HIVERNAL ALS QUATRE PUIGMALS PER FRANÇA

Alçada mínima: 1959m

Alçada màxima: 2910m

Distància: 13,4 km

Temps empleat: 6h3m (parades incloses)

Desnivell + : 1180m

Desnivell - : 1177m

Puigmal de Llo (2767m) – Puigmal de Segre (2842m) – Puigmal petit de Segre (2809m) – Puigmal d’Er (2910m)

Han passat molts dies que no publicava muntanya però no per això, he deixat d’anar-hi. El món dels bolets m’ha endinsat als boscos durant un temps, i és que canviar boscos per muntanyes m’ajuda a carregar piles i seguir aprenent sobre el nostre pirineu.

La primera hivernal no s’ha fet esperar, aquest dissabte, aprofitant que diumenge era el dia internacional de les muntanyes, he fet el meu petit homenatge a les muntanyes. Després d’observar els registres de neu que havien deixat les darreres pertorbacions, vaig veure que un dels racons més innivat del pirineu era el sector oriental. Com que els darrers anys els registres en aquestes zones havia estat inferior a la mitjana, calia aprofitar la ocasió. Més aquest cap de setmana, que les prediccions de meteo convidaven a sortir a qualsevol racó per gaudir de la neu.

I com no millor que fer-ho coronant els quatre Puigmals. La ruta la tenia ben apresa d’ocasions anteriors però mai ho havia fet a l’hivern, i tot muntanyenc ja sap que a l’hivern la muntanya és molt diferent. Així doncs amb tota la informació recopilada i un munt d’il·lusió surto a l’aventura per retrobar-me novament amb la neu i el silenci d’hivern, que tant temps feia que no escoltava.

Molts de vosaltres pensareu que de silenci poc en aquest cordal tant freqüentment ventat, però avui ha estat un dia esplèndid, un matí sense gens de vent tal i com havien anunciat les prediccions. El silenci brillava més que mai, almenys fins arribar al Puigmal d’Er (2910m), on la massificació d’excursionistes i esquiadors de muntanya era notable pujant per tots els vessants, trencant amb l’harmonia que estava gaudint.

Per accedir al punt d’inici, entrem a França per Puigcerdà. Entre Bourg-Madame i Saillagouse trobem un trencant a la dreta que ens porta a l’estació d’esquí Puigmal d’Er, actualment tancada. En funció de la neu, podrem arribar fins al pàrquing de Cotzé o el de les Esplanes, separats per 2km. Avui per sort, he pogut sortir de les Esplanes, estalviar-me 4km de ruta m’ha suposat poder per fer el Puigmal de Segre (2842m).

Un cop estacionat, segueixo per pista nevada durant un parell de quilòmetres i en una corba de dretes on hi ha un edifici dedicat al tractament d’aigües, deixo la pista per endinsar-me a la zona d’Aiguaneix, primer guanyant suaument desnivell pel costat del torrent de la Ribera d’Er i després anar superant esgraons per encarar la pala final i guanyar el cordal. La resta és enllaçar els cims pel cordal buscant les millors zones, en alguns punts, per superar algun obstacle de roca propi del desnivell del terreny. La baixada la faig pel contrafort oest del Puigmal, buscant les millors pales, tot i que he estat bastant directe.

La neu estava perfecte, durant la setmana les humitats han estat molt baixes i han compactat la neu, evitant la fusió al migdia i assegurant les condicions de seguretat. Tot i que la ruta és fàcil, cal valorar les condicions de la neu de cada moment, aquest és un vessant molt ombrívol i ventat on hi poden aparèixer allaus de placa fàcilment, ja que els pendents són considerables. Tot i que molta gent considera que és una ruta ideal per fer amb raquetes, jo recomano portar tot el material hivernal. Avui mateix, raquetes, grampons i piolet, s’han fet servir a parts iguals.

Poc més a dir, no fa massa he arribat a casa, cansat com sempre, però amb molt bones sensacions per haver-me retrobat de nou amb la muntanya blanca, els perfils ondulats de la neu, les formes del gel i un silenci d’hivern que ha estat màgic una vegada més. 

