06 de novembre 2015

EL SALDAGUDA PER VILADA


Alçada mínima: 610m
Alçada màxima: 1168m
Distància: 7km
Temps empleat: 2h50m (parades incloses)
Desnivell + : 570m
Desnivell - : 570m


Hem tornat a pujar al Saldaguda (1168m), la muntanya més alta de la Serra de Picancel al Berguedà. Aquesta vegada ho hem fet des de Vilada en una ascensió curta però de forma directa fins el cim. La darrera vegada que hi varem pujar, bufava un vent molt fort i em vaig quedar amb les ganes de poder fer una circular per les parts altes del cordal, ni tan sols vaig poder anar a mirar d’on sortia el camí que baixava per l’altra vessant del cim del vent que bufava.
Aquesta vegada amb una meteorologia molt més tranquil·la, hi ha hagut temps per contemplar totes les possibilitats que tenim. Com que aquesta vegada anem justos de temps, decideixo completar la circular pel Rec de la Portelleta que ens portarà al punt d’inici sense allargar gaire més la ruta.

Per arribar al punt d’inici, creuarem el petit poble de Vilada en direcció Borredà i uns tres quilòmetres després, agafarem una pista a mà dreta que trobarem indicada com “Canals de Sant Miquel”, després de transitar-la durant uns 200m arribarem a una zona d’estacionament ample on hi ha el Pont del Climent.
Un cop creuat el Pont del Climent el sender s’enfila pel vessant obac, sempre endinsant-se per canals profundes enmig d’un ambient fred i humit, que guanya alçada de forma considerable fins arribar al Coll del Tell (986m) on enllacem amb el sender que puja des de la Portella de la Quar pel vessant sud. A partir d’aquí afrontem sempre en ascens, els darrers metres per l’aresta que a mesura que avancem, es va tornant més aèria i inclinada, però sense cap complicació.
La baixada la fem pel vessant est, seguim circulant pel cordal fins arribar a La Portelleta (1018m) on emprendrem la baixada directa seguint el curs del Rec de la Portelleta fins desembocar a una pista que ens portarà al punt d’inici de la ruta.
L’itinerari de pujada està molt ben fresat, però l’itinerari que baixa per La Portelleta (1018m) a trossos és perdedor i caldrà no perdre el camí per evitar complicacions. No recomano baixar per aquest sender passada la tardor ja que les fulles de la fageda acabaran d’esborrar la poca traça de camí.

Quina zona més bonica la Serra de Picancel i Canals de Sant Miquel, des del cim del Saldaguda (1168m) i després d’haver-hi pujat pels dos vessants, ja he pogut fixar un parell de circulars molt interessants que em portaran a visitar altres cims que hi ha per la zona i que ampliaran els paisatges donant-me noves perspectives d’aquesta bonica Serra. Segurament quedaran per l’hivern i evidentment que ho compartirem quan hi anem!


Mapa del recorregut




Mapa de relleu




El Pont del Climent inici del recorregut




Un cop creuat el pont, trobem un panell indicatiu ja que podem escollir varies opcions. Nosaltres anirem direcció Sant Miquel de les Canals




Anem endinsant-nos dins l'obaga de Vilada, primer enmig d'un bonic camí tancat per avellaners




El sender passa enmig d'aquesta obertura a la roca viva situada al Portell de l'Ovellar (755m)




Aquí trobem una bifurcació que ens portaria a creuar tota la zona de les Canals de Sant Miquel en direcció el Serrat de Migdia (1077m), nosaltres anirem en direcció el Serrat de Saldaguda. Prenc bona nota d'aquest indicador




Anem guanyant alçada de forma constant, ara el boix i el faig s'afegeix al paisatge per donar-li un bonic color de tardor




Anem alternant trossos planers per anar enllaçant les canals durant l'ascens, sempre enmig d'aquest ambient selvàtic ple d'humitat




Anem pujant, petita finestra cap aquesta estampa de plena tardor




Abans d'arribar al Coll del Tell (986m), agafem una bifurcació senyalitzada que ens situarà dalt la carena. Simplement tallem uns metres per guanyar temps. Des d'aquest punt ja veiem el cim del Saldaguda (1168m) i el recorregut que ens queda per arribar-hi




A mesura que anem guanyant alçada el recorregut es torna més atractiu i circula per una cresta àmplia que tot i no portar absolutament cap dificultat, li dóna un punt aèri al recorregut. Les vistes cap al nord són espectaculars




