CIRCULAR AL CARLIT PER EL CASTELLAR

Alçada mínima: 2005m

Alçada màxima: 2921m

Distància: 1045m

Temps empleat: 6h25m (aturades incloses)

Desnivell + : 1045m

Desnivell - :  1045m


Estany de la Bullosa - Carlit (2921m) per ruta habitual - Cresta nord-es - Carlit de Baix (2806m) - Puig de l'Estany Subirà (2785m) - Tossa del Lloser (2804m) - Estany de Castellar - Estany de la Bullosa

Després de temps d’inactivitat he tornat a l’alta muntanya. La oportunitat ha estat sobtada, amb poc temps per preparar la ruta i molta incertesa sobre la persistència de la neu. Tenia ganes d’enfilar-me amunt i decideixo el Carlit (2921m), fent una bonica circular que, durant el descens, em permetrà passar per la zona del Castellar que desconeixia per complet.

Important arribar abans de les 7h a la zona del Pla de Barres si es vol pujar amb vehicle propi fins l’estany de la Bullosa, en cas que no ús sigui possible haureu de pujar i baixar amb autocar.

Així doncs, preparo el material d’hivern i decideixo no agafar les raquetes. La pujada la faré per la ruta habitual, com que no se com estarà de neu, prefereixo afrontar els pendents més inclinats amb la neu el més dura possible.

Pels pèls, arribo a Pla de Barres a les 6:55h, m’ha anat de cinc minuts. És important començar el més aviat possible ja que és una ruta molt freqüentada. Des del llac de la Bullosa el sender s’enfila suaument i va creuant els nombrosos estanys de la zona, arribo a l’altiplà que finalitza a l’Estany Subirà on aprofito per esmorzar. Des d’aquest punt ja puc veure el que queda fins al cim i veig que l’aresta de pujada i la cresta estan lliures de neu, per tant, malgrat haver-hi força neu encara, el material hivernal si el faig servir serà en llocs curts i concrets. Així doncs, després d’una fàcil i entretinguda grimpada em planto al cim del Carlit (2921m). 

El descens el faig per la cresta nord que em baixarà fins el Carlit de Baix (2806m) i ja per terreny més fàcil, fins el Puig de l’Estany Subirà (2785m) i la Tossa del Llosser (2804m). Ara en direcció est, entro a la zona del Castellar, un extens altiplà format, primer per suaus pendents i després per zona més inclinada, em baixarà fins l’estany de Castellar on enllaçaré amb el concorregut sender que fa la volta als estanys del Carlit. Tampoc he trobat cap pala de neu destacable durant el descens.

Molt content i satisfet del dia, he pogut aconseguir l’objectiu del dia, també el repte de completar el Carlit (2921m) per totes les aproximacions possibles i per últim, d’haver conegut a tres muntanyencs: l’Elena, l’Adrià i el Pau, ens hem ajuntat a la cresta després d’haver estat conversant al cim, i no només hem completat el descens junts, també unes cerveses al finalitzar la ruta, compartint les sensacions del dia i mantenint unes bones converses de muntanya. Moltes gràcies per la vostra companyia i molta sort al Mont Blanc!

Sensacional dia estiuenc al Pirineu, en una zona on tot just ara comença la primavera. El verd comença a destacar, el blau dels estanys brilla de manera especial i el blanc de la neu contrasta abruptament amb la tonalitat de la roca. Paisatges espectaculars que són el resultat d’una barreja de colors intensos que només apareixen en aquesta curta època de l’any. Privilegiat de poder-ho viure i seguir aprenent de la muntanya i en ocasions, de bona companyia com la que he tingut avui.