Mapa de recorregut 

Mapa de relleu

Inici del recorregut: pàrquing de les Esplanes. Content de poder sortir gairebé a 2000m. Quan he arribat al migdia el pàrquing estava ple, és el que té de bo sortir dels primers

Després d'un quilòmetre llarg per pista plana arribo a l'edifici de tractament d'aigües. Ara deixo la pista i m'endinso per la zona d'Aiguaneix, el Puigmal d'Er (2910m) ja es comença a divisar per l'esquerra. Com que la neu és dura i el terreny bastant planer, encara no he utilitzat eines d'hivern

Segueixo endinsant-me per la zona d'Aiguaneix, guanyant desnivell molt suaument i sempre pel fons de la vall seguint el curs del torrent de la Ribera d'Er. La vall dibuixa una corba que encara no hem permet veure la seva capçalera, per on guanyaré el cordal

Les aigües del torrent de la Ribera d'Er encara queden parcialment descobertes. En aquest punt ja diviso la capçalera de la Vall amb el Puigmal de Llo (2767m) a l'esquerra i el coll a la dreta. Em calço les raquetes mentre gaudeixo de les formes del gel al seu pas pel torrent. El desnivell a superar és inminent

Ara sí que vaig superant metres encarant un parell d'esglaons que em situaran a pala final

El contrafort oest del Puigmal d'Er (2910m) fa que aquesta zona ombrívola quedi molt enclotada

Arribo a la zona final de més pendent, calculo uns 40º d'inclinació aproximadament. Tot i que la neu no és dura del tot i les raquetes crec que servirien, em calço els grampons per pujar amb seguretat fins el coll. Hi ha múltiples traçes, moltes d'esquiadors de muntanya que potser són de baixada, cal no deixar-se enganyar ja que és un altre fer i buscar la intuició per arribar de la manera més còmode al coll

Darrers metres abans d'arribar al coll. Esquiadors de muntanya van darrera meu, tot i que es desviaran cap a l'esquerra per anar a buscar el Puigmal d'Er (2910m) que és que busca la majoria de la gent que avui visitava la zona

Jo a la meva, arribo al coll i per tant al cordal. Ara només toca gaudir unes quantes hores per damunt dels 2700m

Aquest és el recorregut que em queda per arribar al Puigmal de Llo (2767m), primer cim del dia

Cim del Puigmal de Llo (2767m), gran mirador de la Cerdanya francesa i les seves muntanyes

Tota la zona d'Aiguaneix amb el torrent de la Ribera d'Er a les parts fondes, itinerari de pujada. En aquesta imatge també es pot veure el recorregut de baixada, mitjançant els contrafort oest del Puigmal per les pales que es veuen a l'esquerra

Mirador excel.lent del massís del Carlit. A l'esquerra els Pics de Collroig (2833m - 2804m), seguit del Pic de les Xemeneies (2878m) i la piràmide que forma el vessant sud del Carlit (2921m)

Més cap a l'oest, la zona de Porte Puymorens amb els Pics de Fontnegra (2852m-2877m-2830m) a l'esquerra, seguits pel Pic de Fontfreda (2738m), Coma d'Or (2826m) i Puigpedrós de Lanós (2842m). Delicies per tot muntanyenc tot i que actualment i de forma sorprenent, hi ha més neu al sector on sóc

Recorregut del Puigmal de Llo (2767m) fins el Puigmal d'Er (2910m)

Abans però visitaré el Puigmal de Segre (2842m) a l'esquerra de la imatge, i el Petit Puigmal de Segre (2809m) al centre de la imatge. Fins ara, sempre en solitàri, jo i el silenci d'hivern

Inicio el descens del Puigmal de Llo (2767m) fins el coll desfent el recorregut d'ascens. Per anar a buscar el Puigmal de Segre (2842m), no pujaré fins el Petit Puigmal de Segre (2809m) per tornar a baixar, buscaré un flanqueig per l'esquerra que em situarà a la base per encarar la darrera pujada al Puigmal de Segre (2842m)

Cim del Puigmal de Segre (2842m), segon del dia i gran mirador de les muntanyes de Núria per la seva posició centrada privilegiada. Al fons el Puigmal d'Er (2910m) i a la dreta el cordal pel qual hi accediré

A la dreta del pal del cim, el punxagut vessant nord del Puigmal de Llo (2767m) i a l'esquerra el Petit Puigmal de Segre (2809m), proper objectiu

Perspectiva general de les muntanyes de Núria que seguidament exposaré més detalladament, des del cim del Puigmal de Segre (2842m)