Per uns moments la cresta s'estreny una mica, però sense cap risc ni dificultat




Arribem al bonic cim del Saldaguda o Serrat de Salga (1168m), amb bones vistes cap a tots els vessants que ens ensenyen moltes Serres i Massissos coneguts de Catalunya




Cap al sud, al centre de la imatge el Monestir de la Portella de Quar, punt de partida de l'anterior vegada que varem pujar aquest cim pel vessant sud






Més cap al sud-est, el Massís del Montseny s'eleva enmig de la boira




Cap a l'est, la Creu de Salga (1013m) en primer terme, seguint la continuació del cordal on estem situats. Al fons destada el Massís del Collsacabra a Osona




Cap al nord el poble de Vilada, a l'esquerra i damunt de Vilada veiem el Sobrepuny (1656m). A la dreta la Serra del Catllaràs. Al fons a la dreta s'intueix el Pedraforca




D'esquerra a dreta: Serra d'Ensija, Pedraforca (2506m), Serra de Cadí i el Sobrepuny (1656m) en primer terme




Cap al nord-oest, les muntanyes de damunt de Berga. Sector Rasos de Peguera amb la punxa del Cim d'Estela (1847m) a l'esquerra i el Roc d'Auró (1990m) a la dreta. A la part inferior l'inici del Pantà de la Baells




Canals de Sant Miquel. Si haguéssim agafat el sender que anava cap al Serrat de Migdia ens haguéssim endinsat en aquesta meravella de paisatge. Quedarà per la propera




Cap al nord-est el Puigmal (2913m) rei de la zona lleugerament a l'esquerra, a la dreta sector del Balandrau (2585m) i Torreneules (2713m), estem mirant cap al Ripollès




En primer terme veiem la Carena de Salga, que seria la continuació del cordal on estem situats. Per aquí realitzarem el descens fins la part inferior de la imatge on hi ha situada la Portelleta (1018m) per on acabarem de completar el descens. Al fons es veu el poble de Borredà




Ens despedim del cim del Saldaguda (1168m) que de ben segur que tornarem a visitar tard o d'hora




Per continuar el cordal, primer hem de baixar per un sender no massa definit en sentit nord per superar un important resalt




Anem baixant amb precaució, si bé estem seguint l'itinerari, aquests primers metres són d'una moderada inclinació




Hem arribat a la Portelleta (1018m), ara el sender baixa de forma directa i no molt clara per la dreta de la imatge. Al fons veiem el cim del Saldaguda (1168m), en aquest punt abandonem el cordal




Tornem al paisatge selvàtic i ple d'humitat on els boixos i heures en un principi en són els protagonistes




En molts punts no és difícil intuir el camí, les fulles de faig encara fan visible el sender




Sempre paral.lels al Rec de la Portelleta, a les seves parts baixes tornen a aparèixer els avellaners




Fins que arribem a una pista forestal on trobem noves bifurcacions que ofereixen noves possibilitats. Nosaltres anirem en direcció Vilada transitant per la planera pista




Fins creuar de nou el Pont del Climent i arribar al punt d'inici del recorregut





20 d’octubre 2015

PICS DE COLLROIG, PIC SERRA XEMENEIES I ARESTA SUD CARLIT


Alçada mínima: 1370m
Alçada màxima: 2921m
Distància: 32,3 km
Temps empleat: 10h (parades incloses)
Desnivell + : 2077m
Desnivell - : 2077m


Els dos Pics de Collroig (occidental 2833m i oriental 2804m) estaven pendents a l’agenda desde feia temps, aquests cims de color rogenc que formen part del Massís del Carlit, sempre m’havien cridat l’atenció després de veure’ls des de varies ubicacions mentre pujava altres muntanyes de la zona.