Mapa del recorregut

Mapa de relleu 

Zona d'aparcament just al costat del llac de la Bullosa, són les 7:30h i començo a caminar

El llac de la Bullosa amb el Puig Peric (2810m) i el Petit Peric (2690m) a la dreta del coll que els separa

El recorregut d'inici transita pel sender HRP (alta ruta pirinaica), molt fresat i ample per lo transitat que és. De seguida arribo a l'Estany del Viver, punt on enllaçaré amb el recorregut de tornada. Al fons, el cordal pel que estaré circulant en unes hores

Ara passo per la riba dreta de l'Estany Sec. El sender va guanyant alçada molt progressivament sense grans pendents, porto un bon ritme, m'interessa arribar a la neu lo abans possible per trobar-la com més dura millor

Vaig arribant a l'altiplà que m'acostarà a la base de la muntanya de forma planera. Per primera vegada veig el principal objectiu del dia, el Carlit (2921m) al fons de tot. Per la dreta, el llom que forma la zona del Castellar

Caminant de cara al Carlit (2921m). A mesura que m'hi vaig acostant, me n'adono que poca neu xafaré, el sender puja per l'aresta que queda just a l'esquerra de la neu. La part alta de la canal per assolir el coll final, també està lliure de neu

El Carlit (2921m) a l'esquerra, la cresta nord-est i tot el cordal pel qual tornaré. És el que busco en dies de calor, circular el més temps possible per alçada i aquesta ruta és perfecte per això

Després del pla i tot just abans d'afrontar la dura pujada fins el cim, paro a esmorzar una mica per agafar forces amb vistes a l'Estany Subirà. El Puig de l'Estany Subirà (2785m) queda damunt de l'estany.
Bastanta neu la que queda per ser a finals de juny

Creuant una primera congesta de neu amb bona traça feta enmig d'un pendent bastant sostingut, es pot fer perfectament sense material d'hivern

Mirada enrere, vaig guanyant alçada i es va dibuixant la típica i bonica estampa d'aquest racó de pirineu

Segueixo creuant congestes de neu. Em vaig acostant a la roca, punt on comença la fàcil grimpada que m'acostarà a la part alta de la canal

Ara xafant neu per una pala amb més pendent, però les condicions de la neu són bones per no tenir que treure els grampons i el tram és curt fins arribar a l'aresta, lliure de neu. 
Arribo al forat on queda situat l'estany Sobirà Gelat, encara cobert íntegrament de neu

La pujada és directe i sense treva, val la pena parar a reposar per anar digerint les vistes a mesura que vaig pujant. Cap al sud el Pic de les Xemeneies (2878m) i a la seva dreta el Coll dels Andorrans (2749m). Dos punts que em porten bons records de l'ascenció al Carlit (2921m) per l'aresta sud

La Coma dels Forats, just al peu del Pic de les Xemeneies (2878m). Els petits estanys, amb el seu blau turquesa, encara mostren el desglaç

He començat la zona on s'ha de grimpar. S'agraeix després de tanta pujada, ara serà més entretingut 

I sense complicacions entro al darrer tram de la canal que em porta al collet que hi ha abans del cim. Vistes del vessant oest amb la Serra de les Xemeneies al centre

Uns metres més i arribo al cim del Carlit (2921m), sens dubte, un dels meus preferits de tot el pirineu. Anem a repassar que es veu des del cim més alt d'aquestes contrades...

Cap al nord-est, marxa el recorregut que seguiré per la cresta que circula just pel damunt de les congestes de neu. El tram més delicat és el que ens baixa fins el Carlit de Baix (2806m), si bé no té passos difícils, hi ha certa exposició. Un cop al Carlit de Baix (2806m) disminueixen les complicacions i encaro l'ampli llom que m'acostarà fins el Puig de l'Estany Sobirà (2785m) al centre de la imatge, per seguir el mateix llom fins a la Tossa del Lloser o fals Carlit (2804m) situada a l'esquerra de la imatge. Després el llom segueix cap a ponent i va perdent alçada progressivament fins que ens situem al mateix nivell de l'Estany de Castellar, on baixem directament a l'estany amb un curt però intens descens. Al fons destaquen els Pic Perics

Cap a l'est, tot el recorregut realitzat durant l'ascens, amb el llac de la Bullosa que destaca per sobre dels altres. Al fons a la dreta, el Massís del Canigó