El cordal segueix en sentit nord-est. Veiem per l'esquerra el Pic de Finestrelles (2829m) seguit pel Pic d'Eina (2786m), Pic de Noufonts (2861m), Pic de Noucreus (2799m) i les comes d'aquests dos darrers ben nevades

El santuàri de Núria queda petit al centre de la imatge. Per l'esquerra marxen les Comes de Noucreus i Noufonts, per la dreta el Torreneules (2711m) i el Pastuira (2675m) amb la marcada Coma del Freser avançant en sentit nord

L'anterior imatge ampliada

Torno a la meva realitat, veient el recorregut que em tocarà fer: primer un petit descens per tornar a encarar la pujada fins el Petit Puigmal de Segre (2809m) al centre de la imatge

Sensacional el vessant nord del Puigmal de Llo (2767m). A l'esquerra destaca la Tossa d'Alp (2587m) amb el vessant nord de la Serra de Cadí ben innivat al fons

Baixada del Puigmal de Segre (2842m) i posterior ascens. Estic apunt d'arribar al Petit Puigmal de Segre (2809m)

Pic del Petit Puigmal de Segre (2809m), tercer cim del dia

El recorregut que em queda fins arribar al Puigmal d'Er (2910m), darrer cim i cota més elevada de la jornada

Vessant sud del Puigmal de Llo (2767m). És el que té de bo fer circulars, podrem veure les muntanyes que hem pujat per varies perspectives molt diferenciades entre elles

La Coma de l'Embut presenta un bon gruix de neu. És l'itinerari d'ascens habitual des del Santuàri de Núria al Puigmal d'Er (2910m), al qual em dirigeixo

El cordal ofereix boniques finestres cap a l'abisme blanc. És tot un plaer poder gaudir d'aquest pirineu tant nevat i això no passa cada any!

El Puigmal d'Er (2910m) sembla ben aprop, però enganya. Veiem traçes per la dreta de la part alta del cordal, transiten fent un flanqueig enmig de fort pendent, clarament veig que no és la opció més segura. De seguida em situo a la part més elevada, és prou ample per circular-hi bé i em portarà de dret al cim

Cim del Puigmal d'Er (2910m), darrer cim del dia i punt més elevat de la jornada i de tot el pirineu oriental. Sembla que no hi hagi ningú....

.... però no, està a ple de gent. En aquest punt es trenca la bonica harmonia que estava vivint en solitari i les veus, crits i converses dels qui han fet cim, trenquen amb el silenci d'hivern. Clar queda que el Puigmal d'Er (2910m) és el cim principal i objectiu primordial per la gran majoria de muntanyencs que ho intenten tant pel vessant francès, com desde Núria, Collada de Toses o Fontalba. Decideixo allunyar-me del cim i anar a buscar una zona de confort per poder gaudir dels paisatges des d'aquest punt, allunyat de la massificació del cim

Cap a l'oest, itinerari per on iniciaré més tard el descens. S'observa en primer terme la Tossa del Pas dels Lladres (2663m), la Tosa d'Alp (2587m), el Puigllançada (2409m) a la seva esquerra, la Serra de Cadí treient el nas per la dreta i el Massís del Pedraforca i la Serra d'Ensija al fons

Els tres altres cims del dia, per l'esquerra el Puigmal de Llo (2767m), al centre el Petit Puigmal de Segre (2809m) i a la dreta el Puigmal de Segre (2842m). Anem a veure'ls de forma individual

Puigmal de Llo (2767m) i el coll pel qual he accedit al cordal a la seva dreta

Petit Puigmal de Segre (2809m) i el cordal fins arribar al Puigmal d'Er (2910m)

Puigmal de Segre (2842m)

Cap al sud en primer terme i amb poca neu destaca el Taga (2040m) i Serra Cavallera, territòri Ripollès

He iniciat el descens. Un ràpid descens que em portarà al punt d'inici de forma bastant directe. Deixo el Puigmal d'Er (2910m) pel seu vessant sud-oest, direcció a la Collada de Toses. Després de superar aquest primer resalt, saltaré a la pala que es veu a la dreta per encarar-me al vessant per on he pujat

