vall de Besiberri, pels Estanys de Gémena o per l'Embassament de Cavallers. Escollim pujar per la Vall de Besiberri ja que és el que ens queda més aprop de Vielha, no obstant, s'ha de dir que no és la via més fàcil. El tram final d'ascenció al coll dels Avellaners, a través d'una canal, és molt inclinat, per terreny descompost i són molt perillosos els desprendiments de roca.

La Vall de Besiberri, té molts atractius ja que, durant l'ascenció, caminem amb el Massís de Besiberri de cara i s'ofereixen grans vistes. A més, tenim els dos estanys de Besiberri que li dónen un toc de color al paisatge. També hi ha el refugi no guardat de Besiberri, fet de chapa, que es troba en molt bones condicions.

L'ascenció és llarga i el desnivell considerable, cal sortir ben d'hora per arribar abans del migdia al cim, i, a ser possible, tenir tot el dia per davant per anar fent de mica en mica. De totes maneres, ja tinc ganes de tornar-hi. La propera ocasió per la Vall de Llubriqueto i els Estanys de Gémena, que tenia bona pinta i l'últim tram d'ascenció al coll dels Avellaners, no era tant inclinat.

Un cop assolit el Coll dels Avellaners (2888m), ens enfilem per l'ample cresta fins el cim i en poca estona hi som. Els paisatges són impressionants, veiem gairebé tot el parc Nacional, els seus pics més destacats, un munt d'estanys i els recorreguts de les altres vies d'ascenció.

La meteo ha estat excel.lent, un dia totalment asserenat amb visibilitat molt bona i temperatures de ple estiu. Aquest fet, ens ha permés poder estar un munt d'estona al cim, gaudint de les vistes i quedar ben impregnats dels paisatges muntanyencs. Un bany a l'estanyet de Besiberri, per refrescar-me, ha completat una jornada llarga i dura, però molt agraïda.



Mapa del recorregut

 Sortim des de l'estacionament que hi ha situat al costat del refugi de Conangles, a 500m de la boca sud del túnel de Vielha. Ben aviat a la zones de Carboneres començem a trobar-nos espectaculars salts d'aigua, procedents del barranc de Besiberri

Travessem el barranc per un pont i començem a guanyar alçada fins l'estany Gran de Besiberri

Arribem a l'estany Gran de Besiberri, capçalera de la Vall de Besiberri. Al fons ja veiem l'elevat Massís de Besiberri

Davant nostre s'alça imponent el Besiberri Nord (3009m), que per assolir-lo és important encordar-se. Les

formes del cel milloraven el paisatge

Arribem a l'Estanyet de Besiberri, el qual deixem als nostres peus a mesura que anem guanyant alçada

Hem de guanyar aquest esglaó, al fons ja comença a despuntar el Pic d'Avellaners (2892m)

Estanyet de Besiberri al fons amb la zona de la Cometa darrera seu. Ens començem a enfilar per la Canal de l'Estanyet. Hem arribat als Llastrals de Besiberri

Perpectiva de la Vall de Besiberri amb la Maladeta al fons

El camí es perd i començen els blocs de pedra, denotant que la zona havia estat una vall glaciar. Al fons, per primera vegada ja veiem el cim del Besiberri Sud. A partir d'ara progressar serà lent i caldrà buscar els millors passos entre les gegants pedres

A la nostra dreta s'eleva de manera espectacular la cara nord del Pic dels Avellaners (2982m)

Començem a trobar-nos congestes de neu que difícilment es fondràn aquest estiu. Seguim progressant        

Al fons ja divisem la Colladeta d'Avellaners que tanca la vall

Estem apunt d'enfilar-nos per la inclinada canal que ens durà al coll. Al fons de la imatge veiem gent al coll

Començem l'ascenció per la canal. Juntament amb altres senderistes del Pais Vasc, ens agrupem i decidim pujar junts, deixant poca distància entre nosaltres, per tal d'evitar que algún inevitable desprendiment pugui provocar un accident

Poc a poc i amb prudència, arribem a la Colladeta d'Avellaners (2888m)

Uns 15min més per l'ample cresta en direcció E i arribem al cim del Besiberri Sud (3024m). Estem molt contents, no fa fred i tenim un dia amb molta visibilitat. Ens hi estarem una bona estona i obrirem el mapa per identificar el meravellós paisatge que ens envolta