Cap a l'oest, la zona està més carregada de neu. Per l'esquerra circula la part final de la Serra de les Xemeneies, al seu damunt el Pic de Font Viva (2673m), després la Portella de Lanós (2468m) que ens permet baixar fàcilment fins l'Estany de Lanós, ben carregat d'aigua. Damunt l'Estany de Lanós s'aixeca el Puig de Coma d'Or (2826m) a l'esquerra i el Puigpedrós de Lanós (2842m) a la dreta.
Als peus de la imatge l'Estany dels Forats persisteix glaçat amb l'estiu començat. A la part superior de la imatge i al fons de tot, destaca per damunt dels altres la Pica d'Estats (3143m)

Zoom cap al Puig de Coma d'Or (2826m) i el Puigpedrós de Lanós (2842m)

He iniciat el descens, el breu entraré en plena cresta. En aquesta imatge es veu tot el recorregut del descens fins el punt d'inici. En primer terme l'Estany Subirà, després l'Estany de Trebens i després l'Estany del Castellar. El cordal que es veu a l'esquerra de la imatge és el que m'acostarà a l'Estany del Castellar, punt on enllaçaré amb la ruta del tour dels estanys fins el punt de partida

Disfrutant com mai i plenament integrat enmig de tanta natura

Vaig avançant i es van obrint noves vistes. Al centre la Portella de la Grava (2426m), damunt seu el Puig de la Grava (2671m). Per l'esquerra el Pic de l'Estany Faurí (2702m), per la dreta el Puig de la Cometa (2763m). L'espectacular zona d'Orlu s'apodera d'aquesta part de pirineu la qual esperem poder visitar aviat

El dia és sensacional, sense cap pressa vaig desfent la cresta parant atenció, sempre pel vessant de les Bulloses

Part del recorregut d'ascens. A la imatge es veu el darrer tram de neu que haurem de xafar fins arribar a l'aresta que queda a la dreta de la imatge. Al centre destaca el Tossal Colomer (2673m)

Cim del Carlit (2921m), per l'esquerra l'aresta de pujada i davant meu la cresta que porto feta des del cim. En aquest punt m'ajunto amb l'Elena, l'Adrià i el Pau per acabar junts el recorregut

Una més cap al nord, amb l'espectacular Pic de Castell Isard (2633m) elevant-se en solitari al costat de l'Estany de Lanós, amb l'extensa planúria formada per multitud de petits estanys que no apareixen anomenats als mapes

Superats gairebé 200m de desnivell per la cresta, el terreny es suavitza i també ho fa el pendent. A la image el que em queda fins arribar al Carlit de Baix (2806m) a la dreta de la imatge. Per l'esquerra, la Tossa del Lloser (2804m)

Tot just la primavera s'ha iniciat en aquesta zona. El verd de les pastures, tímidament va guanyant terreny per sobre del blanc de la neu i el blau dels estanys brilla amb especial intensitat degut al recent desglaç. Tot un plaer avançar en alçada i fer camí enmig d'aquests dos vessants tant espectaculars

Ja he sobrepassat el Puig de l'Estany Sobirà (2785m), la Tossa del Lloser (2804m) i recorregut l'altiplà que forma la zona del Castellar. Aquests dos cims no comporten cap dificultat i el sentit de la ruta ens hi fa passar, per qui l'interessi els pot veure en aquesta antiga sortida. En aquest punt deixem el llom per afrontar la baixada directe que em portarà a l'Estany del Castellar al centre de la imatge

Deprés d'una primera rampa bastant inclinada en la qual juguem a creuar congestes relliscant per la neu, afrontem els darrers metres fins arribar a l'Estany del Castellar en suau descens

Som al migdia, fa calor i la circulació d'aire ha quedat parada. Els isards es refugien de la calor i es diverteixen amb les congestes existents

Arribem a l'Estany del Castellar on veiem a una de les seves vores aquesta quantitat important de neu que hem creuat pel damunt. Sense exagerar conto que hi ha de tres a cinc metres de gruix. Tot comentant amb els companys lo curiós del tema, arribem a la conclusió que es tracta de neu acumulada fruit de la caiguda d'un allau d'aquests mesos anteriors degut a l'acumulació de neu d'aquesta temporada hivernal

L'estany del Castellar amb el Carlit (2921m) al fons i tot el recorregut desfet fins el punt on ens trobem

Recorregut durant el descens per les parts altes de la zona del Castellar. Hem baixat per la congesta situada a la dreta de la imatge fins l'estany del Castellar