Els excursionistes que més tard han començat, superen el fort i directe desnivell amb un sol de justícia. Estem just al migdia i el sol escalfa de valent. Em dirigeixo cap a ells per anar a buscar la pala que baixa per sota aquest llom mig pelat que es veu al centre de la imatge. Segons el mapa, hauria d'haver allargat una mica més el descens pel cordal per baixar més al sud, però lo bo que té l'hivern és poder-te moure sense camins i només en funció del que veus, tot i que sempre poden surgir imprevistos

Segurament l'itinerari mostrat pels mapes mostra menys pendent del que m'he trobat però com que no he escollit aquesta opció toca intentar manejar-me lo millor possible. Així doncs, calçat amb els grampons i amb el piolet en mà, vaig baixant amb prudència cap a les parts més baixes d'Aiguaneix per enllaçar amb el camí que he fet de pujada

Aturada per contemplar el Puigmal de Llo (2767m) i gran part de l'itinerari que he utilitzat per guanyar el coll i situar-me a la part més alta del cordal

El pendent és considerable, per sort les baixes humitats han evitat que la neu es fusionés i tot i que en alguns punts m'enfonso més del compte, la neu presenta un bon estat de compactació

Arribat al fons del torrent de la Ribera d'Er, arribo novament a l'edifici de tractament d'aigües. Estic apunt d'agafar la pista nevada que em portarà al pàrquing

Mirada enrera per contemplar la zona que acabo de visitar en una jornada sensacional d'alta muntanya hivernal

PIC CARLIT (2921m) per l'ARESTA NORD i PIC CASTELL ISARD (2633m)

Alçada mínima: 1730m

Alçada màxima: 2921m

Distància: 21,9 km

Temps empleat: 8h (parades incloses)

Desnivell + : 1527m

Desnivell - : 1529m

Pic de Castell Isard (2633m) - Tossa del Lloser (2804m) - Puig de l'Estany Sobirà (2785m) - Carlit de Baix (2806m) - Pic Carlit (2921m)

Avui és un dia en què estic especialment content, he pogut pujar el Carlit (2921m) per la seva aresta nord i completar així, totes les vies d’ascensió pels quatre punts cardinals.

No per ser el cim més alt de tota la Cerdanya i de les muntanyes que tinc més a l’abast, més per la gran atracció que em desperta aquest Massís on s’hi amaguen grans valls i muntanyes d’entitat que formen un paisatge únic. 

Com no podria ser d’altra manera, he preparat un itinerari en solitari que completa quatre cims més a part del Carlit (2921m), i és que quan visito aquesta zona m’agrada rebolcar-m’hi tot el dia. Feia molt de temps que em rondava la idea i penso que no pot haver-hi itinerari millor per fer aquest vessant, tot i que la ruta és llarga i exigent.

Per assolir l’aresta nord del Carlit (2921m) tinc la opció de fer-ho des de les Bulloses mitjançant la zona del Castellar (vessant est, amb bastant menys distància i desnivell) o per la zona de l’estany de Lanós (vessant oest). Evidentment, he escollit la zona de Lanós, principalment perquè és molt menys transitada i perquè també volia aprofitar per pujar el Pic de Castell Isard (2633m), pic que si volem, ens podem estalviar retallant distància i desnivell.

Inicio la ruta a quarts de vuit del matí, just quan el dia comença a aixecar-se, interessa estar de baixada cap al migdia ja que han anunciat tempestes de tarda. Surto de la zona d’aparcament passat l’estany del Passet. Per arribar-hi anirem fins la localitat francesa de Porté i un cop arribats, ja trobem un indicador de la carretera que ens porta cap al Massís del Carlit.

Enfilo un sender fresat i marcat que porta a l’estany de Font Viva, quan arribo a un primer replà herbat, deixo el camí que porta a l’estany i guanyo metres per un sender indefinit que em portarà a enllaçar amb el Gr7. Aquest ample sender va per la falda del Pic de Font Viva (2673m) i planeja suaument fins la presa de l’estany de Lanós.

Un cop a la presa he de seguir amb el Gr7 acostant-me al Pic Castell Isard (2633m), primer cim del dia, però per error agafo el sender HRP que puja al Carlit pel vessant oest. Quan me n’adono, per sort encara no he guanyat molta alçada, diviso el Castell Isard (2633m) i perdo alçada amb diagonal i sense camí evident per anar a buscar la seva base i solventar l’errada.