Mirem cap a l'oest i veiem el Massís de la Maladeta

Cap a l'Est, la pujada des de l'Estany de Caballers, amb l'Estanyet Gelat de Besiberri i la zona de Comalesbienes a ple Parc Nacional

Cap al sud-est, el Pic de Comaloforno (3028m) i la cresta que l'uneix amb el Besiberri Sud. La distància entre els dos cims per la cresta, sembla curta, però aproximadament hi tenim 1h30m, no és una cresta ràpida de fer i cal buscar els millors passos per evitar riscos. El tram més complicat queda ben bé sota el Pic del Comaloforno

Pic dels Avellaners (2982m) desde el Besiberri Sud

Vistes cap al Sud. tota l'ascenció a través de la Vall de Llubriqueto, amb els Estanys de Gémena i els Estanys Gelats

Cap a la zona de Caballers, l'espectacular piràmide culminada per la Punta Alta de Comalesbienes (3019m), tercer pic més alt del Parc Nacional, i Pic de Comalesbienes (2997m)

Mirant cap al nord-est, a l'esquerra i centre de la imatge, veiem l'estany de Travessani, el Pic de Travessani (2763m) i les quatre Agulles de Travessani (2659m, 2636m, 2599m, 2588m). A la dreta, el Pic de la Tallada Llarga (2749m) i part de l'Estany Negre a la part inferior

Cap al nord, el Montardo (2837m) i al fons de tot el Tuc de Maubèrme (2880m)

Començem el descens amb la zona de la Vall de Llubriqueto de cara

Comença el descens per la canal. Primer intentem baixar per la mateixa canal de pujada, però com que hi pujava gent, per prudència, hem decidit canviar de canal. Al final ha sortit bé la jugada ja que el pendent de la canal escollida era més sostingut i lliure de senderistes

Ja hem superat la zona més complicada, ara cal afrontar la baixada, amb calma, portem més de 7h caminant. Abans d'arribar a l'Estanyet de Besiberri toca tornar a enfrontar-se a la zona de blocs

Una parada per degustar la Vall de Besiberri, la qual tornarem a travessar

Seguim baixant, ja veiem l'Estanyet de Besiberri (2165m). Vaig pensant .... i fixo un lloc per ....

M'ha sentat la mar de bé, és com una font d'energia revitalitzadora

El refugi lliure de Besiberri, de chapa i en molt bones condicions. Al fons la Tuca del Molar Gran (2884m)

Estem arribant a l'Estany Gran de Besiberri, l'aigua provinent del Barranc de Besiberri entra nítida a l'estany. Afrontem la baixada final per completar el dia

Arribem al refugi de Conangles on parem a fer una bona cervesa i celebrar lo genial que ha estat el dia. Refugi amb equipació completa i ben nou

Al vespre, anem al poble de Unha, a tocar Salardú, a un restaurant conegut, típic aranés, a menjar una bona olla aranesa i recuperar forces pel dia següent. Aquests moments, culminen un dia que serà recordat

TUC DEL PORT DE VIELHA (2605m)

Alçada mínima: 1622m

Alçada màxima: 2605m

Temps empleat: 6h30m contant parades

Distància: 12,35 km

Desnivell + : 1024m

Desnivell - : 1024m

Diumenge no varem poder sortir per culpa del mal temps. La idea era intentar assolir, partint de l'estació de Baqueira Beret, el circ de Bacivèr, però només varem poder arribar fins el primer estany de Bacivèr. La pluja i la mala visibilitat ens van fer tornar enrere.

Les previsions per dilluns eren millors, però amb avisos de tempesta localitzats i cel molt ennuvolat fins a mitja tarda.

Després de mirar mapes, amb prudència, decidim fer aquesta bonica ruta circular fent el cim del Port del Tuc de Vielha (2605m) com a punt culminant, i visitant el bonic Estany Redon, per, posteriorment, completar el descens a través del Gr11 per la Vall de Conangles.

Durant l'ascens la visibilitat era bastant dolenta, circulava aire en alçada i el moviment de núvols i boira era constant. A més, la boira era gebradora, ja que bufava aire fred en alçada. A partir del cim, millora la visibilitat, ja que els núvols no han arribat a passar cap al vessant sud.