L'aigua en constant moviment ja sigui de forma superficial o per sota de la terra i les congestes de neu. Clar queda que la zona encara es troba en ple desglaç i hi neix vida per tot arreu, tot un espectacle de natura

Enllacem amb el bonic i fresat sender que dóna la volta als estanys, hem fet gairebé tota la baixada, ara només ens queden davallar uns 200m de desnivell en un pendent molt suau fins arribar a l'Estany de la Bullosa. En primer terme, l'Estany de les Dugues, un pescador francès hi practica la pesca

Arribada al punt d'inici, els companys de ruta m'han convidat a unes cerveses mentre hem estat comentant la ruta. A la imatge, el refugi del Carlit situat just al mateix estany de la Bullosa, ideal lloc per pernoctar o ja sigui fer una simple cervesa a la seva terrassa exterior

Ara toca plegar les eines, canviar-me de roba i menjar una mica. Mentrestant poso els peus en remull i aprofito per refrescar-me una mica al riu de la Bullosa. Toca estar pendent de la propera sortida de l'autocar per situar-me darrera d'ell i poder baixar amb el cotxe, mentre, faig uns quants estiraments i vaig pensant i assimilant totes les sensacions que m'ha donat la sortida d'avui, sens dubte, una altra sensacional jornada al pirineu, ja ho trobava a faltar!

VOLTA AL MASSÍS DE MADRES

Alçada mínima: 1414m

Alçada màxima: 2469m

Distància: 23,66 km

Temps empleat: 9h34m

Desnivell + : 1351m

Desnivell - : 1305m

Réal – Coll de Sansa – Coma de Ponteils – Roc Negre (2459m) – Clos Tort – Roc de Madres (2469m) – Pic del Bernat Salvatge (2423m) – Serrat des Crotes – Refugi Oller – Odelló – Réal

Primera hivernal de la temporada, tot just acabat d’arribar l’hivern i en el darrer dia de l’any. El Massís de Madres situat ben endins de l’Ariège a França, no podia fallar en les sortides hivernals d’aquest any, una zona ideal per gaudir de la neu amb raquetes i d’unes formidables vistes del vessant est de tots els cims que formen el Massís del Carlit (2921m).

La idea és fer una volta circular per poder degustar la major part d’aquest massís i guanyar-ne els tres cims principals. La jornada serà llarga i dura de pelar, però he preparat bé la ruta.

Surto del poble de Réal, que trobem a la riba sud del llac de Puyvalador, poc després de la coneguda localitat de Formiguères. Des d’aquí, uns quants quilòmetres feixucs de pista forestal que va guanyant alçada fins arribar al Coll de Sansa (1775m). En aquest encreuament i ja seguint les marques grogues i vermelles del Tour del Capcir, em dirigeixo en sentit nord-est fins el Refugi de Pla de Gril (1873m) i després de pujar i baixar un curt ressalt entro a la Coma de Ponteils que superaré gairebé en la seva totalitat en lleuger ascens. A mesura que m’endinso per la Coma de Ponteils es va divisant la seva capçalera formada pel Roc Negre (2459), Clos Tort i Roc de Madres (2469m).

Just abans d’arribar a la capçalera el sender gira cap a la dreta per guanyar el llom fins arribar al Roc Negre (2459m).

A partir d’aquest punt, transitaré per les zones més altes del Massís de Madres, majoritàriament per amplis lloms. Tot i així, caldrà superar la delicada i exposada zona del Clos Tort (2459m) fins arribar al Roc de Madres (2469m), punt més elevat del dia i de la zona. Després, suau baixada per encarar la curta pujada final fins el Pic del Bernat Salvatge (2423m).

La baixada la faré pel Serrat des Crotes fins arribar al Refugi Oller (1825m) i d’aquí entraré al bosc per alternar trams de sender amb pista forestal que m’aniran acostant al poble d’Odelló. Un cop arribat a Odelló, només em quedaran un parell de quilòmetres planers per carretera asfaltada fins arribar a Réal.