Després de mirar mapes i consultar dades, veig que el cordal continua fins arribar al mateix Carlit (2921m), el puja per l’aresta sud enmig d’una cresta i zones de grimpada. Decideixo intentar-ho amb la idea de fer una volta circular que acumularà molts quilòmetres i desnivell, ideal per fer en solitari.
La ruta comença a la petita localitat francesa de Les Escaldes, situada entre els pobles de Dorres i Angostrina en un desviament a la dreta per la carretera que puja de Puigcerdà al coll de Pimorents. Una pista forestal m’ajudarà a endinsar-me en sentit nord fins la zona del Ras del Carlit, on veuré per primera vegada els Pics de Collroig, a partir d’aquí trobaré alguna escassa fita i marques grogues mig esborrades per seguir un camí inexistent. El fet que hi hagi els Pics de Collroig davant, tot i que encara lluny, farà més fàcil orientar-se per guanyar el cordal enmig d’aquesta zona sense camí.
Un cop guanyat el cordal pujo els dos Pics de Collroig i vaig carenejant fins que decideixo arribar-me al Pic de la Serra de les Xemeneies (2878m), posterior baixada fins el Coll dels Andorrans (2749m) per pujar fins el Carlit (2921m) per la seva aresta sud. Després baixada pel vessant est i ruta habitual que transita pels estanys del Desert del Carlit fins les Bulloses, d’aquí enllaço amb el sender del Tour del Carlit que mitjançant la Vall d’Angostrina em portarà al punt d’inici.

Tinc que deixar clar que cal tenir experiència a muntanya per fer aquest recorregut, per la seva llargada, duresa amb el desnivell i trams de cresta molt aeris on tota precaució serà necessària. La tardor ja deixa entreveure l’hivern a l’alta muntanya, el vent fred del nord m’ha fet vestir d’hivern i per primera vegada després de molts mesos, he tornat a notar les sensacions de fred en l’època on el dia s’apaga lentament.
També tinc que dir que per primera i única vegada he pogut estar totalment sol al cim del Carlit (2921m), és el que té sortir entre setmana i fer cim aprop de les dues del migdia. En aquells moments el vent no bufava i he deixat volar la meva mirada enmig d’un paisatge de bellesa extrema que no podia aportar-me millors sensacions.

Així doncs m’emporto molts records d’aquesta sensacional sortida, la brisa del fred vent a la cara, els núvols millorant el paisatge, els muflons seguint els meus moviments des de les crestes, ramats d’isards saltant enmig d’enormes planells i aquells sentiments tant positius que et queden quan assoleixes un repte personal i veus que el cos et respon. Tot això envoltat d’una solitud única on només hi ha dos protagonistes: jo i la muntanya.
Ara només em quedarà pujar el Carlit (2921m) pel seu vessant nord, fent altres muntanyes que encara no he pujat i degustant novament els grans paisatges que envolten aquest Massís.


Mapa del recorregut




Mapa de relleu




Les Escaldes, inici de la ruta dins territori francès. He estacionat el vehicle just on hi ha aquests tres blocs d'apartaments




El camí de seguida s'enfila per guanyar alçada, seguint les marques vermelles i grogues del Tour del Carlit




Abans d'arribar a la pista forestal em trobo amb la Cabana de la Pleta de les Escaldes (1760m)




Arribo a la pista forestal, pujaré per l'esquerra i tornaré per la dreta. En aquest punt deixo el sender del Tour del Carlit que segueix per la dreta i puja en la mateixa direcció pel fons de la Vall d'Angostrina




La tardor és ben viva al pirineu. Bonics contrastos de colors




Aquesta pista és tot un espectacle, ara canvio els boscos de pi negre pels colors vius de la fageda




He abandonat la pista forestal i entro a la zona del Ras del Carlit. Sense camí i amb alguna fita ocasional i marca mig esborrada vaig guanyant alçada fins que ja albiro la carena que tinc que guanyar. A l'esquerra el camí que seguiré per guanyar el cordal i al centre de la imatge el Coll Roig (2725m) amb el Pic de Collroig Occidental a la seva esquerra (2833m) i el Pic de Collroig Oriental a la seva dreta (2804m)




Tram de cresta que hauré de fer un cop guanyat el cordal fins arribar al Pic de Collroig Occidental (2833m), a la dreta de la imatge




En aquest punt m'aturo a esmorzar una mica, només fins arribar al cordal tinc uns +1500m i caldrà arribar-hi amb forces per afrontar tot el que vingui. Mirada cap al sud per on he pujat, amb la Vall d'Angostrina (per on tornaré) al centre de la imatge i les muntanyes del pirineu de Núria al fons amb el Puigmal (2913m) a la dreta




Segueixo pujant, cap al sud ja puc veure l'Estany de Collroig pel que hi he passat ben aprop




Algú m'observa com si fos un intrús des de dalt el cordal. Simplement sensacional, imponent i molt agraït que per uns moments jo hagi estat el seu protagonista