La pujada al Castell Isard (2633m) no és marcada ni fitada, caldrà guiar-se molt bé per la intuïció per evitar dificultats ja que el cim està format per una esmolada i allargada cresta bastant aèria. Jo opto per seguir el curs del Rec de les Encantades fins situar-me just sota la seva base sud i d’aquí enfilo fins el cim per pendents herbades i zones de grimpada amb roca sense més dificultat que la inclinació del terreny. La baixada la faig pel vessant est amb molta cura, per una cresta bastant aèria d’aquelles que està prohibit caure. Des del Pic del Castell Isard (2633m), a través de la distància, he divisat la pala per la que guanyaré el cordal que em portarà al Carlit (2921m), anirà bé trobar aquest punt de referència perquè no hi ha cap camí fresat ni marcat que m’hi acosti.

Després de planejar suaument una estona arribo a una zona amb blocs de pedra que m’acosten a la base de la pala, que esdevé molt inclinada i que em permetrà arribar al coll. Ara decideixo allunyar-me del sentit de la ruta per acostar-me a la Tossa del Lloser (2804m) que tinc bastant aprop, torno al coll i continuo direcció el Carlit (2921m). Primer passo pel Puig de l’Estany Sobirà (2785m) i després arribo al Carlit de Baix (2806m), des d’on ja tinc una millor perspectiva de l’aresta nord per la qual circularé i que vista des d’aquest punt, sembla bastant inaccessible. Cal dir que aquests tres darrers cims s’enllacen de forma ràpida i sense cap dificultat tècnica.

Des del Carlit de Baix (2806m), cal baixar fins una bretxa i començar la grimpada fins el cim nord, aquí enllaço amb la ruta habitual la qual després de pocs metres, arribo al Pic del Carlit (2921m). També tinc que dir que l’aresta nord l’he trobat molt més senzilla del què em pensava, diguem-ne que un mateix pot buscar-s’hi qualsevol grau de dificultat.

La baixada la faig per la inclinada canal oest fins l’estany dels Forats i d’aquí a la presa de l’estany de Lanós. El darrer tram de la ruta, desestimo la opció de tornar pel Gr7 i, tot i ser més llarg, la faig pel vessant bac, passant pel Refugi dels Enginyers per sender fresat i marcat amb ratlles grogues que em portaran al punt d’inici.

Quina zona més extraordinària i quines sensacions que queden al finalitzar la ruta, endinsar-se per aquesta zona farcida d’estanys, amb aigües de múltiples tonalitats, amb un microclima que fa brillar el verd de l’herba de manera especial, carenes elevades, crestes esmolades, arestes i cims de somni que deixen satisfet a qualsevol muntanyenc d’alta muntanya, tot un paradís, el meu paradís especial!

Mapa del recorregut

Mapa de relleu

Zona d'aparcament passat l'Estany de Passet, sóc el primer del dia en arribar-hi i és que encara no són ni les vuit del matí

De seguida guanyo alçada seguint el torrent que baixa de l'Estany de Font Viva

Al centre el planell herbat on m'ha deixat el sender que es dirigeix cap a l'Estany de Font Viva (quedaria a l'esquerra), jo he tirat de dret cap amunt fins arribar al punt on estic situat, enllaço amb el Gr7

Vaig flanquejant suaument i de seguida ja diviso l'estany de Font Viva. Les primeres llums arriben a la Serra de la Portella de Bac d'Ortella

Gr7, perfectament fresat i marcat. Antigament era utilitzat per portar el material que van fer servir per construïr la presa de l'Estany Lanós

Vaig avançant molt còmodament per aquest Gr7, que en aquest tram és ben planer. Al centre ja veig les edificacions que m'indiquen que m'acosto a l'Estany de Lanós. A la dreta treu el cap el primer objectiu del dia, el Pic del Castell Isard (2633m), a les parts profundes baixen les aigües del Rec de Lanós

Presa de l'Estany de Lanós, important quantitat de ciment que impacta amb el paisatge

M'he despistat i en comptes de seguir pel Gr7, ho faig per l'HRP (Alta Ruta Pirinenca). Hauria d'anar més a tocar l'Estany de Lanós que es veu al centre, per cert, amb un nivell molt baix d'aigua

En aquest punt me n'adono. Surto del sender i m'elevo una mica per guanyar visibilitat, veig el Pic del Castell Isard (2633m) i rectifico perdent alçada i dirigint-me cap a la seva base traçant una línia tant recte com puc