Un dels interrogants del dia era l’estat de la neu. Tota la setmana amb nevades esporàdiques fins dos dies abans d’anar-hi. Temperatures per sobre de la mitjana preveien una jornada amb neu fusionada, però el vent que ha bufat els darrers dies ha mantingut la superfície freda i m’he trobat amb una neu de bon practicar, malgrat no ser la millor.

La ruta és llarga, gairebé cinc hores d’ascens fins arribar al primer cim del dia. Cal gestionar molt bé els horaris si volem fer aquest recorregut a l’hivern, els dies són curts i qualsevol imprevist pot fer que se’ns faci fosc, per això serà imprescindible agafar el frontal o fer la ruta a finals de febrer, on encara no hi haurà neu primavera i els dies són més llargs. Imprescindible també carregar amb grampons i piolet per travessar la curta però exposada i delicada zona del Clos Tort. Per tant, a part de la distància i l’important desnivell, caldrà tenir en compte que haurem de carregar amb el pes del material hivernal. 

L’estat de la neu serà determinant, tot i que també hi ha alguna variant que pot escurçar el recorregut (com prendre una altra variant del Tour del Capcir que es dirigeix cap al Coll de Sansa i d’aquí a Réal directament)  i caldrà tenir en compte els dos refugis lliures que hi trobarem, que estan en condicions excel·lents per pernoctar i poder-se escalfar, així també s’obre l’alternativa de fer el recorregut en dues jornades.

Les sensacions han estat molt bones, he tornat cansat però content, la sàvia natura ha estat a l’alçada i m’ha deixat acomiadar l’any gaudint d’aquest massís que s’eleva en solitari tocant la part més oriental del pirineu francès, una zona especial, diferent, amb valls i comes que s’hi endinsen en totes direccions fins arribar a les zones més altes, espectadores de luxe del pirineu més axial, amb el seu microclima, on la neu n’és la protagonista a l’hivern, moldejant les roques amb el seu blanc elegant i que de ben segur, es posa els millors vestits amb el verd més viu en l’arribada de l’estiu.

Seguim fent muntanya, ara en època hivernal. Enyorava el silenci d’hivern, ahir vaig retrobar-me amb ell durant un dia sencer!

Mapa del recorregut

Mapa de relleu 

Arribo al poble de Réal punt d'inici del recorregut, no les tenia totes que hi pogués arribar per les recents nevades. Hi trobarem àmplia zona per aparcar el vehicle. Són poc més de les 8h, el dia s'acaba d'aixecar i començo la meva aventura

De seguida veig que em podria calçar les raquetes des de dins el mateix poble de Réal, la nevada ha arribat a tot arreu. La neu és consistent però sense arribar a estar glaçada i faig els primers metres sense calçar-me les raquetes. M'enfilo per un prat que queda damunt del poble per anar a buscar la pista forestal

Ja sóc a la pista, la seguiré fins arribar al Coll de Sansa (1775m) enmig de boscos de pi roig

En ocasions el bosc s'obre per oferir-nos boniques estampes com aquesta, amb el llac de Puyvalador i amb el petit poble de Réal

La pista va guanyant alçada suaument, se m'ha fet llarga la veritat, però és una bona manera de començar, sense forts desnivells ni esforços excessius

Arribo a Coll de Sansa (1775m), punt de trobada de quatre pistes forestals enmig del pla

A partir d'ara seguiré sempre els senyals grocs i vermells de la variant de Madres del Tour del Capcir. En aquest punt ja informen del pas delicat passat el Roc Negre (2459m), tot i que encara falta molt per arribar-hi. Trobo molt bé que s'indiqui aquesta informació

Itinerari per fer amb raquetes perfectament senyalitzat. Estic al lloc ideal per gaudir de la neu

Una pista forestal que s'acaba en pocs metres i que busca endinsar-se al cor de Madres. Al fons destaca el Puig de la Pelada (2370m)

Travessant extenses zones planeres tenyides d'un blanc perfecte. Vaig avançant i poc a poc, acostant-me a les muntanyes del fons de la imatge

Ara creuant boscos de pi negre...