La cosa va sortir perfecte, una circular improvitzada, amb desnivell molt acceptable (1024m) i amb bona visibilitat durant tot el descens. Nous paisatges grabats dins els nostres caps, noves perspectives de la Vall de Molières i els seus cims i un clima molt refrescant, ideal per ascencions.

Portem dos dies caminant fort i anem agafant el ritme i la forma per les següents excursions, que de ben segur no defraudaràn.

Mapa de la circular

Sortida novament, des de la boca sud del túnel de Vielha. En aquesta ocasió ens dirigirem en direcció nord, durant un parell de km's, per acabar tombant cap a l'est. Seguirem el Gr 211.5

Després de guanyar uns metres d'alçada, sen's obren unes vistes magnífiques de la Vall de Molières

Els cims que formen la paret sud de la Vall de Molières. D'esquerra a dreta: Tossau de Fontana de Vielha (2576m), Tuc de Fontana de Senet (2632m), Tuc del Mig de la Tallada (2791m), Tuc de la Tallada (2952m) i Tuc de la Feixa de la Vall (2876m)

Arribem a les Marrades de la Girbosa, on trobem algún bunquer, que es podría aprofitar d'aixopluc en cas de tempesta

La boira s'apodera de la vall per on estem pujant i cubreix els Plans de la Espona

Seguim guanyant alçada en direcció Est. Ja veiem el Port de Vielha i el Pic del Port de la Vielha a la seva dreta

Ja hem arribat al Port de Vielha (2448m). En aquest punt deixem el GR 211.5 i per sender marcat amb fites ens dirigim al pic pujant pel seu llom

Vistes del vessant nord amb molts núvols que ens priven dels paisatges. Al fons hi trobariem Vielha

Uns 10min i arribem al Tuc del Port de Vielha (2605m), la boira és freda i ens obliga a treure els polars. Al cim hi trobem un vértex geodésic i una creu en record de la vida perduda d'un excursionista per la zona

Mirant cap a oest, tenim la Vall de Molières al complet. Els núvols ens priven de veure el Tuc de Molières i el Massís de la Maladeta

Cap al sud la Vall de Barrabés amb l'embassament de Senet

Hem iniciat el descens pel llom Est del cim, per la Serra de Font Freda. Des d'aqui hem de baixar a l'Estany Redon, del qual tenim una genial perspectiva. És espectacular i curiós, que la boira li costa molt travessar al vessant sud. A l'esquerra de la imatge, la veiem amorrada a la part alta de Serra de Font Freda i en cap moment va traspassar cap al sud

Baixem cap a l'Estany Redon, i ja veiem la Vall de Conangles per la qual acabarem de completar el descens, un cop arribats a l'estany. La Tuca de la Contesa (2776m) s'alça imponent davant nostre

Arribada a l'Estany Redon on pararem a menjar i descansar. Al fons el Tuc del Port de Vielha i tota la baixada per la Serra de Font Freda que ens ha portat on som. A l'estany, hi trobem una estació meteorològica al complet i una mena de refugi que pertany a la UB. El refugi sembla que no és apte per senderistes

La circular pot allargar-se pujant al Collet de l'estany Redon (2432m), al fons de la imatge i posteriorment baixar fins el Port de Rius (2334m), per enllaçar amb el camí de baixada per la Vall de Conangles. D'aquesta manera, podriem gaudir de les magnífiques vistes que ofereixen l'Estany de Rius i l'Estany Tort de Rius. Desestimem la opció i anem a buscar el GR11 que ens durà a l'aparcament per la Vall de Conangles. El dia següent ens espera una jornada dura i decidim no forçar

Vall de Conangles, ja hem enllaçat amb el Gr11, hem d'arribar al fons de la vall

La Rosa amb la Vall de Molières al fons

Gr11, marcant ambdós sentits la ruta. Al fons la Tuca de la Contesa (2776m)

El Barranc de Conangles baixa amb bon cabal

Una font natural i improvitzada. Aprofitem per carregar aigua

Amb tanta sequera per la nostra zona, no ens hem pogut estar de refrescar els peus i tastar el cabal que ens ofereix l'aigua del Barranc de Conangles. Sens dubte una experiència que el cos, sempre agraeix

Una mica de fauna i flora per acabar