Sóc al pla i segueixo avançant, creuant recs de formes capritxoses que van ben plens d'aigua i és que el dia anterior hi va ploure amb ganes

Quan he arribat al Rec de les Encantades, l'he seguit en ascens fins situar-me just sota la base del Castell Isard (2633m), ara guanyo alçada ràpidament per pendents herbades. Al fons destaquen bé d'esquerra a dreta: Pic de Font Viva (2673m), la Portella de Lanós (2468m), el Puig de Coma d'Or (2826m), la Portella Roja i el Pic Pedrós o Puigpedrós de Lanós (2842m)

Després d'una fàcil grimpada per roca arribo a la part superior on es defineix la cresta que porta al cim del Castell Isard (2633m)

Tram final de cresta aèria que porta al cim del Castell Isard (2633m)

Cim del Pic del Castell Isard (2633m) i el darrer tram de cresta per arribar-hi

Des d'aquí, cap al nord es divisa bé la Portella de la Grava (2426m) i el Puig de la Grava (2671m) al damunt seu. Una mica més a la dreta les Tres Piques Roges

Cap a l'est, el cordal i l'aresta nord cap al cim del Carlit (2921m). Per guanyar el cordal, he pujat per una canal que es veu una mica a l'esquerra del centre de la imatge. A l'esquerra la Tossa del Llosser (2804m), al centre el Puig de l'Estany Subirà (2785m), una mica més a la dreta el Carlit de Baix (2806m) i a la dreta s'eleva el Carlit (2921m)

Descens del Pic Castell Isard (2633m) pel vessant est fins la part on es veu que s'aplana el terreny. Potser la part més delicada del dia, amb trams de cresta bastant aèris

Estanyol als peus del vessant nord del Castell Isard (2633m) i és que en aquesta zona hi ha tans estanys que és impossible anomenar-los tots

El tram que porto fet de baixada...

... i el que em queda per baixar

Ja sóc baix, espectacular el vessant est de baixada, distància curta però amb molt pendent

Vaig avançant per intuïció sense camí, de sobte, mirada enrere per contemplar una de les millors estampes que m'ha deixat la ruta

Estanyols sense anomenar amb la Serra de les Xemeneies al fons

Imponent vessant nord del Carlit (2921m). A l'esquerra l'aresta per la qual faré l'ascens

Vaig aproximant-me a l'ample canal que m'acostarà al cordal

Carlit de Baix (2806m) a l'esquerra i l'aresta fins el Carlit (2921m), els núvols són freqüents pel vessant de les Bulloses però no traspassen al cantó de Lanós

Estic en plena feina pujant per la canal, roca molt descomposta i molt de pendent que requereix constants i agraïdes aturades per agafar aire. Sempre em veuen ells a mi abans que jo a ells!

Acabant de superar la canal. Des d'aquest punt s'aprecia el fort pendent. Al centre el Pic del Castell Isard (2633m) ja queda lluny

Em separo una mica del sentit de la circular per anar a pujar la Tossa del Lloser (2804m) també anomenat Fals Carlit

...i torno fins el coll on m'ha deixat la canal per rependre el sentit de la circular. Molt curiós aquest refugi aprofitant les mateixes lloses de pissarra però que pot ser d'extrema utilitat en cas de tempesta, una mica més endavant ja tenim el tercer cim del dia

Puig de l'Estany Subirà (2785m) i la cresta fins el Carlit de Baix (2806m) que queda al final d'aquesta primera carena, amb el Carlit (2921m) sempre de cara

De seguida arribo al Carlit de Baix (2806m) on es defineix de primera mà l'aresta nord que des d'aquest punt es veu imponent i poc practicable

Zoom a l'aresta nord amb el cim del Carlit (2921m) al fons, on ja s'hi divisen muntanyencs

Bastant trànsit de gent al cim del Carlit (2921m), la majoria pugen per la ruta habitual

La retallada aresta nord que vaig deixant enrere i que cau verticalment pel vessant de Lanós, el vessant de les Bulloses no és tant accidentat

Enfilant alguna xemeneia per terreny descompost de forta inclinació, però sense problemes

Fites al fil de la cresta amb vistes al vessant de Lanós amb el Pic del Castell Isard (2633m) destacant al centre

A mesura que vaig guanyant alçada, la cresta es va definint. Segueixo crestejant superant lloses enquistades esmolades com ganivets

Tot plegat molt entretingut, estic disfrutant de valent!