Fins arribar al refugi lliure de Pla de Grils (1873m) o altrament anomenat de la Coma de Ponteils

Fa poc que m'he creuat amb una parella que hi ha passat la nit, encara es nota l'escalfor de la llenya que han cremat

Ara toca superar aquest inclinat ressalt. Jo ho faig pel dret, però hi ha la opció de rodejar-lo

Un cop superada la pujada, baixo uns metres fins endevinar un torrent d'aigües calmades, en sintonia amb l'ambient de silenci que es respira

Endinsat a la Coma de Ponteils, vaig avançant a mitja alçada en suau pendent per anar a buscar la seva capçalera

Mirada enrere a la Coma de Ponteils amb les muntanyes del Massís del Carlit al fons

Ampliació de les muntanyes del Massís del Carlit: a l'esquerra els Pics de Collroig (2833m-2804m), segueixen el Pic de la Serra de les Xemeneies (2878m), Carlit (2921m), Puig de la Grava (2671m), Els dos Puig Perics (2690m-2810m), el Pic de la Portella Gran (2765m), Pic de Morters (2605m), el Puig Terrers (2540m)

Segueixo guanyant alçada per la llarga Coma de Ponteils, a l'esquerra la zona alta on hi ha situat el Roc de Madres (2469m). M'ha tocat obrir traça durant tota la Coma de Ponteils però la neu ha aguantat bé

Arribo a la capçalera de la Coma de Ponteils. En poca estona estaré passejant per tota aquesta carena.
A l'esquerra despunta la zona més delicada del dia, el Clos Tort. Per la dreta el Roc Negre (2459m). Més a l'esquerra (fora de la imatge) hi ha el Roc de Madres (2469m).
Ara el sender gira a la dreta amb més inclinació per guanyar el cordal i accedir sense problemes al Roc Negre (2459m)

Situat dalt del cordal, ja veig el que em queda per arribar al Roc Negre (2459m), sembla aprop però encara estaré una estona per arribar-hi. En aquesta zona trobem aquest extens altiplà anomenat Pla des Gourgs

Abans d'afrontar la darrera pujada al Roc Negre (2459m), s'obren boniques vistes cap a l'est. En primer terme la reserva natural de Nohedes amb el Gorg Estelat ben nevat al centre. Al fons despunta el Massís del Canigó

Després de gairebé cinc hores arribo al primer cim del dia, el Roc Negre (2459m)

I tota la passejada que faré per les parts més altes del Massís de Madres. A l'esquerra el Roc de Madres (2469m), al centre la zona escarpada del Clos Tort i a la dreta, el Pic del Bernat Salvatge (2423m)

Un servidor al Roc Negre (2459m). Ha costat arribar-hi després d'un llarg ascens amb pendents majoritàriament suaus

M'he despedit del Roc Negre (2459m) i vaig a buscar la zona del Clos Tort. Un curt i suau descens per arribar-hi, mirada enrere

Mentrestant, cap al sud la Coma de Ponteils per on he pujat, i l'extens altiplà anomenat Pla des Gourgs que m'ha situat al cordal

Arribo a la zona del Clos Tort. A mesura que avança el dia s'intensifica el vent. Em situo just a la cresta on estaré el meu temps a posar-me el casc, canviar raquetes per grampons i bastons per piolet. De pas provaré una càmera que em van regalar pel meu aniversari.
Per superar el Clos Tort, primer hauré de fer un delicat i exposat flanqueig per acabar baixant a una bretxa, després una curta pujada un per terreny molt inclinat per sortir de nou a zona fàcil. Durant el flanqueig, roca amb bones preses per agafar-se, durant la pujada inclinada el piolet ha servit de punt de recolzament

Superada la zona del Clos Tort el cordal es fa ample i molt fàcil de seguir. A la imatge la formació rocosa que forma el Clos Tort amb el Roc Negre (2459m) al fons

Torno a canviar-me de material d'hivern i em poso les raquetes de neu. Al fons el Roc de Madres (2469m) i el plàcid recorregut que em queda per arribar-hi

Arribo al Roc de Madres (2469m), punt més elevat del dia i del Massís. Al fons sempre m'acompanyen les muntanyes del Massís del Carlit

Cap al nord el Pic del Bernat Salvatge (2423m) i el recorregut que tinc per arribar-hi

