Alçada mínima: 1905m
Alçada màxima: 2264m
Distància: 12,5 km
Temps empleat: 4h15m (parades incloses)
Desnivell + : 459m
Desnivell - : 459m
La primera sortida hivernal d’aquest any s’ha
fet esperar per la falta de neu. Per fi, aquestes darreres nevades han
emblanquinat el pirineu, en unes zones més que d’altres i amb l’adversitat del
vent, que ha escampat molt la neu, però també li ha donat la consistència
adequada per caminar-hi bé amb les raquetes.
Excursió clàssica partint de l’estació nòrdica
de Guils Fontanera fins l’estany de Malniu, circulant en bona part del
recorregut pel Gr11 i senders de petit recorregut de la Cerdanya, senyalitzats
amb marques grogues.
Aquest recorregut no forma part dels traçats
de l’estació d’esquí nòrdic, però caldrà respectar les pistes i no
trepitjar-les, per fer-ho, per pista forestal anirem de pla en sentit sud a
buscar el fil de la carena, allà trobarem el Gr11, que seguirem sempre en ascens
ara en sentit nord-oest, passant per les Roques Feres i alternant trams a camp
obert i d’altres enmig del bosc, fins arribar al sensacional Pla de la Feixa,
una enorme plana de pastura que nevada fa delícies a qualsevol mirada. En aquest punt finalitza l’ascens i en poca estona arribarem al Refugi de la Feixa
(2160m) que actualment està tancat per reformes. Després d’un bon esmorzar de
cara al sol, seguirem circulant pel Gr11 sentit nord-oest per pista ample en
traçat pla, just abans de baixar per l’altre vessant (Vall de Meranges) deixem
el Gr11 i prenem un corriol estret que sense superar molt desnivell ens portarà
a l’Estany de Malniu en uns 25m. La tornada la farem desfent el camí de
l’anada.
Aquesta excursió la intento fer cada any a l’hivern,
presenta distància acceptable i poc desnivell però ja se sap que caminar amb
neu sempre és més feixuc. És una ruta hivernal que m’agrada molt i poc
freqüentada si ho comparem amb l’ambient dels voltants de l’estació d’esquí. La
pujada és bonica perquè tenim grans paisatges sobre el pirineu Oriental, amb
gran part dels seus cims, també la zona Tossa d’Alp i les Serres de
Cadí-Moixeró, de sobte alternem trams dins del bosc, on la neu és present tant
al terra com damunt les branques dels pins per les darreres nevades, gaudim del
contrast que forma el verd de la vida i el blanc del fred hivernal.
Després el traçat és molt suau, ara les
muntanyes protagonistes són les del vessant nord amb la Serra de la Tossa fins
el Puigpedrós (2914m) i la Serra de Comaermada amb la Carbassa (2738m) de fons.
Que dir de l’estany de Malniu, l’objectiu del
dia, el protagonista del dia. Avui, ens ha rebut glaçat amb una fina capa de
neu, envoltat de boscos i muntanyes que tenyeixen un paisatge màgic. Diuen les
llegendes, que a l’estany de Malniu s’hi trobaven les bruixes i els bruixots
per reunir-se amb el diable durant la nit de Sant Joan, nosaltres avui hem trobat la solitud del moment,
acompanyats de més natura que mai!
Mapa del recorregut
Mapa de relleu
Avui no hem matinat massa, iniciem la ruta a l'àmplia zona d'estacionament de l'estació nòrdica Guils Fontanals a les 9:30h, amb una temperatura de -4ºC
A l'inici ens trobem zones amb neu discontínua que provoca que ens haguem de descalçar les raquetes per superar un planell de pastura ben pelat de neu
Durant l'ascens, això és el que ens trobem quan ens girem, el vessant nord del pirineu oriental ben nevat i la plana de la Cerdanya lleument enfarinada
Majestuosa la Serra de Cadí que va fent camí cap a l'Alt Urgell, nevada generosa al seu vessant nord que haurà deixat les canals ben blanques
A partir de la cota 2100m la neu ja era continuada, és a partir d'ara quan més podrem gaudir-ne. Primer travessant un bonic bosc de pi negre
Un ascens molt agraït amb bones vistes i un sol que escalfava d'allò més, malgrat les baixes temperatures
Hem finalitzat l'ascens, uns metres de pla per arribar al Pla de la Feixa. Al fons despunta la Serra de Comaermada amb el Pic de la Carbassa (2738m) amb el blanc com a protagonista
I en primer terme, el Serrat de les Perdius Blanques que culmina al cim del Puigpedrós (2914m)
El Pla de la Feixa ens rep amb una capa de neu que sembla que l'hagin treballat, simetria perfecte, sensacional poder gaudir d'aquesta extensió envoltada de grans muntanyes que sintonitzen amb el paisatge. Al fons, les muntanyes de la Tor de Querol
Després d'un més que suau descens pel Pla de la Feixa, arribem al refugi de la Feixa on pararem a esmorzar. Actualment aquest refugi lliure, està tancat per reformes
Abans d'iniciar el suau descens, prenem una bona imatge del moment. Al fons darrera el meu cap el cim del Puigpedrós (2914m), la carena segueix cap al Pedró de la Tossa (2695m) i el Puig Farinós (2594m)
Amb la panxa plena, seguim pel Gr11, ara per una pista ample amb neu dura pel fred
Després d'un quilòmetre per pista, just abans de baixar pel vessant de la Vall de Meranges, deixem el Gr11 per prendre un corriol en sentit nord, que s'endinsa pel bosc. En aquest punt no ens hem de preocupar perquè hi ha un pal indicador que ens facilitarà saber quan hem de deixar la pista
La neu és abundant dins del bosc, natura viva i morta enmig de tanta solitud i silenci. Ens toca obrir traça
Fins arribar a l'estany de Malniu, glaçat amb una lleu capa de neu reposant damunt seu. Al fons el punxagut Castell dels Lladres amb el Planell de Campcardós damunt seu
Les imatges de l'estany de Malniu en època hivernal aporten molta pau interior, la neu, el fred i el glaç fan que tot esdevingui inmòbil i aturat en el temps, simplement es tracta de gaudir d'aquest silenci
Després de passar una bona estona a l'estany de Malniu escoltant el silenci, desfem la ruta seguint la mateixa traça que hem obert durant l'anada
Encara estem per damunt de 2200m, la neu és acceptable amb un bon gruix
Superat de nou el Pla de la Feixa, el Pirineu Oriental es fa el protagonista del tram final del descens. Costa mirar el camí i no aixecar el cap per contemplar tanta bellesa. La neu ha estat generosa en el seu vessant nord
Hem arribat al migdia, l'escalfor del sol ha transformat la neu que se'ns enganxa a les raquetes i a les polaines. El Puigmal (2913m) despunta al fons
Bonica obertura enmig del bosc, la visibilitat és excel.lent i la llum perfecte per contemplar aquestes muntanyes. Sector Finestrelles, Eina...
Per acabar la ruta, un zoom cap al vessant nord del Puigmal (2913m), bona nevada a la cara nord que esperem que aguanti