Ara el terreny s'aplana fins arribar a un collet on enllaçaré amb la ruta que puja de les Bulloses. El cim del Carlit (2921m) ja queda proper, la boira hi és present

Arribo al cim del Carlit (2921m) sobre les 13:30h, coincideixo només amb cinc persones a diferència del que m'esperava. Aprofito per intercanviar fotografies i parlar una estona, són les primeres persones que em trobo en les gairebé sis hores que porto caminant

Els núvols fent la guitza i obrint i tancant els paisatges. Cap a l'oest la Serra de les Xemeneies

Cap a l'est el vessant de les Bulloses amb mala visibilitat. En primer terme, l'Estany Sobirà, que dóna lloc a un dels cims que he pujat

Cap al sud, l'aresta sud que vaig pujar gairebé ara farà un any amb el Coll dels Andorrans (2749m) a la part inferior, el Pic de les Xemeneies (2878m) i els dos Pics de Collroig al fons (2804m-2833m)

He iniciat el descens, baixaré per la canal oest

Ara es poden veure bé els dos pics de Collroig. a l'esquerra l'Oriental (2804m), a la dreta l'Occidental (2833m) amb el seu característic color rogenc

Baixant per la canal amb forta inclinació, però traces de sender que fent ziga-zaga permet baixar amb comoditat de forma ràpida fins l'Estany dels Forats que es veu al final de la canal

La canal oest vista des de baix

Estany dels Forats, el sender el voreja per l'esquerra, al fons destaquen els altres dos monstres de la zona: el Puig de Coma d'Or (2826m) i el Puigpedrós de Lanós (2842m), separats per la Portella Roja

Serra de les Xemeneies, la forma i col.locació de les seves roques és pur espectacle, sembla pur disseny

Davallant cap a la presa de l'Estany de Lanós amb el Pic de Font Viva (2673m), la Portella de Lanós (2468m) i el Puig de Coma d'Or (2826m) a la dreta

Darrera mirada al cim del Carlit (2921m) amb tota l'aresta nord que he recorregut a l'esquerra i la canal oest de baixada durant el descens, al centre de la imatge

Fites de boniques formes durant el descens, deixo l'HRP i enllaço novament amb el Gr7

També em despedeixo del Pic del Castell Isard (2633m), el qual m'ha fet molta il.lusió pujar-lo

Arribo novament a l'inici de l'Estany de Lanós. En aquest punt deixo el Gr7 i segueixo marques grogues per completar el descens per l'altre vessant de la vall

Primer arribo al Refugi dels Enginyers. Fa uns anys estava tancat, però ara hi vaig veure gent tot i no entrar-hi

Per l'altre vessant marxa el Gr7 (lloc per on he fet l'anada) just als peus del Pic de Font Viva (2673m)

L'itinerari pel vessant per on baixo és més llarg, però baixa de forma còmode i sostinguda. A l'esquerra marxa el Bac de Collroig, alternativa per pujar els dos Pics que porten el mateix nom (2804m)-(2833m)

Tinc que baixar fins el refugi que es veu a la part inferior de la imatge. És un refugi lliure que no surt anomenat als mapes, consta de dues parts i està en bon estat. Tot i no tenir lliteres, cada part disposa de llar de foc

El refugi en qüestió, amb el Pic de Font Viva (2673m) al fons

Darrers metres de descens, hauré de creuar aquesta zona que pel que es veu, és propensa als allaus durant l'hivern

Les mostres de desolació i devastació que provoquen els allaus al seu pas

El Pic de Fontfreda (2738m) despunta al sector del Coll de Puymorens

Senyals que m'indiquen que m'acosto al punt de partida

Indret ideal per refrescar els peus però no serà possible, comença a ploure

Són les 16h, he arribat a temps perquè no m'enxampin les tempestes. Estic cansat, la ruta és llarga i exigent. Menjo sota la fina pluja, estiro articulacions, ingereixo algo de sucre i em preparo per la tornada. Quantes sensacions per assimilar d'aquest tros de pirineu que m'emporto cap a casa, en una jornada d'alta muntanya que serà recordada per sempre. Records d'aquells de primera mà!