Cap a l'est, el Clos Tort i el Roc Negre (2459m). Núvols alts cada vegada més freqüents, preludi del front que ha de creuar aquesta darrera nit de l'any i que portarà més nevades

El Carlit (2921m), els Puig Perics (2690m-2810m) i el Puig de la Portella Gran (2765m), amb les pistes de l'estació d'esquí de Formigueres

Mirada cap al Roc de Madres (2469m) mentres encaro els darrers trams d'ascens al Pic del Bernat Salvatge (2423m). Per l'esquerra, cap a l'est marxa la Vall de la Castellane

Cim del Pic del Bernat Salvatge (2423m), el vent bufa fort i va acompanyat d'alguna ràfega violenta

Zoom cap a la Dent d'Orlu (2222m)

Zoom cap als dos Puig Perics (2690m-2810m) i el Pic de la Portella Gran (2765m)

Zoom cap als Pics de Collroig (2833m-2804m), el Pic de la Serra de les Xemeneies (2878m), Coll dels Andorrans (2749m) i Pic del Carlit (2921m)

Recorregut que va des del Roc Negre (2459m), passant pel Clos Tort fins el Roc de Madres (2469m), per sota la Vall de la Castellane

He iniciat el descens del Pic del Bernat Salvatge (2423m), ara em dirigiré per pendent suau fins al centre de la imatge, on hi ha el Coll dels Gavatxos, per saltar per l'altra banda i situar-me al Serrat des Crotes

El Roc Negre (2459m) i el Clos Tort on les seves parets es desplomen verticalment cap a la Vall de la Castellane

Circulo còmodament per aquest altiplà, aproximant-me al Coll dels Gavatxos, punt d'arribada a la part alta de Madres per la Vall de l'Aiguette que marxa per la dreta de la imatge

A l'esquerra, deixo enrere el Pic del Bernat Salvatge (2423m). A la dreta el Roc de Madres (2469m)

Vall de l'Aiguette cap al nord

La vegetació valenta, aguanta ben viva les envestides de l'hivern. Malgrat les fortes ventades dels darrers dies, aquesta zona alta ha aguantat bastant bé els gruixos

Salto a la vessant de Puyvalador, per on acabaré d'iniciar el descens fins el punt de partida. Sóc al Serrat des Crotes, baixaré per l'esquerra de la imatge. És passat el migdia i la neu aguanta prou bé per baixar trotejant

El que em queda de baixada fins ben bé el Llac de Puyvalador. Al fons Carlit (2921m), Puig Perics (2690m-2810m) i Puig de la Portella Gran (2765m), amb l'estació d'esquí de Formigueres

Em vaig separant cap a l'esquerra del Serrat des Crotes fins arribar en aquest punt on el descens ja serà més pronunciat. Ara tinc que baixar fins el planell nevat que es veu just al centre de la imatge

Arribo al planell nevat on hi ha situat el refugi lliure d'Oller (1825m)

Igual que el refugi del Pla de Gril (1873m), el refugi d'Oller (1825m) es troba en perfectes condicions. Aprofito per fer una petita parada per menjar una mica i agafar energies per afrontar els darrers quilòmetres. Honoro als francesos per tenir refugis lliures tant ben respectats

Després d'un ràpid descens enmig de bosc d'avets, desemboco en aquesta pista forestal que seguiré durant un curt tram

Prenc un sender a l'esquerra de la pista i després de poca estona arribo a aquest pont que creua el rec del Roc Mary. Ja em queda poc per arribar a Odelló

Arribo al bonic poble de Odelló amb les últimes llums del dia, un bonic indret perdut enmig del pirineu. Els pocs habitants del poble es preparen per viure la nit de cap d'any

Ara només quedaran dos quilòmetres planers de pista forestal seguint el llac Puyvalador, per situar-me a l'altre extrem on hi ha la localitat de Réal, punt d'inici del recorregut.
Després de desar eines, canviar-me i menjar alguna cosa, engego el cotxe ja de fosc i degusto les dues hores de viatge de tornada a casa, amb bona música per anar assimilant una nova aventura en un dia sencer a l'alta muntanya, just abans de cel.lebrar la nit de cap d'any