Sóc dalt del cordal i s'obren les vistes del vessant nord que és una meravella. Abans però fixo la mirada en els que seran els meus propers passos. A la dreta el Pic de Collroig Occ. (2833m) i al centre treu el nas el Carlit (2921m) al fons




Cap al nord, estany de Fontviva amb el Pic de Fontviva (2673m) al seu damunt. A la dreta el Pic de Coma d'Or (2826m) i el Puigpedrós de Lanós (2842m)




L'Estany de Collroig va quedant cada cop més lluny, al centre la Vall d'Angostrina per on faré la tornada




Al fons a l'esquerra mig tapat pels núvols el Pic de Font Freda (2738m), sota seu el petit poble de Porté Puymorens i en primer terme l'Estany del Passet i l'Estany de Fontviva amb el Puig de Fontviva (2673m) a la dreta




Ara toca trams de cresta estreta per terreny descomposat fins arribar a un fals cim. Cal assegurar bé les pedres on posaré les mans




Un petit descens i pujada final fins el primer cim del dia




Pic de Collroig Occidental (2833m)




Mirada enrere al recorregut desfet. A l'esquerra es veu el llom pel qual he guanyat la carena




I mirada endavant cap on aniré. A la part inferior el Coll Roig (2725m), damunt seu el Pic de Collroig Or. (2804m), el cordal segueix fins el Pic de la Serra de les Xemeneies (2878m) i al fons el Carlit (2921m), un recorregut molt i molt atractiu. A partir d'ara i fins el Pic de la Serra de les Xemeneies (2878m) el camí és fàcil i circula per la part alta del cordal




Mirada cap al sud des del Coll Roig (2725m)




Mentre pujo al Collroig Or. (2804m) val la pena girar-me per contemplar el vessant nord-est del Collroig Occ. (2833m) que és d'on vinc




Pic de Collroig Oriental (2804m) i segon cim del dia. Darrera meu l'altre Collroig




Espectacular el paisatge cap al nord. A l'esquerra Coma d'Or (2826m) i Puigpedrós de Lanós (2842m), al centre el Pic de les Xemeneies (2755m) i a la dreta el Pic del Castell Isard (2633m)




Estany de Fontviva, Pic de Fontviva (2673m) i itinerari de pujada als Pics de Collroig pel Bac de Collroig on la caiguda és important




Continuo circulant sense complicacions, al centre ja veig el meu proper objectiu el Pic de la Serra de les Xemeneies (2878m). Per arribar-hi m'hauré de desviar uns metres del cordal ja que s'endisa una mica cap a la Serra de les Xemeneies però valdrà la pena visitar-lo. Ara el Carlit (2921m) em queda tapat, la circulació pel cordal és ràpida, no s'han de superar grans desnivells i avanço a bon pas




Pic de la Serra de les Xemeneies (2878m), tercer cim del dia i segon més alt




Des d'aquest punt, podriem baixar per la Serra de les Xemeneies que continua després del su Pic. Cal tenir en compte que hi ha passos de IIº i IIIº a superar, per tant pot ser arriscar sense encordar-se




Des del Pic de la Serra de les Xemeneies (2878m) es presenten grans vistes del vessant sud del Carlit (2921m) i del Coll dels Andorrans (2749m) i ja puc fer-me una idea clara del recorregut que hauré d'afrontar, cap allà vaig!




Mirada enrere per observar l'itinerari desfet. Espectacular el Pic de Collroig Occ. (2833m) i el Bac de Collroig amb el seu roig característic




Ara tinc que baixar fins el Coll dels Andorrans (2749m) per un terreny inestable però sense complicacions (a la part inferior de la imatge). Després, encarar l'aresta sud que em pujarà al Carlit (2921m). La part més complicada és la primera, en la qual s'ha de superar una agulla per una cresta, que tot i ser curta, és molt afilada i aèria per banda i banda




Des d'aquesta imatge es veu bé l'agulla que ja he superat, darrera el Coll dels Andorrans (2749m) i al fons el Pic de la Serra de les Xemeneies (2878m). A partir d'ara caldrà buscar els millors passos per un terreny bastant descomposat i anar grimpant sense complicacions fins arribar al cim del Carlit (2921m)




Sensacional el vessant nord de la Serra de les Xemeneies vist desde l'aresta sud del Carlit (2921m)




Com més vaig pujant menys complicacions trobo, una petita grimpada més abans de fer cim




Cim del Carlit (2921m) quart del dia i més elevat. Muntanya més alta de tot el Pirineu Oriental i sostre de tota la Cerdanya. Anem a mirar que s'hi veu des d'aquí




Part parcial del recorregut fet fins arribar en aquest punt amb el Coll dels Andorrans (2749m) a la part inferior, el Pic de la Serra de les Xemeneies (2878m) i tot el cordal fins arribar als Pics de Collroig




Serra de les Xemeneies amb el Puig de Fontviva (2673m) al darrera. A la dreta l'Estany dels Forats (2457m) lloc de pas per pujar al Carlit (2921m) pel vessant oest




Coma d'Or (2826m) i Puigpedrós de Lanós (2842m), Estany de Lanós. S'intueix el sender que puja al Carlit (2921m) des de l'Estany dels Forats




Cap a l'est el Desert del Carlit, ruta de pujada habitual i per on jo realitzaré el descens




Cap al sud la Coma dels Forats i la Vall d'Angostrina amb el Puigmal i les seves muntanyes de fons




Cap al nord-est (de dreta a esquerra): Petit Peric (2690m), Gran Peric (2810m) i Puig de la Portella Gran (2765m)




Seguint el cordal de la imatge anterior, trobem el recorregut que va del Puig de la Cometa (2763m) a la dreta, fins la Portella de la Grava (2426m) i el Puig de la Grava (2671m) a l'esquerra




Cap a l'oest, les muntanyes frontereres amb Andorra. Al centre i fons les punxes dels Pics d'Envalira (2821m-2827m), el Pic Fontfreda (2738m) en primer terme i la Vall de Campcardós que marxa a l'esquerra de la imatge. A la part inferior l'afilada aresta de la Serra de les Xemeneies




Començo el descens enmig d'un mar d'estanys. Feia temps que no hi passava i em venia molt de gust, tinc que dir que fins les Bulloses no m'he trobat a ningú i he pogut gaudir d'aquest magnífic entorn millor que mai




Poc després d'haver iniciat el descens, tinc una nova perspectiva del Pic de la Serra de les Xemeneies (2878m) i del Coll dels Andorrans (2749m)




Primer dels múltiples estanys que aniré creuant durant el descens. Aquest, tot i no està mencionat als mapes queda molt arraconat i acollidor enmig d'un entorn d'alta muntanya. Val la pena parar-se a contemplar-lo durant uns moments




Estany Sobirà




En aquest punt enllaço amb el sender que fa una volta circular pels estanys, jo baixaré per l'itinerari més curt. El Carlit (2921m) sempre al fons




Estany Llong i Estany Llat




Estany de les Dugues amb el Carlit de fons (2921m), a partir d'aquest punt em despedeixo del Carlit (2921m) fins la propera visita




Arribo a les Bulloses, un cop hi sigui hauré de circular pels plans que es veu a la imatge en direcció est per anar a buscar la Vall d'Angostrina




A les Bulloses reprenc el sender del Tour del Carlit. Ja estic circulant per la zona planera que comentava abans, em dirigeixo cap a les pistes d'esquí del Roc de la Calma que es veuen a l'esquerra de la imatge. Sender molt còmode on avanço àgilment




Arribo al bosc Estatal de la Calma on ja veig que estan començant a preparar les pistes per una temporada d'hivern que ja tenim a tocar. En aquest punt m'endinso a la Vall d'Angostrina




Sempre seguint les marques grogues i vermelles del Tour del Carlit i travessant el torrent de forma continuada saltant de roc en roc, i amb molta concentració perquè les cames porten ja molta feina feta




A partir d'aquí, tot un plaer i meravella circular per la Vall d'Angostrina que vesteix les seves millors gales de tardor en aquest recull d'imatges
























Després de baixar de forma suau per la Vall d'Angostrina, creuem per darrera vegada el riu que porta les aigües de la Coma dels Forats




Arribem a la bonica ermita de Sant Martí d'Envalls. Un lloc amb molta història i segons diu la tradició, salvada miraculosament d'un allau ja fa un munt d'anys




Ara agafo una pista forestal que envoltat d'una bonica fageda em portarà en lleuger ascens, al punt d'enllaç de la circular. Es tracta de saltar a la següent vall per arribar a les Escaldes en descens




He arribat al punt on completo la circular. Ara només em queda baixar per l'altre vessant fins les Escaldes. Boniques extensions de prats pasturats que contrasten amb els colors vius de tardor en una exigent i sensacional ruta que m'ha permés descobrir una mica més aquesta bonica zona